22
de gener
del
2022
Actualitzat
el
24
de gener
a les
8:11h
"Per primera vegada hem començat a desbloquejar la instrucció". Les defenses dels CDR acusats de terrorisme en l'anomenada operació Judes encara no saben l'origen de la investigació contra els activistes que va permetre a la Guàrdia Civil demanar una ordre d'entrada i escorcoll en diversos domicilis el 23 de setembre de 2019. Fa més de dos anys dels fets i aquella operació es va saldar amb nou persones detingudes, de les quals set van ser empresonades durant tres mesos. La defensa, coordinada per Alerta Solidària, ha denunciat un allau d'irregularitats processals i vulneracions de drets. Aquesta setmana, els advocats han pogut apuntar-se el primer punt a favor. Finalment, podran accedir a les escoltes telefòniques que afecten els seus defensats. Això pot ser, asseguren, un primer pas per arribar a l'origen de la causa general contra els CDR, que podria estar una investigació anterior que es manté en secret.
El cas continua obert i els implicats han estat processats per terrorisme. La instrucció segueix en marxa al jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, pilotat pel jutge Manuel García Castellón, que ha hagut de demanar el suport de dos magistrats més. No hi ha prevista data de judici. Fins ara, Castellón ha tingut una actitud "obstruccionista" amb totes les demandes dels advocats, cosa que ha alentit encara més el procediment. Un dels problemes que hi ha hagut és que les defenses no han pogut accedir a la totalitat de les gravacions de les intervencions telefòniques ordenades pel jutge. Només les han pogudes llegir, parcialment, a través de transcripcions fetes i traduïdes per la Guàrdia Civil, incorporades a la causa per part d'uns investigadors que tenen per objectiu -com passa en tots els procediments- trobar proves que incriminin els acusats.
"En aquest temps ens hem hagut de refiar de la Guàrdia Civil, que ha fet transcripcions mal traduïdes en què se salta coses, n'omet d'altres, obvia converses anteriors o posteriors...", denuncia l'advocat Xavier Monge. La decisió de la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional -segona instància on recórrer les resolucions del jutge García Castellón- autoritza les defenses a accedir a la totalitat dels àudios i sense termini de temps. Fins ara s'havia acceptat, a petició de la Fiscalia, aportar gravacions molt concretes i les defenses només tenien deu dies per escoltar-les i decidir quines volien incorporar. Ara això comença a canviar. Aquesta decisió és important perquè permetrà -quan s'executi- que els advocats dels CDR puguin "començar a rascar" per recopilar tota la informació necessària. Volen saber des de quan es van intervenir els telèfons i es van fer seguiments als acusats, i per quin motiu.
La sensació dels advocats, però, és "ambivalent". "Estem contents perquè la feina és bona i dona fruits, però evidencia que al jutjat d'instrucció 6 no li interessen els drets dels investigats. Hem de fer un sobreesforç per demostrar que el que diu la Guàrdia Civil i la Fiscalia és fals i que no se'ns està aplicant la llei", lamenta l'advocada Eva Pous. Fins ara, els advocats només han tingut accés a la investigació pròpia de l'operació Judes, que és la peça separada 2 de les diligències prèvies 99/2018. El problema és que aquesta investigació neix amb un informe de la Guàrdia Civil del setembre de 2019 en què sol·licita al jutge una ordre d'entrada i escorcoll a diversos domicilis a partir d'informació anterior. "L'atestat de la Guàrdia Civil parla de fets anteriors, per tant és evident que hi ha una investigació prèvia", assenyala Monge.
Obre la porta a demanar més diligències
A partir de quina investigació i amb quins indicis la Guàrdia Civil demana entrar a un seguit de cases? On és la resolució judicial que autoritza a intervenir les comunicacions d'un grup de gent? On és la interlocutòria que ordena detencions? Fa mesos que les defenses fan aquestes preguntes. Amb la interlocutòria de la sala d'apel·lació, el jutge permet als advocats veure les gravacions originals i els autoritza a rebre una còpia de les ordres de detenció i les balises de seguiment. A més, obre la porta a demanar més informació a partir del que trobin en aquestes gravacions. "La resolució és bona perquè obre la porta a demanar futures diligències a partir del que es desprengui d'aquestes", assenyala Pous. "O bé la interlocutòria que acorda la intervenció telefònica i els seguiments es basa en alguna cosa, i per tant podrem demanar-la, o bé no hi ha motivació i és tot nul", resumeix Monge.
Es fa difícil saber què apareixerà en les gravacions de les intervencions telefòniques. "Anem a cegues", lamenten les defenses. Confien poder començar a desmuntar el relat de la Guàrdia Civil i la Fiscalia, i trobar "la motivació" de la investigació. Sovint els advocats han assenyalat que l'operació Judes és una "investigació prospectiva", és a dir, una investigació que no està fonamentada en indicis de delicte. "No es pot investigar una persona per veure què li trobes, està prohibit. Si tenen indicis de delicte, aleshores sí. Però quins són aquests indicis? Quin és l'origen d'aquesta investigació?", es pregunta Monge. La decisió de la sala d'apel·lació és un primer pas per intentar arribar a aquest origen i saber, també, l'abast de la investigació. "Aquí hi ha alguna cosa que no se'ns vol donar o se'ns vol donar com més tard millor", apunta l'advocat.
Què hi ha a la causa 104/2017?
La decisió d'aquesta setmana fa referència a la causa 99/2018, que durant molt temps va ser considerada la causa general contra l'independentisme. La part de l'operació Judes és la peça 2, però hi ha altre peces que afectarien, per exemple, Tsunami Democràtic. Però, i si l'origen de tot plegat no fos aquesta causa? Paral·lelament a la batalla per aconseguir desbloquejar la instrucció i accedir a la peça principal del procediment 99/2018, el setembre de l'any passat, va aparèixer una altra causa secreta i prèvia, relacionada amb els CDR de l'operació Judes, i que no havia estat notificada: les diligències 104/2017. "No en teníem cap coneixement", reconeixen Pous i Monge. Aquesta investigació es troba en altres causes, com la de Tamara Carrasco i Adri Carrasco, i això fa sospitar les defenses que podria la veritable causa general contra l'independentisme.
La investigació de 2017 continua secreta. Els advocats en van tenir constància arran d'un escrit de la Fiscalia que demanava incorporar part d'aquestes diligències a la causa contra els CDR. "És l'enèsima anomalia. Quan gairebé acabava la instrucció, el fiscal diu que s'incorporin una part d'aquestes diligències, a les quals ell sí que té accés, i que afecten els nostres defensats", apunta Pous. Alerta Solidària ha demanat poder-hi accedir i la resposta del jutge hauria d'arribar aviat.
Els advocats creuen que en aquesta carpeta hi ha l'origen de tot plegat, però se'n desconeix l'extensió i a quanta gent afecta. "Segurament s'han fet investigacions al marge de la legalitat, prospectives, de manera generalitzada i vulnerant drets", reflexiona l'advocada. Sigui com sigui, i a l'espera que el jutge digui si les defenses tenen accés a la causa 104/2017, els advocats de l'operació Judes han fet un pas més per mirar d'arribar a l'origen de la causa general contra els CDR.
El cas continua obert i els implicats han estat processats per terrorisme. La instrucció segueix en marxa al jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, pilotat pel jutge Manuel García Castellón, que ha hagut de demanar el suport de dos magistrats més. No hi ha prevista data de judici. Fins ara, Castellón ha tingut una actitud "obstruccionista" amb totes les demandes dels advocats, cosa que ha alentit encara més el procediment. Un dels problemes que hi ha hagut és que les defenses no han pogut accedir a la totalitat de les gravacions de les intervencions telefòniques ordenades pel jutge. Només les han pogudes llegir, parcialment, a través de transcripcions fetes i traduïdes per la Guàrdia Civil, incorporades a la causa per part d'uns investigadors que tenen per objectiu -com passa en tots els procediments- trobar proves que incriminin els acusats.
"En aquest temps ens hem hagut de refiar de la Guàrdia Civil, que ha fet transcripcions mal traduïdes en què se salta coses, n'omet d'altres, obvia converses anteriors o posteriors...", denuncia l'advocat Xavier Monge. La decisió de la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional -segona instància on recórrer les resolucions del jutge García Castellón- autoritza les defenses a accedir a la totalitat dels àudios i sense termini de temps. Fins ara s'havia acceptat, a petició de la Fiscalia, aportar gravacions molt concretes i les defenses només tenien deu dies per escoltar-les i decidir quines volien incorporar. Ara això comença a canviar. Aquesta decisió és important perquè permetrà -quan s'executi- que els advocats dels CDR puguin "començar a rascar" per recopilar tota la informació necessària. Volen saber des de quan es van intervenir els telèfons i es van fer seguiments als acusats, i per quin motiu.
La sensació dels advocats, però, és "ambivalent". "Estem contents perquè la feina és bona i dona fruits, però evidencia que al jutjat d'instrucció 6 no li interessen els drets dels investigats. Hem de fer un sobreesforç per demostrar que el que diu la Guàrdia Civil i la Fiscalia és fals i que no se'ns està aplicant la llei", lamenta l'advocada Eva Pous. Fins ara, els advocats només han tingut accés a la investigació pròpia de l'operació Judes, que és la peça separada 2 de les diligències prèvies 99/2018. El problema és que aquesta investigació neix amb un informe de la Guàrdia Civil del setembre de 2019 en què sol·licita al jutge una ordre d'entrada i escorcoll a diversos domicilis a partir d'informació anterior. "L'atestat de la Guàrdia Civil parla de fets anteriors, per tant és evident que hi ha una investigació prèvia", assenyala Monge.
Obre la porta a demanar més diligències
A partir de quina investigació i amb quins indicis la Guàrdia Civil demana entrar a un seguit de cases? On és la resolució judicial que autoritza a intervenir les comunicacions d'un grup de gent? On és la interlocutòria que ordena detencions? Fa mesos que les defenses fan aquestes preguntes. Amb la interlocutòria de la sala d'apel·lació, el jutge permet als advocats veure les gravacions originals i els autoritza a rebre una còpia de les ordres de detenció i les balises de seguiment. A més, obre la porta a demanar més informació a partir del que trobin en aquestes gravacions. "La resolució és bona perquè obre la porta a demanar futures diligències a partir del que es desprengui d'aquestes", assenyala Pous. "O bé la interlocutòria que acorda la intervenció telefònica i els seguiments es basa en alguna cosa, i per tant podrem demanar-la, o bé no hi ha motivació i és tot nul", resumeix Monge.
Es fa difícil saber què apareixerà en les gravacions de les intervencions telefòniques. "Anem a cegues", lamenten les defenses. Confien poder començar a desmuntar el relat de la Guàrdia Civil i la Fiscalia, i trobar "la motivació" de la investigació. Sovint els advocats han assenyalat que l'operació Judes és una "investigació prospectiva", és a dir, una investigació que no està fonamentada en indicis de delicte. "No es pot investigar una persona per veure què li trobes, està prohibit. Si tenen indicis de delicte, aleshores sí. Però quins són aquests indicis? Quin és l'origen d'aquesta investigació?", es pregunta Monge. La decisió de la sala d'apel·lació és un primer pas per intentar arribar a aquest origen i saber, també, l'abast de la investigació. "Aquí hi ha alguna cosa que no se'ns vol donar o se'ns vol donar com més tard millor", apunta l'advocat.
Què hi ha a la causa 104/2017?
La decisió d'aquesta setmana fa referència a la causa 99/2018, que durant molt temps va ser considerada la causa general contra l'independentisme. La part de l'operació Judes és la peça 2, però hi ha altre peces que afectarien, per exemple, Tsunami Democràtic. Però, i si l'origen de tot plegat no fos aquesta causa? Paral·lelament a la batalla per aconseguir desbloquejar la instrucció i accedir a la peça principal del procediment 99/2018, el setembre de l'any passat, va aparèixer una altra causa secreta i prèvia, relacionada amb els CDR de l'operació Judes, i que no havia estat notificada: les diligències 104/2017. "No en teníem cap coneixement", reconeixen Pous i Monge. Aquesta investigació es troba en altres causes, com la de Tamara Carrasco i Adri Carrasco, i això fa sospitar les defenses que podria la veritable causa general contra l'independentisme.
La investigació de 2017 continua secreta. Els advocats en van tenir constància arran d'un escrit de la Fiscalia que demanava incorporar part d'aquestes diligències a la causa contra els CDR. "És l'enèsima anomalia. Quan gairebé acabava la instrucció, el fiscal diu que s'incorporin una part d'aquestes diligències, a les quals ell sí que té accés, i que afecten els nostres defensats", apunta Pous. Alerta Solidària ha demanat poder-hi accedir i la resposta del jutge hauria d'arribar aviat.
Els advocats creuen que en aquesta carpeta hi ha l'origen de tot plegat, però se'n desconeix l'extensió i a quanta gent afecta. "Segurament s'han fet investigacions al marge de la legalitat, prospectives, de manera generalitzada i vulnerant drets", reflexiona l'advocada. Sigui com sigui, i a l'espera que el jutge digui si les defenses tenen accés a la causa 104/2017, els advocats de l'operació Judes han fet un pas més per mirar d'arribar a l'origen de la causa general contra els CDR.