Crit d'alerta per la crisi climàtica: «Deixem de parlar i posem-nos a treballar»

Probablement sigui tan senzill abordar la crisi climàtica en l'àmbit teòric com difícil ho és a la pràctica. "Deixem de parlar i posem-nos a treballar", demanava aquest dijous Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. La situació és molt delicada, si més no en base a l'anàlisi que en fa Manola Brunet, directora del Centre en Canvi Climàtic de l'URV i presidenta de la comissió de Climatologia de l'Organització Meteorològica Mundial. En l'inici del segon acte del cicle 4 reptes capitals, Brunet ha desgranat les diferents evidències científiques que posen en alerta la comunitat internacional.

Un cicle organizat per NacióDigital, amb la col·laboració de la Fundació la Caixa, i que ha celebrat la seva segona cita a Tarragona. Sergi Loughney, director de Relacions Institucionals del grup Fundació la Caixa, ha celebrat la iniciativa i ha convidat a reflexionar sobre el clima amb la importància que mereix. 

L'escalfament global és "molt més intens" del que es preveia respecte a les dades de l'era preindustrial. El que succeeix a l'interior dels continents, sobretot, segons Brunet "no té precedents en els darrers 2.000 anys" i també està donant lloc a un canvi en els patrons pluviomètrics. En aquest sentit, no només plou de manera més irregular, sinó que a les zones tradicionalment humides ho fa amb més quantitat i disminueix a les regions seques. L'escalfament global també ha tingut un clar impacte en les masses de gel del planeta i amb un increment del nivell del mar que ja se situa als 20 centímetres.

Als acords internacionals de París i Glasgow es va marcar un objectiu planetari: que la Terra no superi l'any 2050 un increment d'1,5 graus respecte l'era preindustrial. La situació, però, no és gens esperançadora. Manola Brunet explica que tot apunta que s'assolirà 17 anys abans –el 2033- i que, actualment, se situa en 1,21 graus. La climatòloga ha demostrat com la ciència avala que la crisi climàtica és "d'origen humà" per l'"ús massiu de carburants fòssils".

Tot plegat podria tenir múltiples conseqüències: des d'impactes al litoral -font de creació de llocs de treball a través de la indústria turística- fins a migracions climàtiques per la dificultat en la producció alimentària o d'aigua potable. Alguns efectes ja s'han començat a notar, com ara el pic de 50 graus al Canadà experimentat al 2021, que va provocar grans incendis i efectes sobre la salut de les persones. "Hem sotmès el planeta a un experiment sense precedents, quant a la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera. En l'evolució dels darrers 800.000 anys veiem que s'han duplicat les emissions en només 60-70 anys", conclou Brunet.

Els climes mediterranis, com és el cas de Catalunya, són els que tenen perill de patir més. "La previsió és d'un augment de 6 graus, amb precipitacions més erràtiques i intensificades, perquè com deia Raimon al nostre país la pluja no sap ploure", alerta Manola Brunet, que lamenta que s'ha triplicat la freqüència de les onades de calor.
Un futur "no gaire optimista"
El debat sobre l'atribució de responsabilitats, que ha marcat les diferents conferències del clima en les darreres dècades, ha alentit l'acció dels governs. Gisela Torrents, experta en emergència climàtica, intervenia en el debat per reclamar mesures "radicals" que siguin encapçalades pels països que més contaminen i han contaminat. "La Xina històricament no ha emès pràcticament res, són els Estats Units, que ara són en segon lloc, els que tenen la responsabilitat històrica", ha assenyalat. Entre països es miren de reüll mentre "els més perjudicats són els més pobres". "Hi ha un sud global que està patint les conseqüències del canvi climàtic i alhora són els que tenen menys eines per aforntar-lo", ha lamentat Torrents.

Una de les qüestions principals és com es tira endavant un acord com el de París, després modificat a Glasgow, que directament no es compleix. "Hi ha una diferència entre el que es va acordar i el que s'està fent d'entre 25 i 28 gigatonelades de CO2", ha denunciat Gisela Torrents. Revertir aquesta situació "no és possible si no parem el sistema econòmic capitalista tal com el coneixem fins ara", opina Torrents. El protagonisme, en tot cas, el tenen els Estats Units, la Unió Europea, la Xina i Rússia, els grans pols emissors de diòxid de carboni a l'atmosfera.

Fent un símil amb la recent estrenada pel·lícula Don't look up, Torrents creu que aquesta "és una informació molt greu que costa molt d'assimilar" i que "la societat civil tampoc veu que hi pugui fer gran cosa, no veu que tingui veu o vot". La possessió de "cada cop més dades" que indiquen la "pèrdua d'espècies i d'ecosistemes" no permet ser "gaire optimistes". "Les platges estan francament amenaçades", ha alertat Arnau Queralt, que prefereix no utilitzar paraules amables: "El món que ens ve és molt dur".

Davant d'això, Torrents és optimista "depèn del dia". "Si no tens optimisme, per què t'aixeques i per què treballes?", ha reconegut. "Hem de començar a veure com ens anticipem", ha proposat Queralt, per la seva banda, a través de varietats de producció alimentària més resistents o fins i tot la regeneració de l'aigua en un pla més massiu. Una forma de no avançar-se és precisament tot el que té a veure amb l'energia. Segons el parer de Queralt, "encara continuem amb el discurs de consumir més energia, però més neta", un concepte que perjudica la salut del planeta.

L'únic element per a l'esperança, la promesa de reduir un 55% les emissions abans de 2030 a la Unió Europea. Queden vuit anys per impulsar polítiques que prioritzin el transport públic, com ara la connexió ferroviària dels centres logístics, o la implementació d'instruments fiscals. "No podem esperar a canviar a base de catàstrofes", conclou el director del CADS.

Emergència climàtica i desigualtat
En el sentit del repartiment de responsabilitats futures, Torrents ha reclamat el "repartiment de la riquesa" per tal que no es creï més desigualtat en la resposta a l'emergència climàtica. "Com li expliques a algú que no arriba a final de mes que ha de fer alguna cosa per salvar el món?", ha preguntat al públic l'ambientòloga. "Des del 1990 fins al 2015, l'1% de la població més rica ha emès el doble que el 50% de la població més pobra", ha recordat. Un cas particular exposat per la mateixa Torrents és el de les aerolínies, que estan fent funcionar milers de vols buits "emetent burrades per no perdre drets d'aterratge" en plena pandèmia.

Hi estava d'acord Arnau Queralt, que coincidia en què els estats han de ser els garants que la desigualtat no s'apoderi del futur. Les estratègies per mitigar els efectes del canvi climàtic tenen uns costos i Arnau Queralt es pregunta: "Com afectarà aquest increment de costos a la desigualtat econòmica?".

Queralt demana ser "coherents" amb els reptes compromesos i treballar des de Catalunya amb la complicitat d'una societat "madura". "Estem complint els pitjors escenaris", ha dit, "cada cop que veiem una onada de calor la gent es comença a esverar, però després tothom vol anar-se'n de vacances". "La societat s'ha conscienciat, però no de tots els impactes de les seves petites actuacions i del seu model de vida", opina Queralt, que creu que els polítics ho tindran "més difícil" si no hi ha aquesta preocupació generalitzada.

Vídeo íntegre de l'acte