27
de gener
del
2022
El nou partit Centrem, que vol sumar els entorns del PDECat, Convergents, Lliga Democràtica i Lliures, enfila el camí cap al seu congrés fundacional, que tindrà lloc el 12 de març, com va anunciar l'exconsellera Àngels Chacón, que lidera el projecte, en la seva presentació pública. Ara per ara, la robustesa de la nova marca política, que vol aplegar el gruix del centre catalanista, es veu sobretot condicionat pel transvasament de militants provinents del PDECat, la principal formació fundadora. Aquest serà el termòmetre inicial de l'impuls que mostri Centrem.
Fins al moment, segons fonts properes al nou projecte polític, és Convergents el partit on s'ha produït un major transvasament d'afiliats. Convergents és liderat per l'exconseller de Justícia Germà Gordó, d'ideologia socialcristiana, i és de les formacions més petites de les que estan confluint en el nou projecte. Aquest dimarts, Lliga Democràtica, presidida per Astrid Barrio, després de reunir la seva executiva, va fer una crida explícita als seus militants a incorporar-se a Centrem i "abocar-hi tots els seus recursos humans i materials i totes les seves energies per tal de contribuir a l'èxit del projecte".
Què faran els alcaldes i regidors del PDECat? En principi, si volen ser candidats, han de convertir-se en militants o simpatitzants de Junts abans del 28 de febrer si aspiren a revalidar el càrrec sense sotmetre's a primàries. Tanmateix, encara hi haurà temps per construir aliances a través de marques blanques o partits d'abast comarcal. Com assenyalen membres del partit, la majoria de regidors són del rerepaís, on l'independentisme és majoritari i és probable que es produeixi una divisió pel que fa a l'adscripció a Centrem. Fonts del PDECat asseguren que en els propers dies es veurà de manera clara l'adscripció de batlles rellevants al projecte liderat per Chacón, en el qual s'hi ha implicat a fons David Bonvehí com a president de la formació postconvergent.
En tot cas, serà determinant el que passi a les municipals de Barcelona, on des dels impulsors de Centrem es treballa per configurar una candidatura potent, liderada probablement per un home i una dona de perfils independents, que no formin part de cap dels partits integrants del projecte però que siguin incontrovertibles. Una operació que, de ser reeixida, contribuiria també a decantar més adhesions a Centrem.
El procés de constitució de Centrem ha avançat amb molta complexitat. Tot i la proximitat ideològica entre els diversos components, la diversa interpretació que fan sobre el procés sobiranista i l'1-O ha fet extremadament difícil la trobada entre sectors que provenen de posicions antagòniques en la tardor del 2017. Les reunions del comitè d'enllaç de dotze persones que es reuneix periòdicament (tres de cadascuna de les quatre organitzacions integrants) ho demostren.
Entre els integrants fundadors de Centrem hi ha des dels partidaris ferms de l'amnistia -com és el cas del PDECat o de Convergents- als qui s'han mostrat fins i tot reticents als indults, el que no ha facilitat les coses. Com tampoc hi ha unanimitat respecte a un dret a decidir que genera recances en figures com l'exconseller Antoni Fernández Teixidó, president de Lliures.
Fins al moment, segons fonts properes al nou projecte polític, és Convergents el partit on s'ha produït un major transvasament d'afiliats. Convergents és liderat per l'exconseller de Justícia Germà Gordó, d'ideologia socialcristiana, i és de les formacions més petites de les que estan confluint en el nou projecte. Aquest dimarts, Lliga Democràtica, presidida per Astrid Barrio, després de reunir la seva executiva, va fer una crida explícita als seus militants a incorporar-se a Centrem i "abocar-hi tots els seus recursos humans i materials i totes les seves energies per tal de contribuir a l'èxit del projecte".
Què faran els alcaldes i regidors del PDECat? En principi, si volen ser candidats, han de convertir-se en militants o simpatitzants de Junts abans del 28 de febrer si aspiren a revalidar el càrrec sense sotmetre's a primàries. Tanmateix, encara hi haurà temps per construir aliances a través de marques blanques o partits d'abast comarcal. Com assenyalen membres del partit, la majoria de regidors són del rerepaís, on l'independentisme és majoritari i és probable que es produeixi una divisió pel que fa a l'adscripció a Centrem. Fonts del PDECat asseguren que en els propers dies es veurà de manera clara l'adscripció de batlles rellevants al projecte liderat per Chacón, en el qual s'hi ha implicat a fons David Bonvehí com a president de la formació postconvergent.
En tot cas, serà determinant el que passi a les municipals de Barcelona, on des dels impulsors de Centrem es treballa per configurar una candidatura potent, liderada probablement per un home i una dona de perfils independents, que no formin part de cap dels partits integrants del projecte però que siguin incontrovertibles. Una operació que, de ser reeixida, contribuiria també a decantar més adhesions a Centrem.
El procés de constitució de Centrem ha avançat amb molta complexitat. Tot i la proximitat ideològica entre els diversos components, la diversa interpretació que fan sobre el procés sobiranista i l'1-O ha fet extremadament difícil la trobada entre sectors que provenen de posicions antagòniques en la tardor del 2017. Les reunions del comitè d'enllaç de dotze persones que es reuneix periòdicament (tres de cadascuna de les quatre organitzacions integrants) ho demostren.
Entre els integrants fundadors de Centrem hi ha des dels partidaris ferms de l'amnistia -com és el cas del PDECat o de Convergents- als qui s'han mostrat fins i tot reticents als indults, el que no ha facilitat les coses. Com tampoc hi ha unanimitat respecte a un dret a decidir que genera recances en figures com l'exconseller Antoni Fernández Teixidó, president de Lliures.