Cas Juvillà

Semblances i diferències entre els casos de Torra i Juvillà

La Junta Electoral aprofita el precedent de l'expresident per ordenar la retirada de l'escó del diputat de la CUP; la resposta del Parlament conté més similituds que les que feien presagiar els discursos de Borràs

per Oriol March / Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 2 de febrer de 2022 a les 21:00 |
Quim Torra i Pau Juvillà | ACN / Adrià Costa
Dos anys després, el Parlament torna a estar immers en el debat sobre com actuar quan arriba una ingerència de la Junta Electoral Central (JEC) sobre el cas concret d'un diputat. Si el 2020 va ser Quim Torra l'afectat per la decisió de l'organisme -ja protagonista a l'hora d'intentar deixar, sense èxit, Carles Puigdemont de les eleccions europees de l'any anterior-, aquest 2022 els focus estan posats en Pau Juvillà, representant de la CUP i secretari tercer de la mesa de la cambra. La reacció política a l'hora de defensar l'escó de Juvillà ha estat nova, però hi ha passos -com ara el recurs al Tribunal Suprem- que són calcats al que va fer la mesa abans que Torra perdés l'escó.

L'ultimàtum de la JEC per desposseir-lo de l'acta venç aquest divendres i la majoria independentista a la mesa ha posat en marxa una recomanació per aturar l'activitat parlamentària. No es pot fer del tot perquè no totes les presidències de comissió recauen en ERC, Junts i la CUP, de manera que només s'han desconvocat les que sí que controlen. Aquest mateix dijous, l'independentisme ja ha concretat els límits de la desobediència: no posar en risc els funcionaris. Una frontera similar a la que es va posar en el cas de Torra, i que implica que no es farà res per evitar que els treballadors de la cambra executin la sentència. Aquestes són les semblances i diferències entre casos.


Protagonistes


Hi ha dos nivells de protagonistes. Els principals afectats -Torra i Juvillà-, però també els encarregats de donar resposta a la situació a nivell parlamentari. Si bé el 2020 era Roger Torrent el president del Parlament, ja tocat per la investidura fallida de Puigdemont dos anys abans, ara és Laura Borràs qui lidera la cambra. I ho fa amb la intenció, des que va prendre possessió, de marcar distàncies amb el seu predecessor. Hi ha decisions que ha pres que són calcades en el fons -recurs al Suprem- que han diferit en les formes -aquest recurs ha estat aprovat pel ple-. Junts ha tingut molt interès en subratllar el paper de Borràs, i exigeix "lleialtat" -a les xarxes hi ha hagut campanyes de suport a la presidenta del Parlament- si hi ha "conseqüències jurídiques".


De les conseqüències jurídiques també se'n va parlar molt en el cas de Torra, perquè hi va haver un moment en què corria perill fins i tot el seu càrrec de president de la Generalitat, tenint en compte que només es pot ser investit en cas de tenir acta de diputat. Un informe dels serveis jurídics de la Generalitat, però, va determinar que es podia continuar sent president malgrat no ser diputat, possibilitat que ERC i Junts van tenir en compte al llarg de tota la cadena d'esdeveniments. L'encarregat de treure-li l'escó va ser Xavier Muro com a secretari general de la cambra, un càrrec que ara ocupa Esther Andreu, escollida per Borràs i en la picota pel cas de les llicències d'edat.

Juvillà no té la dimensió política de Torra -serà rellevat com a secretari tercer de la mesa per Carles Riera arran del càncer que s'ha de tractar-, però la seva inhabilitació suposa el primer entrebanc jurídic que ha de resoldre la mesa en aquesta legislatura. També existeixen veus de Junts i del seu entorn que aposten perquè Juvillà faci un pas al costat -la CUP és sovint criticada en aquests cercles no només per haver vetat Artur Mas el 2015 sinó també per haver tombat la investidura de Jordi Turull el març del 2018, abans que entrés de nou a la presó-, però ell mateix ho ha descartat. De tota manera, el diputat cupaire té clar que "no vol crear màrtirs" ni utilitzar la repressió com a "arma" cap a altres independentistes.


Motius de la inhabilitació


El TSJC va dictar sentència sobre Torra el 19 de desembre de 2019, un mes després del seu judici, i va considerar provat que havia desobeït les ordres de la JEC. L'organisme electoral volia "restablir la neutralitat política en període electoral" als edificis públics -tant la JEC com el TSJC consideren que els llaços grocs són símbols partidistes- i en els seus escrits no hi havia marge d'interpretació. "L'ordre era meridiana i explícita i no hi ha lloc a interpretació sobre el seu significat o transcendència", deixa clar el tribunal. Després de la sentència, el Parlament va presentar al·legacions a la JEC el 30 de desembre en què demanava desestimar els recursos de PP i Ciutadans, que demanaven a l'organisme electoral executar ja la sentència. L'ordre de la JEC de retirar l'escó va arribar el 3 de gener de 2020.

En el cas de Juvillà els arguments són similars, si bé el diputat cupaire va penjar uns llaços grocs al despatx de la Paeria durant el període electoral d'unes eleccions en les quals la seva formació no s'hi presentava. De tota manera, la seva sentència, de 14 de desembre de 2021, va en la mateixa línia i diu que Juvillà no va retirar "símbols partidistes" d'un edifici públic i va mostrar una "contumaç desobediència", i estableix que la JEC és una "autoritat superior". Després de la sentència, el Parlament va aprovar un dictamen -amb els vots del PSC i comuns- per garantir que Juvillà mantindria l'escó fins que no hi hagués sentència ferma i va presentar al·legacions a la JEC per demanar no executar la sentència, tal com demanaven Vox, Ciutadans i PP. Malgrat els moviments de la cambra, el 20 de gener d'aquest any l'organisme electoral va ordenar retirar l'escó de Juvillà. 

Resposta de partits i institucions


Quan la JEC, en els primers dies de l'any 2020 i després d'un llarg debat, va comunicar que Torra havia de deixar l'acta un cop inhabilitat pel TSJC, tant els grups parlamentaris com Torrent li van fer costat per garantir-li que continuava disposant de l'escó. Es va arribar a organitzar un acte a Palau en què els membres del Govern i de la majoria parlamentària van explicitar el suport a l'aleshores president. Al cap de pocs dies, però, tot variaria amb la intervenció del Suprem. Torrent va passar de garantir que Torra era diputat a no fer-ho, i finalment se li va acabar desactivant el box de votació que té cada representant al seu escó.

En aquell moment, l'entorn del president del Parlament sostenia que era inviable prendre cap decisió que no fos aquella, mentre Junts s'esquinçava les vestidures i situava Torrent com a culpable de la pèrdua de la condició de diputat. L'episodi va suposar una de les tensions més grans entre ERC i Junts al llarg de l'anterior legislatura, amb ressonàncies tant a Lledoners -encara hi havia presos- com a l'exili.

En el cas de Juvillà, la reacció a favor d'ell ha estat pràcticament unànime en primera instància -amb el suport del PSC i dels comuns-, però ara ja s'ha esberlat, com també va passar en el cas de Torra. La resposta a la JEC segons la qual el diputat de la CUP no havia perdut la seva condició després de la primera resolució ha mutat en distanciament per part de socialistes i d'En Comú Podem en el moment en què s'ha proposat aturar l'activitat parlamentària. El PSC ha formalitzat una petició de reconsideració i intentarà obstaculitzar per "tots els mitjans possibles" la decisió proposada per Borràs d'aturar l'activitat parlamentària.

Arguments davant de la JEC i del Suprem


Tant en el cas de Torra com en el de Juvillà, la JEC fa una interpretació controvertida de la llei electoral i aplica el principi d'"inelegibilitat sobrevinguda", recollit a l'article 6.2 b) de la Loreg. L'organisme electoral sosté que en cas de delicte contra l'administració pública -com és la desobediència- una sentència que no es ferma ja es pot executar i l'afectat passa a ser inelegible i incompatible per al càrrec que ostenta. Això és el que ha argumentat tant en el cas de Torra com en el de Juvillà i, de fet, en l'escrit del diputat de la CUP cita diverses vegades el cas de l'expresident. En tots dos casos, el Parlament ha presentat recurs al Tribunal Suprem contra aquesta ordre. En el cas de Torra, sense èxit. En el cas de Juvillà, s'està a l'espera de la resposta del Suprem. 

Una diferència significativa, però, és que en el cas de Juvillà el Parlament ha pres la iniciativa i ha fet valer el reglament per mirar de frenar, sense fortuna, la JEC. Això és el que va dir el Suprem en el recurs que va presentar el Parlament en el cas de Torra: va assenyalar que davant la manca de reacció de la cambra, era correcte que l'organisme electoral ordenés l'execució de la sentència. Això s'ha volgut rectificar en el cas de Juvillà i per això el ple va aprovar un dictamen a finals d'any. De tota manera, la JEC va obviar aquest moviment, va dir que no tenia en compte la Loreg i va ordenar, el 20 de gener, retirar l'escó de Juvillà.

Tant en el cas de Torra com en el cas de Juvillà el Parlament ha demanat al Suprem suspendre l'ofensiva de la JEC de manera cautelar. El 16 de gener de 2020, la mesa va presentar el recurs en el cas de Torra, argumentant que l'organisme electoral no era competent per ordenar la retirada de la credencial d'un diputat sense sentència ferma. Pocs dies després, el 23, el Suprem va desestimar aquesta petició i va avalar la decisió de la JEC

En el cas de Juvillà, el diputat va presentar un primer recurs al Suprem el 24 de gener amb petició de cautelars i el Parlament ho va fer uns dies després, divendres 28, després de votar-ho al ple (amb l'abstenció del PSC). El recurs denuncia una ingerència en l'autonomia del Parlament i remarca que la JEC no és competent per retirar l'escó del diputat cupaire. A diferència del cas de Torra, diu el recurs, en aquest cas no hi ha hagut "inactivitat" del Parlament perquè s'ha aprovat una resolució que "es contraposa jurídicament a l'acord de la JEC". El Suprem encara no s'ha pronunciat al respecte, però la JEC va tirar pel dret divendres i va donar cinc dies per executar la sentència.

Calendari


La data clau a dia d'avui és divendres, quan acaba el termini de la JEC de cinc dies perquè la presidenta Borràs aclareixi què ha fet per executar la sentència del TSJC. L'organisme electoral no ha esperat que el Suprem es pronunciï sobre les cautelars. La decisió de l'alt tribunal podria arribar aquesta setmana i els precedents no conviden a l'optimisme. El temps s'esgota i Borràs va plantejar dimarts suspendre l'activitat parlamentària per demanar un altre dictamen a la comissió de l'estatut del diputat, que s'ha reunit avui. Això no es va fer en el cas de Torra. La seva decisió s'haurà de votar al ple, que es podria convocar d'urgència aquesta setmana.

Via Torrent; via Borràs


Malgrat que Borràs ha intentat desmarcar-se de l'estratègia de Torrent repetidament, aquest dijous la comissió de l'estatut del diputat ha situat els límits de la desobediència en la protecció dels funcionaris, un moviment molt similar al que va fer el seu predecessor. A la pràctica, vol dir que l'independentisme no evitarà que els treballadors del Parlament executin la sentència del TSJC per ordre de la JEC i deixin sense escó el diputat de la CUP. El moviment és significatiu perquè posa el "límit" de la desobediència en els funcionaris i en preservar-los de qualsevol responsabilitat penal o comptable. En el dictamen, ERC, Junts i la CUP ja matisen l'horitzó de defensar l'escó fins a la sentència ferma

Conseqüències polítiques


El cas de Juvillà, a diferència del que va passar amb Torra, no posa en risc el futur de la legislatura. La pèrdua de l'escó de l'expresident va comportar moments molt tensos entre ERC i Junts, fins al punt que la convocatòria d'eleccions anticipades va sobrevolar l'escenari. Es va descartar, entre d'altres motius, perquè els presos de Junts van interpel·lar directament Torra perquè no ho fes. L'expresident va optar per anunciar que, després de l'episodi, la legislatura no disposava de "recorregut polític" i que el més pertinent era aprovar els pressupostos i convocar eleccions. La pandèmia ho va trastocar tot, perquè no es van poder celebrar fins el febrer del 2021.

Pel que fa a la situació del diputat de la CUP, el que està en joc és tant la majoria parlamentària -tocada des del xoc pels pressupostos i que ha patit una nova sotragada amb la detenció de quatre activistes per la mobilització al Bloc Llavors, que ha comportat que els anticapitalistes plantessin la reunió amb Pere Aragonès d'aquest dijous- com la capacitat de resposta de l'independentisme a les decisions judicials.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació