16
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
11:50h
El secretari general de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Francesc Xavier Vila, ha defensat que el Pacte Nacional per la Llengua busca blindar la política lingüística perquè aquesta no es converteixi en “una arma llancívola que impedeixi que es desenvolupi de forma consensuada” entre les entitats lingüístiques, socials i partits.
Vila ha aplaudit que el pacte -obert a tots els agents que reconeguin la unitat de la llengua i la urgència de blindar-la- compti amb el suport d'ERC, Junts, els Comuns, la CUP i, finalment, l'aval del PSC, per reunir "universos culturals i ideològics diferents".
Ha desitjat personalment que se sumessin partits que ara no hi són, com el PP: "El PP, durant molts anys, no jugava amb la llengua com ho fan alguns dels seus líders, sobretot estatals", i ha criticat declaracions del líder popular, Pablo Casado, sobre la situació del català a les aules, que segons Vila "no corresponen a la realitat".
"Hi ha un sector de partits, que són el 15% de l'arc parlamentari, que tenen una fixació a fer que el català passi a ser residual i, si pot ser, que desaparegui. Això els dona vots a alguns territoris de l'Estat", ha afegit.
També ha explicat que el Pacte Nacional per la Llengua vol posar les bases per veure les àrees on més cal ocupar-se i les recomanacions a prendre, buscant que sigui "assumible per al màxim espectre possible" de partits i sectors socials, i permeti el joc a governs de diferent signe.
Vila ha subratllat que els objectius finals del pacte són "amples i exigents" i passen perquè la població domini les dues llengües cooficials i que el català es pugui utilitzar en tots els àmbits de manera progressiva.
Sobre la situació del català, ha advertit que és “complexa i globalment delicada perquè hi ha tendències negatives i factors preocupants”, encara que aposta per tenir una actitud proactiva i positiva i impulsar polítiques adequades perquè la situació, diu, és reversible.
Les aules, un "camp de batalla"
Preguntat sobre les sentències del 25% de castellà a les aules de Catalunya, ha respost que hi ha una "paradoxa" perquè es posa el focus "en el com i no en l'objectiu", que és que els estudiants es graduïn dominant les llengües oficials i tenint un bon nivell en almenys una llengua estrangera.
Per a Vila, "fa temps que s'està polititzant i convertint en un camp de batalla el com" s'assoleix aquest objectiu, i veu necessari que els mitjans amb què s'aconsegueixin estiguin consensuats per la comunitat educativa.
Tot i que no preveu un augment de casos com el de l'escola de Canet de Mar, diu que hi ha "algunes aules amb processos judicials en marxa" per aquesta qüestió, però que"són demandes minoritàries". Considera que "el que hi ha hagut és una interpretació molt discutible per part d'alts tribunals que han anat creant aquest problema del 25%" a partir d'una sentència que ha titllat d'"arbitrària".
Vila adverteix d'una conscienciació més gran de les plataformes audiovisuals amb el català
Preguntat per si considera suficients les quotes acordades en la llei audiovisual estatal, ha respost que "mai són les desitjades, però sempre són molt més que les que hi havia fins ara", i ha advertit d'una conscienciació més gran per part de les plataformes per incloure contingut en català al seu catàleg.
Ha defensat que TV3 "ha de tornar a ser un motor de producció i doblatge d'audiovisual per a nens, adolescents i joves, un col·lectiu abandonat la darrera dècada", i que aquest nou contingut s'ha d'exhibir en nous formats i canals per apel·lar els joves i trencar així amb el cercle viciós que segons ell hi ha entre l'oferta i la demanda de l'audiovisual català.
Sobre les peticions que us traslladen les entitats de la llengua, ha dit que passen per reforçar l'accessibilitat a la llengua i la producció i l'oferta de continguts audiovisuals, així com incentivar-ne l'ús per part de les persones que arriben a Catalunya i revertir-ne la inequitat lingüística.
I ha subratllat la necessitat que el sistema educatiu formi persones competents en català, a més de potenciar l'atenció al client en català a comerços locals perquè "recuperin la seva funció integradora i de cohesió social".
Vila ha aplaudit que el pacte -obert a tots els agents que reconeguin la unitat de la llengua i la urgència de blindar-la- compti amb el suport d'ERC, Junts, els Comuns, la CUP i, finalment, l'aval del PSC, per reunir "universos culturals i ideològics diferents".
Ha desitjat personalment que se sumessin partits que ara no hi són, com el PP: "El PP, durant molts anys, no jugava amb la llengua com ho fan alguns dels seus líders, sobretot estatals", i ha criticat declaracions del líder popular, Pablo Casado, sobre la situació del català a les aules, que segons Vila "no corresponen a la realitat".
"Hi ha un sector de partits, que són el 15% de l'arc parlamentari, que tenen una fixació a fer que el català passi a ser residual i, si pot ser, que desaparegui. Això els dona vots a alguns territoris de l'Estat", ha afegit.
També ha explicat que el Pacte Nacional per la Llengua vol posar les bases per veure les àrees on més cal ocupar-se i les recomanacions a prendre, buscant que sigui "assumible per al màxim espectre possible" de partits i sectors socials, i permeti el joc a governs de diferent signe.
Vila ha subratllat que els objectius finals del pacte són "amples i exigents" i passen perquè la població domini les dues llengües cooficials i que el català es pugui utilitzar en tots els àmbits de manera progressiva.
Sobre la situació del català, ha advertit que és “complexa i globalment delicada perquè hi ha tendències negatives i factors preocupants”, encara que aposta per tenir una actitud proactiva i positiva i impulsar polítiques adequades perquè la situació, diu, és reversible.
Les aules, un "camp de batalla"
Preguntat sobre les sentències del 25% de castellà a les aules de Catalunya, ha respost que hi ha una "paradoxa" perquè es posa el focus "en el com i no en l'objectiu", que és que els estudiants es graduïn dominant les llengües oficials i tenint un bon nivell en almenys una llengua estrangera.
Per a Vila, "fa temps que s'està polititzant i convertint en un camp de batalla el com" s'assoleix aquest objectiu, i veu necessari que els mitjans amb què s'aconsegueixin estiguin consensuats per la comunitat educativa.
Tot i que no preveu un augment de casos com el de l'escola de Canet de Mar, diu que hi ha "algunes aules amb processos judicials en marxa" per aquesta qüestió, però que"són demandes minoritàries". Considera que "el que hi ha hagut és una interpretació molt discutible per part d'alts tribunals que han anat creant aquest problema del 25%" a partir d'una sentència que ha titllat d'"arbitrària".
Vila adverteix d'una conscienciació més gran de les plataformes audiovisuals amb el català
Preguntat per si considera suficients les quotes acordades en la llei audiovisual estatal, ha respost que "mai són les desitjades, però sempre són molt més que les que hi havia fins ara", i ha advertit d'una conscienciació més gran per part de les plataformes per incloure contingut en català al seu catàleg.
Ha defensat que TV3 "ha de tornar a ser un motor de producció i doblatge d'audiovisual per a nens, adolescents i joves, un col·lectiu abandonat la darrera dècada", i que aquest nou contingut s'ha d'exhibir en nous formats i canals per apel·lar els joves i trencar així amb el cercle viciós que segons ell hi ha entre l'oferta i la demanda de l'audiovisual català.
Sobre les peticions que us traslladen les entitats de la llengua, ha dit que passen per reforçar l'accessibilitat a la llengua i la producció i l'oferta de continguts audiovisuals, així com incentivar-ne l'ús per part de les persones que arriben a Catalunya i revertir-ne la inequitat lingüística.
I ha subratllat la necessitat que el sistema educatiu formi persones competents en català, a més de potenciar l'atenció al client en català a comerços locals perquè "recuperin la seva funció integradora i de cohesió social".