21
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
18:56h
Els moviments d'aquests últims dies recorden als de fa poc més de dos anys, però amb protagonistes diferents. Aleshores, l'afectat era el president de la Generalitat, Quim Torra. Ara, és el diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa del Parlament, Pau Juvillà. Les properes setmanes permetran saber si el cas de Juvillà acaba com el de Torra, és a dir, amb la pèrdua de l'escó per l'ofensiva de la Junta Electoral Central (JEC), o bé si la mesa del Parlament, ara presidida per Laura Borràs, troba algun mecanisme per parar els peus a l'organisme electoral. L'independentisme, de moment, guanya temps amb un recurs al Tribunal Suprem que, si manté el criteri exhibit amb Torra, avalarà l'ordre de la JEC i confirmarà la pèrdua de l'escó del diputat cupaire.
ERC, Junts, la CUP i els comuns, amb el suport intermitent del PSC, han exhibit fins ara unitat en la defensa de l'acta de diputat de Juvillà. Almenys fins que no hi hagi sentència ferma. De fet, el front antirepressiu és l'únic que ara com ara manté units els tres partits independentistes. El missatge d'avui, en una roda de premsa conjunta dels quatre partits sobiranistes, ha servit per enviar un missatge de fermesa en defensa de l'escó del diputat de la CUP i contra el que es considera una nova ingerència de la JEC en la sobirania del Parlament. La resposta immediata serà la presentació de dos recursos al Tribunal Suprem contra l'ordre de la JEC, un dels serveis jurídics del Parlament i un altre de Juvillà, amb la petició de mesures cautelars per frenar, temporalment, la retirada de l'escó.
Com s'ha arribat fins a aquesta situació? Juvillà va ser condemnat el passat 14 de desembre a sis mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per no haver retirat els llaços grocs de la Paeria quan n'era regidor. El Parlament va reaccionar ràpid i va aprovar, amb el suport dels comuns i el PSC, una resolució que estableix que Juvillà mantindrà l'escó fins que no hi hagi sentència ferma, tal com marca el reglament de la cambra. Amb aquest moviment -que en el cas de Torra no es va fer-, l'independentisme confiava frenar la JEC, cosa que finalment no ha passat. L'organisme electoral, posant sobre la taula de nou el controvertit concepte d'"inelegibilitat sobrevinguda", ha dit que la sentència del TSJC és suficient per apartar Juvillà del seu càrrec.
El diputat de la CUP, acompanyat dels membres independentistes de la mesa i dels comuns, s'ha refermant en la decisió del Parlament i ha insistit que la JEC no és competent per inhabilitar diputats. "Defensarem la sobirania del Parlament", ha deixat clar, i ha agraït la fermesa de Borràs en la defensa de l'escó. El PSC, que també va donar suport al dictamen de la cambra, respecta la decisió de Juvillà i vol esperar a saber què diuen els serveis jurídics de la cambra i el Suprem. En el cas de Torra, l'alt tribunal espanyol va avalar la decisió de la JEC i, pocs dies després, el Parlament va desposseir l'expresident de la seva acta de diputat, cosa que va fer que Torra anunciés que la legislatura ja no tenia recorregut polític, el 29 de gener de 2020.
En el cas de Juvillà, la JEC ha posat sobre la taula el precedent de Torra per refermar la legitimitat -ratificada pel Suprem- d'apartar un càrrec electe del seu lloc. En el cas de l'expresident, el TSJC va dictar sentència el 19 de desembre de 2019 i el 3 de gener de 2020 la JEC va ordenar la retirada de l'escó. El Parlament va presentar recurs al Tribunal Suprem, que pocs dies després, el 23 de gener, va avalar la decisió de l'organisme electoral. Quatre dies més tard, la cambra retirava l'escó de Torra, que va continuar sent president fins que el Suprem va ratificar la sentència del TSJC, el 28 de setembre de 2020. El cas de Torra, doncs, no convida a l'optimisme. "No tenim confiança excessiva en la justícia espanyola", ha admès Juvillà.
"Ni renunciem ni ens aferrem a res"
Què farà el Parlament si el Suprem, com ja ha fet anteriorment, avala la JEC? "No volem avançar escenaris futurs, perquè l'aparell judicial de l'estat espanyol està constantment innovant amb aspectes que vulneren els drets fonamentals", ha dit Juvillà. En tot cas, el diputat de la CUP ha insistit que posa el seu cas al servei de la causa independentisme farà en tot moment el que sigui millor per al conjunt del moviment. Això sí, Juvillà ha garantit que defensarà el seu escó "fins la final" i exhaurirà totes les vies judicials, si cal, arribant fins al Tribunal Europeu de Dret Humans (TEDH) d'Estrasburg. Abans, en els propers dies, presentarà recurs contra la seva inhabilitació al Suprem. El compromís del Parlament és defensar el seu escó fins que hi hagi sentència ferma.
El primer escenari que posarà la cambra en una posició complicada serà quan el Suprem es pronunciï sobre la suspensió cautelar de l'acord de la JEC. Si l'alt tribunal ho descarta, l'ordre de la JEC s'haurà d'executar, el diputat perdrà el seu escó i el lloc serà per al següent candidat de la llista de la CUP el 14 de febrer de 2021. Arribat el cas, la CUP no voldrà "crear màrtirs", com va dir Juvillà en una entrevista a NacióDigitalpoc abans del seu judici. "La CUP ni renuncia ni s'aferra a res. No utilitzarem la repressió com a arma llancívola", ha assegurat avui el diputat. De moment, l'independentisme ha guanyat uns dies de marge, però la JEC torna a posar a prova, una vegada més, l'estratègia independentista contra la repressió.
ERC, Junts, la CUP i els comuns, amb el suport intermitent del PSC, han exhibit fins ara unitat en la defensa de l'acta de diputat de Juvillà. Almenys fins que no hi hagi sentència ferma. De fet, el front antirepressiu és l'únic que ara com ara manté units els tres partits independentistes. El missatge d'avui, en una roda de premsa conjunta dels quatre partits sobiranistes, ha servit per enviar un missatge de fermesa en defensa de l'escó del diputat de la CUP i contra el que es considera una nova ingerència de la JEC en la sobirania del Parlament. La resposta immediata serà la presentació de dos recursos al Tribunal Suprem contra l'ordre de la JEC, un dels serveis jurídics del Parlament i un altre de Juvillà, amb la petició de mesures cautelars per frenar, temporalment, la retirada de l'escó.
Com s'ha arribat fins a aquesta situació? Juvillà va ser condemnat el passat 14 de desembre a sis mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per no haver retirat els llaços grocs de la Paeria quan n'era regidor. El Parlament va reaccionar ràpid i va aprovar, amb el suport dels comuns i el PSC, una resolució que estableix que Juvillà mantindrà l'escó fins que no hi hagi sentència ferma, tal com marca el reglament de la cambra. Amb aquest moviment -que en el cas de Torra no es va fer-, l'independentisme confiava frenar la JEC, cosa que finalment no ha passat. L'organisme electoral, posant sobre la taula de nou el controvertit concepte d'"inelegibilitat sobrevinguda", ha dit que la sentència del TSJC és suficient per apartar Juvillà del seu càrrec.
El diputat de la CUP, acompanyat dels membres independentistes de la mesa i dels comuns, s'ha refermant en la decisió del Parlament i ha insistit que la JEC no és competent per inhabilitar diputats. "Defensarem la sobirania del Parlament", ha deixat clar, i ha agraït la fermesa de Borràs en la defensa de l'escó. El PSC, que també va donar suport al dictamen de la cambra, respecta la decisió de Juvillà i vol esperar a saber què diuen els serveis jurídics de la cambra i el Suprem. En el cas de Torra, l'alt tribunal espanyol va avalar la decisió de la JEC i, pocs dies després, el Parlament va desposseir l'expresident de la seva acta de diputat, cosa que va fer que Torra anunciés que la legislatura ja no tenia recorregut polític, el 29 de gener de 2020.
En el cas de Juvillà, la JEC ha posat sobre la taula el precedent de Torra per refermar la legitimitat -ratificada pel Suprem- d'apartar un càrrec electe del seu lloc. En el cas de l'expresident, el TSJC va dictar sentència el 19 de desembre de 2019 i el 3 de gener de 2020 la JEC va ordenar la retirada de l'escó. El Parlament va presentar recurs al Tribunal Suprem, que pocs dies després, el 23 de gener, va avalar la decisió de l'organisme electoral. Quatre dies més tard, la cambra retirava l'escó de Torra, que va continuar sent president fins que el Suprem va ratificar la sentència del TSJC, el 28 de setembre de 2020. El cas de Torra, doncs, no convida a l'optimisme. "No tenim confiança excessiva en la justícia espanyola", ha admès Juvillà.
"Ni renunciem ni ens aferrem a res"
Què farà el Parlament si el Suprem, com ja ha fet anteriorment, avala la JEC? "No volem avançar escenaris futurs, perquè l'aparell judicial de l'estat espanyol està constantment innovant amb aspectes que vulneren els drets fonamentals", ha dit Juvillà. En tot cas, el diputat de la CUP ha insistit que posa el seu cas al servei de la causa independentisme farà en tot moment el que sigui millor per al conjunt del moviment. Això sí, Juvillà ha garantit que defensarà el seu escó "fins la final" i exhaurirà totes les vies judicials, si cal, arribant fins al Tribunal Europeu de Dret Humans (TEDH) d'Estrasburg. Abans, en els propers dies, presentarà recurs contra la seva inhabilitació al Suprem. El compromís del Parlament és defensar el seu escó fins que hi hagi sentència ferma.
El primer escenari que posarà la cambra en una posició complicada serà quan el Suprem es pronunciï sobre la suspensió cautelar de l'acord de la JEC. Si l'alt tribunal ho descarta, l'ordre de la JEC s'haurà d'executar, el diputat perdrà el seu escó i el lloc serà per al següent candidat de la llista de la CUP el 14 de febrer de 2021. Arribat el cas, la CUP no voldrà "crear màrtirs", com va dir Juvillà en una entrevista a NacióDigitalpoc abans del seu judici. "La CUP ni renuncia ni s'aferra a res. No utilitzarem la repressió com a arma llancívola", ha assegurat avui el diputat. De moment, l'independentisme ha guanyat uns dies de marge, però la JEC torna a posar a prova, una vegada més, l'estratègia independentista contra la repressió.