07
de febrer
del
2022
Actualitzat
a la
13:36h
Les ressonàncies del cas del diputat Pau Juvillà, ja desposseït de la seva acta, continuen condicionant el dia a dia dels partits a Catalunya. Junts, el partit de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, també s'hi ha referit després de l'executiva celebrada aquest dilluns. "Hem de fer autocrítica a l'entorn d'una unitat que no és tan forta com voldríem. Sense refer confiances costa molt, ni tan sols es pot fer front a les actuacions repressives", ha assenyalat la portaveu del partit, Elsa Artadi, en roda de premsa. Durant la reunió de la direcció, Borràs ha rebut el "màxim suport". La dirigent de Junts ha indicat que hi ha una proposta per exercir la desobediència de manera col·lectiva, però tampoc ha volgut -com la presidenta de la cambra- fer-la pública.
"O refem aquesta unitat com a mínim sobre com afrontar els atacs repressius per part de l'Estat, o serà difícil saber què val la pena lluitar en cadascuna de les circumstàncies. Hem de tenir més espais de confiança", ha apuntat Artadi, que ha lamentat que no hi hagi hagut una estratègia conjunta per fer front a una acció "administrativa" com és la retirada de l'acta per part de la Junta Electoral Central (JEC). La setmana passada, Junts indicava que la resolució del cas seria diferent a l'episodi que va passar amb Quim Torra, fa exactament dos anys, amb Roger Torrent com a president del Parlament. "Les actuacions es van fer diferent per trobar un resultat diferent", ha argumentat Artadi.
La portaveu de Junts ha indicat que cal "procedir conjuntament" en situacions com la del diputat de la CUP, tot i que ha volgut insistir que hi ha diferències entre com va actuar Torrent i la manera que ho ha fet Borràs. Quan Torra va ser desposseït de l'acta, el partit de Carles Puigdemont va demanar la dimissió de Xavier Muro com a secretari general del Parlament. La presidenta de la cambra va rellevar-lo quan va arribar al càrrec i hi va situar Esther Andreu, que va ser l'encarregada de procedir administrativament a la retirada de l'acta del diputat de la CUP. Artadi ha indicat que en cap moment Borràs ha estat proactiva a l'hora de desposseir-lo de l'escó.
En una entrevista a El Món a RAC1, Borràs ha optat per evitar l'autocrítica i per assenyalar que la seva "proposta de resistència" havia estat rebutjada per la resta d'actors de l'independentisme. "Vaig plantejar una proposta ambiciosa de resistència col·lectiva Som aquí perquè la proposta no ha estat acceptada", ha afirmat la dirigent de Junts sense voler detallar el seu pla. Borràs ha evitat admetre errors en tot el procés de resposta al cas Juvillà -després d'haver liderat el discurs de la desobediència institucional- i ha repartit responsabilitats entre els actors de l'independentisme per no haver pogut defensar l'escó del diputat de la CUP. "La conclusió no és que no es pugui evitar. És que no s'ha volgut evitar", ha subratllat la Ha admès que va traslladar el seu pla al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Tot i no voler-ho detallar, Borràs no ha negat que demanés a Aragonès que desobeís la sentència del 25% de castellà a l'escola en el marc de la proposta de "resistència col·lectiva", un fet que tenia conseqüències sobre els directors d'escola. Això tampoc ho ha negat. "Era una proposta de país, per defensar-nos com a país", ha insistit. "Avui estic més convençuda que mai que l'estratègia que he plantejat és l'estratègia", ha recalcat, abans d'exposar que no ha desistit d'aplicar-la, per bé que Juvillà ja ha estat despullat del seu escó. En el relat per exposar com a acte de coherència el seu comportament al capdavant del Parlament, Borràs ha recalcat que el precedent del cas Torra l'ha condicionada "extremadament". "Quan la repressió avança, el que ve al darrere ho té molt més difícil", ha raonat per marcar distàncies amb Torrent. En aquest sentit, ha subratllat que, a diferència del que va fer el seu predecessor, el cas del diputat de la CUP "s'ha plantejat sempre de manera diferent".
"O refem aquesta unitat com a mínim sobre com afrontar els atacs repressius per part de l'Estat, o serà difícil saber què val la pena lluitar en cadascuna de les circumstàncies. Hem de tenir més espais de confiança", ha apuntat Artadi, que ha lamentat que no hi hagi hagut una estratègia conjunta per fer front a una acció "administrativa" com és la retirada de l'acta per part de la Junta Electoral Central (JEC). La setmana passada, Junts indicava que la resolució del cas seria diferent a l'episodi que va passar amb Quim Torra, fa exactament dos anys, amb Roger Torrent com a president del Parlament. "Les actuacions es van fer diferent per trobar un resultat diferent", ha argumentat Artadi.
La portaveu de Junts ha indicat que cal "procedir conjuntament" en situacions com la del diputat de la CUP, tot i que ha volgut insistir que hi ha diferències entre com va actuar Torrent i la manera que ho ha fet Borràs. Quan Torra va ser desposseït de l'acta, el partit de Carles Puigdemont va demanar la dimissió de Xavier Muro com a secretari general del Parlament. La presidenta de la cambra va rellevar-lo quan va arribar al càrrec i hi va situar Esther Andreu, que va ser l'encarregada de procedir administrativament a la retirada de l'acta del diputat de la CUP. Artadi ha indicat que en cap moment Borràs ha estat proactiva a l'hora de desposseir-lo de l'escó.
En una entrevista a El Món a RAC1, Borràs ha optat per evitar l'autocrítica i per assenyalar que la seva "proposta de resistència" havia estat rebutjada per la resta d'actors de l'independentisme. "Vaig plantejar una proposta ambiciosa de resistència col·lectiva Som aquí perquè la proposta no ha estat acceptada", ha afirmat la dirigent de Junts sense voler detallar el seu pla. Borràs ha evitat admetre errors en tot el procés de resposta al cas Juvillà -després d'haver liderat el discurs de la desobediència institucional- i ha repartit responsabilitats entre els actors de l'independentisme per no haver pogut defensar l'escó del diputat de la CUP. "La conclusió no és que no es pugui evitar. És que no s'ha volgut evitar", ha subratllat la Ha admès que va traslladar el seu pla al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Tot i no voler-ho detallar, Borràs no ha negat que demanés a Aragonès que desobeís la sentència del 25% de castellà a l'escola en el marc de la proposta de "resistència col·lectiva", un fet que tenia conseqüències sobre els directors d'escola. Això tampoc ho ha negat. "Era una proposta de país, per defensar-nos com a país", ha insistit. "Avui estic més convençuda que mai que l'estratègia que he plantejat és l'estratègia", ha recalcat, abans d'exposar que no ha desistit d'aplicar-la, per bé que Juvillà ja ha estat despullat del seu escó. En el relat per exposar com a acte de coherència el seu comportament al capdavant del Parlament, Borràs ha recalcat que el precedent del cas Torra l'ha condicionada "extremadament". "Quan la repressió avança, el que ve al darrere ho té molt més difícil", ha raonat per marcar distàncies amb Torrent. En aquest sentit, ha subratllat que, a diferència del que va fer el seu predecessor, el cas del diputat de la CUP "s'ha plantejat sempre de manera diferent".