AFORISME FUSTER (I)

L'idioma de tothom

La preocupació de Fuster per la llengua és vigent dècades després, tal com escrivia el 1981: "Un idioma no pot subsistir, viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l'idioma de tothom i practicat per tothom tothora"

per Jordi Velert Irles, Barcelona, Catalunya | 30 de gener de 2022 a les 15:50 |
La preocupació de Fuster per la llengua és vigent dècades després,
"Un idioma no pot subsistir, viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l'idioma de tothom i practicat per tothom tothora"

La recuperació de la consciència nacional va ser un dels motors de Joan Fuster, amb Nosaltres els valencians (1962) com a principal exponent. L'aforisme amb què comença aquesta sèrie sorgeix en un context ben diferent del de la seva obra més emblemàtica, escrita en ple franquisme. La frase està inclosa dins del text Ara o mai, publicat l'any 1981 i posteriorment inclòs al llibre Pamflets polítics (1985), que recull alguns dels seus assajos sobre la cultura catalana i sobre la identitat del País Valencià.


La tesi de Fuster era que la llengua catalana, per poder mantenir-se viva, necessitava expandir-se a tots els àmbits socials i no era suficient que revifés com a llengua de cultura. Per aconseguir-ho, defensava que no només calia normalitzar el català sinó "desnormalitzar el castellà". Quan va publicar aquest assaig, encara faltaven dos anys perquè a Catalunya s'aprovés la llei de Normalització Lingüística, que implantaria el model d'immersió lingüística. Aquell mateix any, al País Valencià s'aprovava la llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que de forma més tímida introduiria la llengua pròpia en el sistema educatiu.


La preocupació pel futur de la llengua continua present 42 anys després de l'assaig, amb decisions judicials que liquiden el model educatiu català. Un model en què, de facto, una part del professorat ja s'adreça als alumnes en castellà i en què ni tan sols tenir un nivell elevat de català no ha estat fins ara un requisit per ser docent. En publicar Ara o mai, Fuster també va deixar escrit que li preocupava la inexistència de televisions en català, mancança que es resoldria dos anys després amb la creació de TV3, però que ara es torna a fer palesa amb l'absència del català a les grans plataformes com Netflix o HBO.

I al País Valencià, des d'on Fuster s'adreçava a tot el domini lingüístic, malgrat alguns avanços legislatius amb el govern d'esquerres, no s'atura la reculada de l'ús social de la llengua. En paral·lel, s'hi fan discursos molt hostils contra el valencià amb moviments de noms tan inequívocs com Hablamos Español. "El valencià, el català que parlem al País Valencià, és una llengua perseguida. Ens la volen acorralar a un reducte folklòric", clamava Fuster a l'Aplec de Castelló el 1982, en un recordat discurs que en gran part continua vigent.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació