12
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
14
de febrer
a les
9:38h
Nelly Stromquist és experta en educació i professora emèrita de la Universitat de Maryland. Ha estat a Barcelona per impartir la conferència inaugural en el XVII Congrés sobre educació comparada que s'ha celebrat al Campus Mundet, coorganitzat per la UB i la UAB. Amb un castellà perfecte -és nascuda al Perú-, ens atén per parlar de la globalització, l'impacte sobre els estudis superiors, la problemàtica de gènere i la situació als Estats Units.
Doctora en Educació per la Universitat d'Stanford, és especialista en polítiques educatives, i en la relació entre educació i globalització. En la seva producció bibliogràfica destaquen obres com Organitzacions feministes i transformació social a Amèrica Llatina (2006) i Educació en un món globalitzat (2002). És coeditora de The World Bank and Education: Critiques and Alternatives (2012) i editora de La construcció del gènere en les polítiques públiques: Perspectivas comparades des d'Amèrica Llatina (2006).
- Com ha transformat la globalització el món educatiu?
- Em referiré sobretot al món de l'educació superior. Hi ha hagut aspectes positius, certament. Com el fet que amb la societat del coneixement hi ha més obertura pel que fa a l'accés educatiu. S'han creat universitats diguem-ne populars, en el sentit que són més obertes a la matrícula de persones de col·lectius més vulnerables. No tenen el mateix prestigi que les universitats tradicionals, són noves. Una altra característica és que cada cop més es donen programes no presencials, que són de gran ajuda per a les poblacions més vulnerables perquè els alumnes no s'han de desplaçar i eviten així les despeses de mobilitat. Donen molta flexibilitat perquè els cursos impartits no són sincrònics, es poden seguir a qualsevol hora, tot i que sí que hi ha aspectes en què un professor imparteix en una hora concreta. Pel professor, l'avantatge és menor perquè s'han d'adaptar a un format nou.
- Això es produeix més als Estats Units que a Europa o és un fenomen que avança globalment?
- A tot arreu. Aquests dies he conversat amb molts professors de facultats espanyoles que m'explicaven la preparació que ha implicat per a ells el canvi. Em deien que tant professors com estudiants consideraven l'ensenyament híbrid molt més desafiant perquè s'ha de treballar en dos enfocaments diferents. També ha estat positiu que el salt tecnològic ha estat un estri important per a la investigació. Han sorgit revistes de recerca d'accés lliure, que és un avantatge per a gent de països del Tercer Món perquè la subscripció a revistes acadèmiques és caríssima. Pot ser de 30.000 dòlars a l'any. Per una universitat del Tercer Món és molt. També ha estat positiva la creació de xarxes acadèmiques. Sobretot, jo diria l'expansió en l'accés i l'expansió del coneixement.
- I quins problemes nous ha generat?
- Del més negatiu que ha generat la globalització és la difusió, al costat d'idees positives, d'altres de rebuig i conservadores, que també es comuniquen entre si.
- I com ha incidit la globalització en els drets de la dona? Està sent una aliada?
- Definitivament, de manera positiva. Hi ha hagut un gran impacte en l'ajuda als països en vies de desenvolupament. Ha guanyat força la defensa dels drets humans i els drets dels col·lectius vulnerables. He de dir que jo estic en desacord amb aquesta categorització perquè dir que la dona és vulnerable no reconeix la necessitat de reconstituir la societat. És una manera de dir que la dona necessita més ajuda que abans, però dins dels esquemes establerts. Però sí que és un reconeixement que cal una actuació pública en favor de la dona. Ara mateix, no hi ha cap estat (potser tret de l'Afganistan) que expressi que no li importen els drets de la dona. I això, malgrat tot, ja és positiu. El punt feble d'aquest discurs és que a vegades es queda tan sols en el discurs.
- En la seva conferència a la UB va explicar que hi havia hagut un incrementat en la presència de la dona en els estudis superiors. Quines xifres són més emblemàtiques?
- Sí, això és un fet. En els darrers 25 anys, la matrícula de les dones en educació superior s'ha triplicat. En els països de l'OCDE, les dones representen la majoria de tots els graduats des de l'any 2010. Però això no ha anat acompanyat de canvis en profunditat. No he vist pressupostos addicionals perquè hi hagi més dones o canvis de política. Cal dir que l'expansió de dones en els estudis superiors és autofinançada.
- Un increment de la presència de dones en la universitat implica canvis socials en profunditat?
- No exactament. L'evidència mostra que la dona és majoritària, en termes físics, en la universitat, i una bona presència en els càrrecs directius en el món universitari. Al meu país, els Estats Units, gairebé el 25% del professorat d'alt nivell són dones. I augmenta la xifra de caps de departament. Però això es dona just quan el neoliberalisme és més hegemònic, amb les retallades i l'afebliment de l'Estat, que té també impacte sobre la universitat pública. Als EUA, un 40% dels advocats són dones i un 25% dels jutges. Malauradament, però, l'educació formal no és en ella mateixa transformadora i la major presència de la dona en els estudis superiors no l'ha convertida en agent de canvi. La ideologia dominant quant a les relacions de gènere continua sent el patriarcat. I, en aquest sentit, sent important la major presència de la dona en els diversos àmbits acadèmics, també ho és especialment veure què és el que s'hi aprèn.
- La universitat continua sent, tot i que aquest increment de presència femenina, una institució dominada pels homes?
- Fins ara, sí. En diversos sentits. Per raons històriques i per unes pautes de conducta que no són problematitzades. Per exemple, tot el que afecta a les cures. Parlant aquests dies amb professores, m'explicaven que havien de tornar a casa abans perquè tenien cura dels pares. Són desavantatges que afecten la trajectòria dels professors.
- Defensa la necessitat d'una teoria de gènere.
- Em baso en el fet que, en les accions que es fan en favor de la dona, hi ha la voluntat d'ajudar els grups vulnerables. Però això presenta la dona com algú que necessita ajuda, però sense lligar-la a tot un entorn polític, social, d'entorn. Hi ha mesures que sens dubte són útils. Però tot el que implica a la divisió social del treball no s'aplica als homes. És com aquella humorada que es diu a Mèxic: "Jo no estic casat, qui està casada és la meva dona". Que hi ha unes obligacions que l'home no fa seves.
- S'ha referit a tot el que afecta a les cures. En aquest sentit, la pandèmia ha impactat més en la situació de la dona?
- Definitivament. Si les tasques a fer abans estaven dividides, ara ho estan més. Qui està més a sobre del nen que estudia? Qui supleix més els serveis socials que no arriben?
- Des de sectors conservadors s'ataca la ideologia de gènere. Vostè s'ha referit en ocasions al paper de l'Església en aquest tema.
- La ideologia de gènere és un concepte brandat pels sectors més conservadors de l'Església. Observen la possibilitat d'un canvi social com una amenaça. Dins del moviment feminista hi ha hagut la demanda d'un reconeixement de la diversitat, sobretot sexual. Hi ha dones que no es reconeixen com a heterosexuals i volen ser reconegudes. I l'Església reacciona denunciant el que creuen que és la voluntat de redefinir el que és una família. Però el moviment feminista és molt més ampli, la majoria de feministes són heterosexuals i busquen la igualtat i un nou equilibri social.
- Hi ha molta diferència entre els estudis superiors que vostè coneix als EUA i els europeus?
- La gran majoria de la investigació universitària es per part de professorat que treballa en universitats de prestigi. Es coneix molt millor la situació en aquests centres que en la resta. Si parlem d'universitats que fan recerca, hi ha moltes similituds. Portem la mateixa dinàmica i l'afany per aparèixer en els rànquings. Algunes ja escullen el personal que els pot ajudar a millorar el seu rànquing. Per exemple, algunes universitats nord-americanes han pujat en els rànquings pel fet de contractar com a persona docent un investigador rellevant o un Premi Nobel. Això crea una dinàmica que porta a la similitud. També hi ha semblances pel que fa a l'increment dels programes a distància.
- Hi ha algun model referencial en què la meritocràcia i la igualtat vagin de la mà?
- S'esmenta molt els països nòrdics, on hi ha uns equilibris més justos. Però quan es fa aquesta referència, cal tenir en compte que això obeeix a unes tradicions històriques, de països on s'han fet unes polítiques socialdemòcrates encaminades a reforçar la igualtat. Hi ha molts factors que hi intervenen. Es parla sempre de Finlàndia, però pensem que és un país bastant homogeni i petit. Si ens fixem en el Brasil, allí trobarem unes quantes Finlàndies i el nord no té res a veure amb el sud. Inclou desenvolupaments històrics ben diferents. Diria que els països de la Unió Europea fan esforços bastant complets.
- Vostè ha estat professora de la Universitat de Maryland. El seu país viu una polarització creixent. Cap on van els Estats Units?
- Em vaig jubilar abans de la pandèmia i ens hem traslladat a viure a Carolina del Sud. La divisió al país és molt forta, tant que el Partit Republicà no s'atreveix a dir que no volen a Trump perquè és qui té més suports entre la base del partit. El rerefons de tot plegat és que Trump reclama la identitat d'una societat que ja ha canviat molt. Els nous segments de població no se n'aniran i la mateixa dinàmica econòmica reclama que la immigració continuï. Les noves dinàmiques demogràfiques són irreversibles. Lligant amb el què deiem a l'inici, crec que la irrupció de Trump està molt lligada a la globalització i l'enorme disseminació d'idees que s'ha generat. Expressa el sentiment de sectors que se senten amenaçats pels canvis. La frase completa de Make America Great Again del trumpisme és la white america great again. Perquè d'això parlem. No es refereix a un retorn a l'Amèrica dels cowboys. És un rebuig a la multiracialitat i la multiculturalitat.
- Hi ha analistes que auguren uns propers anys, entorn les eleccions del 2024, molt crispats, amb possibles esclats socials i polítics.
- Sí, fins i tot hi ha qui ha parlat d'una segona guerra civil. Però jo no crec. Els factors que van portar a la guerra civil eren molt diferents.
- Creu que Donald Trump pot tornar?
- Aquesta és una discussió que mantinc amb el meu marit. Ell creu que pot guanyar les eleccions del 2024. Jo no ho veig. Els Estats Units, amb crisi o no crisi, té unes institucions que són molt respectades. Es respecta al jutge, al policia, hi ha un sistema d'impostos que actua molt bé i fa difícil l'evasió. Hi haurà tensions i desafiaments. Ara mateix, és molt difícil per un republicà expressar una opinió crítica amb Trump. Però tinc el convenciment que les institucions tornaran a ser més fortes que Trump. Ja ho hem vist. L'assalt del 6 de gener va ser un intent de cop d'estat. El vicepresident Mike Pence, que havia estat un home obedient, va dir que no a les pressions de Trump i va avalar els resultats. Aquesta decisió la valorarem millor amb el temps. Es reconeixerà històricament. Els EUA es continuen veient com una democràcia, tenen molts defectes, però aquesta visió continua sent així.
Doctora en Educació per la Universitat d'Stanford, és especialista en polítiques educatives, i en la relació entre educació i globalització. En la seva producció bibliogràfica destaquen obres com Organitzacions feministes i transformació social a Amèrica Llatina (2006) i Educació en un món globalitzat (2002). És coeditora de The World Bank and Education: Critiques and Alternatives (2012) i editora de La construcció del gènere en les polítiques públiques: Perspectivas comparades des d'Amèrica Llatina (2006).
- Com ha transformat la globalització el món educatiu?
- Em referiré sobretot al món de l'educació superior. Hi ha hagut aspectes positius, certament. Com el fet que amb la societat del coneixement hi ha més obertura pel que fa a l'accés educatiu. S'han creat universitats diguem-ne populars, en el sentit que són més obertes a la matrícula de persones de col·lectius més vulnerables. No tenen el mateix prestigi que les universitats tradicionals, són noves. Una altra característica és que cada cop més es donen programes no presencials, que són de gran ajuda per a les poblacions més vulnerables perquè els alumnes no s'han de desplaçar i eviten així les despeses de mobilitat. Donen molta flexibilitat perquè els cursos impartits no són sincrònics, es poden seguir a qualsevol hora, tot i que sí que hi ha aspectes en què un professor imparteix en una hora concreta. Pel professor, l'avantatge és menor perquè s'han d'adaptar a un format nou.
- Això es produeix més als Estats Units que a Europa o és un fenomen que avança globalment?
- A tot arreu. Aquests dies he conversat amb molts professors de facultats espanyoles que m'explicaven la preparació que ha implicat per a ells el canvi. Em deien que tant professors com estudiants consideraven l'ensenyament híbrid molt més desafiant perquè s'ha de treballar en dos enfocaments diferents. També ha estat positiu que el salt tecnològic ha estat un estri important per a la investigació. Han sorgit revistes de recerca d'accés lliure, que és un avantatge per a gent de països del Tercer Món perquè la subscripció a revistes acadèmiques és caríssima. Pot ser de 30.000 dòlars a l'any. Per una universitat del Tercer Món és molt. També ha estat positiva la creació de xarxes acadèmiques. Sobretot, jo diria l'expansió en l'accés i l'expansió del coneixement.
- I quins problemes nous ha generat?
- Del més negatiu que ha generat la globalització és la difusió, al costat d'idees positives, d'altres de rebuig i conservadores, que també es comuniquen entre si.
Nelly Stromquist és una experta de referència sobre globalització i educació. Foto: Frederic Esteve
- I com ha incidit la globalització en els drets de la dona? Està sent una aliada?
- Definitivament, de manera positiva. Hi ha hagut un gran impacte en l'ajuda als països en vies de desenvolupament. Ha guanyat força la defensa dels drets humans i els drets dels col·lectius vulnerables. He de dir que jo estic en desacord amb aquesta categorització perquè dir que la dona és vulnerable no reconeix la necessitat de reconstituir la societat. És una manera de dir que la dona necessita més ajuda que abans, però dins dels esquemes establerts. Però sí que és un reconeixement que cal una actuació pública en favor de la dona. Ara mateix, no hi ha cap estat (potser tret de l'Afganistan) que expressi que no li importen els drets de la dona. I això, malgrat tot, ja és positiu. El punt feble d'aquest discurs és que a vegades es queda tan sols en el discurs.
"En els darrers 25 anys, la matrícula de les dones en educació superior s'ha triplicat i en els països de l'OCDE, les dones són la majoria de tots els graduats"
- En la seva conferència a la UB va explicar que hi havia hagut un incrementat en la presència de la dona en els estudis superiors. Quines xifres són més emblemàtiques?
- Sí, això és un fet. En els darrers 25 anys, la matrícula de les dones en educació superior s'ha triplicat. En els països de l'OCDE, les dones representen la majoria de tots els graduats des de l'any 2010. Però això no ha anat acompanyat de canvis en profunditat. No he vist pressupostos addicionals perquè hi hagi més dones o canvis de política. Cal dir que l'expansió de dones en els estudis superiors és autofinançada.
- Un increment de la presència de dones en la universitat implica canvis socials en profunditat?
- No exactament. L'evidència mostra que la dona és majoritària, en termes físics, en la universitat, i una bona presència en els càrrecs directius en el món universitari. Al meu país, els Estats Units, gairebé el 25% del professorat d'alt nivell són dones. I augmenta la xifra de caps de departament. Però això es dona just quan el neoliberalisme és més hegemònic, amb les retallades i l'afebliment de l'Estat, que té també impacte sobre la universitat pública. Als EUA, un 40% dels advocats són dones i un 25% dels jutges. Malauradament, però, l'educació formal no és en ella mateixa transformadora i la major presència de la dona en els estudis superiors no l'ha convertida en agent de canvi. La ideologia dominant quant a les relacions de gènere continua sent el patriarcat. I, en aquest sentit, sent important la major presència de la dona en els diversos àmbits acadèmics, també ho és especialment veure què és el que s'hi aprèn.
- La universitat continua sent, tot i que aquest increment de presència femenina, una institució dominada pels homes?
- Fins ara, sí. En diversos sentits. Per raons històriques i per unes pautes de conducta que no són problematitzades. Per exemple, tot el que afecta a les cures. Parlant aquests dies amb professores, m'explicaven que havien de tornar a casa abans perquè tenien cura dels pares. Són desavantatges que afecten la trajectòria dels professors.
Nelly Stromquist en l'entrevista feta durant la seva estada a Barcelona. Foto: Frederic Esteve
- Defensa la necessitat d'una teoria de gènere.
- Em baso en el fet que, en les accions que es fan en favor de la dona, hi ha la voluntat d'ajudar els grups vulnerables. Però això presenta la dona com algú que necessita ajuda, però sense lligar-la a tot un entorn polític, social, d'entorn. Hi ha mesures que sens dubte són útils. Però tot el que implica a la divisió social del treball no s'aplica als homes. És com aquella humorada que es diu a Mèxic: "Jo no estic casat, qui està casada és la meva dona". Que hi ha unes obligacions que l'home no fa seves.
"Es parla sempre de Finlàndia com a model educatiu, però és un país petit i bastant homogeni"
- S'ha referit a tot el que afecta a les cures. En aquest sentit, la pandèmia ha impactat més en la situació de la dona?
- Definitivament. Si les tasques a fer abans estaven dividides, ara ho estan més. Qui està més a sobre del nen que estudia? Qui supleix més els serveis socials que no arriben?
- Des de sectors conservadors s'ataca la ideologia de gènere. Vostè s'ha referit en ocasions al paper de l'Església en aquest tema.
- La ideologia de gènere és un concepte brandat pels sectors més conservadors de l'Església. Observen la possibilitat d'un canvi social com una amenaça. Dins del moviment feminista hi ha hagut la demanda d'un reconeixement de la diversitat, sobretot sexual. Hi ha dones que no es reconeixen com a heterosexuals i volen ser reconegudes. I l'Església reacciona denunciant el que creuen que és la voluntat de redefinir el que és una família. Però el moviment feminista és molt més ampli, la majoria de feministes són heterosexuals i busquen la igualtat i un nou equilibri social.
- Hi ha molta diferència entre els estudis superiors que vostè coneix als EUA i els europeus?
- La gran majoria de la investigació universitària es per part de professorat que treballa en universitats de prestigi. Es coneix molt millor la situació en aquests centres que en la resta. Si parlem d'universitats que fan recerca, hi ha moltes similituds. Portem la mateixa dinàmica i l'afany per aparèixer en els rànquings. Algunes ja escullen el personal que els pot ajudar a millorar el seu rànquing. Per exemple, algunes universitats nord-americanes han pujat en els rànquings pel fet de contractar com a persona docent un investigador rellevant o un Premi Nobel. Això crea una dinàmica que porta a la similitud. També hi ha semblances pel que fa a l'increment dels programes a distància.
Nelly Stromquist: "Algunes universitats dels EUA han pujat en els rànquings pel fet de contractar un Premi Nobel". Foto: Frederic Esteve
- Hi ha algun model referencial en què la meritocràcia i la igualtat vagin de la mà?
- S'esmenta molt els països nòrdics, on hi ha uns equilibris més justos. Però quan es fa aquesta referència, cal tenir en compte que això obeeix a unes tradicions històriques, de països on s'han fet unes polítiques socialdemòcrates encaminades a reforçar la igualtat. Hi ha molts factors que hi intervenen. Es parla sempre de Finlàndia, però pensem que és un país bastant homogeni i petit. Si ens fixem en el Brasil, allí trobarem unes quantes Finlàndies i el nord no té res a veure amb el sud. Inclou desenvolupaments històrics ben diferents. Diria que els països de la Unió Europea fan esforços bastant complets.
"Els Estats Units estan molt dividits, però les institucions tornaran a ser més fortes que Trump"
- Vostè ha estat professora de la Universitat de Maryland. El seu país viu una polarització creixent. Cap on van els Estats Units?
- Em vaig jubilar abans de la pandèmia i ens hem traslladat a viure a Carolina del Sud. La divisió al país és molt forta, tant que el Partit Republicà no s'atreveix a dir que no volen a Trump perquè és qui té més suports entre la base del partit. El rerefons de tot plegat és que Trump reclama la identitat d'una societat que ja ha canviat molt. Els nous segments de població no se n'aniran i la mateixa dinàmica econòmica reclama que la immigració continuï. Les noves dinàmiques demogràfiques són irreversibles. Lligant amb el què deiem a l'inici, crec que la irrupció de Trump està molt lligada a la globalització i l'enorme disseminació d'idees que s'ha generat. Expressa el sentiment de sectors que se senten amenaçats pels canvis. La frase completa de Make America Great Again del trumpisme és la white america great again. Perquè d'això parlem. No es refereix a un retorn a l'Amèrica dels cowboys. És un rebuig a la multiracialitat i la multiculturalitat.
- Hi ha analistes que auguren uns propers anys, entorn les eleccions del 2024, molt crispats, amb possibles esclats socials i polítics.
- Sí, fins i tot hi ha qui ha parlat d'una segona guerra civil. Però jo no crec. Els factors que van portar a la guerra civil eren molt diferents.
- Creu que Donald Trump pot tornar?
- Aquesta és una discussió que mantinc amb el meu marit. Ell creu que pot guanyar les eleccions del 2024. Jo no ho veig. Els Estats Units, amb crisi o no crisi, té unes institucions que són molt respectades. Es respecta al jutge, al policia, hi ha un sistema d'impostos que actua molt bé i fa difícil l'evasió. Hi haurà tensions i desafiaments. Ara mateix, és molt difícil per un republicà expressar una opinió crítica amb Trump. Però tinc el convenciment que les institucions tornaran a ser més fortes que Trump. Ja ho hem vist. L'assalt del 6 de gener va ser un intent de cop d'estat. El vicepresident Mike Pence, que havia estat un home obedient, va dir que no a les pressions de Trump i va avalar els resultats. Aquesta decisió la valorarem millor amb el temps. Es reconeixerà històricament. Els EUA es continuen veient com una democràcia, tenen molts defectes, però aquesta visió continua sent així.