Els Mossos i la corrupció

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Joan Ignasi Elena va comparèixer ahir, a petició pròpia, al Parlament per informar sobre els canvis a la cúpula del cos dels Mossos d'Esquadra. Fa unes setmanes el conseller va destituir el major Josep Lluís Trapero com a comissari en cap del cos i el seu substitut, Josep Maria Estela, ha fet canvis que han generat una certa polèmica. Han fet més soroll fora que dins del cos, però fins i tot en alguns entorns mediàtics i polítics s'ha abonat la teoria de la "purga". En vaig escriure aquest article la setmana passada. 

El discurs del conseller ha anat evolucionant els darrers dies i ha posat més llum a les veritables raons que el van portar a destituir Trapero. Primer va parlar de passar pàgina dels personalismes, de feminitzar el cos i de relleu generacional. La duresa del debat, però, ha despullat tothom i ens permet veure amb claredat que hi havia més coses, encaixin més o menys en les preferències polítiques i personals de cadascú. El conseller i el seu equip expliquen ara que és normal que la direcció política del departament triï un comissari en cap de confiança i que aquest ha de compartir l'agenda programàtica del departament.

Aquesta legislatura ve condicionada, en aquesta matèria, pel pacte encara vigent entre ERC i la CUP que va ser assumit per Junts i que ha desembocat en la comissió que, al Parlament, debat el model policial. Trapero va fer evident que no compartia l'orientació de tot plegat, que passa per exemple per revisar com s'actua als desnonaments, com procedir en algunes manifestacions o què han de fer els serveis jurídics davant d'"atemptats a l'autoritat". Estela va recordar divendres a Catalunya Ràdio que els Mossos són "una policia democràtica" i que com a tal ha d'estar sotmesa al que determini el Parlament i també el Govern. Va afirmar, per exemple, que no volia condicionar el debat sobre els projectils de foam i que si el Parlament decretava que, com va passar amb les pilotes de goma, es deixessin d'usar s'hauria d'acceptar i buscar una alternativa.

Un altre aspecte que ha estat en qüestió és el paper dels Mossos en la lluita contra la corrupció. Elena va voler enviar un missatge que afegia més mitjans a les paraules perquè quedés clar el seu compromís en aquest àmbit. En alguns entorns periodístics s'ha lamentat el relleu de Toni Rodríguez al cap de la comissaria d'investigació per un dels seus subordinats. Alhora, s'assenyala la proximitat que David Madí ha manifestat amb Eduard Sallent, ara número dos del cos, per apuntar a una possible relaxació de la tasca investigadora en aquest àmbit en casos en els quals estan implicats dirigents de Junts. El darrer és el de la productora Triacom, vinculada a aquest espai polític, i el 3%.

Aquest cas, per exemple, està sent investigat conjuntament pels Mossos i la Guàrdia Civil sota la supervisió del jutge. Si el magistrat instructor o el fiscal arribessin, a partir de les seves percepcions, de les de la Guàrdia Civil o d'alguna de les parts, a la conclusió que la policia catalana no és diligent a l'hora de buscar i contrastar proves podria apartar-los de la investigació. És el que va passar, per exemple, el 2018 quan Laura Borràs va explicar que havia parlat amb l'aleshores conseller, Miquel Buch, també de Junts, sobre la investigació que l'afecta per suposada fragmentació de contractes a la institució de les Lletres Catalanes. La investigació l'havien iniciada els Mossos i va passar al cos armat espanyol.

Casos com aquests desprestigien i desmoralitzen la policia catalana. Els Mossos sempre han tingut l'anhel de ser una policia integral i per això no es plantegen, per exemple i per més contradiccions que provoqui als polítics, renunciar a les competències de policia judicial que els obliguen a executar desnonaments. Elena sap que no es pot permetre cap ombra en l'àmbit de la lluita contra la corrupció, del que el seu partit, ERC, sempre n'ha fet bandera. Si passés, donaria arguments a qui insisteix que al conseller li han fet l'alineació.   
 

---

Avui no et perdis

»Interior duplica els efectius a anticorrupció per intentar tancar la crisi als Mossos; per Bernat Surroca.

» Opinió: «No hi ha democràcia sense ser govern de pobres»; per Jordi Mir.

» Ara, la separació: l'estabilitat impossible de la Zarzuela; per Pep Martí.

»L'ordre del dia de la mesa obvia la petició de la CUP de resoldre les dietes dels diputats; per Sara González.

»Les Borges Blanques declina la presència d'Aragonès en una Fira de l'Oli monopolitzada per Junts; per Àlvar Llobet.

» El Parlament indultarà les bruixes catalanes.

»ERC avisa el govern espanyol de l'«error» de no voler millorar la reforma laboral; per Sara González.

» Ucraïna, al caire de la guerra: guia per entendre què volen tots els actors; per Pep Martí.

»L'OMS prepara el full de ruta per passar a la fase de «control sostingut» de la Covid; per Marc Solé.

» Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa.

» Opinió: «Assegurament de salut públic i privat»; per Marina Geli.
 

---

 El passadís

Josep Antoni Duran i Lleida va tornar a treure ahir el cap a l'esfera pública. L'exlíder d'Unió treballa per una consultora d'afers públics i escriu regularment a La Vanguardia, però es manté aliè als moviments polítics del seu antic espai, que ara intenta reconstituir-se al voltant del nou partit Centrem. Duran va conversar al Círculo Ecuestre amb l'exvicepresidenta espanyola Carmen Calvo. Li van demanar que posés nota al govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem. "Un cinc", va dir. Aprovat raspat i gràcies per a l'executiu d'esquerres. Pel que pugui passar va evitar quedar-hi del tot malament. Del Govern d'ERC i Junts va preferir ni parlar-ne. No són sants de la seva devoció.    

Vist i llegit

És possible "democratitzar" les empreses? No és el més comú en el nostre entorn, però ho han incentivat governs com el d'Escòcia o el de la Diputació de Guipúscoa. A El País, el politòleg Pablo Simón, escriu la columna "Els mitjans de producció" on es pregunta per què no és possible avançar més en la cogestió i la copropietat de les empreses. Lamenta el cas d'una empresa de calçat que la crisi de la Covid i la llunyania dels gestors ha fet tancar. "Hi ha una evidència que assenyala que quan els treballadors participen directament en la gestió o la propietat d'una firma millora la seva satisfacció a la feina, la transparència en la presa de decisions i també la competitivitat", escriu. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1981, fa 41 anys, es feia públic el Manifiesto de los 2.300. Era un text impulsat per intel·lectuals i activistes de l'espanyolisme molt crític amb la normalització del català que estava començant a dur a terme la Generalitat, sobretot en el camp de l'ensenyament. El podeu llegir sencer aquí. Entre els impulsors hi havia Federico Jiménez Losantos -mesos després Terra Lliure atemptaria contra ell- i Amando de Miguel. Va ser la primera gran iniciativa cívica de l'espanyolisme a Catalunya després de la mort de Franco. Després n'hi ha hagut més, i també a Espanya com ara el Manifesto por la lengua común de 2008 en defensa del castellà com a llengua encara més preeminent a l'Estat. Aquí Jiménez Losantos defensava fa uns anys la redacció del manifest contra la normalització del català i els seus motius. El discurs és grotesc. 

 L'aniversari

El 25 de gener de 1980 a néixer a Terrassa l'exfutbolista i entrenador Xavi Hernández, una llegenda del Barça. Fins fa uns mesos entrenava l'Al-Sadd Sports Club de la primera divisió de Qatar, però ha tornat per liderar un Barça en hores molts baixes i al qual se li acumulen els problemes esportius i econòmics. Xavi va ser un gegantí successor de Guardiola com a cervell del Barça i és una icona de l'estil Barça amb el seu elegant i ràpid toc de pilota. A més de classe i visió de joc tenia gol. Amb el Barça ho va guanyar tot i també amb Espanya. Copes d'Europa, Intercontinentals, lligues, el Mundial... res se li va resistir.

Si Xavi no té entre els seus molts títols individuals la Pilota d'Or és perquè se les enduia el seu company Leo Messi. La revista France Football, que atorga el premi, sí que el va incloure a l'onze ideal de la història del futbol mundial. Políticament, Xavi s'ha mostrat els darrers anys favorable al dret a decidir. Aquí podeu recuperar alguns dels seus millors moments al primer equip del Barça entre 1998 i 2015. Quina sort haver-lo vist dirigir l'orquestra dins el camp! Esperem que des de fora del camp també se'n surti.   
 ​Fes clic aquí per rebre'l