30
de gener
del
2022
Només fa set mesos que el govern espanyol va concedir els indults als presos polítics i poca gent recorda el moviment de Pedro Sánchez, que en el seu dia va provocar un allau de crítiques dels partits de la dreta espanyolista. L'estratègia del PSOE de donar el perdó als líders de l'1-O condemnats pel Tribunal Suprem ha servit per desinflamar el conflicte i encarar el tram final de la legislatura amb pressupostos i sense que ERC, Junts i la CUP li recordin dia rere dia que manté dirigents independentistes a la presó. Totes les parts saben que sense una solució per l'exili no es podrà resoldre la carpeta catalana, però Sánchez no té pressa per abordar aquesta qüestió, i eines com la reforma de la sedició han quedat guardades al calaix malgrat la insistència dels comuns.
Set mesos després, els indults ja no estan a l'ordre del dia, però el PP, Vox i Ciutadans intentaran mantenir viva la carpeta per desgastar Sánchez tant com sigui possible. Això passa per presentar tots els recursos que calgui contra la decisió del Tribunal Suprem, que la setmana passada va desestimar les impugnacions contra el perdó concedit pel govern espanyol. L'objectiu és mantenir viva la possibilitat -remota- d'un canvi de criteri significatiu que acabi tombant l'indult de Sánchez. Per ara, ja han anunciat recurs de súplica a la mateixa sala tercera del Suprem i més endavant demanaran empara al Tribunal Constitucional (TC). Abans, però, cal que el Suprem faci pública la resolució íntegra, més enllà de la part dispositiva que es va anunciar divendres passat.
La secció cinquena de la sala tercera de l'alt tribunal va desestimar per "manca de legitimació activa" els recursos de PP, Vox, Ciutadans, entitats espanyolistes i particulars com Enric Millo. No se saben encara els arguments, que es faran públics "en els pròxims dies". El tribunal va acceptar les al·legacions de l'Advocacia de l'Estat -que representa el govern espanyol-, que argumentava que el recurrents no estaven legitimats per impugnar la decisió de la Moncloa perquè no eren part afectada en la causa. Aquest, de fet, era un dels dubtes que havia de resoldre el Suprem: qui és considera part afectada en la causa del procés? Qui és la víctima? Per la sala tercera, PP, Vox i Ciutadans no ho són i per tant no poden recórrer contra l'indult.
Els tres partits, allunyats d'una realitat social a Catalunya que demanava per àmplia majoria una solució per als presos polítics, mantenen el pols i presentaran recurs. El primer serà de súplica, a la mateixa secció cinquena de la sala tercera, que en els propers dies canviarà de majories. La ponent de la interlocutòria dels indults, Ángeles Huet, considerada del sector progressista, haurà d'anar a la sala d'admissió. La composició d'aquesta sala canvia cada sis mesos. En substitució de Huet, la magistrada Inés Huerta, del sector conservador, tornarà a la secció cinquena. Fonts del Suprem detallen que aquests canvis estan prèviament establerts. Els moviments, però, comportaran un canvi de majories, de dos a tres a favor dels progressistes a tres a dos a favor dels conservadors.
Un canvi de criteri, poc probable
De tota manera, és poc probable un canvi de criteri significatiu respecte als indults. El Suprem ja va dir a l'octubre que PP i Vox no estaven legitimitats per recórrer una decisió que és competència expressa del govern espanyol, com va ser el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. Els indults són una competència del govern espanyol que queda al marge del poder judicial. No tomba ni corregeix la sentència de l'1-O, sinó que per motius polítics -com ara la utilitat pública o la convivència- "perdona" una part de la condemna. El control jurisdiccional en cas de recurs s'ha de fer respectant la perspectiva del govern, com apuntava l'exmagistrat del Suprem Joaquín Giménez en una entrevista a NacióDigital.
L'encarregat de resoldre els recursos contra els indults, en tractar-se d'una decisió del govern espanyol, és la sala contenciosa-administrativa del Suprem. El marge que té és limitat: només pot analitzar si s'han seguit tots els passos establerts per la llei. On té més capacitat de decisió és a l'hora de determinar si el govern espanyol ha justificat bé la concessió del perdó, però sense entrar a valorar si està d'acord o no amb els arguments utilitzats, que són polítics, no jurídics. Hi ha precedents d'indults tombats pel Suprem per considerar que són arbitraris. En aquest cas, retornen al govern espanyol, que els pot tornar a concedir corregint els errors detectats pels jutges. En el cas concret dels indults als presos, la sala ha rebutjat admetre a tràmit els recursos i no ha entrat al fons.
Poca jurisprudència al TC
La bel·ligerància de la dreta i la ultradreta contra l'indult -no han faltat acusacions de "traïció"- ha arribat fins al punt de presentar una querella contra Sánchez i l'aleshores ministres de Justícia, Juan Carlos Campo, que va ser desestimada pel Suprem al setembre. La via penal va quedar, aleshores, bloquejada, però quedava la via administrativa amb els recursos a la sala tercera. Quan es va notificar el criteri del Suprem, els tres partits espanyolistes van anunciar que presentarien recurs d'empara al TC, sense ni tan sols esperar a veure els arguments de la sala contenciosa. A l'alt tribunal, com apunten fonts jurídiques consultades, hi ha poca jurisprudència sobre els indults i es fa difícil saber si els recursos d'empara s'admetran a tràmit.
Si el tribunal de garanties decideix analitzar la qüestió, es fixaria si s'han vulnerat drets dels partits que han presentat recurs contra la decisió del Suprem, però no entraria a valorar si s'ha de tombar o no l'indult, i només podria anul·lar la resolució de la sala tercera d'inadmetre a tràmit la impugnació de PP, Vox i Ciutadans. En aquest escenari, el cas tornaria al Suprem, que hauria de revisar la decisió (no necessàriament corregir-la en el sentit d'anul·lar els indults). Sigui com sigui, la dreta espanyolista està decidida exhaurir totes les vies per intentar un canvi de criteri dels jutges sobre el perdó i així carregar-se d'arguments per erosionar Sánchez en el tram final de la legislatura. La concessió a l'independentisme, pensa la dreta espanyolista, no li pot sortir gratis al govern del PSOE i Podem.
Set mesos després, els indults ja no estan a l'ordre del dia, però el PP, Vox i Ciutadans intentaran mantenir viva la carpeta per desgastar Sánchez tant com sigui possible. Això passa per presentar tots els recursos que calgui contra la decisió del Tribunal Suprem, que la setmana passada va desestimar les impugnacions contra el perdó concedit pel govern espanyol. L'objectiu és mantenir viva la possibilitat -remota- d'un canvi de criteri significatiu que acabi tombant l'indult de Sánchez. Per ara, ja han anunciat recurs de súplica a la mateixa sala tercera del Suprem i més endavant demanaran empara al Tribunal Constitucional (TC). Abans, però, cal que el Suprem faci pública la resolució íntegra, més enllà de la part dispositiva que es va anunciar divendres passat.
La secció cinquena de la sala tercera de l'alt tribunal va desestimar per "manca de legitimació activa" els recursos de PP, Vox, Ciutadans, entitats espanyolistes i particulars com Enric Millo. No se saben encara els arguments, que es faran públics "en els pròxims dies". El tribunal va acceptar les al·legacions de l'Advocacia de l'Estat -que representa el govern espanyol-, que argumentava que el recurrents no estaven legitimats per impugnar la decisió de la Moncloa perquè no eren part afectada en la causa. Aquest, de fet, era un dels dubtes que havia de resoldre el Suprem: qui és considera part afectada en la causa del procés? Qui és la víctima? Per la sala tercera, PP, Vox i Ciutadans no ho són i per tant no poden recórrer contra l'indult.
Els tres partits, allunyats d'una realitat social a Catalunya que demanava per àmplia majoria una solució per als presos polítics, mantenen el pols i presentaran recurs. El primer serà de súplica, a la mateixa secció cinquena de la sala tercera, que en els propers dies canviarà de majories. La ponent de la interlocutòria dels indults, Ángeles Huet, considerada del sector progressista, haurà d'anar a la sala d'admissió. La composició d'aquesta sala canvia cada sis mesos. En substitució de Huet, la magistrada Inés Huerta, del sector conservador, tornarà a la secció cinquena. Fonts del Suprem detallen que aquests canvis estan prèviament establerts. Els moviments, però, comportaran un canvi de majories, de dos a tres a favor dels progressistes a tres a dos a favor dels conservadors.
Un canvi de criteri, poc probable
De tota manera, és poc probable un canvi de criteri significatiu respecte als indults. El Suprem ja va dir a l'octubre que PP i Vox no estaven legitimitats per recórrer una decisió que és competència expressa del govern espanyol, com va ser el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. Els indults són una competència del govern espanyol que queda al marge del poder judicial. No tomba ni corregeix la sentència de l'1-O, sinó que per motius polítics -com ara la utilitat pública o la convivència- "perdona" una part de la condemna. El control jurisdiccional en cas de recurs s'ha de fer respectant la perspectiva del govern, com apuntava l'exmagistrat del Suprem Joaquín Giménez en una entrevista a NacióDigital.
L'encarregat de resoldre els recursos contra els indults, en tractar-se d'una decisió del govern espanyol, és la sala contenciosa-administrativa del Suprem. El marge que té és limitat: només pot analitzar si s'han seguit tots els passos establerts per la llei. On té més capacitat de decisió és a l'hora de determinar si el govern espanyol ha justificat bé la concessió del perdó, però sense entrar a valorar si està d'acord o no amb els arguments utilitzats, que són polítics, no jurídics. Hi ha precedents d'indults tombats pel Suprem per considerar que són arbitraris. En aquest cas, retornen al govern espanyol, que els pot tornar a concedir corregint els errors detectats pels jutges. En el cas concret dels indults als presos, la sala ha rebutjat admetre a tràmit els recursos i no ha entrat al fons.
Poca jurisprudència al TC
La bel·ligerància de la dreta i la ultradreta contra l'indult -no han faltat acusacions de "traïció"- ha arribat fins al punt de presentar una querella contra Sánchez i l'aleshores ministres de Justícia, Juan Carlos Campo, que va ser desestimada pel Suprem al setembre. La via penal va quedar, aleshores, bloquejada, però quedava la via administrativa amb els recursos a la sala tercera. Quan es va notificar el criteri del Suprem, els tres partits espanyolistes van anunciar que presentarien recurs d'empara al TC, sense ni tan sols esperar a veure els arguments de la sala contenciosa. A l'alt tribunal, com apunten fonts jurídiques consultades, hi ha poca jurisprudència sobre els indults i es fa difícil saber si els recursos d'empara s'admetran a tràmit.
Si el tribunal de garanties decideix analitzar la qüestió, es fixaria si s'han vulnerat drets dels partits que han presentat recurs contra la decisió del Suprem, però no entraria a valorar si s'ha de tombar o no l'indult, i només podria anul·lar la resolució de la sala tercera d'inadmetre a tràmit la impugnació de PP, Vox i Ciutadans. En aquest escenari, el cas tornaria al Suprem, que hauria de revisar la decisió (no necessàriament corregir-la en el sentit d'anul·lar els indults). Sigui com sigui, la dreta espanyolista està decidida exhaurir totes les vies per intentar un canvi de criteri dels jutges sobre el perdó i així carregar-se d'arguments per erosionar Sánchez en el tram final de la legislatura. La concessió a l'independentisme, pensa la dreta espanyolista, no li pot sortir gratis al govern del PSOE i Podem.