20
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
20:32h
La polèmica per les prejubilacions de luxe dels funcionaris del Parlament ha situat el focus en una de les carpetes que continuen obertes: la de les dietes de representació que cobren els diputats de la cambra catalana i que, fins ara, no tributen. Fa quatre mesos que els grups van acordar revertir aquesta situació, però no es posen d'acord sobre si s'ha de compensar la pèrdua de salari que suposarà pagar l'IRPF que generarà l'abonament d'aquestes dietes, ingressos que fins ara estan exempts d'impostos. Aquest debat, però, no s'ha obert al Congrés i el Senat, dues institucions que paguen més d'1,1 milions d'euros al mes en concepte de les anomenades "indemnitzacions per exercici de la seva funció" i que es cobren sistemàticament com a complement del sou, també en èpoques d'inactivitat. Que aquesta quantitat estigui lliure d'impostos significa diners que les arques públiques deixen d'ingressar en concepte d'IRPF.
El salari que reben els càrrecs electes és una polèmica recorrent que ja va sacsejar l'opinió pública durant l'estat d'alarma i que torna ara a estar sota escrutini ciutadà. I és, de fet, un dels cavalls de batalla de la CUP des de que va entrar per primera vegada al Parlament l'any 2012. En la mateixa reunió de la mesa del dimarts que va acordar negociar amb el personal de la cambra eliminar aquest any el sistema de prejubilacions que permetia als funcionaris cobrar el sou sense treballar, els anticapitalistes van plantejar que, si bé era necessari abordar la finalització d'aquest privilegi, també era urgent fer-ho en el cas dels salaris i les dietes de representació dels diputats. "Són sous encoberts en tota regla", assegura el diputat Xavier Pellicer. Els cupaires pressionen a la cambra catalana i estudien com exportar aquesta qüestió també a Madrid.
I és que el debat és ben viu al Parlament, però no ho és, en canvi, a altres institucions, com el Congrés o el Senat, on diputats i senadors també cobren un complement mensual fix inclòs a la nòmina per cobrir despeses derivades de la seva funció. Es tracta també d'una quantitat invariable i que, per tant, es percep fins i tot quan s'atura l'activitat parlamentària, com ara a l'estiu o per les festes de Nadal. En base a l'article 17.2b de la llei 35/2006 de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, queden exempts de tributació perquè, teòricament, són per a viatges i desplaçaments. En el cas del Congrés, en què el sou base és de 3.050,62 euros mensuals, el règim econòmic estableix que aquesta retribució és de 935,37 euros al mes per als electes de Madrid i de 1.959,62 euros per als de la resta d'autonomies. Això suma un total de 647.969,75 euros al mes. En el cas del Senat, és de 933,78 i 1.958,02 euros respectivament, amb la qual cosa suposa més de mig milió d'euros al mes. En total, més d'1,1 milions mensuals que, si tributessin, suposarien més ingressos per a l'erari públic en concepte d'IRPF.
El Parlament va aprovar el pressupost de la cambra el 7 d'octubre passat, que per primera vegada regularitza aquestes retribucions, sense resoldre si la cambra ha d'assumir amb diners públics el milió d'euros anuals en concepte d'IRPF per aquestes dietes o bé si ha de recaure en els mateixos diputats i acceptar, de facto, una reducció del salari. ERC, Junts, el PSC i Ciutadans van votar a favor que el Parlament cobrís aquest cost -tot i que amb diferències sobre el percentatge- mentre que la CUP i els comuns s'hi han manifestat en contra. De fet, els de Jéssica Albiach són també crítics amb què aquesta situació es produeixi tant al Parlament com al Congrés, on per ara no s'ha abordat que es reverteixi aquesta situació.
El secretari tercer de la mesa del Parlament, el cupaire Pau Juvillà, va reclamar dimarts que, a la reunió de la setmana que ve, la presidenta de la cambra catalana, Laura Borràs, posi sobre la taula una proposta per desencallar aquesta qüestió. Les quantitats per representació oscil·len entre els 16.975 i els 23.895 euros anuals que complementen el sou base, establert en 2.921,8 euros mensuals. És una quantitat estimada fixa per a cada diputat en funció d'on visqui, es desplaci o no, sense que hagi d'acreditar res i que es percep encara que els plens es facin de forma telemàtica arran de la pandèmia. "Encara no han posat cap proposta sobre la taula", assegura Pellicer, que insisteix que els electes haurien d'acceptar una reducció del 14% del seu salari perquè és un "escàndol" en comparació amb el sou mig dels ciutadans. La forquilla se situa entre els 60.000 euros i els més de 100.000 euros anuals en funció de les responsabilitats que s'assumeixen al grup i en comissions.
Un debat sacsejat al principi de la pandèmia
Durant l'estat d'alarma, la polèmica de les dietes va ser especialment candent perquè totes es van continuar cobrant íntegrament malgrat que els electes van minimitzar els desplaçaments. La CUP, Junts, Bildu i Compromís van enviar una carta a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per demanar que aquesta part del salari es donés a la sanitat i el diputat socialista Odón Elorza va ser l'únic que va renunciar a aquesta retribució durant l'estat d'alarma. En aquell moment, ERC va registrar una proposició de llei, tot demanant reformar el reglament de la cambra baixa perquè no es cobressin aquestes dietes en situacions excepcionals com les que s'han donat durant la pandèmia; i Podem va proposar rebaixar en un 50% el sou dels diputats per destinar-lo a la sanitat. Finalment, totes les formacions van anunciar donacions per lluitar contra la Covid.
En el cas del Parlament, durant el confinament domiciliari per la pandèmia del 2020 la cambra va abonar 1,4 milions en concepte de dietes, malgrat que l'assistència a plens i comissions era eminentment telemàtica. Per acord parlamentari, el 25% del sou del mes d'abril sí que es va destinar a la lluita contra la pandèmia, ja que els diputats no van fer desplaçaments aquell mes, però al maig, en recuperar parcialment l'activitat presidencial, aquesta qüestió va quedar en mans de cada grup. L'excepcionalitat va agitar el debat, però un cop la situació sanitària es va allargar en el temps, també es va arrossegar aquesta assignatura pendent.
El salari que reben els càrrecs electes és una polèmica recorrent que ja va sacsejar l'opinió pública durant l'estat d'alarma i que torna ara a estar sota escrutini ciutadà. I és, de fet, un dels cavalls de batalla de la CUP des de que va entrar per primera vegada al Parlament l'any 2012. En la mateixa reunió de la mesa del dimarts que va acordar negociar amb el personal de la cambra eliminar aquest any el sistema de prejubilacions que permetia als funcionaris cobrar el sou sense treballar, els anticapitalistes van plantejar que, si bé era necessari abordar la finalització d'aquest privilegi, també era urgent fer-ho en el cas dels salaris i les dietes de representació dels diputats. "Són sous encoberts en tota regla", assegura el diputat Xavier Pellicer. Els cupaires pressionen a la cambra catalana i estudien com exportar aquesta qüestió també a Madrid.
I és que el debat és ben viu al Parlament, però no ho és, en canvi, a altres institucions, com el Congrés o el Senat, on diputats i senadors també cobren un complement mensual fix inclòs a la nòmina per cobrir despeses derivades de la seva funció. Es tracta també d'una quantitat invariable i que, per tant, es percep fins i tot quan s'atura l'activitat parlamentària, com ara a l'estiu o per les festes de Nadal. En base a l'article 17.2b de la llei 35/2006 de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, queden exempts de tributació perquè, teòricament, són per a viatges i desplaçaments. En el cas del Congrés, en què el sou base és de 3.050,62 euros mensuals, el règim econòmic estableix que aquesta retribució és de 935,37 euros al mes per als electes de Madrid i de 1.959,62 euros per als de la resta d'autonomies. Això suma un total de 647.969,75 euros al mes. En el cas del Senat, és de 933,78 i 1.958,02 euros respectivament, amb la qual cosa suposa més de mig milió d'euros al mes. En total, més d'1,1 milions mensuals que, si tributessin, suposarien més ingressos per a l'erari públic en concepte d'IRPF.
El Parlament va aprovar el pressupost de la cambra el 7 d'octubre passat, que per primera vegada regularitza aquestes retribucions, sense resoldre si la cambra ha d'assumir amb diners públics el milió d'euros anuals en concepte d'IRPF per aquestes dietes o bé si ha de recaure en els mateixos diputats i acceptar, de facto, una reducció del salari. ERC, Junts, el PSC i Ciutadans van votar a favor que el Parlament cobrís aquest cost -tot i que amb diferències sobre el percentatge- mentre que la CUP i els comuns s'hi han manifestat en contra. De fet, els de Jéssica Albiach són també crítics amb què aquesta situació es produeixi tant al Parlament com al Congrés, on per ara no s'ha abordat que es reverteixi aquesta situació.
El secretari tercer de la mesa del Parlament, el cupaire Pau Juvillà, va reclamar dimarts que, a la reunió de la setmana que ve, la presidenta de la cambra catalana, Laura Borràs, posi sobre la taula una proposta per desencallar aquesta qüestió. Les quantitats per representació oscil·len entre els 16.975 i els 23.895 euros anuals que complementen el sou base, establert en 2.921,8 euros mensuals. És una quantitat estimada fixa per a cada diputat en funció d'on visqui, es desplaci o no, sense que hagi d'acreditar res i que es percep encara que els plens es facin de forma telemàtica arran de la pandèmia. "Encara no han posat cap proposta sobre la taula", assegura Pellicer, que insisteix que els electes haurien d'acceptar una reducció del 14% del seu salari perquè és un "escàndol" en comparació amb el sou mig dels ciutadans. La forquilla se situa entre els 60.000 euros i els més de 100.000 euros anuals en funció de les responsabilitats que s'assumeixen al grup i en comissions.
Un debat sacsejat al principi de la pandèmia
Durant l'estat d'alarma, la polèmica de les dietes va ser especialment candent perquè totes es van continuar cobrant íntegrament malgrat que els electes van minimitzar els desplaçaments. La CUP, Junts, Bildu i Compromís van enviar una carta a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per demanar que aquesta part del salari es donés a la sanitat i el diputat socialista Odón Elorza va ser l'únic que va renunciar a aquesta retribució durant l'estat d'alarma. En aquell moment, ERC va registrar una proposició de llei, tot demanant reformar el reglament de la cambra baixa perquè no es cobressin aquestes dietes en situacions excepcionals com les que s'han donat durant la pandèmia; i Podem va proposar rebaixar en un 50% el sou dels diputats per destinar-lo a la sanitat. Finalment, totes les formacions van anunciar donacions per lluitar contra la Covid.
En el cas del Parlament, durant el confinament domiciliari per la pandèmia del 2020 la cambra va abonar 1,4 milions en concepte de dietes, malgrat que l'assistència a plens i comissions era eminentment telemàtica. Per acord parlamentari, el 25% del sou del mes d'abril sí que es va destinar a la lluita contra la pandèmia, ja que els diputats no van fer desplaçaments aquell mes, però al maig, en recuperar parcialment l'activitat presidencial, aquesta qüestió va quedar en mans de cada grup. L'excepcionalitat va agitar el debat, però un cop la situació sanitària es va allargar en el temps, també es va arrossegar aquesta assignatura pendent.