22
de gener
del
2022
Actualitzat
el
24
de gener
a les
11:49h
Dolors Sanahuja es va jubilar de professora d'ESO a finals del 2016, després de més de 40 anys d'ensenyar, i formar joves i adolescents. Va començar a la privada, va impartir classes en una cooperativa de pares i mestres, i va ser professora en centres públics de Castelldefels i Nou Barris. Coneix el pa que s'hi dona. Ara explica la seva experiència en el llibre El que vaig aprendre a secundària (Eumo editorial).
Com a bona mestra, Sanahuja va aprendre molt i exposa les seves reflexions sobre el que ha de ser un ofici que, colpejat per les retallades, acaba de rebre un cop més amb la pandèmia. En aquesta conversa, parla com si encara estigués a peu d'aula, i aporta una visió realista i sense petulància del que va viure i de com creu que s'ha d'ensenyar.
- Defensa en el llibre que es tracti els infants, els joves i els adolescents més enllà del seu paper d'estudiants.
- És que no és el mateix tractar els nois com a estudiants que com a persones. El mestre ha de conèixer qui té al davant. Si tu vols ensenyar uns coneixements, ho tens magre si només et bases en uns llibres de text. Per poder entrar en una persona, has de tenir present que primer són les nostres emocions i després ve la racionalitat.
- Tot això és molt bonic. Però no demanem massa al mestre si li exigim que faci d'ensenyant, de psicòleg, de germà gran...?
- Si l'escola d'avui només tracta d'impartir coneixements i fer exercicis, la situació que tenim es prolongarà fins a l'eternitat. Jo no dic que el mestre hagi d'exercir un munt de rols sinó que ha de ser conscient que ha de tenir el màxim de recursos al seu abast. I un d'aquests recursos vitals és la combinació d'afecte i exigència. Si només hi ha exigència, no sempre te'n surts. No es pot esperar un nivell 10 de tots els alumnes, però un alumne avança quan aconsegueixes que pugi un esglaó.
- Parla d'autoritat moral a les aules. Això com s'assoleix?
- Això s'assoleix sent coherent entre el que dius i el que fas. Hi ha una expressió que la primera vegada que em va dir una alumna que em va arribar a l'ànima. Havia fet una entremaliadura, vaig parlar amb ella, em va mirar i em va dir: "T'ho explicaré perquè tu ets legal". Per ella, això significava molt. Sabia que jo jugaria net. Això és tenir autoritat moral. Sovint parlem de càstig i perdó, però a mi m'agrada més fer-ho de responsabilitat i compensació. El problema és que aquest sistema és molt més lent que el d'imposar un càstig després d'una malifeta, i llestos.
- Vostè traspua optimisme. Però no tot deuen haver estat flors i violes. Quin ha estat el moment més dur?
- Ara pot sonar molt pedant, però la veritat és que no soc conscient d'haver tingut un sol problema. Excepte una vegada, que explico en el llibre, que és quan vaig entrar a l'aula sent una mestra molt joveneta, substituint una professora que havia marxat per cames per la indisciplina d'un grup. Era una classe de setè d'EGB. Jo venia d'una escola privada on em tractaven de vostè. Entro en una aula de 25 galifardeus i un em pregunta: "Tu com et dius?". "Dolors", dic. Salta el típic graciós dient "Dolores fuertes de barriga", i tota la classe esclata en una rialla. El primer que penses és de fer-lo fora per manca de respecte. Però aleshores, si fas això, et poses en contra tota la classe i converteixes el noi en un heroi. I això el primer dia que entres. Una altra opció és fer veure que no l'has sentit, el que va bé perquè guanyes temps per pensar. Però pot ser que l'alumne ho torni a repetir més alt.
- Són situacions que poden ser compromeses, sí.
- La tercera opció sol ser sempre la més intel·ligent. Vaig dir: "Sí, senyor, tens tota la raó. Quina visió més profunda i psicològica que tens". Tots van riure altre cop, però es va acabar la cosa. És l'únic conflicte, si es pot anomenar així, que jo recordo en una aula.
- Què va ser el diari de tutoria?
- Segons marca la llei, només tenim dues hores de tutoria a la setmana. D'aquestes, una és per tenir classe tots junts, l'altra és per visites de pares o tutories personalitzades. És impossible que jo pugui conèixer tots els alumnes i les famílies amb aquest marge de temps tan escàs. Ara el que s'està fent és que facin de tutor tots els professors i et toquen menys alumnes com a tutor. Això ho explico per situar el context en què es fan les tutories. El diari de tutoria va venir arran d'una cosa que em va passar estant en una escola de Castelldefels. Jo era tutora de segon de BUP. Una mare em va venir a veure per explicar-me que la seva filla s'havia intentat suïcidar. Era una nena que treia una mitjana de notable, que sempre somreia i mai donava problemes. Amb aquest cas vaig aprendre que havia de parlar amb tots els pares abans de les vacances de Nadal. Com que no podia fer-ho, vaig idear el diari, que obligava els alumnes a escriure un text un cop a la setmana, del que fos. Això em permetia conèixer moltes coses.
- Quantes vegades li ha passat que un alumne li ha capgirat els esquemes?
- Uf, unes quantes. La primera de totes va ser quan una noia de primer de BUP va venir a dir-me que es volia presentar a un concurs que feia Intermón a nivell de tot l'estat sobre escultures indígenes, i que s'hi volia presentar i necessitava que un professor se'n fes responsable. M'hi vaig resistir, però ella va tirar endavant. Vam fer el treball i vam guanyar el primer premi. Primera lliçó important: superar els prejudicis. Vaig veure també que participant en projectes col·lectius, els nois podien aprendre més. I ens vam presentar a un munt de concursos de joves investigadors. En una altra ocasió, em van proposar de fer de tutora de nens amb problemes conductuals d'ESO. Vaig dir que sí i vaig veure la importància d'entendre qui tenia al davant i de l'educació emocional. Per ser mestre això és essencial. La importància, sobretot, de no llançar mai la tovallola.
- Assegura que el fracàs escolar té poc a veure amb els percentatges de poca comprensió cognitiva.
- Sí. En una classe d'ESO, de nanos amb problemes seriosos de comprensió te'n pots trobar dos o tres en un grup de trenta. No més.
- I com és que hi ha fracàs escolar?
- Jo em faig una pregunta: com es pot estar parlant de la diversitat, i després resulta que tots els llibres de text escolar serveixen per a tota la població escolar de Catalunya. Els professors haurien de poder elaborar els seus materials d'acord amb la població que tenen. Després, també s'ha de tenir en compte que no tothom aprèn de la mateixa manera. Hi ha qui ho fa visualitzant, hi ha qui aprèn buscant informació, individualment o en grup. El mestre ha d'emprar totes les metodologies que pugui. S'ha d'entendre que s'aprèn de maneres molt diferents.
- Què falla en les polítiques d'educació?
- Sí que fallen les polítiques d'educació. Jo no soc cap experta en això, però crec que s'hauria d'aconseguir que les inspeccions funcionessin, i que no es generés tanta burocràcia i tanta paperassa. A vegades, en un centre hi pot haver un percentatge de professors indolents i això et pot ensorrar el centre. Tens les mans molt lligades. Això passa. Que la inspecció inspeccioni i menys papers. També caldria escoltar més el que diuen els centres, que les coses no vagin tant de dalt a baix.
- Un alumne que suspèn més de dues assignatures pot passar de curs?
- No hi estic d'acord. És una devaluació de l'educació. El que s'ha de fer és treballar perquè això no arribi. Si un noi s'està esforçant i aconsegueix passar curs, i observa que el del seu costat no ha fet aquest esforç però passa el curs igual, quina lectura en farà? No podem tenir màniga ampla només per evitar que el fracàs escolar es desbordi. Anem a buscar les raons de perquè es desborda el fracàs escolar, però sense posar pedaços ni dir mentides. El que a vegades ha succeït és que a un noi conflictiu amb quatre assignatures suspeses, li aproven dues perquè passi el curs.
- La pandèmia ho ha complicat tot?
- Tot. M'explicava una companya més jove la gran quantitat de centres que necessitaven professors de suport davant de l'allau de baixes que hi ha. S'imagina l'efecte d'això en un món com el de l'aprenentatge? La pandèmia es pagarà car. Tothom ha fet el que ha pogut. En situacions extraordinàries, es poden fer videoconferències i preparació de treballs, però els nens necessiten el contacte amb els professors. Un mestre, sobretot si és bo, és insubstituïble. De to el que hem dit, jo destacaria la importància que té crear un clima de centre, la importància que el claustre prengui consciència que un centre només funcionarà si es treballa en equip.
Com a bona mestra, Sanahuja va aprendre molt i exposa les seves reflexions sobre el que ha de ser un ofici que, colpejat per les retallades, acaba de rebre un cop més amb la pandèmia. En aquesta conversa, parla com si encara estigués a peu d'aula, i aporta una visió realista i sense petulància del que va viure i de com creu que s'ha d'ensenyar.
- Defensa en el llibre que es tracti els infants, els joves i els adolescents més enllà del seu paper d'estudiants.
- És que no és el mateix tractar els nois com a estudiants que com a persones. El mestre ha de conèixer qui té al davant. Si tu vols ensenyar uns coneixements, ho tens magre si només et bases en uns llibres de text. Per poder entrar en una persona, has de tenir present que primer són les nostres emocions i després ve la racionalitat.
- Tot això és molt bonic. Però no demanem massa al mestre si li exigim que faci d'ensenyant, de psicòleg, de germà gran...?
- Si l'escola d'avui només tracta d'impartir coneixements i fer exercicis, la situació que tenim es prolongarà fins a l'eternitat. Jo no dic que el mestre hagi d'exercir un munt de rols sinó que ha de ser conscient que ha de tenir el màxim de recursos al seu abast. I un d'aquests recursos vitals és la combinació d'afecte i exigència. Si només hi ha exigència, no sempre te'n surts. No es pot esperar un nivell 10 de tots els alumnes, però un alumne avança quan aconsegueixes que pugi un esglaó.
"Un recurs vital per al mestre és la combinació d'afecte i exigència"
- Parla d'autoritat moral a les aules. Això com s'assoleix?
- Això s'assoleix sent coherent entre el que dius i el que fas. Hi ha una expressió que la primera vegada que em va dir una alumna que em va arribar a l'ànima. Havia fet una entremaliadura, vaig parlar amb ella, em va mirar i em va dir: "T'ho explicaré perquè tu ets legal". Per ella, això significava molt. Sabia que jo jugaria net. Això és tenir autoritat moral. Sovint parlem de càstig i perdó, però a mi m'agrada més fer-ho de responsabilitat i compensació. El problema és que aquest sistema és molt més lent que el d'imposar un càstig després d'una malifeta, i llestos.
- Vostè traspua optimisme. Però no tot deuen haver estat flors i violes. Quin ha estat el moment més dur?
- Ara pot sonar molt pedant, però la veritat és que no soc conscient d'haver tingut un sol problema. Excepte una vegada, que explico en el llibre, que és quan vaig entrar a l'aula sent una mestra molt joveneta, substituint una professora que havia marxat per cames per la indisciplina d'un grup. Era una classe de setè d'EGB. Jo venia d'una escola privada on em tractaven de vostè. Entro en una aula de 25 galifardeus i un em pregunta: "Tu com et dius?". "Dolors", dic. Salta el típic graciós dient "Dolores fuertes de barriga", i tota la classe esclata en una rialla. El primer que penses és de fer-lo fora per manca de respecte. Però aleshores, si fas això, et poses en contra tota la classe i converteixes el noi en un heroi. I això el primer dia que entres. Una altra opció és fer veure que no l'has sentit, el que va bé perquè guanyes temps per pensar. Però pot ser que l'alumne ho torni a repetir més alt.
- Són situacions que poden ser compromeses, sí.
- La tercera opció sol ser sempre la més intel·ligent. Vaig dir: "Sí, senyor, tens tota la raó. Quina visió més profunda i psicològica que tens". Tots van riure altre cop, però es va acabar la cosa. És l'únic conflicte, si es pot anomenar així, que jo recordo en una aula.
- Què va ser el diari de tutoria?
- Segons marca la llei, només tenim dues hores de tutoria a la setmana. D'aquestes, una és per tenir classe tots junts, l'altra és per visites de pares o tutories personalitzades. És impossible que jo pugui conèixer tots els alumnes i les famílies amb aquest marge de temps tan escàs. Ara el que s'està fent és que facin de tutor tots els professors i et toquen menys alumnes com a tutor. Això ho explico per situar el context en què es fan les tutories. El diari de tutoria va venir arran d'una cosa que em va passar estant en una escola de Castelldefels. Jo era tutora de segon de BUP. Una mare em va venir a veure per explicar-me que la seva filla s'havia intentat suïcidar. Era una nena que treia una mitjana de notable, que sempre somreia i mai donava problemes. Amb aquest cas vaig aprendre que havia de parlar amb tots els pares abans de les vacances de Nadal. Com que no podia fer-ho, vaig idear el diari, que obligava els alumnes a escriure un text un cop a la setmana, del que fos. Això em permetia conèixer moltes coses.
- Quantes vegades li ha passat que un alumne li ha capgirat els esquemes?
- Uf, unes quantes. La primera de totes va ser quan una noia de primer de BUP va venir a dir-me que es volia presentar a un concurs que feia Intermón a nivell de tot l'estat sobre escultures indígenes, i que s'hi volia presentar i necessitava que un professor se'n fes responsable. M'hi vaig resistir, però ella va tirar endavant. Vam fer el treball i vam guanyar el primer premi. Primera lliçó important: superar els prejudicis. Vaig veure també que participant en projectes col·lectius, els nois podien aprendre més. I ens vam presentar a un munt de concursos de joves investigadors. En una altra ocasió, em van proposar de fer de tutora de nens amb problemes conductuals d'ESO. Vaig dir que sí i vaig veure la importància d'entendre qui tenia al davant i de l'educació emocional. Per ser mestre això és essencial. La importància, sobretot, de no llançar mai la tovallola.
- Assegura que el fracàs escolar té poc a veure amb els percentatges de poca comprensió cognitiva.
- Sí. En una classe d'ESO, de nanos amb problemes seriosos de comprensió te'n pots trobar dos o tres en un grup de trenta. No més.
"Un alumne que suspengui més de dues assignatures no hauria de passar el curs"
- I com és que hi ha fracàs escolar?
- Jo em faig una pregunta: com es pot estar parlant de la diversitat, i després resulta que tots els llibres de text escolar serveixen per a tota la població escolar de Catalunya. Els professors haurien de poder elaborar els seus materials d'acord amb la població que tenen. Després, també s'ha de tenir en compte que no tothom aprèn de la mateixa manera. Hi ha qui ho fa visualitzant, hi ha qui aprèn buscant informació, individualment o en grup. El mestre ha d'emprar totes les metodologies que pugui. S'ha d'entendre que s'aprèn de maneres molt diferents.
- Què falla en les polítiques d'educació?
- Sí que fallen les polítiques d'educació. Jo no soc cap experta en això, però crec que s'hauria d'aconseguir que les inspeccions funcionessin, i que no es generés tanta burocràcia i tanta paperassa. A vegades, en un centre hi pot haver un percentatge de professors indolents i això et pot ensorrar el centre. Tens les mans molt lligades. Això passa. Que la inspecció inspeccioni i menys papers. També caldria escoltar més el que diuen els centres, que les coses no vagin tant de dalt a baix.
- Un alumne que suspèn més de dues assignatures pot passar de curs?
- No hi estic d'acord. És una devaluació de l'educació. El que s'ha de fer és treballar perquè això no arribi. Si un noi s'està esforçant i aconsegueix passar curs, i observa que el del seu costat no ha fet aquest esforç però passa el curs igual, quina lectura en farà? No podem tenir màniga ampla només per evitar que el fracàs escolar es desbordi. Anem a buscar les raons de perquè es desborda el fracàs escolar, però sense posar pedaços ni dir mentides. El que a vegades ha succeït és que a un noi conflictiu amb quatre assignatures suspeses, li aproven dues perquè passi el curs.
"Pagarem cara la pandèmia, els nens necessiten el contacte amb els professors"
- La pandèmia ho ha complicat tot?
- Tot. M'explicava una companya més jove la gran quantitat de centres que necessitaven professors de suport davant de l'allau de baixes que hi ha. S'imagina l'efecte d'això en un món com el de l'aprenentatge? La pandèmia es pagarà car. Tothom ha fet el que ha pogut. En situacions extraordinàries, es poden fer videoconferències i preparació de treballs, però els nens necessiten el contacte amb els professors. Un mestre, sobretot si és bo, és insubstituïble. De to el que hem dit, jo destacaria la importància que té crear un clima de centre, la importància que el claustre prengui consciència que un centre només funcionarà si es treballa en equip.