24
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
17:13h
La XXXIII edició del Premi Internacional Catalunya ja té guanyadora. Es tracta de Judith Butler, filòsofa nord-americana referent del feminisme contemporani i experta en disseccionar el gènere. El nom l'ha anunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una intervenció des del Pati dels Tarongers en la qual ha estat acompanyat per Mary Ann Newman, responsable del jurat, i la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge. Aragonès ha qualificat com a "inspirador" el llegat de Butler i n'ha destacat el seu activisme pel col·lectiu LGTBIQ+. "És una de les intel·lectuals més influents del món contemporani", ha destacat Newman, mentre que Verge també ha posat l'accent en la seva tasca com a activista contrària a les guerres, com va passar en la de l'Iraq.
Butler va néixer als Estats Units l'any 1956 ben una família jueva d'origen rus i hongarès, és professora a la Universitat de Berkeley i autora de múltiples volums sobre feminisme, rols de gènere i activisme. Un dels llibres més venuts de la seva trajectòria és Desfer el gènere (Paidós, 2012), en els quals la filòsofa articula els conceptes d'intersexual, transsexual i intersexual al voltant de les teories feminista i queer. En altres llibres ha tractat com encaixen en la societat els cossos no normatius i també l'ètica de la no violència. S'ha oposat a guerres, ha fet costat al poble palestí va apadrinar moviments com Occupy Wall Street després de la crisi financera del 2008.
En clau catalana, la filòsofa va signar el manifest d'intel·lectuals a favor d'un referèndum a Catalunya abans de l'1-O, i també va ser crítica amb la violència policial per aturar-lo. També va relacionar l'autodeterminació de Catalunya amb altres moviments com ara processos de descolonització o bé l'alliberament de les dones. "En els casos de desobediència civil i en casos de revolució sempre hi ha una ruptura amb les estructures legals. En tota situació revolucionària aquells que trenquen la llei són considerats i jutjats com a criminals des del punt de vista de la llei encara existent, que ja no encarna cap idea de justícia", reflexionava en una entrevista al diari Ara.
Butler va néixer als Estats Units l'any 1956 ben una família jueva d'origen rus i hongarès, és professora a la Universitat de Berkeley i autora de múltiples volums sobre feminisme, rols de gènere i activisme. Un dels llibres més venuts de la seva trajectòria és Desfer el gènere (Paidós, 2012), en els quals la filòsofa articula els conceptes d'intersexual, transsexual i intersexual al voltant de les teories feminista i queer. En altres llibres ha tractat com encaixen en la societat els cossos no normatius i també l'ètica de la no violència. S'ha oposat a guerres, ha fet costat al poble palestí va apadrinar moviments com Occupy Wall Street després de la crisi financera del 2008.
En clau catalana, la filòsofa va signar el manifest d'intel·lectuals a favor d'un referèndum a Catalunya abans de l'1-O, i també va ser crítica amb la violència policial per aturar-lo. També va relacionar l'autodeterminació de Catalunya amb altres moviments com ara processos de descolonització o bé l'alliberament de les dones. "En els casos de desobediència civil i en casos de revolució sempre hi ha una ruptura amb les estructures legals. En tota situació revolucionària aquells que trenquen la llei són considerats i jutjats com a criminals des del punt de vista de la llei encara existent, que ja no encarna cap idea de justícia", reflexionava en una entrevista al diari Ara.