30
de gener
del
2022
Actualitzat
el
31
de gener
a les
12:31h
La crisi ucraïnesa s'enreda. Després de setmanes de tensió, les posicions de Rússia i de les potències occidentals semblen enquistades. Moscou ha traçat una línia vermella: vol impedir l'ampliació de l'OTAN i que les antigues repúbliques de l'URSS -com Ucraïna- ingressin a l'Aliança Atlàntica. Els EUA i l'OTAN, d'acord amb la UE, ja van deixar clar a Vladímir Putin que rebutgen la seva posició de Moscou, que vol preservar una àrea d'influència en els territoris de l'antic Pacte de Varsòvia. Per ara, Putin ha desplegat més de 100.000 soldats en diversos punts de la frontera amb Ucraïna, generant pressió sobre el govern de Volodimir Zelenski. La UE intenta mantenir una posició comuna, gens fàcil, entre la diplomàcia i la pressió, sense deixar de pensar a blindar l'accés als recursosenergètics.
La frase de Churchill sobre Rússia ("una endevinalla embolcallada en un misteri dins d'un enigma") és tan coneguda com exacta. Per desentrellar les incerteses que amaga la retòrica d'uns i altres, NacióDigital ha demanat l'opinió de tres experts: l'historiador Antoni Segura, president del CIDOB (Centre Internacional de Documentació de Barcelona); Tamara Djermanovic, professora de la UPF i coordinadora del seu Seminari d'Estudis Eslaus; i el periodista i excorresponsal de TV3 a Moscou Llibert Ferri.
L'enigma rus
El desconeixement que encara hi ha a Occident sobre la realitat russa és un element que dificulta la comprensió d'aquest conflicte. Djermanovic és una especialista en les relacions entre Rússia i Occident: "Dostoievski ja va escriure al seu Diari d'un escriptor que abans el món inventaria l'elixir de la vida o el mòbil perpetu que no pas entendria l'ànima russa". La professora indica que la realitat russa es coneix "molt poc" i que hi ha molt aiguabarreig. "El llenguatge que s'empra en aquests moments des d'Occident, sobretot des dels EUA, volent tutoritzar Rússia, és contraproduent i més quan has de parlar amb un dèspota", diagnostica Djermanovic.
Les intencions de Putin
Per a Segura, Putin no ha paït la dissolució de l'URSS. "No és un nostàlgic del comunisme però sí del paper de superpotència de Rússia. Té molt interioritzat el que va suposar el darrer període de Boris Ieltsin, quan les grans companyies occidentals van entrar a sac a l'economia russa i es van rifar el país. Actualment, Rússia continua sent una potència militar, però econòmicament, la Xina li ha passat clarament pel davant i el PIB rus és menor al de molts països de la UE", indica.
Hi coincideix Ferri, que va publicar recentment Putin trenta anys després del fi de l'URSS. Per ell, el líder rus "expressa la doctrina del ressentiment. És el dirigent que va afirmar que la fi de l'URSS havia estat la catàstrofe més gran del segle XX".
"Una doble Ucraïna"
La història d'Ucraïna es confon amb la dels veïns russos. Djermanovic recorda que va ser la Rus de Kíev la primera confederació de pobles eslaus, ja al segle IX. Russos i ucraïnesos es van cristianitzar junts. Ara, però, la societat ucraïnesa ha expressat la seva voluntat d'apostar per una major aproximació a Occident. Per la professora, mentre Rússia és un país eurasiàtic, ja fa anys que Ucraïna vol formar part del projecte europeu. Segura subratlla l'existència d'una "doble Ucraïna", amb un sector de la població que se sent més occidental i un altre russòfil, que en general coincideixen en la llengua que parlen
La UE, davant la cruïlla
Tots els analistes destaquen el paper extraordinàriament difícil dels membres de la UE. Per Djermanovic el paper que juguen Alemanya i França vol fugir del discurs de bons i dolents que empra Washington, perquè és més matisat.
Ferri destaca el paper que tenen els interessos econòmics i la necessitat de garantir l'arribada de gas rus en l'actitud de la UE. El periodista recorda que les dues terminals del Nord Stream són propietat d'un consorci format per la russa Gazprom i l'alemanya Basf i el nou govern alemany d'Olaf Scholz mantindrà la mateixa política respecte a Rússia que va fer Angela Merkel.
La feblesa de Biden i el paper de la Xina
Per Ferri, després de la sortida precipitada de l'Afganistan, Biden no té altra opció que "mostrar múscul". Totes les declaracions sobre un avenç gradual dels talibans es van estavellar quan aquests van entrar a Kabul en poques setmanes. Ara, Biden s'ha trobat que aquesta crisi li dona una oportunitat de recuperar un paper protagonista de dirigent afirmatiu.
Com contempla aquest conflicte l'altre gran actor internacional, la Xina? Pequín ha escenificat aproximació envers Rússia i tots dos països acaben de fer, junt amb l'Iran, unes maniobres militars navals al golf de l'Oman. Xi Jinping ha mostrat comprensió per la posició del Kremlin de rebuig a l'ampliació de l'OTAN. L'actitud xinesa és "expectant", apunta Segura. El règim de Xi està pendent del mar de la Xina i en aquesta crisi no s'hi juga gaire i li pot anar bé si hi ha picabaralles entre les altres potències.
Hi haurà guerra?
En una cosa estan d'acord Djermanovic, Segura i Ferri. Cap d'ells veu probable una guerra oberta. "Jo estic convençut que no", apunta el president del Cidob. "Putin no travessa el seu millor moment de popularitat, utilitza la seva arma, que és l'energia, però és un país monoexportador al qual la transició energètica afeblirà", pronostica.
Djermanovic no ven ganes de guerra en la societat russa. Segons ella, ucraïnesos i russos es consideren pobles germans i dur la guerra al Donbass només li portaria problemes a Putin. Fins i tot els sectors més contraris a ell consideren que té prou intel·ligència política per evitar la guerra. El mateix pensa Ferri, que destaca que hi ha 100.000 soldats russos sobre el terreny, però no s'ha preparat cap estructura sanitària ni de proveïments. L'excorresponsal assegura que Putin "és imprevisible, però sovint és més tàctic que estrateg i se'l sobrevalora", diu.
El periodista apunta una possible sortida al conflicte i esmenta un article del think tank rus Expert, on s'explica perquè no hi haurà guerra. L'article dona detalls de la reunió virtual entre Putin i Biden del desembre, on es van posar les bases per a la represa de les trobades en format Normandia, és a dir, Ucraïna i Rússia, supervisades per França i Alemanya, que acaben de començar. Els d'Expert, ben informats, insinuen una sortida amb Ucraïna fora de l'OTAN però acostant-se a la UE, i amb el territori de Donbass amb un estatus especial en aspectes com la llengua. L'alternativa a això és un estat de guerra latent a l'est d'Ucraïna.
La frase de Churchill sobre Rússia ("una endevinalla embolcallada en un misteri dins d'un enigma") és tan coneguda com exacta. Per desentrellar les incerteses que amaga la retòrica d'uns i altres, NacióDigital ha demanat l'opinió de tres experts: l'historiador Antoni Segura, president del CIDOB (Centre Internacional de Documentació de Barcelona); Tamara Djermanovic, professora de la UPF i coordinadora del seu Seminari d'Estudis Eslaus; i el periodista i excorresponsal de TV3 a Moscou Llibert Ferri.
L'enigma rus
El desconeixement que encara hi ha a Occident sobre la realitat russa és un element que dificulta la comprensió d'aquest conflicte. Djermanovic és una especialista en les relacions entre Rússia i Occident: "Dostoievski ja va escriure al seu Diari d'un escriptor que abans el món inventaria l'elixir de la vida o el mòbil perpetu que no pas entendria l'ànima russa". La professora indica que la realitat russa es coneix "molt poc" i que hi ha molt aiguabarreig. "El llenguatge que s'empra en aquests moments des d'Occident, sobretot des dels EUA, volent tutoritzar Rússia, és contraproduent i més quan has de parlar amb un dèspota", diagnostica Djermanovic.
Les intencions de Putin
Per a Segura, Putin no ha paït la dissolució de l'URSS. "No és un nostàlgic del comunisme però sí del paper de superpotència de Rússia. Té molt interioritzat el que va suposar el darrer període de Boris Ieltsin, quan les grans companyies occidentals van entrar a sac a l'economia russa i es van rifar el país. Actualment, Rússia continua sent una potència militar, però econòmicament, la Xina li ha passat clarament pel davant i el PIB rus és menor al de molts països de la UE", indica.
Tamara Djermanovic: "El llenguatge dels EUA, volent tutoritzar Rússia, és contraproduent, més quan has de parlar amb un dèspota"
Hi coincideix Ferri, que va publicar recentment Putin trenta anys després del fi de l'URSS. Per ell, el líder rus "expressa la doctrina del ressentiment. És el dirigent que va afirmar que la fi de l'URSS havia estat la catàstrofe més gran del segle XX".
"Una doble Ucraïna"
La història d'Ucraïna es confon amb la dels veïns russos. Djermanovic recorda que va ser la Rus de Kíev la primera confederació de pobles eslaus, ja al segle IX. Russos i ucraïnesos es van cristianitzar junts. Ara, però, la societat ucraïnesa ha expressat la seva voluntat d'apostar per una major aproximació a Occident. Per la professora, mentre Rússia és un país eurasiàtic, ja fa anys que Ucraïna vol formar part del projecte europeu. Segura subratlla l'existència d'una "doble Ucraïna", amb un sector de la població que se sent més occidental i un altre russòfil, que en general coincideixen en la llengua que parlen
La UE, davant la cruïlla
Tots els analistes destaquen el paper extraordinàriament difícil dels membres de la UE. Per Djermanovic el paper que juguen Alemanya i França vol fugir del discurs de bons i dolents que empra Washington, perquè és més matisat.
Antoni Segura: "El líder rus té molt interioritzat el que va suposar l'etapa final de Ieltsin, quan les grans companyies occidentals es van rifar Rússia"
Ferri destaca el paper que tenen els interessos econòmics i la necessitat de garantir l'arribada de gas rus en l'actitud de la UE. El periodista recorda que les dues terminals del Nord Stream són propietat d'un consorci format per la russa Gazprom i l'alemanya Basf i el nou govern alemany d'Olaf Scholz mantindrà la mateixa política respecte a Rússia que va fer Angela Merkel.
La feblesa de Biden i el paper de la Xina
Per Ferri, després de la sortida precipitada de l'Afganistan, Biden no té altra opció que "mostrar múscul". Totes les declaracions sobre un avenç gradual dels talibans es van estavellar quan aquests van entrar a Kabul en poques setmanes. Ara, Biden s'ha trobat que aquesta crisi li dona una oportunitat de recuperar un paper protagonista de dirigent afirmatiu.
Com contempla aquest conflicte l'altre gran actor internacional, la Xina? Pequín ha escenificat aproximació envers Rússia i tots dos països acaben de fer, junt amb l'Iran, unes maniobres militars navals al golf de l'Oman. Xi Jinping ha mostrat comprensió per la posició del Kremlin de rebuig a l'ampliació de l'OTAN. L'actitud xinesa és "expectant", apunta Segura. El règim de Xi està pendent del mar de la Xina i en aquesta crisi no s'hi juga gaire i li pot anar bé si hi ha picabaralles entre les altres potències.
Hi haurà guerra?
En una cosa estan d'acord Djermanovic, Segura i Ferri. Cap d'ells veu probable una guerra oberta. "Jo estic convençut que no", apunta el president del Cidob. "Putin no travessa el seu millor moment de popularitat, utilitza la seva arma, que és l'energia, però és un país monoexportador al qual la transició energètica afeblirà", pronostica.
Llibert Ferri: "Putin és imprevisible, però té més de tàctic que d'estrateg i se'l sobrevalora"
Djermanovic no ven ganes de guerra en la societat russa. Segons ella, ucraïnesos i russos es consideren pobles germans i dur la guerra al Donbass només li portaria problemes a Putin. Fins i tot els sectors més contraris a ell consideren que té prou intel·ligència política per evitar la guerra. El mateix pensa Ferri, que destaca que hi ha 100.000 soldats russos sobre el terreny, però no s'ha preparat cap estructura sanitària ni de proveïments. L'excorresponsal assegura que Putin "és imprevisible, però sovint és més tàctic que estrateg i se'l sobrevalora", diu.
El periodista apunta una possible sortida al conflicte i esmenta un article del think tank rus Expert, on s'explica perquè no hi haurà guerra. L'article dona detalls de la reunió virtual entre Putin i Biden del desembre, on es van posar les bases per a la represa de les trobades en format Normandia, és a dir, Ucraïna i Rússia, supervisades per França i Alemanya, que acaben de començar. Els d'Expert, ben informats, insinuen una sortida amb Ucraïna fora de l'OTAN però acostant-se a la UE, i amb el territori de Donbass amb un estatus especial en aspectes com la llengua. L'alternativa a això és un estat de guerra latent a l'est d'Ucraïna.