24
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
14:43h
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà a les aules ja és ferma, i això obliga el Govern a prendre mesures urgents per protegir el model d'immersió lingüística. La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha indicat aquest dilluns que estan a l'espera que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, "mogui fitxa" a l'hora de defensar el català a les escoles. "Estem a l'expectativa", ha indicat Artadi, en referència a les decisions que ha de prendre l'executiu. Junts, en tot cas, ha apuntat que no vol contribuir a "picabaralles" dins la majoria parlamentària independentista en una carpeta nuclear com és la llengua.
El Tribunal Suprem va desestimar el novembre de 2021 el recurs de cassació presentat per la Generalitat contra la sentència del 25%. De facto, això ja va convertir la resolució en ferma, cosa que ha confirmat aquest divendres el TSJC. El mateix dia que va publicar-se la providència del Suprem, el Govern va fer una crida als mestres a mantenir el model d'immersió a les aules i va insistir en la necessitat de defensar el català a l'escola. En una reunió fa un mes a Palau, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que s'incrementaria el nombre d'inspectors per garantir el català a les aules. "No hem de desemparar la comunitat ni les famílies", ha asseverat Artadi. El PSC ha assenyalat que la sentència "no perjudica el rol" de la llengua del país a les escoles.
Llengua al marge, un dels aspectes que ha centrat l'executiva de Junts ha estat la consulta que el Govern posarà en marxa a l'Alt Pirineu i a l'Aran per decidir si es presenta formalment la candidura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Aquest és un projecte que compta amb el suport de la formació que lidera Carles Puigdemont, tal com va quedar demostrat en la campanya de les eleccions de l'any passat com també en votacions al Parlament. "Els Jocs no costen diners a la ciutadania", ha indicat Artadi. Segons les dades que ha desgranat, gran part dels 1.300 milions que comporten l'esdeveniment van a càrrec del Comitè Olímpic Internacional (COI), mentre que la resta es poden sufragar amb entrades, espònsors i també marxandatge.
Pel que fa a la consulta, que s'organitzarà des del Departament d'Acció Exterior i Govern Obert, n'han quedat excloses d'inici les comarques del Solsonès, del Ripollès i del Berguedà. Artadi ha indicat que el procés de participació ha de ser "el més ampli possible" per tal que el territori es pronunciï, per bé que ha recalcat que l'àmbit geogràfic de la votació -Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d'Aran- ha estat fixat per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Segons una enquesta elaborada per l'executiu, tres de cada quatre catalans veuen "interessant o estratègic" poder acollir els Jocs Olímpics del 2030, en els quals Barcelona, segons Artadi, hauria d'actuar com a "capital del país".
També en clau barcelonina, el partit ha decidit aquest dilluns com funcionaran les primàries per escollir cap de cartell a la ciutat. Els interessats en ser candidats poden formalitzar fins aquest dijous la seva intenció, i els militants podran votar el cap de setmana del 12 i 13 de febrer. La gran favorita és la mateixa Artadi, que porta mesos fent precampanya. En una conferència a principis d'octubre, la regidora es va erigir com a alternativa davant la "decadència" que, segons ella, representa el tàndem forma per l'alcaldessa Ada Colau i Jaume Collboni, tinent d'alcalde i cap de files del PSC.
La "restitució" d'Eduard Pujol
La setmana passada, el diari El País va avançar que una de les denunciants per assetjament sexual contra Eduard Pujol ja es troba a punt de ser jutjada per un delicte de calúmnies. L'exportaveu parlamentari va recuperar la condició de militant al juny, un cop constatat que l'avenç judicial del cas no li estava comportant la condició de culpable, i hi ha en marxa un "diàleg" entre ell i el secretari general del partit, Jordi Sànchez, per com es produeix una "restitució". Artadi ha volgut mostrar-se "molt prudent", perquè és un cas "sensible" i encara sotmès a un component de judicialització.
Diputats de Junts com Jaume Alonso Cuevillas o Elena Fort van celebrar la setmana passada que el cas comencés a resoldre's. El delegat del Govern a Tarragona, Eusebi Campdepadrós, va lamentar "no haver-li fet el costat que calia" i l'exconseller Josep Rull també va desitjar que "les coses s'acabin posant al seu lloc i es faci justícia". Pilar Calvo, diputada a Madrid, va demanar que Pujol "rebi una reparació". Salwa el Gharbi, diputada de Junts en l'anterior legislatura, també li va fer costat.
El Tribunal Suprem va desestimar el novembre de 2021 el recurs de cassació presentat per la Generalitat contra la sentència del 25%. De facto, això ja va convertir la resolució en ferma, cosa que ha confirmat aquest divendres el TSJC. El mateix dia que va publicar-se la providència del Suprem, el Govern va fer una crida als mestres a mantenir el model d'immersió a les aules i va insistir en la necessitat de defensar el català a l'escola. En una reunió fa un mes a Palau, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que s'incrementaria el nombre d'inspectors per garantir el català a les aules. "No hem de desemparar la comunitat ni les famílies", ha asseverat Artadi. El PSC ha assenyalat que la sentència "no perjudica el rol" de la llengua del país a les escoles.
Llengua al marge, un dels aspectes que ha centrat l'executiva de Junts ha estat la consulta que el Govern posarà en marxa a l'Alt Pirineu i a l'Aran per decidir si es presenta formalment la candidura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Aquest és un projecte que compta amb el suport de la formació que lidera Carles Puigdemont, tal com va quedar demostrat en la campanya de les eleccions de l'any passat com també en votacions al Parlament. "Els Jocs no costen diners a la ciutadania", ha indicat Artadi. Segons les dades que ha desgranat, gran part dels 1.300 milions que comporten l'esdeveniment van a càrrec del Comitè Olímpic Internacional (COI), mentre que la resta es poden sufragar amb entrades, espònsors i també marxandatge.
Pel que fa a la consulta, que s'organitzarà des del Departament d'Acció Exterior i Govern Obert, n'han quedat excloses d'inici les comarques del Solsonès, del Ripollès i del Berguedà. Artadi ha indicat que el procés de participació ha de ser "el més ampli possible" per tal que el territori es pronunciï, per bé que ha recalcat que l'àmbit geogràfic de la votació -Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d'Aran- ha estat fixat per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Segons una enquesta elaborada per l'executiu, tres de cada quatre catalans veuen "interessant o estratègic" poder acollir els Jocs Olímpics del 2030, en els quals Barcelona, segons Artadi, hauria d'actuar com a "capital del país".
També en clau barcelonina, el partit ha decidit aquest dilluns com funcionaran les primàries per escollir cap de cartell a la ciutat. Els interessats en ser candidats poden formalitzar fins aquest dijous la seva intenció, i els militants podran votar el cap de setmana del 12 i 13 de febrer. La gran favorita és la mateixa Artadi, que porta mesos fent precampanya. En una conferència a principis d'octubre, la regidora es va erigir com a alternativa davant la "decadència" que, segons ella, representa el tàndem forma per l'alcaldessa Ada Colau i Jaume Collboni, tinent d'alcalde i cap de files del PSC.
La "restitució" d'Eduard Pujol
La setmana passada, el diari El País va avançar que una de les denunciants per assetjament sexual contra Eduard Pujol ja es troba a punt de ser jutjada per un delicte de calúmnies. L'exportaveu parlamentari va recuperar la condició de militant al juny, un cop constatat que l'avenç judicial del cas no li estava comportant la condició de culpable, i hi ha en marxa un "diàleg" entre ell i el secretari general del partit, Jordi Sànchez, per com es produeix una "restitució". Artadi ha volgut mostrar-se "molt prudent", perquè és un cas "sensible" i encara sotmès a un component de judicialització.
Diputats de Junts com Jaume Alonso Cuevillas o Elena Fort van celebrar la setmana passada que el cas comencés a resoldre's. El delegat del Govern a Tarragona, Eusebi Campdepadrós, va lamentar "no haver-li fet el costat que calia" i l'exconseller Josep Rull també va desitjar que "les coses s'acabin posant al seu lloc i es faci justícia". Pilar Calvo, diputada a Madrid, va demanar que Pujol "rebi una reparació". Salwa el Gharbi, diputada de Junts en l'anterior legislatura, també li va fer costat.