12
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
14
de febrer
a les
9:39h
Els autònoms de l'estat espanyol són els que paguen les quotes més altes de la Seguretat Social i més impostos de tota Europa. Recentment, el govern central ha presentat una proposta que pretén millorar la situació fent un canvi en els paràmetres que els autònoms hauran de pagar a mesura que passen els anys i arriben a 2031 tot tenint en compte els ingressos dels treballadors. Segons que va dir el ministre de Seguretat Social de l’Estat, José Luis Escrivà, la mesura és "extraordinàriament favorable" i servirà per posar fi a "la inequitat" actual.
Lucha Autónoma és una organització de treballadors per compte propi que ha sorgit a les xarxes arran de la publicació de la proposta de reforma de les cotitzacions i que, apunten als seus perfils online, lluita "per una quota d’autònoms justa que realment respongui als ingressos dels treballadors". Escrivà, però, afirma que és "rigorosament fals" que les associacions d’autònoms es troben "en contra" de la reforma i que, la mesura, "tindrà una enorme incidència positiva sobre els joves". ATA, una de les organitzacions representatives del sector a nivell espanyol, afirma que la proposta del govern "és una ruïna pels autònoms" i la titlla "d'inassumible" pel seu "afany recaptatori".
Nazareth dos Santos és seguidora de Lucha Autónoma i treballa com a il·lustradora per compte propi des de fa tres anys. Amb 28 anys, l'artista viu amb angoixa pel futur, ara paga una tarifa reduïda perquè encara no ha superat els tres anys d'autònoma, però preocupada explica: "l’Estat pressuposa que has de créixer d'una determinada manera per poder pagar la quota sense reduccions i, sincerament, no sé si ho podré fer". Dos Santos, defensa que sembla que conceben a les persones com eines de producció, sense tenir en compte que hem de gaudir i tenir vida social, la qual cosa se li complica quan revisa el compte bancari a final de mes i s'adona de tot el que ha pagat. "Jo em vaig comprometre a pagar perquè volia fer les coses bé des del principi, així i tot, és molt frustrant, mai saps si ho aconseguiràs", avisa la il·lustradora. Afegeix que percep que neda a "contra corrent" perquè amb la proposta de reforma sent que l'Estat continua impedint el treball autònom.
Una empresa de neteja de comunitats de veïns va ser el que va fundar la Manoli Ortega, de 47 anys, l'any 2016. La netejadora és un gran exemple de com les quotes de cotitzacions dels autònoms poden suposar un enorme impediment per continuar creixent. Aquesta setmana ha deixat la meitat de les comunitats que netejava perquè ja no li sortia a comptetreballar tantes hores diàries si a final de mes una gran part dels ingressos anaven a la quota d’autònoms.
La proposta de quotes d’autònoms pel 2023
Per a l'artista, la proposta del Ministeri és una "injustícia" i el que causarà és que menys persones es donin d’alta com autònomes perquè tindran por de no poder assolir els pagaments. El cert és que la proposta de quotes pels autònoms pretén millorar la situació dels treballadors amb menys ingressos, i tot i que això no s’aconseguirà fins al 2031, quan es reduirà la quota 100 euros -passant a ser de 183,60. Així, molts es qüestionen si per a les persones que paguen menys de 600 euros és avançar restar-los prop d'un 30% dels seus ingressos en quotes.
La franja dels que ingressen entre 900 i 1.125,90 euros serà la que no pateix cap mena de reducció. Si continua endavant amb la proposta, hauran de fer un pagament a partir de 2023 de 351,90 euros. Això suposarà per als que aconseguien arribar als 1.125 euros mensuals deixar de ser mileuristes per pagar la quota. El mateix passarà per als que es troben entre els 1.300 i 1.500 euros, per a qui la quota s’incrementarà a partir del 2024 fins a arribar als 413,10 euros el 2031.
L’any 2023, però, pagaran la mateixa quota aquells que ingressin 1.300 euros que els que ingressin 4.050 euros, 351,90 euros. Una quota que, per a alguns, suposa passar de ser mileuristes a cobrar per sota del salari base.
Ni vacances ni baixa laboral
La quota d’autònoms, però, és l’únic canvi que l’Estat es proposa fer sense escoltar les nombroses queixes que els treballadors per compte propi fa anys que demanen relacionades amb l'absència de dret a baixa laboral o d'un període de vacances on, a més, com diu Dos Santos, paguen per descansar.
"El meu pitjor moment com autònoma és no haver pogut plorar la mort de la meva mare perquè no em podia permetre quedar-me a casa", afirma Ortega, i relata que el treball per compte propi no permet cap pausa. Ella ho sap molt bé: va arribar al punt de treballar amb una tendinitis que la va fer netejar amb el braç enguixat.
Pel que fa a la baixa, la il·lustradora suplica que no li passi res perquè no sabria què fer amb la quota d’autònoms i, es queixa que quan està malalta ha de fer feina igualment. "No ens ofereixen cap estabilitat, i com a treballadors autònoms necessitem que l’Estat ens doni seguretat. No tinc baixa i si necessito parar no puc. He d'avisar a les clientes que necessito parar, i acabo enviant correus i fent feina per dir que no puc treballar. Com a autònoma no descanses mai".
Indignada, Manoli Ortega afirma: "En sis anys només he pogut parar quatre setmanes". El que es tradueix en ni tan sols una setmana de vacances per any. Per Dos Santos és un altre motiu d'angoixa "la sensació que parar i no fer res és dolent". Aquesta, però, no és una realitat aïllada, i és que les quotes abusives i el descans inexistent són sempre presents en els maldecaps de la majoria dels treballadors per compte propi.
Lucha Autónoma és una organització de treballadors per compte propi que ha sorgit a les xarxes arran de la publicació de la proposta de reforma de les cotitzacions i que, apunten als seus perfils online, lluita "per una quota d’autònoms justa que realment respongui als ingressos dels treballadors". Escrivà, però, afirma que és "rigorosament fals" que les associacions d’autònoms es troben "en contra" de la reforma i que, la mesura, "tindrà una enorme incidència positiva sobre els joves". ATA, una de les organitzacions representatives del sector a nivell espanyol, afirma que la proposta del govern "és una ruïna pels autònoms" i la titlla "d'inassumible" pel seu "afany recaptatori".
Nazareth dos Santos és seguidora de Lucha Autónoma i treballa com a il·lustradora per compte propi des de fa tres anys. Amb 28 anys, l'artista viu amb angoixa pel futur, ara paga una tarifa reduïda perquè encara no ha superat els tres anys d'autònoma, però preocupada explica: "l’Estat pressuposa que has de créixer d'una determinada manera per poder pagar la quota sense reduccions i, sincerament, no sé si ho podré fer". Dos Santos, defensa que sembla que conceben a les persones com eines de producció, sense tenir en compte que hem de gaudir i tenir vida social, la qual cosa se li complica quan revisa el compte bancari a final de mes i s'adona de tot el que ha pagat. "Jo em vaig comprometre a pagar perquè volia fer les coses bé des del principi, així i tot, és molt frustrant, mai saps si ho aconseguiràs", avisa la il·lustradora. Afegeix que percep que neda a "contra corrent" perquè amb la proposta de reforma sent que l'Estat continua impedint el treball autònom.
Una empresa de neteja de comunitats de veïns va ser el que va fundar la Manoli Ortega, de 47 anys, l'any 2016. La netejadora és un gran exemple de com les quotes de cotitzacions dels autònoms poden suposar un enorme impediment per continuar creixent. Aquesta setmana ha deixat la meitat de les comunitats que netejava perquè ja no li sortia a comptetreballar tantes hores diàries si a final de mes una gran part dels ingressos anaven a la quota d’autònoms.
La proposta de quotes d’autònoms pel 2023
Per a l'artista, la proposta del Ministeri és una "injustícia" i el que causarà és que menys persones es donin d’alta com autònomes perquè tindran por de no poder assolir els pagaments. El cert és que la proposta de quotes pels autònoms pretén millorar la situació dels treballadors amb menys ingressos, i tot i que això no s’aconseguirà fins al 2031, quan es reduirà la quota 100 euros -passant a ser de 183,60. Així, molts es qüestionen si per a les persones que paguen menys de 600 euros és avançar restar-los prop d'un 30% dels seus ingressos en quotes.
La franja dels que ingressen entre 900 i 1.125,90 euros serà la que no pateix cap mena de reducció. Si continua endavant amb la proposta, hauran de fer un pagament a partir de 2023 de 351,90 euros. Això suposarà per als que aconseguien arribar als 1.125 euros mensuals deixar de ser mileuristes per pagar la quota. El mateix passarà per als que es troben entre els 1.300 i 1.500 euros, per a qui la quota s’incrementarà a partir del 2024 fins a arribar als 413,10 euros el 2031.
L’any 2023, però, pagaran la mateixa quota aquells que ingressin 1.300 euros que els que ingressin 4.050 euros, 351,90 euros. Una quota que, per a alguns, suposa passar de ser mileuristes a cobrar per sota del salari base.
Ni vacances ni baixa laboral
La quota d’autònoms, però, és l’únic canvi que l’Estat es proposa fer sense escoltar les nombroses queixes que els treballadors per compte propi fa anys que demanen relacionades amb l'absència de dret a baixa laboral o d'un període de vacances on, a més, com diu Dos Santos, paguen per descansar.
"El meu pitjor moment com autònoma és no haver pogut plorar la mort de la meva mare perquè no em podia permetre quedar-me a casa", afirma Ortega, i relata que el treball per compte propi no permet cap pausa. Ella ho sap molt bé: va arribar al punt de treballar amb una tendinitis que la va fer netejar amb el braç enguixat.
Pel que fa a la baixa, la il·lustradora suplica que no li passi res perquè no sabria què fer amb la quota d’autònoms i, es queixa que quan està malalta ha de fer feina igualment. "No ens ofereixen cap estabilitat, i com a treballadors autònoms necessitem que l’Estat ens doni seguretat. No tinc baixa i si necessito parar no puc. He d'avisar a les clientes que necessito parar, i acabo enviant correus i fent feina per dir que no puc treballar. Com a autònoma no descanses mai".
Indignada, Manoli Ortega afirma: "En sis anys només he pogut parar quatre setmanes". El que es tradueix en ni tan sols una setmana de vacances per any. Per Dos Santos és un altre motiu d'angoixa "la sensació que parar i no fer res és dolent". Aquesta, però, no és una realitat aïllada, i és que les quotes abusives i el descans inexistent són sempre presents en els maldecaps de la majoria dels treballadors per compte propi.