Colau i el maximalisme

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La citació judicial per presumpta concessió de subvencions de manera irregular ha tornat a situar Ada Colau al centre dels focus. El setge a l'alcaldessa no és nou -en el passat s'havien desestimat altres querelles semblants i, fins i tot, la Fiscalia no hi havia detectat indici de delicte-, però aquesta vegada han plogut les demandes de dimissió per part de l'oposició. En el desgast a Colau hi coincideix interessos de poder que actuen a l'ombra -els que poden sentir-se agreujats per l'agenda política dels comuns- i la mateixa oposició. No actuen de forma col·legiada, simplement coincideixen en els beneficis de l'erosió a l'alcaldessa. Els partits han començat a greixar la maquinària electoral de les municipals del 2023.

Però els que s'han esgargamellat en les últimes hores amb la petició de dimissió convindran que el problema de Colau no és una eventual actuació irregular. Ningú s'imagina que l'alcaldessa hagi maniobrat per dopar associacions amb una trajectòria allunyada de l'afany de lucre, com la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. I és rellevant remarcar, per atendre tots els fets, que la querella porta la firma d'una entitat (Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica) amb nul·la vida social més enllà de l'interès pel debat de la municipalització de l'aigua a Barcelona, que ja va motivar una actuació semblant a Valladolid. S'intueixen, doncs, més interessos que la simple fiscalització de l'exemplaritat dels servidors públics en la querella de l'entitat fantasma.

Però Colau té un flanc feble en aquesta partida que els comuns consideren deshonesta: el llistó que es va autoimposar el partit. El codi ètic de Barcelona en Comú és tan exigent que no és raonable. Perquè no és realista que un partit que pretengui governar una gran institució com l'Ajuntament de la capital del país -sotmès a les inclemències del poder- fixi el llindar de la dimissió en l'inici d'una instrucció judicial. Així es tombarien molts governs. Els partits que també són pulcres amb el combat a lacorrupció situen les decisions lesives sobre els seus càrrecs institucionals en el moment de l'obertura de judici oral, un cop aportades proves solvents. Podríem trobar diferents dirigents a Catalunya, a primera línia política, que continuen exercint el càrrec després d'haver estat citades a declarar.

Colau i els comuns paguen ara el discurs maximalista. El d'un projecte polític que, per ser coherent amb l'esmena a la totalitat que plantejava a Barcelona -una ciutat governada durant anys per un PSC que ara és company de viatge-, havia de marcar distàncies amb el passat, en les prioritats i també en les formes. L'autoexigència en la pulcritud democràtica, però, ha d'ancorar-se en el sentit comú. I el codi ètic no ho fa. A l'alcaldessa tampoc li fa cap favor que, en la gènesi de la seva primera victòria electoral, apliqués el traç gruixut amb els adversaris polítics, cap de tan recordat com el de Xavier Trias.

La dimissió de Colau seria forassenyada. Ella tampoc té intenció de plegar i troba arguments per rebatre una querella amb poca base. Però també hauria d'assumir que, més enllà de desbrossar i assenyalar els interessos dels qui la volen fer caure -amb un ús instrumental dels tribunals que denigra el joc democràtic, com li ha passat repetidament a l'independentisme-, la persistència en el missatge maximalista no l'ajudarà a repetir mandat. Si és que aquesta és la seva intenció. 
 

---

Avui no et perdis

»Les dietes al Congrés i el Senat: més d'1,1 milions mensuals per als diputats que no tributen; per Sara González.

»La Junta Electoral ordena retirar l'escó de Juvillà; per Bernat Surroca.

»El Suprem rebutja tots els recursos contra els indults dels presos polítics; per Bernat Surroca.

»Junts i la PAH desbloquegen la llei antidesnonaments; per Oriol March.

»Salut suprimeix quarantenes en extraescolars que no impliquin contacte físic estret; per Lluís Girona.

»El TSJC avala les restriccions del Govern sense el toc de queda; per Bernat Surroca.

»Aragonès assegura que l'única «purga» als Mossos va ser l'aplicació del 155; per Oriol March.

»PSOE i Podem s'imposarien clarament a la dreta, segons el CIS; per Roger Tugas Vilardell.

»La Moncloa rebutja les demandes dels socis per modificar la reforma laboral i obre la porta a Cs.

» Opinió: «Dels indults als braços de Cs»; per Oriol March.

» Secció Rumbes i flors: «Pasta gansa»; per Paula Carreras.
 

---

 El passadís

Josep Antoni Duran i Lleida reapareix. Dilluns vinent, protagonitzarà una sessió del cicle "Agendes creuades Madrid-Barcelona" que organitza el Círculo Ecuestre. En aquesta ocasió, l'exlíder d'Unió Democràtica de Catalunya i exportaveu de CiU al Congrés mantindrà un diàleg amb l'exvicepresidenta primera del govern espanyol Carmen Calvo. L'Ecuestre acollirà així dos antics pesos pesants de la política, avui fora del primer pla. Duran Lleida manté un perfil baix des de l'ensulsiada d'Unió, que va dirigir durant dècades. Això no vol dir que resti inactiu. Fa uns mesos, va presentar l'Acadèmia Europea Leadership, un centre de formació de lideratge que dirigeix. Ho va fer a la seu de Foment del Treball, que presideix qui va ser el seu braç dret al Congrés, Josep Sánchez Llibre. Duran reapareix just quan s'ha engegat un nou projecte de reconstrucció del centre catalanista liderat per Àngels Chacón. L'Ecuestre vol fer-se fort en l'agenda d'actes a Barcelona i gaudeix especialment de dur figures que ja no són en primer pla. En els darrers mesos, ha convidat l'expresident Felipe González, Miquel Roca i l'excap de gabinet a la Moncloa Iván Redondo. 

Vist i llegit

L'anunci de l'adeu de Jordi Cuixart a la presidència d'Òmnium -avançada la setmana passada amb proposta de relleu inclosa- va anar acompanyat d'una reflexió sobre els lideratges del procés. Deia Cuixart que fan falta nous lideratges, una idea que els protagonistes de la tardor del 2017 han fet veure que no els al·ludia. A NacióDigital argumentàvem divendres -quan Cuixart es va començar a acomiadar- que el president d'Òmnium havia trencat el principal tabú de la política catalana: el relleu, encara ajornat, dels protagonistes de la presó i l'exili. Sobre aquesta idea hi redunda Francesc-Marc Álvaro, col·laborador del diari, en un article a La Vanguardia. "Cuixart ha trencat aquest tabú amb un gest que subratlla dues evidències: tot el món està sotmès al pas del temps i ningú és imprescindible", escriu l'analista amb encert. Podeu llegir-lo aquí.

 El nom propi

Joe Biden ha completat el seu primer any a la Casa Blanca amb força decreixent. El president va arrencar el mandat amb l'impuls necessari per fer un tomb a l'etapa Trump: retorn a l'Acord de París per fer front a l'emergència climàtica, represa de relacions diplomàtiques després de l'autarquia practicada pel seu predecessor, inversió rècord per combatre la pobresa i combat a la Covid. Però, amb la retirada en fals de l'Afganistan, Biden va començar a perdre empenta, fins al punt que els índexs de popularitat l'equiparen als dígits negatius de Trump. Amb maldecaps en la carpeta econòmica i la incidència de la pandèmia sense oferir treva, el demòcrata s'ha estancat. Mals auguris en un any que es tancarà amb eleccions legislatives que poden alterar el control del Congrés. Aprofundeix en el balanç del primer curs de Biden la delegada d'El País a Washington, Amanda Mars, en aquest article que és una fotografia precisa del moment de dificultat del president nord-americà. 

 Els imperdibles

Aquest és un cap de setmana amb moltes propostes per esbargir-vos si sou a Barcelona: comença el Barnasants -amb concert de Brams dissabte- i al barri de Sant Antoni se celebraran els Tres Tombs, per completar la festa major. Però, si encara no ho heu fet, aprofiteu els dies de descans per veure l'exposició sobre Banksy que s'exhibeix al Museu del Disseny, amb quatre noves creacions de l'artista que s'afegeixen a la setantena de peces que ja figuraven a la mostra. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!  

 ​