Totes les decisions judicials que expliquen la victòria de Valtònyc

Bèlgica arxiva definitivament l'euroordre contra el raper, que no serà extradit a Espanya després d'un periple de quatre anys pels tribunals

El raper Valtònyc, després de conèixer la decisió de la Cort d'Apel·lació de Gant que rebutja la seva extradició a Espanya
El raper Valtònyc, després de conèixer la decisió de la Cort d'Apel·lació de Gant que rebutja la seva extradició a Espanya | ACN
17 de maig del 2022
Actualitzat a les 18:55h
El 2012, Josep Miquel Arenas -àlies Valtònyc- no tenia la rellevància pública que ha tingut en els darrers anys. Als 18, va ser detingut i acusat d'enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons. Començava un periple judicial que acabaria, el 2017, amb una condemna de tres anys i mig de presó a l'Audiència Nacional, una decisió que ratificaria, l'any següent, el Tribunal Suprem. El dia abans que acabés el termini per ingressar a presó, el 23 de maig de 2018, Valtònyc va marxar a l'exili i va aparèixer a Bèlgica. Quatre anys després, la batalla judicial del raper ha acabat amb bones notícies: la justícia belga no l'extradirà a Espanya. "He defensat la llibertat d'expressió tant bé com he pogut; és hora de començar a viure", ha dit el cantant després de conèixer la decisió del jutge. 

Pel camí, diverses vistes, molts ajornaments, mesos d'espera i diverses resolucions judicials que han anat apuntalant la victòria de Valtònyc, que si bé garanteix que continuarà en llibertat a Bèlgica i a Europa, encara no serveix perquè pugui tornar a casa, a Mallorca. La defensa del raper, pilotada per Gonzalo Boye i Simon Bekaert, ha anat treballant en silenci i les resolucions favorables han anat arribant -amb algun ensurt- des de les diferents instàncies judicials. Tant a Bèlgica, majoritàriament, com al Tribunal de Luxemburg. En la immensa majoria dels casos s'ha donat la raó al raper, amb l'argument que els delictes que se li imputen a Espanya -i pels quals faria anys que compliria condemna a la presó- no són constitutius de delicte a Bèlgica. A continuació repassem les decisions judicials que expliquen la victòria de Valtònyc.

Setembre de 2018: la primera decisió de Gant
La primera passa en el camí de l'exili de Valtònyc va arribar el 17 de setembre de 2018, pocs mesos després de marxar d'Espanya. A l'estiu, el jutge ja havia descartat l'extradició automàtica per terrorisme, que l'Audiència Nacional havia marcat a l'escrit de l'euroordre. Després de revisar el cas, va decidir al setembre rebutjar la petició d'Espanya i va argumentar que el cas de Valtònyc s'emmarcava en la llibertat d'expressió. Tot el cas ha girat al voltant d'aquest dret i des de bon principi la justícia belga ja va apuntar que en la línia que les lletres de les cançons de Valtònyc -més enllà de la qualitat o el bon gust- estaven emparades per aquest dret fonamental. La batalla de l'exili acabava de començar i la decisió del jutge de Gant encara es podia recórrer, i així ho va fer la fiscalia belga

Març 2020: Luxemburg frena la maniobra d'Espanya
El cas de Valtònyc ha tingut derivades més enllà de Bèlgica. La fiscalia belga, que representa els interessos d'Espanya, va presentar recurs contra la decisió del jutge de Gant de denegar l'extradició del raper, i el cas va passar a la Cort d'Apel·lació de Gant, que no ha tingut cap pressa per resoldre. El novembre de 2018, el tribunal va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) quina llei espanyola havia d'aplicar, si l'actual -reformada el 2015 i més dura- o la del moment dels fets, el 2012. La maniobra d'Espanya passava per aplicar un codi penal posterior als fets i demanar l'entrega automàtica de Valtònyc per enaltiment del terrorisme.

La justícia espanyola volia aplicar la llei de 2015, que castiga de manera severa l'enaltiment del terrorisme, i no pas la del moment dels fets, de 2012, que implica una condemna insuficient per a una extradició exprés. El 3 de març de 2020, el TJUE va frenar aquesta maniobra, va donar la raó al raper i van resoldre que els jutges espanyols havien aplicat malament l'euroordre. Aquest veredicte no tenia impacte sobre l'euroordre en concret, però sí que, a criteri de la defensa, va aplanar el camí per evitar l'extradició. El cas tornava a la teulada de la Cort d'Apel·lació de Gant i esclatava la pandèmia del coronavirus.

Octubre 2021: el Tribunal Constitucional aplana el terreny
Desactivada la via de l'enaltiment del terrorisme, la Cort d'Apel·lació de Gant va fer un altre moviment abans de decidir i va preguntar al Tribunal Constitucional de Bèlgica sobre el delicte d'injúries a la corona. Abans de l'estiu, la defensa va argumentar que les injúries a la corona xocaven amb la llibertat d'expressió. Aquest delicte, a Bèlgica, estava regulat per una llei de 1847 i establia fins a tres anys de presó per a aquells que insultaven el rei. Era una llei oblidada, pràcticament, però encara en vigor. La Cort de Gant va decidir preguntar al Tribunal Constitucional belga sobre aquest conflicte, i mesos després, el 28 d'octubre de 2021, l'alt tribunal es va pronunciar. La decisió va ser clara: derogar el delicte d'injúries a la corona i eliminar-lo del codi penal de Bèlgica, perquè preval el dret a la llibertat d'expressió. Amb aquesta decisió, el cas, una vegada més, tornava a Gant. 

Desembre 2021: la Cort d'Apel·lació de Gant rebutja l'extradició
Finalment, amb tota la informació sobre la taula, la Cort d'Apel·lació de Gant va dictar sentència sobre el cas de Valtònyc el 28 de desembre de 2021. Va descartar l'extradició del raper argumentant que cap dels tres delictes pels quals va ser condemnat a Espanya -enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces- és punible a Bèlgica, i indicant que, en cas de ser retornat a l'estat espanyol, Valtònyc podria veure vulnerats els seus drets fonamentals. La decisió va ser celebrada com una victòria definitiva i de fet va suposar un revés dur contra les tesis de l'Audiència Nacional. Hi havia, però, marge per presentar un últim recurs i la Fiscalia, poc després de la resolució de Gant, va anunciar que el presentaria. 

Gener 2022: el Tribunal de Cassació ordena repetir el judici
No tot podia anar sobre rodes per al raper mallorquí. El Tribunal de Cassació va ordenar, al gener, repetir el judici. El recurs en cassació és limitat i el tribunal no pot entrar a valorar el cas, sinó que ha de dir si la sentència està ben fonamentada. Els jutges van acceptar el recurs del ministeri fiscal i va retornar el cas a la Cort d'Apel·lació perquè revisés la sentència pel que fa al delicte d'injúries, entès d'una manera general perquè el delicte concret d'injúries a la corona ja va quedar derogat després de la decisió del Tribunal Constitucional. Els jutges van anul·lar la part de la sentència que rebutjava aquest delicte i va avalar tot allò que fa referència a l'enaltiment del terrorisme i les amenaces. Es descartava, d'aquesta manera, una possible extradició per aquests dos darrers delictes, però quedava oberta la porta a retornar el cantant a Espanya per injúries. La vista a la Cort d'Apel·lació es va fer a l'abril. 

Maig 2022: la Cort d'Apel·lació ratifica la decisió
Quatre anys després de marxar a l'exili, aquest dimarts la Cort d'Apel·lació de Gant ha dictat sentència i s'ha ratificat en la decisió adoptada al desembre de l'any passat: Valtònyc no pot ser extradit a Espanya. La sentència, comunicada a les parts a primera hora del matí, compra els arguments de la defensa i fa prevaldre el dret a la llibertat d'expressió per damunt del delicte d'injúries. La Fiscalia tenia encara un petit marge, de 24 hores, per presentar recurs, però els arguments dels jutges han fet impossible que el ministeri fiscal trobi una escletxa per on intenta desmuntar la decisió. D'aquesta manera, aquest dimarts la sentència s'ha convertit en ferma i Valtònyc no serà retornat a Espanya. És lliure per Europa, però encara no pot tornar a casa. Visiblement emocionat, el raper ha agraït el suport rebut i ha enviat un missatge de futur: "Tinc ganes de començar a viure".