21
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
17:36h
La Generalitat organitzarà una consulta vinculant a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran -que inclou les comarques de l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Jussà, a banda de la Vall d'Aran- per decidir si acaba de formalitzar la candidatura als Jocs d'Hivern del 2030. En aquesta consulta, que serà vinculant, hi podran votar els majors de 16 anys, segons ha ressaltat aquest divendres en roda de premsa la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, acompanyada de la secretària general de l'Esport, Anna Caula, i el número dos de Vicepresidència, Ricard Font. El cens serà aproximadament de 63.000 persones.
"No farem equipaments faraònics", ha assenyalat Vilagrà. Font també ha indicat que la "sostenibilitat" ha de ser un dels valors de la competició, juntament amb l'austeritat a l'hora d'abordar les obres necessàries. Caula ha indicat que volen allunyar el model dels "grans esdeveniments". "Hi ha d'haver un llegat també per Barcelona i pel país", ha remarcat el número dos de Vicepresidència, que també ha citat els "neguits" i "necessitats" del territori com a via per resoldre problemes ja existents. Tots tres responsables han insistit en el "llegat" que han de deixar els Jocs, que hauran de competir amb altres candidatures com Salt Lake City, Vancouver o Sapporo. Fins a 5.000 atletes podrien arribar a participar-hi, sumant totes les competicions.
La pregunta i els termes de la consulta encara no s'han definit, però la consellera de la Presidència s'ha compromès que serà "clara". "La presa de decisions s'ha de prendre als territoris on passen les coses", ha apuntat a l'hora de descartar que la votació també se celebri a Barcelona, ciutat que donarà nom a la candidatura. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va defensar que la consulta tingués també abast barceloní, tal com va avançar en una entrevista a NacióDigital el juliol passat. La Generalitat està oberta a "altres estats", en referència a la possibilitat de fer servir instal·lacions en altres països. Vilagrà ha donat per fet que hi haurà disciplines que se celebraran a l'Aragó.
Una de les condicions que sempre ha fixat el Govern a l'hora d'apostar per la candidatura als Jocs del 2030 és el suport ciutadà i, més concretament, a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, on se celebrarien bona part de les competicions. És per això que, durant el mes de desembre, va elaborar una enquesta -pilotada per la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva i supervisada pel Centre d'Estudis d'Opinió- per saber quin és el grau de suport al projecte. Les dades, a les quals ha tingut accés NacióDigital, asenyalen que un 73,4% dels catalans i un 74,6% del territori veuen "interessant o estratègica" la candidatura olímpica als Jocs d'Hivern, de manera que tres de cada quatre catalans els avalen la possibilitat d'acollir l'esdeveniment.
La carpeta olímpica és una de les delicades que afronta el Govern aquesta legislatura, tenint en compte que hi ha grups al Parlament que s'hi oposen, entre els quals dos socis habituals com són la CUP i els comuns. Davant les crítiques relacionades amb l'emergència climàtica i la possibilitat de construir infraestructures que després puguin quedar en desús, el Govern fa mesos que tempteja el terreny al territori, on els responsables de l'executiu assenyalen que disposen d'un suport majoritari. L'enquesta confirma aquest escenari, per bé que no s'hi pregunta directament sobre si s'han de celebrat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va enviar al juliol una carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) per formalitzar l'interès en presentar candidatura.
La fitxa tècnica de la prospectiva assenyala que s'han entrevistat 1.500 persones, 300 de les quals de l'Alt Pirineu i l'Aran. Els resultats generals s'assemblen molt entre els dos col·lectius, tant pel que fa a la idoneïtat del projecte com els principals problemes que s'afrontarien. Quins són els aspectes que es perceben com a interessants? Per ordre, les respostes dels enquestats són aquestes: promoció i internacionalització (26% a Catalunya, 29% al territori); creixement econòmic (23% a Catalunya, 18% al territori); turisme (19% a Catalunya, 16% al territori); millores en infraestructures i serveis (11% a Catalunya, 16% al territori); i més ocupació (7% a Catalunya, 8% al territori).
Pel que fa als aspectes que generen més incertesa, les respostes són més diferenciades entre els enquestats de l'Alt Pirineu i l'Aran i els de la resta del país. En el primer cas, els elements més citats com a perjudicials són aquests: la construcció d'infraestructures que poden quedar abandonades (19%); el cost econòmic (14%); el canvi climàtic i la presència de neu (9%); i la manca de prioritat (8%). L'impacte mediambiental només preocupa un 4% dels enquestats al territori, mentre que aquest percentatge puja fins al 13% en el cas de la resta del país. La manca de prioritat (12%) i el cost econòmic (12%) són les principals preocupacions dins d'aquest segment.
Al mateix temps, preguntats pels factors que haurien de ser importants en la celebració dels Jocs, les respostes més citades són aquestes: que sigui un projecte sostenible mediambientalment i econòmicament (29% a Catalunya, 27% al territori); que sigui un procés participatiu obert a la ciutadania i es tingui en compte l'opinió del territori (21% a Catalunya, 24% al territori); que el llegat dels Jocs sigui profitós per a l'Alt Pirineu i a l'Aran al llarg del temps (19% a Catalunya, 23% al territori); i que tot el procediment sigui transparent (18% tant a Catalunya com als enquestats del territori).
"No farem equipaments faraònics", ha assenyalat Vilagrà. Font també ha indicat que la "sostenibilitat" ha de ser un dels valors de la competició, juntament amb l'austeritat a l'hora d'abordar les obres necessàries. Caula ha indicat que volen allunyar el model dels "grans esdeveniments". "Hi ha d'haver un llegat també per Barcelona i pel país", ha remarcat el número dos de Vicepresidència, que també ha citat els "neguits" i "necessitats" del territori com a via per resoldre problemes ja existents. Tots tres responsables han insistit en el "llegat" que han de deixar els Jocs, que hauran de competir amb altres candidatures com Salt Lake City, Vancouver o Sapporo. Fins a 5.000 atletes podrien arribar a participar-hi, sumant totes les competicions.
La pregunta i els termes de la consulta encara no s'han definit, però la consellera de la Presidència s'ha compromès que serà "clara". "La presa de decisions s'ha de prendre als territoris on passen les coses", ha apuntat a l'hora de descartar que la votació també se celebri a Barcelona, ciutat que donarà nom a la candidatura. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va defensar que la consulta tingués també abast barceloní, tal com va avançar en una entrevista a NacióDigital el juliol passat. La Generalitat està oberta a "altres estats", en referència a la possibilitat de fer servir instal·lacions en altres països. Vilagrà ha donat per fet que hi haurà disciplines que se celebraran a l'Aragó.
Una de les condicions que sempre ha fixat el Govern a l'hora d'apostar per la candidatura als Jocs del 2030 és el suport ciutadà i, més concretament, a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, on se celebrarien bona part de les competicions. És per això que, durant el mes de desembre, va elaborar una enquesta -pilotada per la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva i supervisada pel Centre d'Estudis d'Opinió- per saber quin és el grau de suport al projecte. Les dades, a les quals ha tingut accés NacióDigital, asenyalen que un 73,4% dels catalans i un 74,6% del territori veuen "interessant o estratègica" la candidatura olímpica als Jocs d'Hivern, de manera que tres de cada quatre catalans els avalen la possibilitat d'acollir l'esdeveniment.
La carpeta olímpica és una de les delicades que afronta el Govern aquesta legislatura, tenint en compte que hi ha grups al Parlament que s'hi oposen, entre els quals dos socis habituals com són la CUP i els comuns. Davant les crítiques relacionades amb l'emergència climàtica i la possibilitat de construir infraestructures que després puguin quedar en desús, el Govern fa mesos que tempteja el terreny al territori, on els responsables de l'executiu assenyalen que disposen d'un suport majoritari. L'enquesta confirma aquest escenari, per bé que no s'hi pregunta directament sobre si s'han de celebrat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va enviar al juliol una carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) per formalitzar l'interès en presentar candidatura.
La fitxa tècnica de la prospectiva assenyala que s'han entrevistat 1.500 persones, 300 de les quals de l'Alt Pirineu i l'Aran. Els resultats generals s'assemblen molt entre els dos col·lectius, tant pel que fa a la idoneïtat del projecte com els principals problemes que s'afrontarien. Quins són els aspectes que es perceben com a interessants? Per ordre, les respostes dels enquestats són aquestes: promoció i internacionalització (26% a Catalunya, 29% al territori); creixement econòmic (23% a Catalunya, 18% al territori); turisme (19% a Catalunya, 16% al territori); millores en infraestructures i serveis (11% a Catalunya, 16% al territori); i més ocupació (7% a Catalunya, 8% al territori).
Pel que fa als aspectes que generen més incertesa, les respostes són més diferenciades entre els enquestats de l'Alt Pirineu i l'Aran i els de la resta del país. En el primer cas, els elements més citats com a perjudicials són aquests: la construcció d'infraestructures que poden quedar abandonades (19%); el cost econòmic (14%); el canvi climàtic i la presència de neu (9%); i la manca de prioritat (8%). L'impacte mediambiental només preocupa un 4% dels enquestats al territori, mentre que aquest percentatge puja fins al 13% en el cas de la resta del país. La manca de prioritat (12%) i el cost econòmic (12%) són les principals preocupacions dins d'aquest segment.
Al mateix temps, preguntats pels factors que haurien de ser importants en la celebració dels Jocs, les respostes més citades són aquestes: que sigui un projecte sostenible mediambientalment i econòmicament (29% a Catalunya, 27% al territori); que sigui un procés participatiu obert a la ciutadania i es tingui en compte l'opinió del territori (21% a Catalunya, 24% al territori); que el llegat dels Jocs sigui profitós per a l'Alt Pirineu i a l'Aran al llarg del temps (19% a Catalunya, 23% al territori); i que tot el procediment sigui transparent (18% tant a Catalunya com als enquestats del territori).