17
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
14:03h
"Calen nous lideratges", va assenyalar divendres passat Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultrural, en anunciar dels dels micròfons de RAC1 que no optaria a la relecció en l'assemblea general de l'entitat prevista per a finals de febrer. Un missatge que anava dirigit a altres personatges fonamentals del procés, especialment dels dies àlgids del 2017, com ara Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. El partit de l'expresident de la Generalitat, però, no s'ha sentit al·ludit per la invitació de Cuixart, de qui "respecten" la decisió de deixar la primera fila. Elsa Artadi, portaveu de Junts, ha indicat que "cada organització és diferent" i que cadascú "ja trobarà el seu moment".
Artadi, de fet, també ha posat en valor el fet que la formació independentista va celebrar un congrés fundacional fa tan sols un any i mig, de manera que no veu urgent la renovació de lideratges. "Seguim sense viure en una situació de normalitat. Al marge de situacions que s'han pogut donar, com els indults, no hi ha solució política. No ho dic com una resposta a Cuixart. Cada organització i situació personal és diferent", ha ressaltat la portaveu de la formació en la roda de premsa posterior a l'executiva. La setmana passada, en ser preguntada sobre si Puigdemont deixaria la presidència del partit, va indicar que no s'havia traslladat a la direcció i que, en tot cas, un moviment així només es podia dur a terme a través d'un procés congressual, previst per al 2024.
En el consell nacional de Junts celebrat aquest cap de setmana, Jordi Sànchez, secretari general de la formació, ja va tancar la porta al debat sobre els lideratges obert per la renúncia de Cuixart, que deixa el càrrec a Òmnium després de no aconseguir que els principals actors de l'independentisme acordin un full de ruta estratègic consensuat més enllà del que pugui passar amb la taula de diàleg. Sànchez va recordar que ell és el màxim dirigent orgànic de Junts des de l'agost del 2020 i que, per tant, no és el moment de canviar. En el consell nacional no hi ha participar Puigdemont, que ja no va intervenir en la primera reunió de l'organisme, celebrada al setembre a Barcelona.
Al marge de les paraules del futur expresident d'Òmnium Cultural, Junts ha insistit aquest dilluns en les revelacions de l'excomissari José Manuel Villarejo sobre els vincles entre el CNI i els atemptats de Barcelona i de Cambrils del 17-A del 2017. En aquest sentit, Artadi ha exigit al govern espanyol que "desclassifiqui" la documentació per tal d'esclarir al màxim els fets, que ha sacsejat la política catalana. "Qui té interès en què no se sàpiga què va passar?", s'ha preguntat la portaveu de Junts, que també ha anunciat que portaran les paraules de Villarejo al Parlament Europeu.
Tot allò que fa referència a noms, fets o situacions relacionades amb els serveis secrets de l'Estat és considerat informació secreta i, per tant, no es pot fer pública. Les proves que assegura Villarejo que té per acreditar els vincles del CNI amb l'atemptat de Barcelona són, doncs, material classificat. D'acord amb l'actual llei espanyola, no es desclassificarà mai si no ho vol l'autoritat competent, en aquest cas el govern espanyol que ara presideix Pedro Sánchez. La Moncloa ha esquivat les paraules de Villarejo. Només Teresa Cunillera, en una de les últimes intervencions com a delegada del govern espanyol a Catalunya, va reclamar no fer cas de les paraules de Villarejo.
Artadi, de fet, també ha posat en valor el fet que la formació independentista va celebrar un congrés fundacional fa tan sols un any i mig, de manera que no veu urgent la renovació de lideratges. "Seguim sense viure en una situació de normalitat. Al marge de situacions que s'han pogut donar, com els indults, no hi ha solució política. No ho dic com una resposta a Cuixart. Cada organització i situació personal és diferent", ha ressaltat la portaveu de la formació en la roda de premsa posterior a l'executiva. La setmana passada, en ser preguntada sobre si Puigdemont deixaria la presidència del partit, va indicar que no s'havia traslladat a la direcció i que, en tot cas, un moviment així només es podia dur a terme a través d'un procés congressual, previst per al 2024.
En el consell nacional de Junts celebrat aquest cap de setmana, Jordi Sànchez, secretari general de la formació, ja va tancar la porta al debat sobre els lideratges obert per la renúncia de Cuixart, que deixa el càrrec a Òmnium després de no aconseguir que els principals actors de l'independentisme acordin un full de ruta estratègic consensuat més enllà del que pugui passar amb la taula de diàleg. Sànchez va recordar que ell és el màxim dirigent orgànic de Junts des de l'agost del 2020 i que, per tant, no és el moment de canviar. En el consell nacional no hi ha participar Puigdemont, que ja no va intervenir en la primera reunió de l'organisme, celebrada al setembre a Barcelona.
Al marge de les paraules del futur expresident d'Òmnium Cultural, Junts ha insistit aquest dilluns en les revelacions de l'excomissari José Manuel Villarejo sobre els vincles entre el CNI i els atemptats de Barcelona i de Cambrils del 17-A del 2017. En aquest sentit, Artadi ha exigit al govern espanyol que "desclassifiqui" la documentació per tal d'esclarir al màxim els fets, que ha sacsejat la política catalana. "Qui té interès en què no se sàpiga què va passar?", s'ha preguntat la portaveu de Junts, que també ha anunciat que portaran les paraules de Villarejo al Parlament Europeu.
Tot allò que fa referència a noms, fets o situacions relacionades amb els serveis secrets de l'Estat és considerat informació secreta i, per tant, no es pot fer pública. Les proves que assegura Villarejo que té per acreditar els vincles del CNI amb l'atemptat de Barcelona són, doncs, material classificat. D'acord amb l'actual llei espanyola, no es desclassificarà mai si no ho vol l'autoritat competent, en aquest cas el govern espanyol que ara presideix Pedro Sánchez. La Moncloa ha esquivat les paraules de Villarejo. Només Teresa Cunillera, en una de les últimes intervencions com a delegada del govern espanyol a Catalunya, va reclamar no fer cas de les paraules de Villarejo.