Allò de l'herència rebuda

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Barça va denunciar ahir a la Fiscalia el seu expresident, Josep Maria Bartomeu. El club que presideix Joan Laporta vol que s'aclareixi si hi va haver una gestió deslleial o qualsevol altra irregularitat quan aquest va estar al capdavant del club, entre 2014 i 2020. Bartomeu va heretar del seu amic Sandro Rosell una entitat on ja hi havia algunes ombres en la gestió a partir de la contractació de diversos jugadors que la justícia no va ser capaç d'acreditar, però que el van tenir dos anys en presó preventiva.

En el món del futbol, però, la pilota sempre ho tapa tot. I això va permetre a Bartomeu guanyar, després d'un triplet i contra una candidatura improvisada de Laporta, les eleccions de 2015. La seva victòria va ser esclatant i la gestió posterior absolutament caòtica. La presidència va estar marcada pel final de les carreres al club de Messi, Xavi i Iniesta i per les dificultats per rellevar-los amb garanties malgrat les incorporacions milionàries com Griezmann, Coutinho o Dembélé. Ara, s'intenta prescindir d'aquest últim per alleugerir la malmesa tresoreria. La mala venda d'alguns actius, les humiliacions a la Lliga de Campions i les estretors de la pandèmia, que es va fer notar en un espectacle global com el futbol, va fer la resta i Bartomeu va dimitir abans de sotmetre's a una moció de confiança. Va preferir sortir del club pel seu propi peu.

Bartomeu ha deixat el club com un autèntic solar. En tots els aspectes. Xavi a la banqueta i un grapat de jugadors joves són ara els principals valors d'una entitat que haurà de lluitar molt dur per sobreviure a primera línia. Laporta no necessitarà el cercle virtuós del seu primer mandat. En necessitarà dos o tres. Més tenint en compte que encara afirma que el club ha de mantenir la singularitat de ser propietat dels socis en un entorn tan competitiu i tan capitalista com el del futbol d'elit. 

Bartomeu, com Rosell, és hereu cultural del nuñisme que va governar l'entitat i que es va presentar en els darrers anys com a antagònic del cruyffisme que abandera Laporta i també Víctor Font, l'altre candidat a les darreres eleccions. Les tensions i la discutida gestió recent han degradat molt el clima institucional al club. La política també hi ha ajudat. Laporta va implicar en la seva primera època el Barça en les qüestions de país i a les darreres eleccions va tenir molts suports sobiranistes. Rosell, primer, i Bartomeu després no en van voler saber res malgrat que van viure des de la llotja els moments àlgids del procés.

El primer acte de Rosell com a president fora de Catalunya va ser de desgreuge al president extremeny, que hauria estat "insultat" per Laporta. De Bartomeu s'ha publicat fins i tot que el club va ajudar Societat Civil Catalana en el marc de l'anomenat Barçagate que també s'investiga judicialment. Fa uns dies el seu entorn (tal vegada ell directament, atès com estaven redactades les informacions) explicava a El Mundo totes les pressions que Bartomeu hauria rebut i rebutjat per alinear el club amb el sobiranisme. Del seu llegat també en quedarà haver forçat l'equip a jugar l'1-O.

El cas és que Laporta, com Font, va prometre en campanya que no interposaria una acció de responsabilitat que comprometés legalment tots els directius de Bartomeu. No volia fer el mateix que a ell i a la seva junta els va fer Rosell tot i que es va desestimar. No ho preveu, però va a la Fiscalia perquè l'actual president del Barça no renuncia a denunciar l'herència rebuda, en aquest cas a través d'auditories forènsic -es presentaran dimarts- i d'accions penals que es presenten com a quirúrgiques. Vol d'aquesta manera ajudar a que els socis i l'opinió pública entenguin perquè la pilota no entra i no poden arribar cracs ara que es tanca el mercat dels fitxatges. El Barça busca èxit i relat a la llotja i al camp, però per ara sembla encara lluny de sortir de l'espiral dels retrets i els resultats mediocres. 

» A última hora de la nit d'ahir el Govern va decidir acabar amb l'obligatorietat del certificat Covid per als locals i establiment d'oci i restauració. El que val per una variant o fase de la pandèmia no val per l'altra. Ja ens hi hem acostumat després de gairebé dos anys. Es confirmava així la notícia que el dimarts us avançaven en primícia els meus companys Joan Serra i Sara González. Si voleu estar ben informats, ja sabeu quin diari heu de llegir.  
 

---

Avui no et perdis

» El Barça denuncia a la Fiscalia la gestió de Bartomeu; per Marc Solé.

» Catalunya suprimeix el certificat Covid; per Joan Serra Carné i Sara González.

» Dinamarca, primer país d'Europa en decretar la fi de la pandèmia; per Lluís Girona.

» Confirmats els dos primers casos de la variant òmicron sigil·losa a Catalunya; per Bernat Surroca.

»L'immobilisme de Sánchez obliga Aragonès a recalibrar el diàleg; per Oriol March.

»Pressions creuades entre Yolanda Díaz i ERC per la reforma laboral; per Sara González.

» El poder adquisitiu dels assalariats cau per sota dels nivells del 2007; per Roger Tugas.

» Opinió: «Jocs d'Hivern ruïnosos i el NIMBY»; per Montserrat Nebrera.

»La CCMA cedeix davant Vox i deixa de considerar Marcel Vivet com a «represaliat»; per Roger Tugas Vilardell.

» Fil directe: «El canibalisme de l'última hora»; per Sara González.

» El PSC evita que el Consell Comarcal del Baix Llobregat es posicioni a favor de la immersió lingüística; per Marc Solé.

»Jo competeixo | Ustrell: la llengua o la vida; per Modernet.

» Opinió: «Paraulògic: tinc 1.251 paraules!»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
 

---

 El passadís

Yolanda Díaz és més de sopars que de dinars o reunions. Si més no això és el que pensen, a hores d'ara, els principals dirigents d'Esquerra al Govern. Fa uns dies, aprofitant la visita de Pere Aragonès a Madrid per dictar una conferència al Club Siglo XXI la vicepresidenta espanyola va sopar amb el cap de l'executiu català. Ahir ho va fer amb el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que després d'un calculat silenci inicial ha acabat formulant un argumentari crític amb la reforma laboral. Aprovar-la sense modificacions que comprometin la foto del diàleg social amb empresaris i sindicats és la prioritat de la líder de Podem. Si ERC, com el PNB, Bildu i el BNG, no la vota i s'aprova serà amb els vots de Ciutadans i el PDECat. No aprovar-la és una tragèdia per ella i fer-ho amb la dreta un important contratemps. Per això ERC és fonamental. Però per ara es limita a pressionar, de bracet dels sindicats estatals, exigint els vots de franc a canvi de sopars i no d'incorporar esmenes al text. Avui al matí els republicans presentaran al Congrés un manifest contra la reforma laboral amb la CUP, Bildu, i el BNG.  

Vist i llegit

Aquest dimecres va ser el 83 aniversari de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes, un fet que es va produir amb més facilitat del que es preveia. El periodista Andreu Claret, fill de l'exili, explica en l'article "Per què ningú va defensar Barcelona?" aquest episodi, contextualitzant els esdeveniments d'aquell gener del 39. Recorda que, durant anys, la pregunta de com havia estat tan fàcil l'ocupació de Barcelona va ser conversa de l'exili. Claret sosté que el seu pare, militant d'ERC, afirmava sempre que la guerra no l'havia guanyada Franco sinó que l'havien perdut els republicans. Recorda la derrota de l'Ebre, l'actuació de les democràcies com França i Anglaterra de no intervenir i les divisions internes en el bàndol republicà per sostenir-ho.

Però, sobretot, Claret subratlla un fet cabdal: el bombardeig brutal sobre la ciutat durant tres anys, en mans dels feixistes italians i els nazis alemanys. Un aspecte que cal recordar quan des de la dreta espanyolista s'acusa de "nazis" els catalanistes. Claret recorda l'homenatge que Churchill va fer als barcelonins que van resistir les bombes nazis i feixistes el 18 de juny de 1940 a la cambra dels comuns. Un homenatge que no es va traduir en ajuda ni abans ni després de la guerra.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2012, fa deu anys, anunciava el seu tancament la companyia aèria Spanair. Va començar a operar el 1986 sota l'impuls de la sueca Scandinavian Airlines i sempre es va dedicar a l'aviació civil. L'agost de 2008 un dels seus avions, que feia el vol entre Madrid i Las Palmas, es va estavellar a la pista de Barajas i hi van morir 154 persones. El gener de 2009 la companyia, que ja passava una mala situació per la crisi i que tenia la seu a les Balears, va ser comprada per Iniciatives Empresarials Aeronàutiques, una empresa catalana participada per institucions i diversos empresaris del país.

La intenció del tripartit era que es convertís en la companyia que dinamitzés l'aeroport del Prat i assegurés vols intercontinentals sense passar per Barajas. No se'n van sortir i el Govern de CiU va intentar, també sense èxit, que Qatar Airways entrés a l'accionariat per assegurar-ne la viabilitat. Poc després de la compra per la part catalana, TV3 va emetre el documental El preu de volar sobre la companyia que presidia Ferran Soriano, ara director general del Manchester City.

 L'aniversari

Avui fa 135 anys que es va començar a construir a París la Torre Eiffel, una gran estructura de ferro colat per commemorar una exposició universal i que s'ha convertit en la principal icona de la capital francesa, la segona que rep més turistes d'Europa. Aquí podeu passejar-vos-hi de forma virtual i contemplar París, que mai no fa nosa.
 ​Fes clic aquí per rebre'l