1 de 10
CRÒNICA

Els «problemes d'Espanya amb la veritat» truquen a la porta del Parlament Europeu

Els eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí impulsen un acte per denunciar les "fake news" espanyoles contra l'independentisme català

L'acte sobre les ''fake news'' d'Espanya, aquesta tarda a l'oficina dels eurodiputat Puigdemont, Comín i Ponsatí | Junts
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 31 de gener de 2022 a les 18:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tots els eurodiputats del Parlament Europeu han rebut en els últims dies una invitació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per assistir de manera telemàtica aquest dilluns a un acte amb el títol Fake News and Desinformation Made in Spain, amb les explicacions dels professors Michael StrubellHenry Ettinghausen, i presentat pels Puigdemont i Comín. Els "problemes d'Espanya amb la veritat", en paraules de l'expresident català, han trucat aquest a tarda a la porta del Parlament Europeu, i més d'un assessor i algun europarlamentari ha seguit les intervencions per desmentir algunes de les mentides habituals de l'espanyolisme i alguns mitjans contra el moviment independentista. L'acte, íntegrament en anglès, s'ha fet a l'oficina dels eurodiputats al barri del Born de Barcelona. 

L'eurodiputat Carles Puigdemont ha obert l'acte i ha dit que "la majoria" dels mitjans espanyols són una "fàbrica de notícies falses", però en el moment que Catalunya inicia el procés d'independència, aquesta "fàbrica" comença a treballar a màxima intensitat de manera coordinada amb el deep state espanyola, que és "molt poderós". "El periodista està condicionat per l'interès nacional, pel todo por la patria", ha explicat l'expresident. D'aquesta manera, s'intenta desacreditar el moviment i els seus líders. "Ens hem de defensar amb fets, proves i documents. Totes les evidències confirmen que Espanya té un problema amb la veritat", ha dit, i relacionat amb el cas català, els mitjans espanyola impedeixen que els ciutadans accedeixin a la veritat i als fets. 


Henry Ettinghausen, professor emèrit d'Estudis Hispànics, ha denunciat la catalanofòbia històrica d'Espanya cap a Catalunya. En aquest sentit, ha recordat la guerra dels Segadors i els intents de les tropes espanyoles de liquidar la identitat catalana. Ha parlat també de la Guerra Civil i el franquisme, i ha alertat que la Transició no va ser real en molts dels estaments de l'Estat. Ha recordat, en aquesta línia, que la justícia ha ordenat retornar la medalla d'or de Barcelona al ministre franquista Rodolfo Martín Villa, o que la Fundació Francisco Franco ha rebut diners de les institucions democràtiques. Més recentment, el moviment independentista català ha estat "perseguit" per tots els poders de l'Estat, i els mitjans hi han tingut un paper important, segons ha dit el professor. 

"Els mitjans han exacerbat la intolerància d'una part de la societat espanyola cap a les demandes dels catalans", ha constatat Ettinghausen. El professor ha explicat la violència policial del referèndum, que va deixar més d'un miler de ferits, i ha dit que aquestes càrregues van ser retransmeses arreu del món "però no a Espanya". "Es va intentar convèncer la societat espanyola que van ser els votants qui va atacar els policies", ha dit el professor. Per tot plegat, ha recordat que es va aprovar el 155 amb el suport del partit "suposadament socialista" i que es va condemnar a penes d'entre nou i tretze anys de presó els líders del procés per sedició i malversació. Des d'aleshores, ha dit, més de 3.000 persones continuen perseguides pels fets de la tardor de 2017. "Espanya ha demostrar el llegat de Franco", ha reblat. 


Dades per desmentir mentides sobre Catalunya


L'escriptor i professor Michael Strubell ha repassat el "discurs d'odi" dels mitjans espanyols cap als catalans, que "xocaria en qualsevol país democràtic", i ha desmentit algunes de les "mentides" que es diuen sobre Catalunya. No és cert que l'independentisme sigui un moviment antidemocràtic: les dades indiquen que el 94,6% dels independentistes situen la democràcia per damunt de tot. Tampoc és cert que el moviment independentista no sigui solidari: el 88,4% dels independentistes creu que el Govern hauria de prendre mesures per reduir les desigualtats.


Una altra mentida: l'independentisme és de dretes? No, de fet, s'ubica més a l'esquerra que no pas els partidaris de la unitat d'Espanya. Els partits independentistes tenen més mala percepció del dictador Franco que no pas els partits espanyolistes. El moviment independentista és xenòfob? Les dades diuen que no. Un 60% creu que més immigració "no fa que deixis de sentir-te com a casa". Si ens fixem en partits, els partits independentistes són més favorables a la immigració que no pas els contraris a la independència. Strubell ha repassat algunes intervencions de polítics i mitjans contra els catalans que es podria emmarcar, ha dit, en discurs d'odi. 

Efectes interns i interns de les fake news


"L'unionisme utilitza els mitjans de masses per desinformar", ha dit, i ha parlat de la credibilitat dels mitjans. Un 72% dels espanyols creu que el govern hauria de fer més per diferenciar entre el que són fake news i el que és veritat. També ha constatat que bona part dels mitjans espanyol no inclouen cap veu a favor del moviment independentista o, si més no, que sigui neutral, segons un informe de Media.cat. "La desinformació dels mitjans espanyols i les autoritats", ha dit, "són una eina diplomàtica per evitar que els catalans puguin votar". "Les autoritats diplomàtiques han fet tot el que han pogut per evitar conferències o taules rodones sobre l'independentisme", ha dit. 

Internament, les fake news volen "persuadir i justificar" la repressió cap al moviment independentista, amb acusacions de "nazis, colpistes o fugitius". Strubell també ha detallat les vulneracions de drets humans que s'han produït arran del procés, i s'ha fet ressò de l'informe d'International Trial Watch, que va analitzar el judici del procés i va constatar diverses vulneracions de drets. Tot plegat, ha dit, es fa per frenar un oponent polític, encara que calgui utilitzar la "lawfare" contra l'independentisme. 

El marc mental de les paraules


El senador flamenc Mark Demesmaeker també ha intervingut al final de l'acte. Demesmaeker ha dit que parlar de "referèndum il·legal" serveix per "justificar la persecució" dels líders independentistes i el seu empresonament. "Dir que el referèndum és il·legal influencia molt l'opinió pública", ha remarcat. També ha dit que "trencar" amb Espanya "implica" una actitud de violència, quan en realitat les demandes de l'independentisme són democràtiques. "Aquestes paraules creen un marc mental i serveixen per criminalitzar", ha dit, i ha remarcat que el cas català és un repte molt important perquè vol dir defensar la llibertat i la democràcia a Europa. 

L'eurodiputat de Bildu Pernando Barrena ha explicat breument el cas basc, també afectat per les fake news dels "mitjans tradicionals". "Tota aquesta estratègia va tenir un suport legal, amb la doctrina del 'tot és ETA'", ha dit. Això feia que qualsevol activista basc pogués ser empresonat acusat de terrorisme, o que es poguessin tancar mitjans per ordre judicial. Barrena ha denunciat uns "procediments antidemocràtics" i ha fet referència als GAL. "La desinformació s'utilitza contra projectes polítics com el basc o el català, i hi hem de fer front", ha dit, i ha insistit en la necessitat d'un "marc europeu" perquè les nacions puguin exercir el seu dret a l'autodeterminació.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació