02
de febrer
del
2022
Actualitzat
a la
13:08h
La CUP i cinc grups de suport a activistes afectats per procediments judicials han denunciat aquest dimecres una "persecució policial contra el jovent", que es traduirà en cinc judicis contra més de 25 persones en els propers 40 dies. En total, s'enfronten a més de 50 anys de presó i se'ls demanen 120.000 euros de multa. Els activistes, que han comparegut a la sala de premsa del Parlament, han carregat contra el Govern i el Departament d'Interior i han lamentat que aquelles persones que van estar "a primera línia" durant els mesos més intensos del procés ara "pateixen les conseqüències de la repressió". "La repressió no ens aturarà en la lluita contra el patriarcat, el capitalisme i el racisme", ha dit una de les portaveus.
Entre els judicis que hi haurà en els propers dies hi ha el cas dels "7 de la Seu", amb motiu de la vaga general del febrer de 2019, que es jutja aquest dijous a Lleida; el judici per l'ocupació de la seu del PP l'any 2017, que afecta sis militants d'Arran per una roda de premsa davant de la seu de la formació; també es jutjarà la causa "Hi érem totes", contra deu dones del Bages i el Moianès amb motiu de la vaga general del 8 de març de 2019 a Manresa, amb petició de pena de 19 anys de presó en total. També hi ha pendent el cas de Brian Bartés, amb dues causes obertes i una petició de pena de fins a sis i tres mesos anys de presó; i la causa "21 raons", pels talls a les vies de l'AVE a Girona, que afecta quatre persones acusades per Adif i Renfe, que demanen quatre anys de presó per persona.
Els activistes han exigit la derogació de la llei mordassa i han denunciat que ni el dret ni l'ordenament jurídic són "neutrals". "Ja n'hi ha prou, Pere Aragonès i Govern. Heu d'aturar això", ha dit Brian Bartés, un dels afectats per l'ofensiva judicial. Els portaveus han indicat que es fa un ús selectiu dels delictes per aplicar-los contra col·lectius concrets i han denunciat un "entramat judicial" per aturar les mobilitzacions. "Se'ns vol alliçonar amb penes exemplars per evitar la reincidència. Se'ns jutja pel que som i no pel que fem, no hi ha garanties jurídiques; es vol garantir l'ordre intern per sobre dels drets fonamentals", ha dit un dels portaveus.
Han criticat que es limiti i criminalitzi el dret de manifestació, i que s'utilitzi el sistema penal com a "mecanisme dissuasori" per frenar "l'autoorganització col·lectiva". També han carregat contra la conselleria d'Interior, ara encapçalada per Joan Ignasi Elena, d'ERC, i la Brigada d'Informació dels Mossos. "Els canvis són inexistents a la conselleria d'Interior", han assegurat. També han lamentat que se'ls aplica la "pena de banqueta" i que els procediments judicials oberts afecten les seves vides i els limita la participació política en els seus espais de militància i també en manifestacions.
Entre els judicis que hi haurà en els propers dies hi ha el cas dels "7 de la Seu", amb motiu de la vaga general del febrer de 2019, que es jutja aquest dijous a Lleida; el judici per l'ocupació de la seu del PP l'any 2017, que afecta sis militants d'Arran per una roda de premsa davant de la seu de la formació; també es jutjarà la causa "Hi érem totes", contra deu dones del Bages i el Moianès amb motiu de la vaga general del 8 de març de 2019 a Manresa, amb petició de pena de 19 anys de presó en total. També hi ha pendent el cas de Brian Bartés, amb dues causes obertes i una petició de pena de fins a sis i tres mesos anys de presó; i la causa "21 raons", pels talls a les vies de l'AVE a Girona, que afecta quatre persones acusades per Adif i Renfe, que demanen quatre anys de presó per persona.
Els activistes han exigit la derogació de la llei mordassa i han denunciat que ni el dret ni l'ordenament jurídic són "neutrals". "Ja n'hi ha prou, Pere Aragonès i Govern. Heu d'aturar això", ha dit Brian Bartés, un dels afectats per l'ofensiva judicial. Els portaveus han indicat que es fa un ús selectiu dels delictes per aplicar-los contra col·lectius concrets i han denunciat un "entramat judicial" per aturar les mobilitzacions. "Se'ns vol alliçonar amb penes exemplars per evitar la reincidència. Se'ns jutja pel que som i no pel que fem, no hi ha garanties jurídiques; es vol garantir l'ordre intern per sobre dels drets fonamentals", ha dit un dels portaveus.
Han criticat que es limiti i criminalitzi el dret de manifestació, i que s'utilitzi el sistema penal com a "mecanisme dissuasori" per frenar "l'autoorganització col·lectiva". També han carregat contra la conselleria d'Interior, ara encapçalada per Joan Ignasi Elena, d'ERC, i la Brigada d'Informació dels Mossos. "Els canvis són inexistents a la conselleria d'Interior", han assegurat. També han lamentat que se'ls aplica la "pena de banqueta" i que els procediments judicials oberts afecten les seves vides i els limita la participació política en els seus espais de militància i també en manifestacions.