La gestió «brillant» de Marín

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El passat divendres vam explicar-vos en exclusiva que la investigació de la UDEF, la unitat de la policia espanyola que investiga els delictes econòmics i fiscals, sobre el cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet prenia una nova dimensió. Ja no som només davant de males pràctiques a l'organisme de foment de l'esport de base que passen per una caixa B, acomiadaments fraudulents o per gastar-se els diners en llibres i altres capricis que poc tenen a veure amb la missió de l'entitat estretament vinculada a l'ajuntament de la ciutat i controlada pel PSC, que fa més de 40 anys que la governa. Les investigacions, que ja estan incorporades a la instrucció, han constatat que amb diners del Consell es van pagar actes de campanya dels socialistes a la ciutat.

Us ho vam detallar divendres i avui ho documentem amb la factura de 400 euros d'un dinar pagat per la caixa de l'entitat esportiva, que es finança a través de l'Ajuntament i la Generalitat a més del que li generen les seves pròpies activitats. Segons els investigadors hi ha més casos de factures del partit pagades pel Consell com el de l'àpat de la darrera campanya de les municipals, la de 2019, que va reunir l'alcaldessa Núria Marín amb representants de l'esport de base local. 

Marín està sent investigada en aquesta causa fa tot just un any. Si se li obre judici oral per corrupció, segons els estatuts del PSC, haurà de deixar el càrrec d'alcaldessa, el de presidenta de la Diputació i el de vicepresidenta del partit. Ella fa mesos que dona per fet que quedarà alliberada de la investigació i que tot haurà estat un malson perquè diu que del que feien els regidors del seu partit al Consell no en sabia res. Quan li ho van explicar, però, tampoc va tenir massa interès per aclarir-ho. Però el fet és que van creixent les evidències que impliquen l'ajuntament que ella governa des del 2008. I ella, com és obvi, no se'n pot desentendre. El seu partit per ara la protegeix i ahir, en una declaració que tenia un punt surrealista, fins i tot parlava de gestió "brillant" del cas.

El cas de Marín i de l'Hospitalet fa evident fins a quin punt són necessaris els canvis a les administracions perquè el poder omnímode no només esgota els projectes i les idees de transformació sinó que també dona peu a les males pràctiques. El segon que ens explica és que, arreu, calen més mecanismes de control i transparència. Això vol dir més recursos de fiscalització (el Consell presentava els seus comptes a les administracions i totes els donaven per bons) i també més accés a la informació. Sistemàticament, l'entitat, que és de naturalesa privada però que gestiona diners públics, s'ha negat a donar-nos accés als seus comptes i documentació.

Ahir teníem el mal exemple del Parlament, on els representants dels treballadors van pactar, fent ús dels seus drets legítims, amb una mesa excessivament generosa amb els diners de tots per evitar-se tensions, unes prejubilacions que impedien cobrir baixes i que atorgaven privilegis desorbitats. L'Ara ho va publicar després d'insistir molt per obtenir la informació que la cambra catalana volia preservar. Els polítics són els primers que haurien de lluitar per no erosionar la confiança en les administracions que governen. 
 

---

Avui no et perdis

» Document | La factura de l'acte electoral del PSC pagat pel Consell Esportiu de l'Hospitalet; per Roger Tugas Vilardell.

» El govern espanyol gasta 636.613 euros en celebrar el 12‑O; per Lluís Girona.

» Opinió: «Més progressista o més militarista»; per Gabriela Serra.

» ERC prioritza esprémer la negociació amb l'Estat sense renunciar a la desobediència; per Sara González.

» La nova vida de Trapero; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Lideratges»; per Jaume Barberà.

» Crònica: Álvarez de Toledo contra el «forat nacionalpopulista»; per Pep Martí.

» Perfil: Jesús Sánchez, «l'home que mou els fils», substituirà Gay al Col·legi de l'Advocacia; per Pep Martí.

»Catalunya esgota els últims dies de toc de queda sense arribar encara al pic de la sisena onada; per Sara González.

» Perfil: Novak Djokovic, el número 1 que només volia ser estimat; per Oriol March.

» Opinió: «A Djokovic sempre li quedarà Madrid»; per Pep Martí.

» Opinió: «Guillem Viladot, cent anys»; per Carme Vidalhuguet.
 

---

 El passadís

Cayetana Álvarez de Toledo va ser ahir al Círculo Ecuestre. El motiu era presentar el seu llibre Políticamente indeseable, en un col·loqui amb el periodista Álex Sàlmon. Com ja és habitual en els darrers actes de la diputada per Barcelona, cap dirigent rellevant del Partit Popular de Catalunya va fer acte de presència. Buit total. Álvarez de Toledo va passar aquest cop més de puntetes sobre la direcció de Pablo Casado i no va fer cap referència explícita al secretari general, Teodoro García Egea, una de les seves bèsties negres. El mateix Sàlmon admetia a la sortida que la diputada havia evitat entrar a fons en cap tema delicat. Álvarez de Toledo fins i tot va evitar fer sang del xoc entre Casado i Isabel Díaz Ayuso, malgrat qualificar d'"absurd" que Ayuso encara no presidís el partit a Madrid. Divendres passat, la diputada per Barcelona va presentar el llibre a l'Ateneu de Madrid. L'acte era morbós -a més de molt concorregut- perquè es plantejava com una conversa entre Álvarez de Toledo i l'exdirector d'El País Juan Luis Cebrián, que havia estat l'antagonista del PP. Va ser molt cordial (Cebrián ha virat a la dreta) i també amb un cert buit del PP. Esperanza Aguirre, expresidenta de la comunitat, sí que hi va anar. 

Vist i llegit

Aquest any, de Joan Fuster, l'assagista en català més brillant del segle XX, se'n parlarà molt. Fuster va tenir posicionaments nítids en temes polítics. Defensava la idea dels Països Catalans i la unitat de la llengua. Per ell el valencià era "el català que parlem al País Valencià". Això li va conrear els odis de la dreta (la sobre el paper moderada i l'extrema) i d'un cert regionalisme, que hauria estat partidari de fer cessions d'entrada. Als pactes de la transició, els fusterians van acabar perdent amb la denominació de la llengua i el país i amb la incorporació de la franja blava a la senyera. Segons que escrivia ahir l'intel·lectual Xavier Bru de Sala a El Periódico, Fuster va ser poc flexible intentant que la raó passés per davant del sentiment de rebuig al que venia de Catalunya. El podeu llegir aquí. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1150, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el Sant va donar, un cop acabada la reconquesta de les terres de Ponent als sarraïns, uns terrenys a Vimbodí al Cister per construir-hi el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Habitat encara per una comunitat d'aquest orde el monestir, que combina diversos estils, s'acabaria convertint en panteó reial de la dinastia de la Corona d'Aragó. Va ser cremat, pràcticament destruït i reconstruït des dels anys 30 del segle XX. A l'església major i al claustre, hi ha enterrats nobles, infants i reines. Al temple, hi ha les tombes d'Alfons I el Cast, Jaume I el Conqueridor, Pere III el Cerimoniós, Joan I el Caçador, Martí I l'Humà, Ferran I el d'Antequera, Alfons IV el Magnànim i Joan II el Gran. Arribar a Poblet, envoltat de vinyes i del paisatge de la Conca de Barberà, és un plaer i la visita val molt la pena per gaudir de l'arquitectura i de la nostra història. En aquest vídeo en teniu un tast.

 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1971, fa 51 anys, va néixer a Santpedor (el Bages) Josep Guardiola i Sala. Amb només 19 anys, aquest esprimatxat migcampista debutava al Camp Nou en partit de lliga contra el Cadis. Format a la Masia, es va convertir en l'apèndix de Johan Cruyff al camp. Ell dirigia el Dream Team, un equip que va canviar la mentalitat del club i va fer que, per primer cop, guanyés una Copa d'Europa i quatre lligues. Guardiola va deixar el Barça el 2001 i va provar una sort que no va trobar al Calcio amb la Roma i el Brescia abans d'acabar els seus dies com a futbolista als Emirats Àrabs i Mèxic. Però, si la seva carrera com a futbolista va ser brillant, encara ho ha estat més com a entrenador, millorant el mètode de Cruyff. Joan Laporta el va rescatar fent-lo entrenador del Barça B i el 2008 va apostar per ell com a entrenador del primer equip, acumulant fins al 2012 un palmarès brillant: dues Champions League, tres lligues i dues copes del rei, entre d'altres. Del Barça va passar al Bayern de Munic i al Manchester City, que entrena ara. Políticament, s'ha posicionat a favor de la independència. Aquí us deixo el seu discurs al Parlament quan va rebre la medalla d'or i en aquest vídeo podeu recuperar algunes de les seves idees sobre el futbol.

 ​Fes clic aquí per rebre'l