06
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
11:05h
L'Ajuntament de Barcelona demana al sector privat que l'oferta de la Rambla es focalitzi en els barcelonins i no en els turistes. Així ho reclama el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, en una entrevista a l'ACN en què defensa la feina feta des del consistori per començar a transformar la Rambla enguany.
Rabassa confia a retirar abans de l'estiu els onze quioscos dels antics ocellaires que hi ha i començar les obres tan bon punt es pugui. "Nosaltres estem fent els deures i falta que el sector privat també ho faci", diu. D'altra banda, es queixa de l'excés d'oci nocturn a Ciutat Vella i assegura que es mantindrà el dispositiu policial preventiu per evitar i neutralitzar aglomeracions al carrer.
Per a Rabassa el projecte de transformació de la Rambla té diverses estratègies i la d'urbanització implica una doble feina: esponjar-la perquè hi hagi més espai per passejar, però també treure'n oferta turística. En aquest sentit, per exemple, té clar que els quioscos dels antics ocellaires -que ara venen gofres o souvenirs, entre altres- han d'anar fora. "No pot ser que en negocis concedits per l'administració el que hi hagi és venda de material per als turistes", exclama.
"Nosaltres estem fent la nostra feina: urbanització, retirar ocellaires i retirar oferta turística", reitera. "Ens falta que s'activin els privats, que han de començar a veure que el públic objectiu, el que necessiten, és el de Barcelona, i deixin de fer ofertes només per a turistes que el que fan es foragitar la gent de Barcelona", conclou.
Oci nocturn i terrasses
El regidor del districte té clar que hi ha "una Ciutat Vella de matí i una de vespre" quant a la vida i l'ús de l'espai públic. Tot i que el pla d'usos actual prohibeix que hi hagi més discoteques al districte, opina que n'hi hauria d'haver menys i per això estan treballant en el Front Marítim. Segons dades municipals, a Ciutat Vella hi ha 16 locals amb llicència de discoteca, una xifra que hauria de sumar-se als bars o sales de festes.
D'una banda, Rabassa entén que hi ha moltíssima gent que té la necessitat de sortir al carrer i utilitzar l'espai públic després de mesos de tocs de queda i confinaments, entre altres. De l'altra, però, admet que hi ha zones del districte on no es pot dormir durant el cap de setmana, un fet que és "intolerable" i que reconeix que no es pot normalitzar. Per això, assegura que el dispositiu de seguretat per "neutralitzar" concentracions a partir de certes hores continuarà vigent i s'anirà canviant setmana a setmana perquè sigui "el més eficient possible". Ara bé, també creu no tot s'ha de reduir als cossos de seguretat i apel·la a la corresponsabilitat dels locals d'oci nocturn i la gent que fa soroll al carrer.
Una altra qüestió que té alguns veïns en peu de guerra són les terrasses. Actualment, l'Ajuntament està tramitant les sol·licituds de consolidació de les terrasses ampliades de forma extraordinària per bars i restaurants durant la pandèmia. "Hem acabat l'excepcionalitat, els usos veïnals han de ser prioritaris", reivindica.
Per això, s'analitzaran totes les sol·licituds "una per una" perquè cada carrer és diferent. Durant la pandèmia, assenyala, s'han denegat 400 ampliacions a Ciutat Vella i se n'han concedit gairebé 300. "Malgrat tot, no hi caben, per això les repassarem amb l'objectiu de buscar l'equilibri".
Rabassa confia a retirar abans de l'estiu els onze quioscos dels antics ocellaires que hi ha i començar les obres tan bon punt es pugui. "Nosaltres estem fent els deures i falta que el sector privat també ho faci", diu. D'altra banda, es queixa de l'excés d'oci nocturn a Ciutat Vella i assegura que es mantindrà el dispositiu policial preventiu per evitar i neutralitzar aglomeracions al carrer.
Per a Rabassa el projecte de transformació de la Rambla té diverses estratègies i la d'urbanització implica una doble feina: esponjar-la perquè hi hagi més espai per passejar, però també treure'n oferta turística. En aquest sentit, per exemple, té clar que els quioscos dels antics ocellaires -que ara venen gofres o souvenirs, entre altres- han d'anar fora. "No pot ser que en negocis concedits per l'administració el que hi hagi és venda de material per als turistes", exclama.
"Nosaltres estem fent la nostra feina: urbanització, retirar ocellaires i retirar oferta turística", reitera. "Ens falta que s'activin els privats, que han de començar a veure que el públic objectiu, el que necessiten, és el de Barcelona, i deixin de fer ofertes només per a turistes que el que fan es foragitar la gent de Barcelona", conclou.
Oci nocturn i terrasses
El regidor del districte té clar que hi ha "una Ciutat Vella de matí i una de vespre" quant a la vida i l'ús de l'espai públic. Tot i que el pla d'usos actual prohibeix que hi hagi més discoteques al districte, opina que n'hi hauria d'haver menys i per això estan treballant en el Front Marítim. Segons dades municipals, a Ciutat Vella hi ha 16 locals amb llicència de discoteca, una xifra que hauria de sumar-se als bars o sales de festes.
D'una banda, Rabassa entén que hi ha moltíssima gent que té la necessitat de sortir al carrer i utilitzar l'espai públic després de mesos de tocs de queda i confinaments, entre altres. De l'altra, però, admet que hi ha zones del districte on no es pot dormir durant el cap de setmana, un fet que és "intolerable" i que reconeix que no es pot normalitzar. Per això, assegura que el dispositiu de seguretat per "neutralitzar" concentracions a partir de certes hores continuarà vigent i s'anirà canviant setmana a setmana perquè sigui "el més eficient possible". Ara bé, també creu no tot s'ha de reduir als cossos de seguretat i apel·la a la corresponsabilitat dels locals d'oci nocturn i la gent que fa soroll al carrer.
Una altra qüestió que té alguns veïns en peu de guerra són les terrasses. Actualment, l'Ajuntament està tramitant les sol·licituds de consolidació de les terrasses ampliades de forma extraordinària per bars i restaurants durant la pandèmia. "Hem acabat l'excepcionalitat, els usos veïnals han de ser prioritaris", reivindica.
Per això, s'analitzaran totes les sol·licituds "una per una" perquè cada carrer és diferent. Durant la pandèmia, assenyala, s'han denegat 400 ampliacions a Ciutat Vella i se n'han concedit gairebé 300. "Malgrat tot, no hi caben, per això les repassarem amb l'objectiu de buscar l'equilibri".