Martín Villa renuncia a la Medalla d'Or de Barcelona

El TSJC havia decidit aquest dijous retornar la distinció a l'exdirigent franquista en considerar que no hi ha fets nous que permetin revocar la concessió del 1976

L'exministre Rodolfo Martín Villa.
L'exministre Rodolfo Martín Villa. | Europa Press
NacióDigital
28 de gener del 2022
Actualitzat a les 12:29h
L'exministre d'Interior Rodolfo Martín Villa ha decidit renunciar a la Medalla d'Or de Barcelona, segons un comunicat enviat aquest divendres a Europa Press. La decisió es produeix després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'aquest dijous que revocava la retirada d'aquesta distinció a l'exdirigent franquista decidida pel consistori de la capital catalana el 2017.

La sentència del TSJC estima el recurs d'apel·lació i es basa en l'aplicació del reglament municipal del propi Ajuntament de Barcelona de l'any 2012, que va mantenir les distincions concedides a totes les persones i entitats corporatives a l’empara del Reglament Municipal anterior de l'any 1950. L'acord municipal de retirada de medalles d'or s'havia basat en l’article 6 del reglament municipal de l’any 2012, que va introduir la possibilitat de revocació de les medalles per actes desmereixedors de la seva concessió, no contemplada en l’anterior reglament de 1950.

Martín Villa va ser alt càrrec durant el franquisme i té un passat turbulent. La jutge argentina María Servini de Cubría el va processar a l'octubre per homicidi i tortures durant la dictadura. En la interlocutòria, de més de 900 pàgines, assegura que l'exministre va ocupar una "posició preponderant en l'estructura jerarquitzada del poder" i va ser responsable de diverses morts. La jutge va decretar el processament de Martín Villa amb presó preventiva, que no es farà efectiva. A més, ordenava l'embargament dels bens de l'exministre fins a cobrir la suma de quasi 10 milions d'euros.

A l'alt càrrec franquista -impune a Espanya- se l'acusa de permetre l'assassinat del jove Arturo Ruiz l'any 1977, de la massacre del 3 de març a Vitòria, on van morir cinc obrers, i de la repressió policial als Sanfermines de 1978 i de cinc morts durant la setmana pro amnistia de maig de 1977. Després d'una nova nova querella per la mort d'Ángel Almazán el 1976 durant el dia del referèndum per al projecte de reforma política del govern espanyol, un assassinat que va quedar impune, la jutge ha decretat el processament de l'exministre. 
Arxivat a