25
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
10:52h
El nombre de morts causats per la Covid seria similar a la d'una temporada de grip de gravetat moderada o alta, si tota la població de més de 12 anys estigués vacunada. Així ho conclou un estudi per al think tankFedea de tres investigadors de la Universitat de València, segons el qual el nombre de defuncions per coronavirus entre abril i desembre del 2021 a l'Estat hauria caigut dels 12.008 observats fins a 6.601, si tothom hagués accedit a rebre el vaccí de la Covid.
Unes xifres homologables a les de les anteriors temporades de grip, amb 15.000 morts durant l'hivern de 2017-18, 6.300 el de 2018-19 i 3.900 el de 2019-20, per bé que els autors alerten que, en aquest cas, caldria incorporar les defuncions per Covid d'aquest primer trimestre de 2022 per comparar anualitats completes. Fins i tot si tothom estigués vacunat, però, el nombre de contagis de coronavirus hauria estat molt elevat, amb més de 2,3 milions de casos (a la realitat s'han fregat els 3,2 milions de detectats).
Igualment, el nombre d'hospitalitzats hauria passat de 102.847 a 44.763, per sota dels 52.000 per grip la temporada 2017-18 però per sobre dels 35.300 i els 27.700 dels anys successius, més tenint en compte que encara falta un trimestre per poder fer la comparació completa. Quant a les UCI, la vacunació completa hi hauria reduït els ingressos d'11.764 a 3.443, igualment per sobre de qualsevol temporada de grip, ja que fins i tot durant la més dura (2017-18) només hi van arribar 3.000 persones a l'Estat.
Segons els autors de l'estudi, José E. Boscá, José Cano i Javier Ferri, de l'àrea d'anàlisi econòmic de la Universitat de València, "els resultats introdueixen certa dosi d'optimisme sobre la possibilitat que, en un futur proper, la incidència del coronavirus sobre el sistema sanitari, amb una població convenientment conscienciada sobre la necessitat de vacunar-se, sigui assimilable a la de la grip". Per empènyer-hi, no recomanen la vacunació obligatòria, però sí ampliar la necessitat de passaport Covid a "tot tipus d'esdeveniments públics i privats en espais tancats o en esdeveniments de masses en espais oberts".
El document també analitza quin hauria estat l'escenari, durant el 2021, en cas que no hagués existit cap vacuna. Fins i tot tenint en compte la immunitat natural adquirida per una cinquena onada que hauria colpejat més fort (els autors creuen que el nombre de contagis s'hauria duplicat, entre l'abril i el desembre), el nombre d'hospitalitzats de l'Estat a causa de la Covid seria de 358.904 persones més (3 cops i mig més dels que hi ha hagut), a l'UCI hi haurien arribat 55.801 més (4,7 cops més) i haurien mort 68.523 persones més (quasi sis cops més). Sempre i quan, és clar, les restriccions haguessin estat les mateixes.
De la mateixa manera, els investigadors analitzen la quantitat de recursos humans que han hagut de destinar els equips d'atenció primària durant la sisena onada. Amb dades entre el 15 de desembre i el 14 de gener, el rebrot causat essencialment per la variant òmicron hauria monopolitzat la feina d'uns 46.008 professionals, majoritàriament del sector sanitari per al diagnòstic de casos, tot i que molts destinats a atendre les cites i cursar baixes i altes laborals a causa de la malaltia. Per fer-hi front sense impactar amb l'activitat ordinària, caldria haver contractat un 39% més de metges, un 27% més d'infermers i un 55% més d'altres professionals com tècnics de laboratori).
Unes xifres homologables a les de les anteriors temporades de grip, amb 15.000 morts durant l'hivern de 2017-18, 6.300 el de 2018-19 i 3.900 el de 2019-20, per bé que els autors alerten que, en aquest cas, caldria incorporar les defuncions per Covid d'aquest primer trimestre de 2022 per comparar anualitats completes. Fins i tot si tothom estigués vacunat, però, el nombre de contagis de coronavirus hauria estat molt elevat, amb més de 2,3 milions de casos (a la realitat s'han fregat els 3,2 milions de detectats).
Igualment, el nombre d'hospitalitzats hauria passat de 102.847 a 44.763, per sota dels 52.000 per grip la temporada 2017-18 però per sobre dels 35.300 i els 27.700 dels anys successius, més tenint en compte que encara falta un trimestre per poder fer la comparació completa. Quant a les UCI, la vacunació completa hi hauria reduït els ingressos d'11.764 a 3.443, igualment per sobre de qualsevol temporada de grip, ja que fins i tot durant la més dura (2017-18) només hi van arribar 3.000 persones a l'Estat.
Segons els autors de l'estudi, José E. Boscá, José Cano i Javier Ferri, de l'àrea d'anàlisi econòmic de la Universitat de València, "els resultats introdueixen certa dosi d'optimisme sobre la possibilitat que, en un futur proper, la incidència del coronavirus sobre el sistema sanitari, amb una població convenientment conscienciada sobre la necessitat de vacunar-se, sigui assimilable a la de la grip". Per empènyer-hi, no recomanen la vacunació obligatòria, però sí ampliar la necessitat de passaport Covid a "tot tipus d'esdeveniments públics i privats en espais tancats o en esdeveniments de masses en espais oberts".
El document també analitza quin hauria estat l'escenari, durant el 2021, en cas que no hagués existit cap vacuna. Fins i tot tenint en compte la immunitat natural adquirida per una cinquena onada que hauria colpejat més fort (els autors creuen que el nombre de contagis s'hauria duplicat, entre l'abril i el desembre), el nombre d'hospitalitzats de l'Estat a causa de la Covid seria de 358.904 persones més (3 cops i mig més dels que hi ha hagut), a l'UCI hi haurien arribat 55.801 més (4,7 cops més) i haurien mort 68.523 persones més (quasi sis cops més). Sempre i quan, és clar, les restriccions haguessin estat les mateixes.
De la mateixa manera, els investigadors analitzen la quantitat de recursos humans que han hagut de destinar els equips d'atenció primària durant la sisena onada. Amb dades entre el 15 de desembre i el 14 de gener, el rebrot causat essencialment per la variant òmicron hauria monopolitzat la feina d'uns 46.008 professionals, majoritàriament del sector sanitari per al diagnòstic de casos, tot i que molts destinats a atendre les cites i cursar baixes i altes laborals a causa de la malaltia. Per fer-hi front sense impactar amb l'activitat ordinària, caldria haver contractat un 39% més de metges, un 27% més d'infermers i un 55% més d'altres professionals com tècnics de laboratori).