17
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
18:10h
Quan Maria Eugènia Gay va ser reelegida com a degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), el juliol passat, es va produir un canvi subtil en la seva candidatura. El col·legiat Jesús Sánchez García, fins aleshores secretari de la junta de govern, va passar al càrrec de vicedegà, és a dir, situant-se en la posició de sortida per ocupar el deganat de la institució en cas que aquell quedés vacant. Alguns esperaven que fos Carme Pintó, membre d'una altra família amb pes a l'ICAB, qui ocuparia el vicedeganat. Els estatuts deixen clar que si el degà o degana dimiteix, ha de ser el vicedegà qui ocupi el seu lloc per al temps que li quedi de mandat. S'eviten així noves eleccions.
Feia temps que el nom de Maria Eugènia Gay circulava en els ambients polítics per a un possible salt a la política espanyola. Fins i tot s'havia especulat amb la possibilitat d'una destinació al govern de Pedro Sánchez, presumiblement al ministeri de Justícia. En aquest sentit, la notícia del nomenament de la fins ara degana com a nova delegada del govern espanyol a Catalunya, den substitució de Teresa Cunillera, no ha agafat per sorpresa gairebé ningú al Col·legi de l'Advocacia.
Jesús Sánchez assumirà d'aquí a poc temps el deganat de l'ICAB. Fins ara ha estat, segons fonts col·legials, "l'home que mou els fils" de la casa, qui tenia cura del govern col·legial. També ha estat el "dur" de l'equip, en contraposició a una Maria Eugènia Gay de tracte més amable.
Entre els sectors més progressistes i catalanistes de l'ICAB, Jesús Sánchez ha estat vist sempre com l'exponent dels nuclis més conservadors de l'entitat (que tenen en José María Fuster Fabra un nom clau), poc sensible a la normalització lingüística i un home que ben poques vegades empra el català en les seves intervencions i escrits.
Abraçat a Carrizosa
Els seus crítics expliquen algun moment viscut durant la passada campanya electoral a l'ICAB, el juny passat. En aquella campanya, des de sectors unionistes es va atacar fort la candidatura alternativa de Gonçal Oliveros, derrotada finalment per Maria Eugènia Gay, per estar "polititzada". Però el cert és que des de la tribuna del Parlament, el dirigent de Ciutadans Carlos Carrizosa va fer una crida explícita a votar "contra" Oliveros i donar suport a la candidatura Gay-Sánchez.
Per si hi havia dubtes, en els tres dies en què es va poder votar a la seu de l'ICAB, es van ubicar unes carpes de les candidatures al davant de la seu col·legial. Carrizosa, advocat de formació, va ser un dels qui va deixar-se fotografiar amb els candidats de la llista continuista i es va abraçar de manera entusiasta amb Jesús Sánchez.
Format a la Universitat de Barcelona, el nou degà és soci fundador de Zahonero&Sánchez Abogados Asociados, és professor del màster en advocacia a la Universitat Pompeu Fabra i va ser professor de la Universitat Abat Oliba. Especialista en dret civil, financer i de consum, ha treballat a fons la temàtica de les clàusules abusives en els contractes amb consumidors.
Com a membre de la junta de l'ICAB, ha treballat en el camp de la formació, impulsant la creació de l'Institut I + Dret, que vol ser un centre d'excel·lència en formació jurídica. Ha participat en l'elaboració de diversos projectes legislatius, com la llei catalana 4/2016 de protecció al dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial i la llei espanyola 5/2018 de modificació de la llei en relació amb l'ocupació il·legal d'habitatges. Un dels seus àmbits d'interès és tot el referent al mecanisme de la segona oportunitat.
Feia temps que el nom de Maria Eugènia Gay circulava en els ambients polítics per a un possible salt a la política espanyola. Fins i tot s'havia especulat amb la possibilitat d'una destinació al govern de Pedro Sánchez, presumiblement al ministeri de Justícia. En aquest sentit, la notícia del nomenament de la fins ara degana com a nova delegada del govern espanyol a Catalunya, den substitució de Teresa Cunillera, no ha agafat per sorpresa gairebé ningú al Col·legi de l'Advocacia.
Jesús Sánchez assumirà d'aquí a poc temps el deganat de l'ICAB. Fins ara ha estat, segons fonts col·legials, "l'home que mou els fils" de la casa, qui tenia cura del govern col·legial. També ha estat el "dur" de l'equip, en contraposició a una Maria Eugènia Gay de tracte més amable.
Entre els sectors més progressistes i catalanistes de l'ICAB, Jesús Sánchez ha estat vist sempre com l'exponent dels nuclis més conservadors de l'entitat (que tenen en José María Fuster Fabra un nom clau), poc sensible a la normalització lingüística i un home que ben poques vegades empra el català en les seves intervencions i escrits.
Abraçat a Carrizosa
Els seus crítics expliquen algun moment viscut durant la passada campanya electoral a l'ICAB, el juny passat. En aquella campanya, des de sectors unionistes es va atacar fort la candidatura alternativa de Gonçal Oliveros, derrotada finalment per Maria Eugènia Gay, per estar "polititzada". Però el cert és que des de la tribuna del Parlament, el dirigent de Ciutadans Carlos Carrizosa va fer una crida explícita a votar "contra" Oliveros i donar suport a la candidatura Gay-Sánchez.
Per si hi havia dubtes, en els tres dies en què es va poder votar a la seu de l'ICAB, es van ubicar unes carpes de les candidatures al davant de la seu col·legial. Carrizosa, advocat de formació, va ser un dels qui va deixar-se fotografiar amb els candidats de la llista continuista i es va abraçar de manera entusiasta amb Jesús Sánchez.
Format a la Universitat de Barcelona, el nou degà és soci fundador de Zahonero&Sánchez Abogados Asociados, és professor del màster en advocacia a la Universitat Pompeu Fabra i va ser professor de la Universitat Abat Oliba. Especialista en dret civil, financer i de consum, ha treballat a fons la temàtica de les clàusules abusives en els contractes amb consumidors.
Com a membre de la junta de l'ICAB, ha treballat en el camp de la formació, impulsant la creació de l'Institut I + Dret, que vol ser un centre d'excel·lència en formació jurídica. Ha participat en l'elaboració de diversos projectes legislatius, com la llei catalana 4/2016 de protecció al dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial i la llei espanyola 5/2018 de modificació de la llei en relació amb l'ocupació il·legal d'habitatges. Un dels seus àmbits d'interès és tot el referent al mecanisme de la segona oportunitat.