06
de febrer
del
2022
La crisi ucraïnesa ha entrat en una fase decisiva. Mentre les espases estan en alt entre els Estats Units i els seus aliats de l'OTAN, per una banda, i Rússia per l'altra, amb gestos d'hostilitat mutus, l'alta diplomàcia lluita per ocupar el centre de l'escenari. Els darrers dies s'ha escenificat aquesta dialèctica entre mostrar força i, alhora, expressar voluntat d'esgotar totes les possibilitats per evitar una guerra.
Divendres, l'OTAN va informar que el dia abans s'havien interceptat avions de combat russos al mar Bàltic i el mar del Nord. Es tractava d'aeronaus que protegien un avió de càrrega i d'altres que efectuaven operacions de subministrament en vol, respectivament. En cap cas els avions russos van penetrar en l'espai aeri aliat. Aquests dies, la tensió és evident. S'han produït moviments de peces significatius i, per a la setmana vinent, s'han anunciat visites que poden ser decisives. El líder francès, Emmanuel Macron -que presideix aquest semestre la UE-, serà dilluns a Moscou i, dimarts, a Ucraïna. En els següents cinc punts repassem com està la crisi en cada front.
1. La "taula de diàleg" de Putin
Moscou no afluixa, però modula el seu discurs. Per una banda, Vladimir Putin ha concentrat tropes de manera ostensible a la frontera amb Bielorrússia. El motiu: participar en unes maniobres conjuntes previstes per a mitjan febrer. Més de 12.000 soldats i quasi 4.000 paracaigudistes estarien aplegats. A la vegada, dimarts passat, Putin va fer unes declaracions després de dies de silenci en què va destacar que calia continuar el "diàleg".
El Kremlin es manté inflexible: oposició rotunda a l'extensió de l'OTAN als països de l'Est i rebuig a l'ingrés d'Ucraïna en l'aliança militar. Malgrat tot, les referències a la continuïtat de les converses amb Occident és vista pels analistes com un gest de suavització de la crisi.
2. Macron vol liderar la UE pensant en les eleccions
Macron es batrà a les urnes el proper abril. Res del que digui o faci es pot desvincular d'aquest fet. El president francès aprofitarà aquests sis mesos en què França exerceix la presidència de la UE per encarnar la força d'Europa en la crisi. Macron ja ha deixat clar que aposta per una sortida diplomàtica, desmarcant-se del llenguatge del Pentàgon. Aquests dies ha parlat amb tots els líders mundials i dilluns serà al Kremlin. L'endemà viatjarà a Kíev.
3. Biden mostra tropes...
La decisió d'enviar3.000 soldats nord-americans a Polònia i Romania, feta per Washington aquesta setmana, ha estat una nova manera de mostrar fermesa. Joe Biden ja ha parlat de guerra en diverses ocasions, segurament per no mostrar cap senyal de dubte i, a la vegada, potser per conjurar-ne el perill. Biden ha arribat a dir que aquest febrer Putin podria envair Ucraïna. Lloyd Austin, el cap del Pentàgon, ho ha repetit aquests dies. Biden també ha pogut ensenyar les dents després de l'operació nord-americana a Síria en què ha mort el cap de l'ISIS Abu Ibrahim al-Hashimi.
4.... i Zelenski s'espanta
Fins i tot el govern de l'ucraïnès Volodímir Zelenski, que reclama el suport aliat, s'ha espantat davant el guió que està seguint Washington. Zelenski no creu que parlar tant de guerra sigui una bona idea i ha demanat deixar d'esmentar la possibilitat d'un conflicte armat. Però davant del Parlament, el líder ucraïnès ha dit que si hi ha guerra, serà una guerra europea. Una manera de fer-se valer, ja que Occident el vol ajudar, però de moment ha deixat clar que en cas d'invasió prioritzarà les sancions econòmiques.
5. Orban i Johnson, els dos extrems d'Europa
Possiblement, dins d'Europa, els dos països més allunyats respecte al conflicte, i no només geogràficament, són el Regne Unit i Hongria. Mentre Londres s'ha alineat sense matisos amb Washington, Budapest s'ha desmarcat de la diplomàcia europea. Viktor Orban es va entrevistar amb Putin, cosa que va permetre a aquest escenificar que té aliats dins mateix de la UE.
Gairebé al mateix moment, Boris Johnson va viatjar a Kíev per fer costat a Zelenski. És clar que, en aquest cas, el primer ministre britànic va volar a Budapest per escampar la boira i allunyar-se de Westminster, on ha d'afrontar dia sí dia també una revolta creixent contra el seu lideratge per les festes a Downing Street. Com en tota gran crisi, els perills, la tragèdia i la grandesa conviuen amb la petitesa i els neguits d'estar per casa dels líders mesquins.
Divendres, l'OTAN va informar que el dia abans s'havien interceptat avions de combat russos al mar Bàltic i el mar del Nord. Es tractava d'aeronaus que protegien un avió de càrrega i d'altres que efectuaven operacions de subministrament en vol, respectivament. En cap cas els avions russos van penetrar en l'espai aeri aliat. Aquests dies, la tensió és evident. S'han produït moviments de peces significatius i, per a la setmana vinent, s'han anunciat visites que poden ser decisives. El líder francès, Emmanuel Macron -que presideix aquest semestre la UE-, serà dilluns a Moscou i, dimarts, a Ucraïna. En els següents cinc punts repassem com està la crisi en cada front.
1. La "taula de diàleg" de Putin
Moscou no afluixa, però modula el seu discurs. Per una banda, Vladimir Putin ha concentrat tropes de manera ostensible a la frontera amb Bielorrússia. El motiu: participar en unes maniobres conjuntes previstes per a mitjan febrer. Més de 12.000 soldats i quasi 4.000 paracaigudistes estarien aplegats. A la vegada, dimarts passat, Putin va fer unes declaracions després de dies de silenci en què va destacar que calia continuar el "diàleg".
El Kremlin es manté inflexible: oposició rotunda a l'extensió de l'OTAN als països de l'Est i rebuig a l'ingrés d'Ucraïna en l'aliança militar. Malgrat tot, les referències a la continuïtat de les converses amb Occident és vista pels analistes com un gest de suavització de la crisi.
2. Macron vol liderar la UE pensant en les eleccions
Macron es batrà a les urnes el proper abril. Res del que digui o faci es pot desvincular d'aquest fet. El president francès aprofitarà aquests sis mesos en què França exerceix la presidència de la UE per encarnar la força d'Europa en la crisi. Macron ja ha deixat clar que aposta per una sortida diplomàtica, desmarcant-se del llenguatge del Pentàgon. Aquests dies ha parlat amb tots els líders mundials i dilluns serà al Kremlin. L'endemà viatjarà a Kíev.
3. Biden mostra tropes...
La decisió d'enviar3.000 soldats nord-americans a Polònia i Romania, feta per Washington aquesta setmana, ha estat una nova manera de mostrar fermesa. Joe Biden ja ha parlat de guerra en diverses ocasions, segurament per no mostrar cap senyal de dubte i, a la vegada, potser per conjurar-ne el perill. Biden ha arribat a dir que aquest febrer Putin podria envair Ucraïna. Lloyd Austin, el cap del Pentàgon, ho ha repetit aquests dies. Biden també ha pogut ensenyar les dents després de l'operació nord-americana a Síria en què ha mort el cap de l'ISIS Abu Ibrahim al-Hashimi.
4.... i Zelenski s'espanta
Fins i tot el govern de l'ucraïnès Volodímir Zelenski, que reclama el suport aliat, s'ha espantat davant el guió que està seguint Washington. Zelenski no creu que parlar tant de guerra sigui una bona idea i ha demanat deixar d'esmentar la possibilitat d'un conflicte armat. Però davant del Parlament, el líder ucraïnès ha dit que si hi ha guerra, serà una guerra europea. Una manera de fer-se valer, ja que Occident el vol ajudar, però de moment ha deixat clar que en cas d'invasió prioritzarà les sancions econòmiques.
5. Orban i Johnson, els dos extrems d'Europa
Possiblement, dins d'Europa, els dos països més allunyats respecte al conflicte, i no només geogràficament, són el Regne Unit i Hongria. Mentre Londres s'ha alineat sense matisos amb Washington, Budapest s'ha desmarcat de la diplomàcia europea. Viktor Orban es va entrevistar amb Putin, cosa que va permetre a aquest escenificar que té aliats dins mateix de la UE.
Gairebé al mateix moment, Boris Johnson va viatjar a Kíev per fer costat a Zelenski. És clar que, en aquest cas, el primer ministre britànic va volar a Budapest per escampar la boira i allunyar-se de Westminster, on ha d'afrontar dia sí dia també una revolta creixent contra el seu lideratge per les festes a Downing Street. Com en tota gran crisi, els perills, la tragèdia i la grandesa conviuen amb la petitesa i els neguits d'estar per casa dels líders mesquins.