Vicepresidenta en mode «pressing»

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, visita avui i demà Catalunya. Es reunirà amb CCOO i UGT i dijous visitarà la Seat, fàbrica icònica de les lluites sindicals. La també ministra de Treball ve amb un objectiu clar: intensificar la pressió als socis del govern de coalició d'esquerres, i singularment a ERC, que disposa de 13 vots clau al Congrés, per garantir-se l'aprovació de la reforma laboral. A hores d'ara, és difícil que la reforma, que incorpora mesures per lluitar contra la temporalitat però que no deroga la del PP i, per tant, no torna tots els drets arrabassats als treballadors ni les competències perdudes per la Generalitat, s'aprovi com ella voldria.

Si s'aprova tal qual el text que va pactar amb sindicats i patronals ho haurà de fer comptant amb els vots de la dreta: Ciutadans ja ha ofert els seus i el PDECat i alguns partits regionalistes també podrien posar-s'hi bé. Si vol que prosperi amb els grups d'esquerres i els socis habituals del PNB, haurà de fer canvis incorporant algunes demandes i la foto del diàleg social es trencarà. Ho vaig explicar en aquesta anàlisi fa uns dies, on m'aturava en el paper dels agents socials, també dels que no han negociat, i l'escenari no ha canviat.

Les condicions dels socis han estat fluctuants, però bàsicament consisteixen a revisar a l'alça la indemnització per acomiadament, el retorn dels salaris de tramitació, tornar a la Generalitat les competències per autoritzar els expedients de regulació i fer prevaldre els convenis autonòmics quan millorin els estatals. Bàsicament, el que hauria implicat derogar la reforma laboral de Mariano Rajoy, que és el que van prometre els socialistes i Podem en campanya, el que després van signar per investir Pedro Sánchez, i el que finalment van acordar amb Bildu. No ens hauríem d'acostumar a incompliments tan flagrants.

Díaz va optar per la foto, per un cert pacte pel pacte i per donar dret de veto a la patronal en l'intent de reforçar el seu perfil de gestió i ella i els "agents socials" van menystenir els socis. Calia donar satisfacció a les demandes de la Unió Europea amb diligència. Esperaven que el Congrés es limités a ratificar la norma, talment com si l'executiu gaudís de majoria absoluta. Esquerra, el PNB i Bildu, com també altres partits com ara Junts o la CUP, hi han posat pegues i els elogis a la reforma han arribat de sectors moderats del PP, de Ciutadans i fins i tot de la FAES. Les esquerres demanen que la reforma es millori al Congrés, que no es converteixi en una ocasió perduda dels progressistes per guanyar més drets després d'anys perdent-ne. Una circumstància que no ha permès aconseguir una reducció dràstica de la temporalitat i l'atur.

La vicepresidenta del govern espanyol ha fiat l'èxit i la coherència política de la seva reforma a la pressió dels sindicats majoritaris a ERC. No vol que la seva gran fita s'aprovi fregant el pal i amb els vots de Ciutadans i altres forces conservadores. La visita respon a aquest interès. Sap que les dues centrals tenen incidència a ERC, especialment la UGT, i compta que CCOO també pressioni. Els ugetistes ho fan d'una forma més sibil·lina, entre bambolines, i Comissions ho fa d'una manera força singular: afirma que els acords del diàleg social han de prevaldre a la feina del Congrés, que és qui té gairebé totes les competències legislatives en matèria laboral, i que els republicans no saben "de què parlen".

Javier Pacheco, de CCOO, sosté que la cambra no ha de modificar ni debatre un decret que han acordat sindicats i patronals i que el diàleg social té tanta legitimitat o més que el Congrés. El seu sindicat, a Catalunya i especialment a l'Estat, no va ser, però, tan contundent a l'hora de demanar que es respectés la voluntat popular expressada pel Parlament en la reforma de l'Estatut o la demanda d'un referèndum. El Congrés va rebregar la voluntat del Parlament, que era majoritària entre els ciutadans de Catalunya, i el seu sindicat ho va acceptar sense massa remordiments perquè es tractava de blindar l'statu quo i el debat nacional no els motivava prou. En aquell xoc de legitimitats, sobretot en el del 2017, no van dubtar gens malgrat que va tensar bona part de les seves bases.    

ERC té, com deia, pressió de CCOO i UGT i també de la Intersindical i d'altres sindicats alternatius i nacionals que hi tenen incidència. El sindicat independentista es concentrarà, de forma coordinada amb els bascos ELA i LAB i el gallec CIG aquest diumenge contra la reforma a Barcelona. Si Díaz no vol tocar ni una coma de l'acord, tal com li demana la CEOE per no despenjar-se'n i pretén Comissions i en menor mesura la UGT per demostrar que era el millor possible, la direcció d'Esquerra tindrà fàcil mantenir el seu no. Els dubtes vindran si s'obre una negociació que Pere Aragonès no vol vincular a assumptes com la taula de diàleg.

La líder de Podem compta amb els sindicats estatals, tal com es farà avui evident, i també amb els comuns, que de facto s'han convertit en el principal aliat del govern d'Aragonès i poden amenaçar de posar-li més difícils les coses al Parlament. Un càstig que també complicaria el dia a dia a Ada Colau. El decret de la reforma laboral es vota el 3 de febrer i Díaz i els sindicats van a la desesperada perquè no van calcular bé. Al PSOE, per contra, li sembla un mal menor entendre's amb les urgències d'Inés Arrimadas, que intenta ocupar els espais que deixen lliures el PP i Vox.

» Ahir vam tenir una bona notícia. Un inspector del Cos Nacional de Policia, Iván Racaj, va admetre haver agredit el 2018, per motius ideològics, el fotoperiodista Jordi Borràs. Ho va fer al crit de "¡Viva Franco!" i "¡Viva España!". Al policia ultra el van condemnar a un any de presó i no hi haurà recursos perquè va admetre els fets. Quants delictes d'odi d'aquest tipus no han quedat en els darrers anys impunes perquè els autors els han negat o no n'han reconegut el mòbil polític i la justícia i la policia els ho han posat massa fàcil? Començant pel de Guillem Agulló. No només s'hauria de poder fer justícia quan l'agressor reconeix els fets. Per cert, que tal vegada Arrimadas hauria de disculpar-se amb Borràs.    
 

---

Avui no et perdis

» Primícia | El Govern s'inclina per suprimir el certificat Covid obligatori; per Joan Serra i Sara González.

» Dades | Catalunya supera els dos milions de contagis: quants n'hi ha hagut a la teva comarca o municipi?; per Roger Tugas Vilardell.

»Colau demana «consens» al Govern, l'Aragó i l'Estat pels Jocs d'Hivern abans d'implicar‑hi Barcelona; per XX.

» Opinió: «La Barcelona post Colau»; per Francesc Canosa.

» Exclusiva | La majoria dels ajuntaments del Pallars Sobirà s’uneixen a favor dels Jocs Olímpics; per Jordi Ubach i Tomàs García.

»El Cercle d'Economia tindrà per primera vegada unes eleccions amb dos candidats; per Pep Martí.

»Els pensionistes cobraran un 2,5% més el 2022.

» Espanya surt mal parada al rànquing de corrupció per països: cau una posició fins a la trenta-quatrena; per Marc Solé.

»El Parlament presenta recurs al Suprem per protegir l'escó de Juvillà; per Bernat Surroca.

» La mesa del Parlament elimina del tot els privilegis de prejubilació dels funcionaris de la cambra; per Sara González.

» Fil directe: «Lliçons ucraïneses»; per Pep Martí.

» Llet d'Osona a un preu com cal; per Carles Fiter.

» Entrevista a Joanna Pardos: «Les dones són un boc expiatori permanent en totes les èpoques»; per Sílvia Berbís.

» «Las leyes de la frontera» i Agustí Villaronga lideren les nominacions dels Gaudí 2022; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «És futbol! Però no només»; per Laura Pinyol.
 

---

 El passadís

El 12 de març se celebrarà el congrés constituent de Centrem, la nova marca política que vol aglutinar el catalanisme moderat i integrar autonomistes, federalistes i independentistes contraris a la unilateralitat. Es vol que la militància dels quatre partits que confluiran en el projecte, el PDECat, Convergents, Lliures i Lliga Democràtica, vagin adherint-se al nou partit. Aquest serà un termòmetre de l'embranzida amb què sorgeix el nou partit, que liderarà l'exconsellera Àngels Chacón. La principal incògnita és saber quants quadres del PDECat s'hi sumaran. De moment, és un dels socis petits, Convergents, que encapçala l'exconseller de Justícia Germà Gordó, el partit on més militants han decidit fer-se també de Centrem.    

Vist i llegit

Les enquestes presenten com a factible un triomf de les dretes a les pròximes eleccions espanyoles. En la depressió demoscòpica del PSOE i Podem hi té a veure la pèrdua de l'anomenada batalla cultural, especialment a Madrid. La dreta se n'ha sortit perquè ha sabut compassar ideologia i nacionalisme. Ho explica el politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca en un interessant article a El País. "L'esquerra, en la meva opinió, no han trobat un registre adequat i eficaç per fer front a l'ofensiva cultural. Tenen l'avantatge d'estar al govern i gestionar el pressupost, però és difícil saber si un full de serveis en condicions serà suficient per resistir el nou nacionalisme de les dretes espanyoles", escriu.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1939 les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Barcelona després de vèncer la darrera resistència republicana al pont d'Esplugues. De la ciutat poques hores abans n'havien marxat les autoritats i les darreres personalitats vinculades a la Generalitat i al govern de la República espanyola que hi quedaven. Es van replegar i setmanes després van exiliar-se quan els colpistes van arribar a la frontera amb França. La Barcelona que es van trobar les tropes del general Yagüe era una ciutat molt castigada i després van venir anys de penúries i grisor. En aquest reportatge de Pep Martí dimensionàvem, quan es van complir els 80 anys de l'efemèride, la caiguda de la "ciutat dels ideals" i l'acompanyàvem d'altres set informacions que segur que us agradarà recuperar.

 L'aniversari

El 26 de gener de l'any 1960 va néixer a París, on els seus pares estaven exiliats, el narrador, articulista i crític de televisió Sergi Pàmies. Usa el cognom de la seva mare, la també escriptora Teresa Pàmies. És fill de l'històric dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo. Els seus contes i novel·les han estat traduïts a diversos idiomes i regularment escriu a La Vanguardia. Pàmies és una veu autoritzada sobre el Barça i el seu entorn. L'art de portar gavardina és el seu darrer llibre i li va valdre el premi de la crítica. El centenari de la seva mare ha estat el motiu de la publicació de M'agrada escriure. M'agrada rabiosament, una tria de 30 cartes de l'escriptora, algunes d'elles al seu fill, a cura de la catedràtica de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB Montserrat Bacardí. Pàmies i ella van parlar del llibre i també de la seva infantesa i la relació amb els pares a El Suplement de Catalunya Ràdio aquest diumenge. Podeu recuperar-lo aquí.

 ​Fes clic aquí per rebre'l