«La millor manera de dir que no estàs d'acord amb aquest Estat és cremar la bandera espanyola»

Carme Batalla i Elisabeth Martín són dues activistes independentistes que recentment van ser citades a declarar per presumptes "ultratges a Espanya". La crema d'una bandera espanyola l'1 d'octubre de 2020, en el marc d'una mobilització per commemorar l'aniversari del referèndum, comptava amb la vigilància d'agents de la Policia Nacional espanyola. Les dues autores dels fets, que en aquell moment anaven tapades, van ser posteriorment citades. Una, Elisabeth Martín, va entrar als jutjats i va acollir-se al seu dret a no declarar. L'altra, Carme Batalla, ni tan sols va entrar als jutjats. Finalment, la causa es va arxivar, però s'han hagut d'esperar diversos mesos que els notifiquessin oficialment el sobreseïment.

Tant Batalla com Martín són assídues a les mobilitzacions sobiranistes i en defensa dels drets socials a Tarragona. Així ho assegura, de fet, l'acusació redactada pel CNP. I aquesta no és l'única causa en la que s'han vist immerses. Batalla té pendent una sanció administrativa però que alhora està pendent de la via penal pel desnonament el juny de 2021 d'una veïna de Salou, en què hi va prendre part amb el Sindicat d'Habitatge. Aquell dia van identificar 12 persones i les acusen de desobediència, mentre que també hi va haver una detenció. Pel que fa a Martín, està pendent d'una denúncia creuada d'una agressió ocorreguda a inicis de 2020, quan una membre de Vox, segons explica, li va propinar cops de puny i de peu a l'avinguda Roma.

A banda de participar en mobilitzacions, totes dues formen part dels Comitès en Defensa de la República (CDR) i Martín també és membre de l'Assemblea de Represaliades i Activistes (ARA). Consideren que cremar la bandera espanyola "no és delicte" -el mateix que ha acabat considerant la jutgessa, de fet- i es mostren tranquil·les sobre el seu cas, especialment ara ja sabent que no hi ha possibilitat de recurs.

El seu és el testimoni quotidià d'activistes sense càrrec polític i no tan mediàtiques com altres figures. Reivindiquen el suport a les persones represaliades pel sistema judicial espanyol, no només l'econòmic sinó també l'emocional. "Busquen collar-los, atemorir-los, que no surtin més al carrer", explica Martín. Per això el dia 19 de febrer a les set del vespre a la Rambla Nova han convocat una manifestació, entre diferents col·lectius, per tal de "tombar les lleis repressives". Serà a cada capital de demarcació i han triat la setmana que es compleix un any des de l'empresonament de Pablo Hasél, si bé no centra les seves proclames en una única persona.

- Què va passar aquell 1 d'octubre de 2020?

- Carme Batalla: Es va fer una concentració a la plaça de la Font i d'allà es va anar en manifestació fins al govern civil. Quan vam arribar aquí, vam decidir cremar unes banderes espanyoles, que nosaltres considerem que no és cap delicte. És veritat que les vam cremar nosaltres, encara que anéssim amb la cara tapada, i la sorpresa va ser que al cap de mig any va arribar la citació de l'Eli i a mi em va arribar més tard. El mateix dia no va passar res, ni ens van identificar ni va passar res.

- Per què l'acció va ser amb la cara tapada?

- Carme Batalla: Vam prevenir, per si de cas. Pel que hem vist a l'expedient, des del començament de la manifestació ens estaven gravant. Allà hi diuen que som unes persones afins a uns ideals determinats.

- Es tracta d'una identificació per perfil?

- Elisabeth Martín: Diuen que som assídues a aquest tipus de concentracions i manifestacions. A la plaça de la Font la Policia Nacional ja ens estaven fent fotografies a nosaltres dues i durant tot el recorregut fins a la crema de les banderes espanyoles.

- Carme Batalla: Ens anomenen com a subjecte 1 i subjecte 2.
 
- Quan arriba la citació, quin és el següent pas?

- Elisabeth Martín: A mi m'arriba la citació a casa. Em sorprèn molt perquè me la porta l'agutzil i no el policia. L'obro, llegeixo "ultratges a Espanya" i el primer que faig és riure. Pregunto per què me l'ha portat ell i em diu que la Policia Nacional havia demanat la col·laboració a l'Ajuntament de la Pobla de Mafumet. Llavors, ho busco a Wikipedia i es veu que els ultratges poden ser a tots els símbols espanyols. Llibertat, democràcia, treball... No, aquests no són: la bandereta o l'himne o qualsevol cosa d'aquestes. Qui és Espanya per limitar la meva llibertat d'expressió? El primer que faig és trucar a Juristes per la República, m'assignen al Joaquim Fibla i arriba el dia que estic citada. Jo m'acullo al meu dret a no declarar, a l'abril, i veiem que al cas també hi ha la Carme i l'aviso.

- Carme Batalla: Jo era fora i quan vaig arribar em vaig trobar un paper a la bústia i un sobre la porta, dient que em presenti al jutjat, però la data ja havia passat. Llavors, em vaig posar en contacte amb l'advocat Carles Perdiguero i ell em va tramitar tot l'expedient. Va anar a buscar-ho, la jutge que tenia el cas es va posar malalta, total que això es va retardant i a mi no em criden fins al 2 de novembre.

- El 2 de novembre la decisió és ni tan sols entrar a declarar. Per què?

- Carme Batalla: Considero primer que no és un delicte i segon que no reconec aquesta justícia. Entra el Carles a dir que no entraré i a la tarda ens assabentem que per part dels jutjats ens han arxivat el cas. El mateix dia a la tarda ja ho arxiven i a més a més la sentència de la jutgessa és boníssima perquè sembla que sigui més aviat un advocat defensor que no pas ella. Tot i així ens diuen que la sentència encara no és ferma perquè ha de pujar a Fiscalia. En teoria tenen tres dies per contestar, però han estat tres mesos.

- És una sentència que ja no es pot recórrer?

- Carme Batalla: No, el dia 11 de gener s'arxiva per Fiscalia considerant que no hi ha delicte.

- Elisabeth Martín: És llibertat d'expressió, tal com diu la jutgessa.

- Què volíeu defensar amb aquest acte de la crema de la bandera?

- Eli: Volíem protestar per l'1 d'octubre de 2017, per l'actuació policial, per la repressió que des de llavors estem patint, i per reivindicar la llibertat d'expressió vam cremar la bandera d'Espanya. No cremem Espanya sencera ni a la gent espanyola, estem cremant la justícia espanyola, en aquest cas és injustícia. Tenim un munt de companys acusats amb relats inventats i pistes falses i tot, és una repressió contra l'independentisme en general i contra tothom que lluita al carrer pels drets socials.

- Carme Batalla: Jo perquè no em considero espanyola i penso que hem de sortir d'aquest Estat opressor. La millor manera de dir que no estàs d'acord amb aquest Estat és cremar la bandera espanyola, que per mi no és cap delicte.

- Què representa per vosaltres un procediment judicial d'aquest tipus?

- Carme Batalla: A mi personalment no em suposa cap tipus d'angoixa, tot el que ho faig ho faig conscientment per defensar una sèrie d'ideals. Em molesta que ens diuen que nosaltres hem de seguir una sèrie de regles i ells en canvi es passen tres mesos per contestar i no els passa res.

- Eli: A mi aquesta última causa d'ultratges no m'ha suposat res. Sabia que això havia de quedar en res. La primera, de Mas d'Enric, sí que em va angoixar perquè era per via penal i m'acusaven de desordres públics, tinença d'explosius i de resistència. Però crec que el perfil que estan buscant són gent molt més jove o amb fills petits a casa, perquè els companys que tenen grans causes, que els demanen presó, solen ser un perfil molt més jove. És la manera de collar-los, d'atemorir-los, tocar-los els diners, i que no surtin més al carrer i es quedin a casa. Estan buscant fer mal, perquè mentre estàs esperant evidentment tens angoixa, els amics i els companys et diuen que no surtis al carrer, que no te la juguis, però t'has de mobilitzar. No estàs fent res dolent, estàs reclamant uns drets. 

- La gent que assisteix a les manifestacions de vegades no té prou en compte el "després", quan arriben les citacions judicials i les multes.

- Carme Batalla: Perquè no estan avesats a col·lectius que ens mobilitzem per aquestes causes. A alguns els arriba una multa o una citació i es troben sols. Normalment, pot ser que t'afecti més o menys, però no és agradable. En el meu cas, quan vaig decidir no entrar, vaig pensar que em farien passar alguna nit a comissaria. Però si tens la sort que tens tota una sèrie de gent al darrere, que et dona suport, que et diu com has d'enfocar el tema, que hi ha un seguit d'advocats... És completament diferent a trobar-te sol i desamparat. Si es troba així, no sortirà mai més al carrer.

- Eli: Per la part econòmica està bé, però per la part emocional realment és la que et dona més força per seguir. A mi em diuen que més gent com jo fa falta, però gent com jo també patim, tenim por a perdre la feina, i això és el que s'ha de denunciar i que la gent no té en compte, la part emocional.