1 de 10
anàlisi

El revisionisme al cinema: per què molesta tant que Disney modifiqui els clàssics?

La nova versió de "Blancaneus i els set nans" torna a situar la multinacional en la diana després de les crítiques de l'actor Peter Dinklage i el posicionament contrari dels sectors més conservadors de la crítica, reticents a l'actualització

Diverses polèmiques pel·lícules de Disney | The Walt Disney Company
per Victor Rodrigo, Barcelona, Catalunya | 28 de gener de 2022 a les 20:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els ritmes actuals de debat són frenètics i la indústria cinematogràfica, ara supeditada a les necessitats més immediates d'un públic que ho consumeix pràcticament tot per streaming, continua produint pel·lícules amb una clara intenció comercial, però emmarcada en el nou context social. La guerra entre les grans corporacions ha evolucionat en una batalla per disposa r de la nova saga o la nova tendència amb impacte a les xarxes socials.

I en un escenari en què Netflix continua escalant a l'Olimp de Hollywood, The Walt Disney Company regna al cim de la indústria. En aquest lideratge corporatiu, Disney aglutina marques i noms que arrosseguen milions a les sales de cinema... però encara paga un preu molt important pel seu nom. Disney carrega amb el seu passat en l'animació com un condemnat que no es pot desfer de les cadenes que ell mateix va posar-se. Disney ha hagut d'esquivar les polèmiques sorgides per les seves mateixes pel·lícules, un fet que ha passat aquesta setmana amb la nova versió que prepara la companyia de Blancaneus i els Set Nans.


Peter Dinklage, un dels actors més reconeguts del planeta per la interpretació de Tyrion Lannister a Game of Thrones, va enfadar-se en conèixer la notícia que aquesta pel·lícula existia i estava en fase de producció. La seva valoració no va ser moderada: "Per què tornen a aquesta puta història retrògrada?". Rachel Zegler -qui va aconseguir el seu paper al West Side Story d'Steven Spielberg- trencava els motlles de l'original i representava la primera Blancaneus llatinoamericana. Tot i això, Dinklage, era molt clar: "Són molt progressistes amb una cosa, però tornen als set nans que viuen junts en una cova". La disputa torna a estar servida.
 

Peter Dinklage, a «Game of Thrones» Foto: Europa Press


Com no podia ser d'una altra manera, el sector més conservador de la crítica cinematogràfica ha aixecat, de nou, una forta polseguera contra Disney, sense estar en sintonia amb Dinklage. Brandant l'argument de la cultura woke -concepte que ha adquirit una tendència negativa-, opinadors consolidats del setè art amb massa experiència sobre les seves espatlles ataquen la companyia de Walt Disney perquè consideren que "se l'està obligant a revisar tots els seus clàssics" per quedar bé amb la societat actual, per ser políticament correcte. Irònic i contradictori és, que persones com Dinklage, assenyalin el contrari.

Els pecats de Disney escenifiquen les contradiccions socials


Disney ha marcat generacions de persones a tot el planeta des de principis del segle XX. El seu poder es va construir a través de diverses ficcions d'animació que van acabar marcant les pautes i els cànons d'un imaginari col·lectiu que sap identificar perfectament tots aquests elements amb Walt Disney. És una senya d'identitat: tots els estereotips de l'època, que han anat caient pel seu propi pes, costen moltíssim d'arrencar de la memòria col·lectiva perquè estan lligats a la música, a la infantesa, a la ingenuïtat i a la felicitat dels temps innocents que formen part de cadascú.

Diversos estudis audiovisuals, semàntics i semiòtics, com el de la Universitat de Colorado State, assenyalen el poder dels símbols de Disney, de la creació del relat. "Els personatges femenins són part nuclear de les pel·lícules, però parlen poc, passen per estereotips. Tot passa per ells". El llegat masclista de "les princeses Disney" que ha acompanyat tantes generacions se li sumen les acusacions, moltes d'elles demostrades, de racisme o de xenofòbia que, donades les sensibilitats de les dècades passades, passaven completament inadvertides per a la majoria de les societats occidentals.
 

Els polèmics corbs de «Dumbo» estereotipen racisme contra els esclaus afroamericans Foto: The Walt Disney Company


Ara, però, les mirades són diferents i han començat a destapar totes les tares dels anomenats clàssics d'animació. Des de Dumbo, a El Llibre de la Selva, la Ventafocs, Els Aristogats o Peter Pan. La multinacional, després d'aglutinar un imperi -absorbint marques de renom, com Pixar, o comprant-ne de gegants com LucasArts i Marvel-, va iniciar un pla per netejar la seva imatge i treure-li la pols a totes aquestes històries assenyalades per retrògrades amb noves versions, moltes amb actors reals, i nous enfocaments. És aquí, on radica el problema.


Les arrels dels estereotips de Disney han quallat de manera molt profunda en les psiques del col·lectiu. Noves generacions alcen la veu per trencar amb un statu quo que la maquinària de Hollywood va saber sembrar any rere any, entre cançons i personatges afables. La crispació augmenta en un escenari on aquest mal anomenat revisionisme cinematogràfic esquitxa grans clàssics del setè art, com va ser el cas de Allò que el vent s'endugué, o sèries com Little Britain, que van desaparèixer durant un temps d'HBO Max arran de fortes crítiques de professionals com el guionista John Ridley (12 Years of Slave).

Les polèmiques paraules de Dinklage són un nou episodi d'una problemàtica que no desapareixerà de la marca de Disney en els pròxims anys. La tria d'una actriu afroamericana per al paper de la Sireneta en el film live action de 2023, la introducció d'un personatge homosexual a la versió de La Bella i la Bèstia (2017, Bill Condon) o la desaparició de les tribus natives americanes de la nova de Peter Pan per aquest 2022 tornaran a crispar l'ambient cinematogràfic en aquesta nova onada de crítiques bilaterals cap a les noves versions que, malgrat tot, intenten superar les visions retrògrades del passat. Aconseguir-ho ja és una altra pel·lícula.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació