26
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
12:46h
El poder adquisitiu dels treballadors de l'Estat ha caigut per sota dels nivells del 2007, abans de l'anterior crisi econòmica. Així ho conclou l'informe "Evolució salarial 2007-2021", presentat aquest dimecres per la consultora Icsa i Eada Business School, segons el qual el sou dels assalariats ha crescut en aquest període un 19,46%, però la inflació ho ha fet més, un 20,1%, motiu pel qual el poder adquisitiu és ara 0,64 punts inferior.
Això no ocorre en les retribucions dels directius, els quals han incrementat més els salaris i tenen encara un poder adquisitiu 0,3 punts superior al 2007, mentre que, en el cas dels càrrecs intermedis, l'han augmentat en 1,29 punts. En termes absoluts, els directius ingressen ara 14.104 euros anuals més que fa 14 anys, mentre que la nòmina dels empleats ha crescut en tan sols 3.812 euros. Pel que fa a les dades de Catalunya, ara els directius cobren de mitjana 86.791 euros anuals, 3,5 cops més que els seus treballadors, amb sou mitjà de 24.564 euros, una proporció similar a la del conjunt de l'Estat.
Aquestes mitjanes s'han obtingut recollint 80.000 dades salarials validades estadísticament arreu de l'Estat i les del darrer any abracen les obtingudes entre juliol del 2020 i juliol del 2021. Per aquest motiu, president d'ICSA, Ernesto Poveda, i el professor d'Eada Jordi Assens consideren que, amb dades de finals de l'any passat, la pèrdua de poder adquisitiu encara serà major, ja que en aquest cas no s'ha incorporat encara la inflació interanual rècord del 5,6% del 2021.
En tot cas, el que fa a l'últim període analitzat (de juliol a juliol), els salaris dels directius han caigut més, un 4,1%, mentre que els dels càrrecs intermedis ho han fet un 1,88% i el dels empleats, un 0,56%. Això es deuria a que els sou d'aquests últims estan més blindats pels convenis, mentre que els dels càrrecs superiors varien més en funció dels beneficis de l'empresa. Tot i això, hi ha moltes diferències internes pel que fa als sectors i mida de les empreses.
En relació a les nòmines dels assalariats, les més esquifides es troben en el comerç i turisme, on són de mitjana de 16.843 euros (en brut i equivalent a jornada completa), essent a més pràcticament l'únic sector amb sous més baixos que els del 2008 fins i tot en termes absoluts. També queden encara per sota en el sector serveis (19.339 euros), tot i que també cau els darrers anys en el transport (18.900 euros). Es mantenen a l'alça, en canvi, a la indústria (27.470 euros), la banca i assegurances (26.955 euros) i la construcció (23.412 euros).
En relació a la mida de les empreses, els salaris dels treballadors cauen especialment a les petites (un 3,23% el darrer any), on també se'ls paguen les nòmines més baixes, de 20.755 euros de mitjana. Aquestes creixen fins a 27.265 euros a les mitjanes empreses i fins a 29.606 a les grans, on l'evolució també és menys negativa (increment del 0,28% i descens del 0,72%, respectivament).
Quant als sous dels directius, pugen fins a 64.725 euros a les petites empreses, a 88.726 euros a les mitjanes i a 107.933 a les grans. A més, aquests han caigut l'últim any sobretot a les petites (-3,46%) i mitjanes (-7,39%) que a les grans (-1,34), cosa que respon, segons Ernesto Poveda, a un "major compromís dels directius de la petita i mitjana empresa que en la gran" a l'hora d'assumir en la nòmina les tensions corporatives causades durant la pandèmia.
El president d'Icsa aposta per "pensar en models retributius innovadors capaços d'equiparar i repartir els recursos amb retribucions més dignes", tot i que ha descartat vinculacions directes entre els salaris i la inflació. Els autors de l'informe aposten per lligar-los més a la rendibilitat de l'empresa, augmentant la productivitat, fent-los més flexibles i mirant altres mesures com la reducció del temps de treball. La situació, subratllen, és pitjor en els treballadors amb jornada parcial o contractes temporals i lamenten la "ceguera a l'hora d'incorporar el talent femení", ja que les dones estan més formades.
Això no ocorre en les retribucions dels directius, els quals han incrementat més els salaris i tenen encara un poder adquisitiu 0,3 punts superior al 2007, mentre que, en el cas dels càrrecs intermedis, l'han augmentat en 1,29 punts. En termes absoluts, els directius ingressen ara 14.104 euros anuals més que fa 14 anys, mentre que la nòmina dels empleats ha crescut en tan sols 3.812 euros. Pel que fa a les dades de Catalunya, ara els directius cobren de mitjana 86.791 euros anuals, 3,5 cops més que els seus treballadors, amb sou mitjà de 24.564 euros, una proporció similar a la del conjunt de l'Estat.
Aquestes mitjanes s'han obtingut recollint 80.000 dades salarials validades estadísticament arreu de l'Estat i les del darrer any abracen les obtingudes entre juliol del 2020 i juliol del 2021. Per aquest motiu, president d'ICSA, Ernesto Poveda, i el professor d'Eada Jordi Assens consideren que, amb dades de finals de l'any passat, la pèrdua de poder adquisitiu encara serà major, ja que en aquest cas no s'ha incorporat encara la inflació interanual rècord del 5,6% del 2021.
En tot cas, el que fa a l'últim període analitzat (de juliol a juliol), els salaris dels directius han caigut més, un 4,1%, mentre que els dels càrrecs intermedis ho han fet un 1,88% i el dels empleats, un 0,56%. Això es deuria a que els sou d'aquests últims estan més blindats pels convenis, mentre que els dels càrrecs superiors varien més en funció dels beneficis de l'empresa. Tot i això, hi ha moltes diferències internes pel que fa als sectors i mida de les empreses.
En relació a les nòmines dels assalariats, les més esquifides es troben en el comerç i turisme, on són de mitjana de 16.843 euros (en brut i equivalent a jornada completa), essent a més pràcticament l'únic sector amb sous més baixos que els del 2008 fins i tot en termes absoluts. També queden encara per sota en el sector serveis (19.339 euros), tot i que també cau els darrers anys en el transport (18.900 euros). Es mantenen a l'alça, en canvi, a la indústria (27.470 euros), la banca i assegurances (26.955 euros) i la construcció (23.412 euros).
En relació a la mida de les empreses, els salaris dels treballadors cauen especialment a les petites (un 3,23% el darrer any), on també se'ls paguen les nòmines més baixes, de 20.755 euros de mitjana. Aquestes creixen fins a 27.265 euros a les mitjanes empreses i fins a 29.606 a les grans, on l'evolució també és menys negativa (increment del 0,28% i descens del 0,72%, respectivament).
Quant als sous dels directius, pugen fins a 64.725 euros a les petites empreses, a 88.726 euros a les mitjanes i a 107.933 a les grans. A més, aquests han caigut l'últim any sobretot a les petites (-3,46%) i mitjanes (-7,39%) que a les grans (-1,34), cosa que respon, segons Ernesto Poveda, a un "major compromís dels directius de la petita i mitjana empresa que en la gran" a l'hora d'assumir en la nòmina les tensions corporatives causades durant la pandèmia.
El president d'Icsa aposta per "pensar en models retributius innovadors capaços d'equiparar i repartir els recursos amb retribucions més dignes", tot i que ha descartat vinculacions directes entre els salaris i la inflació. Els autors de l'informe aposten per lligar-los més a la rendibilitat de l'empresa, augmentant la productivitat, fent-los més flexibles i mirant altres mesures com la reducció del temps de treball. La situació, subratllen, és pitjor en els treballadors amb jornada parcial o contractes temporals i lamenten la "ceguera a l'hora d'incorporar el talent femení", ja que les dones estan més formades.
Informe Evolució salarial 2007-21 by naciodigital on Scribd