18
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
14:18h
El Govern no emprendrà finalment accions legals per les revelacions de l'excomissari José Manuel Villarejoen les quals va vincular el CNI amb els atemptats del 17-A del 2017 a Barcelona i a Cambrils. Així ho ha traslladat aquest dimarts la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, que ha indicat que els serveis jurídics de la Generalitat han determinat que una querella podria fer que Villarejo formés part de la causa i que, per tant, tingués capacitat de "mentir" com a acusat. La fórmula que s'ha escollit té tres vies: demanar al govern espanyol que impulsi una comissió d'investigació al Congrés sobre el 17-A; que es reformi la llei de secrets oficials; i que Pedro Sánchez informi direcrament Pere Aragonès sobre l'evolució del cas. Tanmateix, Plaja ha indicat que aquesta carpeta no formarà part de la taula de diàleg, encara sense data.
Aragonès va encarregar als serveis jurídics mesures legals sobre les revelacions de Villarejo, però finalment no ha estat la manera que el Govern ha triat per escatir l'abast de les revelacions de l'excomissari. "Per què no una investigació al Congrés?", s'ha preguntat la portaveu de manera retòrica. En la comissió d'investigació al Parlament les absències per la part estatal van ser notòries. "El govern espanyol hauria de ser el primer interessat en fer desaparèixer qualsevol sospita", ha indicat Plaja.
El Parlament, en canvi, sí que ha decidit presentar una denúncia a la Fiscalia perquè investigui les afirmacions de Villarejo. Ho va anunciar la presidenta de la cambra, Laura Borràs, i així ho han acordat els membres de Junts, ERC i la CUP a la mesa. Se n'ha desmarcat el PSC, sota l'argument que ja es va fer una comissió d'investigació que va descartar aquesta hipòtesi, com també la descartava la investigació que van fer els Mossos d'Esquadra.
"Vaig estar treballant amb el CNI fins al dia de la meva detenció. Vaig treballar amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que va ser un greu error del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer-li un petit ensurt a Catalunya". De manera inesperada i pràcticament de passada, Villarejo va deixar anar la setmana passada a l'Audiència Nacional aquesta afirmació, que situa el CNI i qui en va ser director, Félix Sanz Roldán, al darrere dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l'estiu del 2017. Villarejo no va acreditar amb proves aquestes afirmacions, però fins ara tampoc hi ha hagut una voluntat real -ni política ni judicial- d'esclarir tots els enigmes que encara sobrevolen els atemptats.
Ara com ara, no està demostrat que el CNI impulsés o promogués l'atemptat per fer un "petit ensurt" a Catalunya, com diu Villarejo. No hi ha cap investigació judicial, política -no hi ha hagut interès en fer-la- o periodística que ho acrediti fins a l'extrem que planteja el comissari jubilat. El CNI no desclassificarà la informació sobre els fets, l'imam de Ripoll va morir a Alcanar en les hores prèvies a l'atemptat i els principals membres de la cèl·lula van ser abatuts pels Mossos. L'Audiència Nacional, que va condemnar tres dels terroristes a penes de fins a 53 anys de presó, va bloquejar qualsevol intent de les acusacions d'anar al fons dels fets i els grans partits espanyols han vetat qualsevol investigació al Congrés. Encara hi ha moltes preguntes que no tenen una resposta clara, i les paraules de Villarejo reforcen de nou totes les teories i arguments que fugen de la veritat oficial que va dictar la justícia espanyola.
Als tribunals, el judici del 17-A va deixar de banda aquells aspectes més espinosos, com ara la relació del CNI amb Abdelbaki Es Satty o el paper de l'Estat en els atemptats. El magistratAlfonso Guevara es va encarregar de parar els peus als advocats de les víctimes i a la seva sentència, de més de 1.000 pàgines, s'evita qualsevol referència a alguns dels punts més foscos. Un dels advocats en la causa, Jaume Alonso Cuevillas, sempre ha dit que no s'ha volgut saber tota la veritat d'aquells fets. "En tots els recursos que vam presentar demanaven línies d'investigació sobre la relació del CNI amb Es Satty, però totes es van rebutjar. Vam tocar ferro", apunta Cuevillas en declaracions a NacióDigital. Ara com ara, hi ha una sentència en primera instància pendent de recurs, i no es descarta obrir fronts internacionals.
Tot allò que fa referència a noms, fets o situacions relacionades amb els serveis secrets de l'Estat és considerat informació secreta i, per tant, no es pot fer pública. Les proves que assegura Villarejo que té per acreditar els vincles del CNI amb l'atemptat de Barcelona són, doncs, material classificat. D'acord amb l'actual llei espanyola, no es desclassificarà mai si no ho vol l'autoritat competent, en aquest cas el govern espanyol que ara presideix Pedro Sánchez. La Moncloa ha esquivat les paraules de Villarejo. Només Teresa Cunillera, en una de les últimes intervencions com a delegada del govern espanyol a Catalunya, va reclamar no fer cas de les paraules de Villarejo.
Aragonès va encarregar als serveis jurídics mesures legals sobre les revelacions de Villarejo, però finalment no ha estat la manera que el Govern ha triat per escatir l'abast de les revelacions de l'excomissari. "Per què no una investigació al Congrés?", s'ha preguntat la portaveu de manera retòrica. En la comissió d'investigació al Parlament les absències per la part estatal van ser notòries. "El govern espanyol hauria de ser el primer interessat en fer desaparèixer qualsevol sospita", ha indicat Plaja.
El Parlament, en canvi, sí que ha decidit presentar una denúncia a la Fiscalia perquè investigui les afirmacions de Villarejo. Ho va anunciar la presidenta de la cambra, Laura Borràs, i així ho han acordat els membres de Junts, ERC i la CUP a la mesa. Se n'ha desmarcat el PSC, sota l'argument que ja es va fer una comissió d'investigació que va descartar aquesta hipòtesi, com també la descartava la investigació que van fer els Mossos d'Esquadra.
"Vaig estar treballant amb el CNI fins al dia de la meva detenció. Vaig treballar amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que va ser un greu error del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer-li un petit ensurt a Catalunya". De manera inesperada i pràcticament de passada, Villarejo va deixar anar la setmana passada a l'Audiència Nacional aquesta afirmació, que situa el CNI i qui en va ser director, Félix Sanz Roldán, al darrere dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l'estiu del 2017. Villarejo no va acreditar amb proves aquestes afirmacions, però fins ara tampoc hi ha hagut una voluntat real -ni política ni judicial- d'esclarir tots els enigmes que encara sobrevolen els atemptats.
Ara com ara, no està demostrat que el CNI impulsés o promogués l'atemptat per fer un "petit ensurt" a Catalunya, com diu Villarejo. No hi ha cap investigació judicial, política -no hi ha hagut interès en fer-la- o periodística que ho acrediti fins a l'extrem que planteja el comissari jubilat. El CNI no desclassificarà la informació sobre els fets, l'imam de Ripoll va morir a Alcanar en les hores prèvies a l'atemptat i els principals membres de la cèl·lula van ser abatuts pels Mossos. L'Audiència Nacional, que va condemnar tres dels terroristes a penes de fins a 53 anys de presó, va bloquejar qualsevol intent de les acusacions d'anar al fons dels fets i els grans partits espanyols han vetat qualsevol investigació al Congrés. Encara hi ha moltes preguntes que no tenen una resposta clara, i les paraules de Villarejo reforcen de nou totes les teories i arguments que fugen de la veritat oficial que va dictar la justícia espanyola.
Als tribunals, el judici del 17-A va deixar de banda aquells aspectes més espinosos, com ara la relació del CNI amb Abdelbaki Es Satty o el paper de l'Estat en els atemptats. El magistratAlfonso Guevara es va encarregar de parar els peus als advocats de les víctimes i a la seva sentència, de més de 1.000 pàgines, s'evita qualsevol referència a alguns dels punts més foscos. Un dels advocats en la causa, Jaume Alonso Cuevillas, sempre ha dit que no s'ha volgut saber tota la veritat d'aquells fets. "En tots els recursos que vam presentar demanaven línies d'investigació sobre la relació del CNI amb Es Satty, però totes es van rebutjar. Vam tocar ferro", apunta Cuevillas en declaracions a NacióDigital. Ara com ara, hi ha una sentència en primera instància pendent de recurs, i no es descarta obrir fronts internacionals.
Tot allò que fa referència a noms, fets o situacions relacionades amb els serveis secrets de l'Estat és considerat informació secreta i, per tant, no es pot fer pública. Les proves que assegura Villarejo que té per acreditar els vincles del CNI amb l'atemptat de Barcelona són, doncs, material classificat. D'acord amb l'actual llei espanyola, no es desclassificarà mai si no ho vol l'autoritat competent, en aquest cas el govern espanyol que ara presideix Pedro Sánchez. La Moncloa ha esquivat les paraules de Villarejo. Només Teresa Cunillera, en una de les últimes intervencions com a delegada del govern espanyol a Catalunya, va reclamar no fer cas de les paraules de Villarejo.