27
de gener
del
2022
Actualitzat
el
28
de gener
a les
11:00h
La candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern entra en una fase complexa. Així ho evidencia el fet que Javier Lambán, president de l'Aragó, ha suspès la trobada prevista amb Pere Aragonès per aquest divendres a Balaguer, en la qual s'havia de tractar -entre d'altres qüestions- l'organització de la candidatura per optar al certamen del 2030. Segons fonts de la Generalitat, Lambán "s'ha fet enrere" després de constatar que l'executiu català no tenia intenció de renunciar al seu plantejament de liderar el projecte, amb Barcelona i els Pirineus com a estendards. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha insistit en els últims dies en la necessitat que el projecte fos conjunt. L'Aragó, en el passat, havia presentat fins a quatre candidatures en solitari, cap d'elles amb èxit.
Fonts de Palau insisteixen que l'equip del president ha traslladat el projecte a l'executiu aragonès, i que en veure que no es movien de la proposta inicial han optat per declinar l'assistència a la reunió. El 16 de setembre, just l'endemà de la reunió de la taula de diàleg, el president espanyol Pedro Sánchez es va reunir amb Lambán a l'Aragó i es va comprometre amb el fet que qualsevol candidatura es faria "en peu d'igualtat". La voluntat catalana de liderar el projecte -criticada aquest dimecres al Parlament per Ciutadans, però també pels comuns i la CUP, tot i que per motius diferents- ha fet enervar Lambán, que finalment ha decidit per no asseure's amb Aragonès.
Des de la Generalitat consideren, segons les fonts consultades, una "irresponsabilitat" que el dirigent aragonès hagi optat per no "abordar qüestions que afecten la vida i el dia a dia de la ciutadania" dels dos territoris i que hagi volgut focalitzar la cita "exclusivament" al voltant dels Jocs Olímpics d'Hivern. La setmana passada, el Govern va accelerar cap a la presentació de la candidatura amb una enquesta favorable als Jocs -tres de cada quatre catalans consideren "interessant o estratègic" que el certamen es faci a Catalunya- i amb el compromís de fer una consulta a l'Alt Pirineu i a l'Aran a la primavera. El resultat, segons va detallar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, serà vinculant. Hi tindran dret a vot al voltant de 63.000 persones.
L'encarregat de presentar formalment la candidatura, però, és el COE, organisme presidit per Alejandro Blanco, que aquesta setmana ha intensificat les reunions amb tots els actors, inclosa Vilagrà. El missatge de Blanco és que la candidatura ha de ser compartida. La Generalitat es mostrava oberta a compartir competicions -és a dir, que algunes disciplines no se celebressin a Barcelona ni tampoc als Pirineus catalans, però es nega a renunciar al protagonisme com a nucli principal del certamen. És aquí on han aparegut les discrepàncies amb l'Aragó, que han derivat en el xoc amb Lambán. "Si no es va de la mà, no hi haurà Jocs", va indicar el president Aragonès, del PSOE, fa tan sols tres dies. Els missatges han anat en aquesta línia en les últimes setmanes.
Joan Antoni Samaranch, membre del Comitè Olímpic Internacional (COI), sempre ha fixat com a condició per tenir en compte la candidatura el fet que hi hagi "consens". Al territori s'hi han organitzat col·lectius que hi estan en contra i que tenen amplificació al Parlament, com es va constatar en la sessió de control d'aquest dimecres. Aragonès, preguntat tant per la CUP com pels comuns, va determinar que si el territori votava en contra de la candidatura, ni tan sols es presentaria. De moment, la Generalitat només ha informat el COE de la seva intenció de ser considerada com a seu, però volia esperar a la consulta a l'Alt Pirineu i a l'Aran -el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès seran "escoltats" però no preguntats- per prendre una decisió definitiva al respecte.
En cas de presentar-se, una possibilitat que el desacord amb l'Aragó dificulta, el projecte hauria de competir amb ciutats com Vancouver (Canadà), Sapporo (Japó) i Salt Lake City (Estats Units). Totes tres ja han acollit uns Jocs d'Hivern amb anterioritat. El cost del certamen del 2030 està previst al voltant dels 1.300 milions d'euros, bona part dels quals -així ho ha defensat Junts, molt alineada amb el projecte- serien abonats pel COI. La resta hauria de ser sufragada a través de les entrades venudes, els espònsors i el marxandatge. El compromís del Govern és no dur a terme obres de grans infraestructures que després corrin el risc de quedar en desús.
Fonts de Palau insisteixen que l'equip del president ha traslladat el projecte a l'executiu aragonès, i que en veure que no es movien de la proposta inicial han optat per declinar l'assistència a la reunió. El 16 de setembre, just l'endemà de la reunió de la taula de diàleg, el president espanyol Pedro Sánchez es va reunir amb Lambán a l'Aragó i es va comprometre amb el fet que qualsevol candidatura es faria "en peu d'igualtat". La voluntat catalana de liderar el projecte -criticada aquest dimecres al Parlament per Ciutadans, però també pels comuns i la CUP, tot i que per motius diferents- ha fet enervar Lambán, que finalment ha decidit per no asseure's amb Aragonès.
Des de la Generalitat consideren, segons les fonts consultades, una "irresponsabilitat" que el dirigent aragonès hagi optat per no "abordar qüestions que afecten la vida i el dia a dia de la ciutadania" dels dos territoris i que hagi volgut focalitzar la cita "exclusivament" al voltant dels Jocs Olímpics d'Hivern. La setmana passada, el Govern va accelerar cap a la presentació de la candidatura amb una enquesta favorable als Jocs -tres de cada quatre catalans consideren "interessant o estratègic" que el certamen es faci a Catalunya- i amb el compromís de fer una consulta a l'Alt Pirineu i a l'Aran a la primavera. El resultat, segons va detallar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, serà vinculant. Hi tindran dret a vot al voltant de 63.000 persones.
L'encarregat de presentar formalment la candidatura, però, és el COE, organisme presidit per Alejandro Blanco, que aquesta setmana ha intensificat les reunions amb tots els actors, inclosa Vilagrà. El missatge de Blanco és que la candidatura ha de ser compartida. La Generalitat es mostrava oberta a compartir competicions -és a dir, que algunes disciplines no se celebressin a Barcelona ni tampoc als Pirineus catalans, però es nega a renunciar al protagonisme com a nucli principal del certamen. És aquí on han aparegut les discrepàncies amb l'Aragó, que han derivat en el xoc amb Lambán. "Si no es va de la mà, no hi haurà Jocs", va indicar el president Aragonès, del PSOE, fa tan sols tres dies. Els missatges han anat en aquesta línia en les últimes setmanes.
Joan Antoni Samaranch, membre del Comitè Olímpic Internacional (COI), sempre ha fixat com a condició per tenir en compte la candidatura el fet que hi hagi "consens". Al territori s'hi han organitzat col·lectius que hi estan en contra i que tenen amplificació al Parlament, com es va constatar en la sessió de control d'aquest dimecres. Aragonès, preguntat tant per la CUP com pels comuns, va determinar que si el territori votava en contra de la candidatura, ni tan sols es presentaria. De moment, la Generalitat només ha informat el COE de la seva intenció de ser considerada com a seu, però volia esperar a la consulta a l'Alt Pirineu i a l'Aran -el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès seran "escoltats" però no preguntats- per prendre una decisió definitiva al respecte.
En cas de presentar-se, una possibilitat que el desacord amb l'Aragó dificulta, el projecte hauria de competir amb ciutats com Vancouver (Canadà), Sapporo (Japó) i Salt Lake City (Estats Units). Totes tres ja han acollit uns Jocs d'Hivern amb anterioritat. El cost del certamen del 2030 està previst al voltant dels 1.300 milions d'euros, bona part dels quals -així ho ha defensat Junts, molt alineada amb el projecte- serien abonats pel COI. La resta hauria de ser sufragada a través de les entrades venudes, els espònsors i el marxandatge. El compromís del Govern és no dur a terme obres de grans infraestructures que després corrin el risc de quedar en desús.