No entenc la tírria que se li té a Ricard Ustrell. I quan dic que no l'entenc vull dir que l'entenc perfectament, però que no la comparteixo massa. Gran part d'aquesta tírria és fruit de l'envegeta de manual que corromp els catalans quan algú, dues passes més enllà, comença a destacar i a guanyar-se la vida en algun àmbit concret. Si, a més, és jove, l'amenaça creix. I si, per arrodonir el monstre, aquest algú demostra una certa seguretat mental, llavors ja es pot considerar un enemic públic amb tots els ets i uts.
En les crítiques a Ricard Ustrell hi ha molt de tot això. I aquest condicionant previ fa que, cada vegada que Ustrell és el protagonista real de la més mínima polèmica, tota aquesta tropa se li tiri a sobre sense miraments. Perquè l'estaven esperant. Estaven esperant la caiguda d'aquell maleducat exitós que amb la seva feina els fa sentir inferiors, atrapats en una bombolla de mediocritat que creuen que només trencaran si destrueixen les bombolles dels altres.
Bé, ara som en un d'aquests moments en què es barreja l'envegeta clàssica d'aquests catalans amb unes declaracions bastant absurdes que Ustrell ha fet en una entrevista al Quadern d'El País. I és clar. Val a dir, però, que en aquest cas sí que té força sentit aturar-se en el que ha dit, perquè les seves paraules relacionades amb la llengua fan de bon discrepar.
Si fem cas a la transcripció que n'ha fet el diari, Ustrell va afirmar que "cada dia truquem a algú de Madrid, crec que s'ha de prioritzar els convidats i no la llengua". Dir això és com dir que s'ha de prioritzar la velocitat i no el tocino. Són dos conceptes que poden viure tan separats com vulguis, i que en aquest cas exemplifiquen novament una d'aquelles falses disjuntives en què el català sempre acaba implicat.
A TV3, protegir la llengua és una missió. Tenir convidats als programes no ho és. I intentar equiparar les dues intencions és tan surrealista com decebedor. No podem posar en un mateix esglaó les nostres obligacions i els nostres desitjos, com si els segons tinguessin el mateix valor que els primers. La protecció i l'ús del català a TV3 és un dels objectius dels treballadors de la casa, i no poden treure-se'l de sobre apel·lant a debats buits de contingut.
És clar que qualsevol convidat ha de poder entrar en un programa de TV3. I Manuela Carmena, per posar un nom, n'és un bon exemple per la seva especificitat i interès. Segur que sovint l'actualitat marcarà mil motius per tenir-la de col·laboradora, a ella o a qualsevol altre personatge rellevant. Però situar els convidats, en general, com a concepte, per sobre de la llengua oficial de la cadena -tal i com es fa en aquestes declaracions- és irresponsable.
En aquest sentit, el Llibre d'estil de la CCMA és clar al seu punt 1.1.2.2.1 sobre l'Ús de la llengua: La llengua institucional dels mitjans de la CCMA és el català. Els mitjans de la CCMA som una eina de promoció lingüística i cultural, i tenim la vocació de fomentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana. Els mitjans de la CCMA tenim el català com a llengua vehicular i, per tant, els nostres professionals fan servir la llengua catalana en les diverses plataformes de difusió de continguts.
En cap moment es parla dels convidats que tindrà un programa. Potser perquè es dona per fet que es portaran els convidats que calguin, com és lògic, però sense que aquestes invitacions suposin sotmetre la llengua a una cruïlla sense sentit, a un debat que no existeix perquè la mateixa cadena va tancar-lo en néixer. TV3 no està feta perquè hàgim de triar entre la llengua o la vida. TV3 ja va triar en el seu moment la llengua, que és vida, i a partir d'aquí que cadascú visqui aquesta vida amb els convidats que vulgui.