21
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
14:49h
El sobiranisme, amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, al capdavant, ha volgut traslladar una imatge d'unitat aquest divendres per donar suport al diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa, Pau Juvillà, just l'endemà que la Junta Electoral Central (JEC) hagi ordenat la retirada del seu escó per "inelegibilitat sobrevinguda". Els grups independentistes de la cambra han ratificat el seu compromís en la defensa de l'acta de diputat de Juvillà, que té clar que exhaurirà el recorregut judicial i, si cal, portarà el cas a Europa. El diputat cupaire va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a sis mesos d'inhabilitació per no haver retirat els llaços grocs de la Paeria quan n'era regidor l'any 2019.
En una roda de premsa conjunta amb la resta de membres independentistes de la mesa i amb el diputat dels comuns Lucas Ferro, Juvillà ha repassat els fets i ha recordat que el Parlament va aprovar un dictamen amb àmplia majoria -inclòs el PSC- que protegia l'escó de Juvillà mentre no hi hagués sentència ferma. El diputat de la CUP ha dit que la JEC ha "vulnerat el dret dels electors". "Volem reiterar que és el Parlament qui és competent en aquest qüestió i no pas la JEC. Defensarem la sobirania del Parlament", ha dit. Juvillà ha insistit que la JEC no és un organisme judicial, sinó un òrgan electoral amb funcions concretes, que no pot inhabilitar diputat. El diputat ha volgut agrair la "fermesa" de Borràs en aquest cap, i també a la resta de parlamentaris.
Juvillà -que té previst presentar un recurs de cassació al Suprem contra la sentència del TSJC- i els lletrats de la cambra presentaran un recurs contenciós-administratiu al Suprem per defensar la seva acta de diputat. "No permetrem la ingerència de la JEC al Parlament", ha dit. En el seu cas concret, el dels llaços grocs, ha insistit que no va ser ell qui va prendre la decisió de desobeir, sinó que va ser una decisió col·lectiva. "Tenim un mandat superior d'incomplir les lleis injustes amb voluntat de canviar-les. Hi ha una suspensió democràtica flagrant que no podem normalitzar", ha dit Juvillà, i ha insistit que una inhabilitació pels llaços grocs és un "atac" a la llibertat d'expressió i als drets polítics.
"Compareixem junts contra la repressió: volem respondre de manera clara i conjunta i treballarem per donar una resposta col·lectiva per donar resposta a la repressió", ha afirmat. Juvillà ha evitat avançar escenaris futurs i ha admès que no té confiança en la justícia espanyola. Els serveis jurídics estan estudiant les "vies jurídiques i legals" per preservar la sobirania del Parlament. En tot cas, el diputat ha insistit que no farà de la repressió "una arma llancívola" i s'ha compromés en anar "fins al final" en tota aquesta causa.
El precedent Torra no convida a l'optimisme
En la resolució de la JEC, de nou pàgines, l'organisme cita el precedent de Quim Torra, similar al de Juvillà i que va acabar amb la retirada de l'escó de l'aleshores president de la Generalitat. En aquell cas, el TSJC va dictar sentència el 19 de desembre de 2019 i el 3 de gener de 2020 la JEC va ordenar la retirada de l'escó. El Parlament va presentar recurs al Tribunal Suprem, que pocs dies després, el 23 de gener, va avalar la decisió de l'organisme electoral. Quatre dies més tard, la cambra retirava l'escó de Torra, que va continuar sent president fins que el Suprem va ratificar la sentència del TSJC, el 28 de setembre de 2020. El cas de Torra, doncs, no convida a l'optimisme.
En una roda de premsa conjunta amb la resta de membres independentistes de la mesa i amb el diputat dels comuns Lucas Ferro, Juvillà ha repassat els fets i ha recordat que el Parlament va aprovar un dictamen amb àmplia majoria -inclòs el PSC- que protegia l'escó de Juvillà mentre no hi hagués sentència ferma. El diputat de la CUP ha dit que la JEC ha "vulnerat el dret dels electors". "Volem reiterar que és el Parlament qui és competent en aquest qüestió i no pas la JEC. Defensarem la sobirania del Parlament", ha dit. Juvillà ha insistit que la JEC no és un organisme judicial, sinó un òrgan electoral amb funcions concretes, que no pot inhabilitar diputat. El diputat ha volgut agrair la "fermesa" de Borràs en aquest cap, i també a la resta de parlamentaris.
Juvillà -que té previst presentar un recurs de cassació al Suprem contra la sentència del TSJC- i els lletrats de la cambra presentaran un recurs contenciós-administratiu al Suprem per defensar la seva acta de diputat. "No permetrem la ingerència de la JEC al Parlament", ha dit. En el seu cas concret, el dels llaços grocs, ha insistit que no va ser ell qui va prendre la decisió de desobeir, sinó que va ser una decisió col·lectiva. "Tenim un mandat superior d'incomplir les lleis injustes amb voluntat de canviar-les. Hi ha una suspensió democràtica flagrant que no podem normalitzar", ha dit Juvillà, i ha insistit que una inhabilitació pels llaços grocs és un "atac" a la llibertat d'expressió i als drets polítics.
"Compareixem junts contra la repressió: volem respondre de manera clara i conjunta i treballarem per donar una resposta col·lectiva per donar resposta a la repressió", ha afirmat. Juvillà ha evitat avançar escenaris futurs i ha admès que no té confiança en la justícia espanyola. Els serveis jurídics estan estudiant les "vies jurídiques i legals" per preservar la sobirania del Parlament. En tot cas, el diputat ha insistit que no farà de la repressió "una arma llancívola" i s'ha compromés en anar "fins al final" en tota aquesta causa.
El precedent Torra no convida a l'optimisme
En la resolució de la JEC, de nou pàgines, l'organisme cita el precedent de Quim Torra, similar al de Juvillà i que va acabar amb la retirada de l'escó de l'aleshores president de la Generalitat. En aquell cas, el TSJC va dictar sentència el 19 de desembre de 2019 i el 3 de gener de 2020 la JEC va ordenar la retirada de l'escó. El Parlament va presentar recurs al Tribunal Suprem, que pocs dies després, el 23 de gener, va avalar la decisió de l'organisme electoral. Quatre dies més tard, la cambra retirava l'escó de Torra, que va continuar sent president fins que el Suprem va ratificar la sentència del TSJC, el 28 de setembre de 2020. El cas de Torra, doncs, no convida a l'optimisme.