02
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
11:05h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a investigada el dia 1 de març a les 9.30h la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en la causa pels preparatius de l'1-O. Fa pocs dies, el TSJC va comunicar que es quedava la investigació contra la consellera, que fins ara estava al jutjat 13 amb una trentena més d'alts càrrecs, perquè era aforada. També va anunciar que agrupava la causa de Garriga amb la que fa referència a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, exalts càrrecs del Departament d'Economia i ara diputats d'ERC al Parlament. Garriga està processada pels delictes de malversació i desobediència greu.
Garriga va ser detinguda el 20-S amb altres alts càrrecs del Govern en la primera gran operació contra l'1-O. El jutge l'investiga pel seu paper en la logística i organització del referèndum des del càrrec que ocupava al Departament d'Economia, pilotat per Oriol Junqueras i encarregat dels preparatius de la votació. L'any 2017, Garriga era directora de serveis de la secretaria general d'Economia, amb Josep Maria Jové com a secretari general. Jové, juntament amb Salvadó -que l'any 2017 era secretari d'Hisenda- estan processats per malversació, revelació de secretes, desobediència i prevaricació.
El TSJC va rebutjar fa uns dies arxivar la causa, com demanava la defensa, i atribueix a Garriga els mateixos fets que ja li atribuïa la interlocutòria de processament del jutjat d'instrucció 13 l'abril del 2019. Així, considera que Garriga va intervenir en la localització i condicionament d'una nau annexa a les instal·lacions del CTTI com un espai multifuncional destinat a ser utilitzat de call center per a diversos processos electorals, entre ells el de l'1-O. Garriga hauria signat l'adjudicació dels projectes bàsics i executius d'arquitectura i instal·lacions i direcció d'obres mitjançant quatre contractes menors al voltant dels 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA. Les obres havien d'acabar el setembre del 2017. Les obres realitzades abans de l'1-O van costar 1,2 milions d'euros més IVA.
A més, Garriga hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials per emmagatzemar documentació electoral. L'actual consellera també hauria demanat a una altra persona la contrasenya d'accés a la web referèndum.cat i va fer gestions per eliminar d'aquest portal el requisit d'usuari i contrasenya per accedir-hi, per tal que hi pogués accedir tothom.
Quan va ser nomenada consellera, la seva defensa va demanar al TSJC que es declarés competent per assumir la causa, i que s'agrupés a la de Jové i Salvadó. El tribunal ho va descartar en un principi i va ordenar a la sala d'admissions que estudiés el cas. Finalment fa dues setmanes va acceptar assumir la causa contra Garriga i agrupar-la a la dels dos diputats d'ERC. Ara, la magistrada instructora podrà interrogar la consellera de Cultura -això serà l'1 de març- i finalitzar la instrucció, que fa anys que s'allarga. Aleshores es podran presentar escrits d'acusació i defensa, i fixar la data de judici.
Garriga va ser detinguda el 20-S amb altres alts càrrecs del Govern en la primera gran operació contra l'1-O. El jutge l'investiga pel seu paper en la logística i organització del referèndum des del càrrec que ocupava al Departament d'Economia, pilotat per Oriol Junqueras i encarregat dels preparatius de la votació. L'any 2017, Garriga era directora de serveis de la secretaria general d'Economia, amb Josep Maria Jové com a secretari general. Jové, juntament amb Salvadó -que l'any 2017 era secretari d'Hisenda- estan processats per malversació, revelació de secretes, desobediència i prevaricació.
El TSJC va rebutjar fa uns dies arxivar la causa, com demanava la defensa, i atribueix a Garriga els mateixos fets que ja li atribuïa la interlocutòria de processament del jutjat d'instrucció 13 l'abril del 2019. Així, considera que Garriga va intervenir en la localització i condicionament d'una nau annexa a les instal·lacions del CTTI com un espai multifuncional destinat a ser utilitzat de call center per a diversos processos electorals, entre ells el de l'1-O. Garriga hauria signat l'adjudicació dels projectes bàsics i executius d'arquitectura i instal·lacions i direcció d'obres mitjançant quatre contractes menors al voltant dels 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA. Les obres havien d'acabar el setembre del 2017. Les obres realitzades abans de l'1-O van costar 1,2 milions d'euros més IVA.
A més, Garriga hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials per emmagatzemar documentació electoral. L'actual consellera també hauria demanat a una altra persona la contrasenya d'accés a la web referèndum.cat i va fer gestions per eliminar d'aquest portal el requisit d'usuari i contrasenya per accedir-hi, per tal que hi pogués accedir tothom.
Quan va ser nomenada consellera, la seva defensa va demanar al TSJC que es declarés competent per assumir la causa, i que s'agrupés a la de Jové i Salvadó. El tribunal ho va descartar en un principi i va ordenar a la sala d'admissions que estudiés el cas. Finalment fa dues setmanes va acceptar assumir la causa contra Garriga i agrupar-la a la dels dos diputats d'ERC. Ara, la magistrada instructora podrà interrogar la consellera de Cultura -això serà l'1 de març- i finalitzar la instrucció, que fa anys que s'allarga. Aleshores es podran presentar escrits d'acusació i defensa, i fixar la data de judici.