Els Pastorets al Parlament

El cas Juvillà ha fet saltar pels aires el decorat de cartró pedra que havia bastit l'independentisme de discurs voluntarista. També són notícia Yolanda Díaz, el comitè científic assessor de la Covid, Antoni Miró i el Llum BCN

04 de febrer del 2022
Actualitzat a les 8:12h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Només calia haver acumulat hores de vol en l'observació de la política catalana abans i després del 2017, i prioritzar els fets en lloc dels relats interessats -un requisit imprescindible per ser honest amb els lectors-, per intuir que els discursos grandiloqüents de desobediència que s'han escoltat els últims mesos al Parlament serien foc d'encenalls. El cas Pau Juvillà ha fet saltar pels aires el decorat de cartró pedra que havia bastit l'independentisme de discurs voluntarista, que servia d'escenari per representar els Pastorets de la confrontació, amb final conegut i interpretació millorable.

El guió era previsible i el públic el coneixia, perquè ja s'havia viscut amb la retirada de l'escó a Quim Torra. La resposta al cas Juvillà presenta més similituds que diferències amb la reacció del Parlament a l'ordre de retirada de l'acta de diputat a l'expresident -com explicàvem dimecres-, unes coincidències que contrasten amb el canvi de cicle que pronosticava Laura Borràs quan va rellevar Roger Torrent. La màxima responsabilitat de les giragonses discursives d'aquesta setmana és, doncs, de Borràs, però també queden retratades les formacions que es van posar al seu costat per alimentar la ficció del pols desobedient amb l'aturada de l'activitat de la cambra, començant per ERC. Quan la CUP va constatar "certes reticències" de Borràs i els seus socis independentistes a desobeir de veritat -així ho detallava el partit en el comunicat enviat la militància que va avançar NacióDigital-, es va oferir per assumir la presidència. La proposta, però, no va prosperar.  

Per molt injusta que sigui la resolució d'una Junta Electoral Central (JEC) amb ambició d'intervenir més enllà de les seves atribucions habituals, el Parlament no desobeirà. No va passar amb la presidència d'ERC quan la les pressions afectaven l'escó de Torra i tampoc succeirà amb Junts al capdavant de la cambra, ara que la inhabilitació recau en Juvillà. Per això, el dictamen que va aprovar la comissió de l'estatut del diputat -amb el suport de Junts, ERC, la CUP i els comuns- ja utilitzava el pretext de la protecció dels funcionaris, per no escalar el xoc en la defensa de l'escó. El mateix Jaume Alonso-Cuevillas admetia dimecres a la sala de premsa del Parlament que, sense precipitació, es podria haver fet "alguna cosa més polideta" que l'informe que va veure la llum. Una altra evidència més que, en lloc de desplegar un pla madurat, s'han alimentat voluntats que no tenien recorregut pràctic.

I aquest dijous, al ple que havia de validar el dictamen, ja no es va tenir en compte la delegació de vot de Juvillà, malgrat la insistència de la CUP perquè Borràs l'acceptés, una actitud que va molestar Junts. Amb el rebuig a la petició dels anticapitalistes -argumentada per la presidenta per "conflicte d'interessos"- es va fer evident que, més enllà de la narració desobedient, la mesa no volia trepitjar terreny pantanós. Cuevillas va reconèixer al ple que algunes de les funcions de Juvillà com a diputat no es podran garantir i la CUP, conscient de la realitat, va respondre. "La veritat és que els seus drets ara mateix estan suspesos", va dir Eulàlia Reguant. Els anticapitalistes ni tan sols van votar. I tot i que alguns diputats es vantaven d'un suposat acte de desobediència, a l'hemicicle ningú va pensar que era un dia per aplaudir. Més aviat regnaven les cares llargues. La secretària general, Esther Andreu, ho va certificar al vespre quan va activar la maquinària per rellevar Juvillà per estalviar-se la seva imputació i la d'altres funcionaris.

Atesa la previsibilitat dels esdeveniments, resulta grotesc comprovar com, en les últimes hores, s'han encadenat actes de contrició de simulada sorpresa pels fets succeïts, en passadissos nobles, tribunes mediàtiques o xarxes socials. Per reaccions, la més rellevant -per paradigmàtica-, la de Josep Costa, vicepresident de la cambra en l'anterior legislatura. Costa es feia creus ahir de la deriva en la defensa de la "sobirania" del legislatiu. "No era això, companys, no era això", escrivia a Twitter molt abans de conèixer el resultat del ple de la tarda. Una frase que podria servir per cloure la funció de la setmana al Parlament.
 

Avui no et perdis

»El Parlament constata que Juvillà ja no actua com a diputat; per Oriol March i Bernat Surroca.

»La majoria de la investidura es desfigura per la reforma laboral, aprovada amb un vot del PP; per Sara González.

» Opinió: «Qui mana aquí»; per Jonathan Martínez.

»El govern espanyol proposa un permís remunerat de set dies per cuidar fills i pares.

»Europa vol prorrogar el passaport Covid per viatjar fins al juny del 2023.

»Descoberta una variant més contagiosa i més agressiva del VIH als Països Baixos; per Lluís Girona.

»L'Àrea Metropolitana rebutja la proposta d'Agbar d'encarir un 7,4% el rebut de l'aigua.

»La Generalitat promourà unes beques estil Erasmus per territoris de parla catalana; per Lluís Girona.

» L'Estadi Olímpic de Barcelona es convertirà en una incubadora d’start-ups; per Lluís Girona.

»La Fiscalia denuncia per homicidi imprudent la residència de Tremp per la mort de 64 ancians.

»Els Estats Units maten el líder d'Estat Islàmic.

» Secció Rumbes i Flors: «Qui estigui lliure, que aixequi la mà»; per Paula Carreras.
 

 El passadís

Les vinculacions entre els periodistes i les administracions acostumen a ser complicades, atès que una de les principals funcions dels primers és fiscalitzar les segones, i extreure'n i explicar-ne el màxim d'informació, especialment aquella que voldrien mantenir en secret. Per això, sovint la màxima independència possible acostuma a ser la millor de les mesures. Ho ha pogut viure en primera persona Josep Corbella, periodista de La Vanguardia especialitzat en ciència i salut, qui va ser nomenat membre del comitè científic assessor de la Covid per al Govern el 27 de setembre passat i, només dues reunions més tard, va optar per deixar el càrrec.

Ho ha pogut constatar NacióDigitalde la lectura de les actes d'aquest ens, que s'han començat a fer públiques. En la del 4 de novembre, s'hi reflecteix que la reunió comença amb un lament per la filtració a un mitjà d'un document valoratiu encara intern del comitè assessor i, tot seguit, Corbella presenta la renúncia a formar-ne part "davant la situació i els possibles desavantatges enfront a altres mitjans que li pot ocasionar formar part del comitè tant a ell com al diari per al qual treballa". Com hauria hagut de procedir davant d'un accés tan privilegiat a informació reservada? Sigui com sigui, encara apareix com a assessor al web del comitè i al de La Vanguardia.

Vist i llegit

Aquest dijous va transcendir la mort del dissenyador Antoni Miró als 74 anys, víctima d'un atac de cor. Miró és un dels noms propis de la indústria de la moda del país, amb projecció a escala internacional. Amb una dilatada trajectòria creativa, Miró deixa un llegat ampli. Per repassar-lo i endinsar-se en el personatge, us recomanem recuperar el programa Identitats que el 14 de maig del 1988 es va emetre a TV3. Es tracta d'una conversa entre Josep Maria Espinàs i el dissenyador, que va esdevenir una marca.

 El nom propi

Yolanda Díaz va marxar ahir del Congrés amb el decret llei de la reforma laboral aprovat, però amb un regust agredolç per la manera en què s'havia produït. El projecte que ha capitalitzat la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball va reunir els suports necessaris, però la majoria de la investidura va quedar desfigurada. "No ho he aconseguit", va dir Díaz a l'hemicicle sobre el fet de no poder mantenir els vots que hauria volgut. Tenia raó. Ciutadans i el PDECat van assumir el rol de socis que fins ara havien protagonitzat ERC, Bildu i el PNB, que no es van moure del vot en contra. L'error en el vot d'un diputat del PP va salvar la Moncloa, en un gir final de guió que portarà cua. El resultat de la jornada al Congrés deixa molts interrogants. Per exemple, l'abast de la fractura del bloc que va fer president Pedro Sánchez i l'impacte que pot tenir fins al final del mandat. El joc d'aliances s'ha alterat en una de les lleis capitals de la legislatura i pot tenir repercussions, per exemple, en el futur immediat de la taula de diàleg.  

 Els imperdibles

Si sou dels que teniu festa aquest cap de setmana, passeu pel Poblenou. Des d'aquest divendres i fins diumenge s'hi programa el Llum BCN, el festival d'arts lumíniques que reuneix creadors locals i internacionals en l'àmbit del disseny i la il·luminació urbana. Els tres dies, a partir de les sis de la tarda, hi viureu un espectacle per als sentits. I, si ja sou al Poblenou, aprofiteu per visitar l'exposició Frida Kahlo, la vida d'un mite que s'exhibeix al Centre d'Arts Digital l'Ideal, una immersió a la biografia de l'artista a partir de fotografies històriques, pel·lícules originals i objectes de col·leccionista. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi