06
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
07
de febrer
a les
12:22h
El cas de Pau Juvillà no és el primer ni serà l'últim que afectarà la política catalana en els propers mesos. L'independentisme encara no ha trobat la fórmula per fer front a la repressió des de les institucions, ja sigui la que arriba des dels tribunals o la que porta el segell de la Junta Electoral Central (JEC). Les manobres dels últims dies de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la mesa, que han arribat a aturar momentàniament l'activitat parlamentària, no han servit per evitar que el diputat de la CUP perdi l'escó -la baixa es va oficialitzar dijous a la nit- arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Borràs i els partits han passat de conjurar-se per defensar Juvillà fins a la sentència ferma a situar els límits en evitar posar en risc els funcionaris. La credibilitat del discurs resistencialista de la presidenta de la cambra ha quedat erosionada.
La limitació de la resposta a la repressió no és nova, però sí que certifica un precedent important a l'hora d'abordar altres casos similars, amb diputats condemnats per desobediència sense sentència ferma i en què la JEC ordeni deixar-los sense escó. Si se segueix aquesta via en casos futurs, més enllà de discursos grandiloqüents, les ordres s'obeiran en el moment que la decisió depengui dels treballadors de la cambra, cosa que no varia gaire respecte el que s'ha anat fent des de la tardor de 2017. En el cas de Juvillà, l'independentisme ha estat proactiu a l'hora de buscar solucions -s'han aprovat dos dictàmens, s'han presentat recursos i s'han suspès algunes comissions-, però el diputat de la CUP ha perdut l'escó, com ja va passar ara fa dos anys amb el president Quim Torra, quan qui presidia el Parlament era Roger Torrent.
De casos com el seu n'hi haurà més en els propers mesos. El més imminent, el de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó també estan pendents de judici, i fins i tot es podria activar alguna ofensiva judicial per mirar d'impedir el vot del diputat de Junts a l'exili, Lluís Puig, que per ara pot votar amb el vot delegat. També hi ha membres del Govern amb causes obertes, com el mateix Torrent, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, o el conseller d'Educació, Josep González Cambray, que s'enfronten a delictes que poden comportar penes d'inhabilitació. Tots aquests casos, especialment aquells que afecten diputats, requeriran resposta del Parlament a mesura que vagin sortint les sentències. El marge és, si més no, escàs, com ha quedat demostrat aquesta setmana.
Eulàlia Reguant, diputada de la CUP
El cas més imminent és el de Reguant, que anirà a judici al Tribunal Suprem el proper 1 de març. S'enfronta a sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència per no haver respost les preguntes deVox quan va comparèixer com a testimoni al judici del procés, ara fa dos anys. El judici no serà llarg i tampoc es preveu que la sentència trigui gaire, tenint en compte que el cas no és complicat. Reguant ha remarcat en els últims dies que vol convertir la seva causa en una "eina col·lectiva" per fer front a l'extrema dreta, i la seva defensa ha demanat la nul·litat de tot el procediment argumentant que s'han vulnerat diversos drets fonamentals. Si Reguant, dona forta de la CUP al Parlament, és finalment condemnada per desobediència a una pena que tot apunta que serà d'inhabilitació, podria trobar-se en una situació similar a la de Juvillà.
Meritxell Serret, diputada d'ERC
Meritxell Serret va tornar per sorpresa de l'exili el març de l'any passat per exercir com a diputada al Parlament. Va personar-se al Tribunal Suprem per regularitzar la seva situació i el magistrat Pablo Llarena la va deixar en llibertat. Es va reactivar el procediment contra ella, després de tres anys d'exili, i va ser citada a declarar a l'abril pels fets de l'1-O, quan ella era consellera d'Agricultura. Va negar haver autoritzat cap despesa per al referèndum però va reconèixer que no va fer cas de les notificacions del Tribunal Constitucional. Al maig de l'any passat, Llarena va deixar Serret a les portes del judici, processada pels delictes de desobediència i malversació. Ara, l'exconsellera exerceix amb normalitat de diputada al Parlament i està pendent de data de judici. Tot apunta, vist com va anar la causa de l'1-O, que serà condemnada per desobediència a una pena d'inhabilitació.
Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, diputats d'ERC
El TSJC va decidir fa uns dies agrupar la causa de Garriga a la que ja té des de fa temps i que afecten els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Van ser dos dels detinguts el 20 de setembre de 2017 i, per la Fiscalia, van ser els "arquitectes" de l'1-O quan eren alts càrrecs al Departament d'Economia de Junqueras. Estan processats pels delictes de malversació, prevaricació, revelació de secrets i desobediència i se'ls han imposat fiances milionàries. A falta dels escrits d'acusació que pugui presentar el ministeri fiscal, podrien enfrontar-se a penes importants de presó i inhabilitació. No hi ha prevista data de judici, però hauria de ser en els propers mesos. En cas que la sentència arribi en aquesta legislatura i mentre encara són diputats, el Parlament tornarà a estar al punt de mira per veure de quina manera s'hi dona resposta.
Lluís Puig, diputat de Junts a l'exili
Un dels primers reptes que va tenir Laura Borràs com a presidenta del Parlament va ser el vot delegat de Lluís Puig, diputat de Junts a l'exili. Borràs ho va tenir clar i ha autoritzat des del principi de la legislatura que Puig pugui delegar el vot, malgrat les reticències dels partits de l'oposició. A Bèlgica, Puig ha obtingut una de les víctimes més importants de l'exili i la justícia belga ja ha dit que no l'extradirà a Espanya malgrat la insistència del Tribunal Suprem. A l'octubre, el PSC va recórrer al TC la delegació del vot de Puig, argumentant que els diputats que tenen ordre de cerca i captura no poden gaudir d'aquest dret. Per ara, l'alt tribunal no s'ha pronunciat sobre la qüestió. Si finalment acaba donant la raó als socialistes, Borràs i la mesa del Parlament s'hauran de posicionar i podrien tensar la relació amb el TC.
Laura Borràs, presidenta del Parlament
El cas de Pau Juvillà ha posat al punt de mira Laura Borràs i la mesa del Parlament. La presidenta també té una causa oberta contra ella per presumptes irregularitats i contractes fraccionats quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La seva defensa té clar que no hi ha hagut cap delicte i que tot plegat s'emmarca en la causa general contra l'independentisme. El cas es troba en instrucció i no hi ha horitzó de judici. Si finalment s'obre vista oral, el seu escó estaria en joc. El reglament del Parlament diu, en el seu article 25.4, que s'ha de deixar en suspens l'escó dels diputats als quals se'ls obre judici oral per delictes relacionats amb la corrupció. Tot plegat, però, encara va per llarg. El seu advocat, Gonzalo Boye, insisteix que quan se sàpiga tota la veritat es veurà que la causa contra Borràs és lawfare.
Roger Torrent, conseller d'Empresa i Treball
També pendent de judici al TSJC hi ha el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i la resta de membres independentistes de la mesa del Parlament de la passada legislatura, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Torrent va presentar-se a les eleccions amb ERC, però va renunciar a l'acta de diputat quan va ser nomenat conseller. La Fiscalia l'acusa d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver permès el debat i votació de dues propostes de resolució contra la monarquia i a favor de l'autodeterminació. Els precedents fan pensar que serà condemnat per un delicte de desobediència a una pena d'inhabilitació, però si ens fixem en el cas de Torra tot apunta que podrà continuar sent conseller -no cal que sigui diputat per tenir aquest càrrec- mentre no hi hagi sentència ferma.
Natàlia Garriga, consellera de Cultura
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va ser una de les detingudes el 20 de setembre de 2017 en la primera gran operació per frenar el referèndum. En aquell moment era directora de serveis del Departament d'Economia, que liderava Oriol Junqueras. Des d'aleshores, ha estat immersa en un procediment judicial al jutjat 13 que s'ha anat allargant. Està processada pels delictes de malversació i desobediència greu, i fa pocs dies el seu cas va saltar al TSJC, perquè és aforada. La magistrada l'ha citada a declarar l'1 de març per poder tancar finalment la instrucció i deixar el cas a punt per al judici. Garriga no va anar a la llista electoral d'ERC a les eleccions del 14-F i mai ha estat diputada. Com en el cas de Torrent, doncs, tot apunta que si és condemnada a una pena d'inhabilitació podria continuar en el càrrec fins que no hi hagi sentència ferma.
Josep González Cambray, conseller d'Educació
El jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, pilotat per Joaquín Aguirre, va activar fa tres anys l'operació Volhov, un totum revolutum que inclou des de suposats contactes amb Rússia fins a requalificacions urbanístiques i el Tsunami Democràtic. En aquesta macrocausa, que per ara es troba en instrucció, hi ha implicats exdirigents d'ERC i Convergència, com Xavier Vendrell o David Madí, i persones de l'entorn de Carles Puigdemont, com Josep Alay. També esquitxa l'actual conseller d'Educació, Josep González Cambray, per un presumpte delicte de malversació quan era director general de Centres Públics del Departament que ara encapçala. El jutge l'investiga per la relació d'Educació amb Vendrell i l'escola El Brot. Cambray no és diputat al Parlament i, en tot cas, la causa que l'afecta a ell va per llarg i no és descartable que acabi en no-res.
La limitació de la resposta a la repressió no és nova, però sí que certifica un precedent important a l'hora d'abordar altres casos similars, amb diputats condemnats per desobediència sense sentència ferma i en què la JEC ordeni deixar-los sense escó. Si se segueix aquesta via en casos futurs, més enllà de discursos grandiloqüents, les ordres s'obeiran en el moment que la decisió depengui dels treballadors de la cambra, cosa que no varia gaire respecte el que s'ha anat fent des de la tardor de 2017. En el cas de Juvillà, l'independentisme ha estat proactiu a l'hora de buscar solucions -s'han aprovat dos dictàmens, s'han presentat recursos i s'han suspès algunes comissions-, però el diputat de la CUP ha perdut l'escó, com ja va passar ara fa dos anys amb el president Quim Torra, quan qui presidia el Parlament era Roger Torrent.
De casos com el seu n'hi haurà més en els propers mesos. El més imminent, el de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó també estan pendents de judici, i fins i tot es podria activar alguna ofensiva judicial per mirar d'impedir el vot del diputat de Junts a l'exili, Lluís Puig, que per ara pot votar amb el vot delegat. També hi ha membres del Govern amb causes obertes, com el mateix Torrent, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, o el conseller d'Educació, Josep González Cambray, que s'enfronten a delictes que poden comportar penes d'inhabilitació. Tots aquests casos, especialment aquells que afecten diputats, requeriran resposta del Parlament a mesura que vagin sortint les sentències. El marge és, si més no, escàs, com ha quedat demostrat aquesta setmana.
Eulàlia Reguant, diputada de la CUP
El cas més imminent és el de Reguant, que anirà a judici al Tribunal Suprem el proper 1 de març. S'enfronta a sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència per no haver respost les preguntes deVox quan va comparèixer com a testimoni al judici del procés, ara fa dos anys. El judici no serà llarg i tampoc es preveu que la sentència trigui gaire, tenint en compte que el cas no és complicat. Reguant ha remarcat en els últims dies que vol convertir la seva causa en una "eina col·lectiva" per fer front a l'extrema dreta, i la seva defensa ha demanat la nul·litat de tot el procediment argumentant que s'han vulnerat diversos drets fonamentals. Si Reguant, dona forta de la CUP al Parlament, és finalment condemnada per desobediència a una pena que tot apunta que serà d'inhabilitació, podria trobar-se en una situació similar a la de Juvillà.
Meritxell Serret, diputada d'ERC
Meritxell Serret va tornar per sorpresa de l'exili el març de l'any passat per exercir com a diputada al Parlament. Va personar-se al Tribunal Suprem per regularitzar la seva situació i el magistrat Pablo Llarena la va deixar en llibertat. Es va reactivar el procediment contra ella, després de tres anys d'exili, i va ser citada a declarar a l'abril pels fets de l'1-O, quan ella era consellera d'Agricultura. Va negar haver autoritzat cap despesa per al referèndum però va reconèixer que no va fer cas de les notificacions del Tribunal Constitucional. Al maig de l'any passat, Llarena va deixar Serret a les portes del judici, processada pels delictes de desobediència i malversació. Ara, l'exconsellera exerceix amb normalitat de diputada al Parlament i està pendent de data de judici. Tot apunta, vist com va anar la causa de l'1-O, que serà condemnada per desobediència a una pena d'inhabilitació.
Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, diputats d'ERC
El TSJC va decidir fa uns dies agrupar la causa de Garriga a la que ja té des de fa temps i que afecten els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Van ser dos dels detinguts el 20 de setembre de 2017 i, per la Fiscalia, van ser els "arquitectes" de l'1-O quan eren alts càrrecs al Departament d'Economia de Junqueras. Estan processats pels delictes de malversació, prevaricació, revelació de secrets i desobediència i se'ls han imposat fiances milionàries. A falta dels escrits d'acusació que pugui presentar el ministeri fiscal, podrien enfrontar-se a penes importants de presó i inhabilitació. No hi ha prevista data de judici, però hauria de ser en els propers mesos. En cas que la sentència arribi en aquesta legislatura i mentre encara són diputats, el Parlament tornarà a estar al punt de mira per veure de quina manera s'hi dona resposta.
Lluís Puig, diputat de Junts a l'exili
Un dels primers reptes que va tenir Laura Borràs com a presidenta del Parlament va ser el vot delegat de Lluís Puig, diputat de Junts a l'exili. Borràs ho va tenir clar i ha autoritzat des del principi de la legislatura que Puig pugui delegar el vot, malgrat les reticències dels partits de l'oposició. A Bèlgica, Puig ha obtingut una de les víctimes més importants de l'exili i la justícia belga ja ha dit que no l'extradirà a Espanya malgrat la insistència del Tribunal Suprem. A l'octubre, el PSC va recórrer al TC la delegació del vot de Puig, argumentant que els diputats que tenen ordre de cerca i captura no poden gaudir d'aquest dret. Per ara, l'alt tribunal no s'ha pronunciat sobre la qüestió. Si finalment acaba donant la raó als socialistes, Borràs i la mesa del Parlament s'hauran de posicionar i podrien tensar la relació amb el TC.
Laura Borràs, presidenta del Parlament
El cas de Pau Juvillà ha posat al punt de mira Laura Borràs i la mesa del Parlament. La presidenta també té una causa oberta contra ella per presumptes irregularitats i contractes fraccionats quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La seva defensa té clar que no hi ha hagut cap delicte i que tot plegat s'emmarca en la causa general contra l'independentisme. El cas es troba en instrucció i no hi ha horitzó de judici. Si finalment s'obre vista oral, el seu escó estaria en joc. El reglament del Parlament diu, en el seu article 25.4, que s'ha de deixar en suspens l'escó dels diputats als quals se'ls obre judici oral per delictes relacionats amb la corrupció. Tot plegat, però, encara va per llarg. El seu advocat, Gonzalo Boye, insisteix que quan se sàpiga tota la veritat es veurà que la causa contra Borràs és lawfare.
Roger Torrent, conseller d'Empresa i Treball
També pendent de judici al TSJC hi ha el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i la resta de membres independentistes de la mesa del Parlament de la passada legislatura, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Torrent va presentar-se a les eleccions amb ERC, però va renunciar a l'acta de diputat quan va ser nomenat conseller. La Fiscalia l'acusa d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver permès el debat i votació de dues propostes de resolució contra la monarquia i a favor de l'autodeterminació. Els precedents fan pensar que serà condemnat per un delicte de desobediència a una pena d'inhabilitació, però si ens fixem en el cas de Torra tot apunta que podrà continuar sent conseller -no cal que sigui diputat per tenir aquest càrrec- mentre no hi hagi sentència ferma.
Natàlia Garriga, consellera de Cultura
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va ser una de les detingudes el 20 de setembre de 2017 en la primera gran operació per frenar el referèndum. En aquell moment era directora de serveis del Departament d'Economia, que liderava Oriol Junqueras. Des d'aleshores, ha estat immersa en un procediment judicial al jutjat 13 que s'ha anat allargant. Està processada pels delictes de malversació i desobediència greu, i fa pocs dies el seu cas va saltar al TSJC, perquè és aforada. La magistrada l'ha citada a declarar l'1 de març per poder tancar finalment la instrucció i deixar el cas a punt per al judici. Garriga no va anar a la llista electoral d'ERC a les eleccions del 14-F i mai ha estat diputada. Com en el cas de Torrent, doncs, tot apunta que si és condemnada a una pena d'inhabilitació podria continuar en el càrrec fins que no hi hagi sentència ferma.
Josep González Cambray, conseller d'Educació
El jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, pilotat per Joaquín Aguirre, va activar fa tres anys l'operació Volhov, un totum revolutum que inclou des de suposats contactes amb Rússia fins a requalificacions urbanístiques i el Tsunami Democràtic. En aquesta macrocausa, que per ara es troba en instrucció, hi ha implicats exdirigents d'ERC i Convergència, com Xavier Vendrell o David Madí, i persones de l'entorn de Carles Puigdemont, com Josep Alay. També esquitxa l'actual conseller d'Educació, Josep González Cambray, per un presumpte delicte de malversació quan era director general de Centres Públics del Departament que ara encapçala. El jutge l'investiga per la relació d'Educació amb Vendrell i l'escola El Brot. Cambray no és diputat al Parlament i, en tot cas, la causa que l'afecta a ell va per llarg i no és descartable que acabi en no-res.