15
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
16:48h
Junts ja té en marxa la maquinària per a les eleccions municipals del 2023, les primeres d'àmbit local en les quals participarà com a partit des del seu naixement. En un consell nacional presencial -amb els membres de la direcció i els consellers en un plató a Sant Just Desvern- i telemàtic, la formació ha efectuat el "tret de sortida per guanyar" les eleccions municipals, segons ha indicat el secretari general de la formació, Jordi Sànchez. El màxim dirigent orgànic del partit ha situat Junts com a garant de consecució de la independència si es converteix en primera força arreu del territori. "Portarem el bon Govern en tots els municipis, i en formarem part allà on sigui possible. Renunciar-hi és facilitar que altres partits ho facin. Ho aspirem tot", ha subratllat. Bona part del seu discurs, però, s'ha centrat en reclamar la "construcció d'alternatives" davant del "fracàs" del diàleg, aposta estratègica d'ERC que fins ara no dona fruits. També ha avisat que, sense Junts ni Carles Puigdemont, no hi pot haver solució política. Ha arribat el moment, ha considerat, de fer "avaluació" de l'acord de Govern.
Davant les crítiques que rep el partit per centrar-se exclusivament en el procés, Sànchez també ha vogut exhibir la bona gestió com a principal motor de Junts de cara al 2023. En clau estratègica, el secretari general de Junts ha indicat que només un referèndum acordat substuirà l'1-O, tot i que ha avisat que no hi ha "cap senyal" que això sigui possible. "Nosaltres no combregarem amb rodes de molí. No acceptarem a qualsevol prou aparences d'allò que sabem que el govern espanyol no vol materialitzar. Lamentablement, veiem com el transcurs de les setmanes i dels mesos ens donen la raó en allò que vam advertir fa molt de temps: no hi ha les condicions per part de l'Estat de resoldre el conflicte", ha insistit. "Que ningú responsabilitzi Junts del fracàs d'una realitat anunciada, com és el fracàs de la taula de diàleg. No som responsables del fracàs, som qui ha anunciat que la taula no tindria recorregut", ha indicat.
"Ara que tothom comença a plantejar la realitat tal com és, demanem que no se'ns faci responsable del fracàs de la gent que va creure que podria, de manera permanent, enganyar la ciutadania amb l'aposta per aquesta taula. La responsabilitat és única de l'Estat", ha apuntat Sànchez, que ha demanat el referèndum i posar fi a la repressió a través de l'amnistia. També s'ha queixat del fet que no s'impulsi la reforma de la sedició, desada en un calaix fins almenys l'any vinent. També ha avisat que Junts no avalarà en cap moment un nou Estatut. "No és la solució als problemes que hi ha entre Catalunya i l'estat espanyol. Qui vulgui això, que ho faci, que ho raoni, o que ens expliqui com construirà un Estatut que donarà solucions a les aspiracions del país", ha indicat.
Segons Sànchez, cal que els "federalistes de bona fe" es "desenganyin". "La disjuntiva és entre la independència i la decadència d'un model autonòmic marcat per al cafè per a tothom. I aquí no ens hi trobaran. Tenim la nostra força, perquè formem part d'una majoria independentista amb un pes molt important. I ho vull dir ben clar: no hi ha solució sense Junts ni sense Puigdemont". "Ha arribat el moment que els acords de la majoria independentista del mes de maig comencin a ser avaluats. Nosaltres mantenim la mà estesa perquè sabem que és l'única via possible per refer les confiances per dur el país a la independència. Ara toca avaluar els acords, hi ha recorregut en alguns aspectes. És el moment de construir alternatives al diàleg", ha subratllat.
Aconseguir la independència des dels municipis
"Sense els municipis, aquest país no serà independent ni serà capaç de tornar a preparar un embat contra un Estat que nega la possibilitat que els homes i les dones d'aquest país decidim el nostre futur", ha ressaltat Sànchez, que ha demanat "milers i milers de regidors alineats" per aconseguir la independència. "I per això és imprescindible que Junts sigui la primera força", ha remarcat. "Tenim el convenciment que podem guanyar les eleccions del 2023 amb la determinació de deixar-nos la pell. Sabem que en aquests comicis Junts culmina un cicle electoral", ha ressaltat.
Segons Sànchez, el partit tindrà "presència" en la majoria de pobles i ciutats del país. "Tindrem les millors llistes i la millor gent perquè els municipis estiguin encapçalats per alcaldes que representen el projecte de Junts. Aquest és el repte. Ens venen mesos d'enorme intensitat", ha indicat Sànchez, que ha demanat "reforçar" el projecte del partit que lidera Carles Puigdemont, que no ha intervingut en el consell nacional. "El nostre ADN és que només des de la normalitat de la independència podrem garantir que el català tingui normalitat en el nostre espai nacional, com totes les llengües pròpies", ha remarcat el secretari general, en referència a la necessitat de culminar el camí cap a l'estat propi per garantir el manteniment dels trets principals del país.
Ha estat en aquest punt quan Sànchez ha acusat l'Estat de "negar el pa i la sal" a Catalunya per decidir el seu futur. "Veiem dia rere dia com el govern espanyol actual està determinat a limitar el nostre autogovern, en reconquerir competències que el sistema estatutari i constitucional havien validat", ha reflexionat el secretari general de Junts. "Nosaltres esperem ben poc d'aquest Estat, només sortir-ne quan abans millor, perquè és l'únic que ens garantirà els recursos suficients", ha remarcat Sànchez. "Estem veient de manera sistemàtica com alguns s'encaparren en contraposar independència i bon govern. Amb Junts no podran: naixem amb la determinació de culminar el procés des del compromís amb l'acció pública", ha ressaltat el dirigent independentista.
Ha posat com a exemple els departaments del Govern de coalició liderats per Junts, especialment el d'Economia que lidera Jaume Giró. "Hem liderat l'aprovació dels pressupostos. Som el partit de la Catalunya del sí al progrés", ha apuntat Sànchez, que ha posat l'accent en la necessitat de tenir plena sobirania per no estar sotmesos al "drenatge fiscal" de l'Estat. "Catalunya està sistemàticament castigada en molts fronts", ha apuntat Sànchez, que ha acusat l'Estat d'interposar recursos al Tribunal Constitucional (TC) per "laminar" competències. "No se'ns deixa exercir competències i se'ns diu que només estem preocupats per la independència. Sí, perquè només amb la independència podrem gestionar els problemes del nostre país", ha indicat.
Com és el reglament per concórrer a les municipals?
El reglament municipal ja aprovat. Ha rebut el suport del 85% dels consellers nacionals, amb un 9% d'abstencions i un 5% en contra. Està dividit en 24 articles, entra al detall de com s'han d'escollir els candidats -amb o sense primàries, sempre en funció de la dimensió del municipi- i permet una pista d'aterratge per als alcaldes i regidors del PDECat. Per participar en les primàries no cal ser afiliat ni simpatitzant de Junts. En el cas dels batlles, n'hi ha prou fent-se simpatitzant per optar a la reelecció. La versió que es vota aquest dissabte és l'última proposta de la direcció, que ha escoltat les bases i les assemblees territorials abans d'elaborar el text definitiu, que ocupa nou pàgines.
Fa mesos que la formació que lidera Carles Puigdemont prova de seduir el món municipal postconvergent, que s'ha convertit en el principal motor de resistència d'unes sigles que ara van camí d'integrar-se en el nou projecte liderat per Àngels Chacón, Centrem Catalunya, que s'ha presentat aquest dimarts a Barcelona. Més d'un centenar d'alcaldes no van fer el pas del PDECat a Junts, i el partit de Puigdemont ha esquivat en tot moment un pacte global entre les dues formacions. Això vol dir, per tant, que la solució hauria de ser individual, persona a persona, que és precisament el que abona el reglament. Els postconvergents encara disposen d'alcaldies rellevants: Mollerussa, Reus, Tortosa, Vilafranca del Penedès, Lloret de Mar i Igualada, entre d'altres.
L'article 4 del reglament estableix que les persones que exerceixin l'alcaldia d'un ens local i siguin "afiliades o simpatitzants" a la base de dades de Junts abans del 28 de febrer del 2022 -i així ho manifestin- poden ser considerats candidats a valorar per part de l'anomenada comissió territorial municipal (CMT), l'organisme intern que dirigirà tot el procés fins a les municipals. Això vol dir, en essència, que si un alcalde del PDECat es fa simpatitzant de Junts abans que acabi el mes de febrer, pot ser considerat un candidat a tenir en compte per part de la direcció. Dirigents consultats per NacióDigital assenyalen que això -i la capacitat d'anar a primàries sense ser militant- és un "pont de plata" de cara a la incorporació de veus locals rellevants del PDECat.
En les últimes setmanes hi ha hagut un fort debat en diversos grups interns del partit de Puigdemont sobre la conveniència de fitxar alcaldes postconvergents. En resum, les posicions són aquestes: els que s'inclinen per eixamplar les fronteres del partit, i els que donen més importància a les ferides -tan personals com polítiques- produïdes amb el trencament del del 2020. A tot plegat s'hi suma, també, el fet que alcaldes del PDECat observen amb recel la posada en marxa de Centrem. Els postconvergents disposen dels drets electorals de cara a les municipals, perquè el 2019 eren els titulars legals de la coalició Junts per Catalunya, nom del qual van perdre el control l'estiu del 2020.
El reglament divideix en tres els escenaris per triar les llistes: municipis de menys de 50.000 habitants amb una coordinadora local vigent; municipis de menys de 50.000 habitants que no tenen una coordinadora local escollida; i els municipis de més de 50.000 habitants. En els dos primers casos, el pes sobre la decisió del cap de llista correspon a la CMT després d'escoltar el parer dels quadres locals. En el tercer, el reglament estableix com s'han de fer les primàries. En l'article 17 s'hi estableix que per presentar candidatura "no és necessari ser afiliat a Junts".
Davant les crítiques que rep el partit per centrar-se exclusivament en el procés, Sànchez també ha vogut exhibir la bona gestió com a principal motor de Junts de cara al 2023. En clau estratègica, el secretari general de Junts ha indicat que només un referèndum acordat substuirà l'1-O, tot i que ha avisat que no hi ha "cap senyal" que això sigui possible. "Nosaltres no combregarem amb rodes de molí. No acceptarem a qualsevol prou aparences d'allò que sabem que el govern espanyol no vol materialitzar. Lamentablement, veiem com el transcurs de les setmanes i dels mesos ens donen la raó en allò que vam advertir fa molt de temps: no hi ha les condicions per part de l'Estat de resoldre el conflicte", ha insistit. "Que ningú responsabilitzi Junts del fracàs d'una realitat anunciada, com és el fracàs de la taula de diàleg. No som responsables del fracàs, som qui ha anunciat que la taula no tindria recorregut", ha indicat.
"Ara que tothom comença a plantejar la realitat tal com és, demanem que no se'ns faci responsable del fracàs de la gent que va creure que podria, de manera permanent, enganyar la ciutadania amb l'aposta per aquesta taula. La responsabilitat és única de l'Estat", ha apuntat Sànchez, que ha demanat el referèndum i posar fi a la repressió a través de l'amnistia. També s'ha queixat del fet que no s'impulsi la reforma de la sedició, desada en un calaix fins almenys l'any vinent. També ha avisat que Junts no avalarà en cap moment un nou Estatut. "No és la solució als problemes que hi ha entre Catalunya i l'estat espanyol. Qui vulgui això, que ho faci, que ho raoni, o que ens expliqui com construirà un Estatut que donarà solucions a les aspiracions del país", ha indicat.
Segons Sànchez, cal que els "federalistes de bona fe" es "desenganyin". "La disjuntiva és entre la independència i la decadència d'un model autonòmic marcat per al cafè per a tothom. I aquí no ens hi trobaran. Tenim la nostra força, perquè formem part d'una majoria independentista amb un pes molt important. I ho vull dir ben clar: no hi ha solució sense Junts ni sense Puigdemont". "Ha arribat el moment que els acords de la majoria independentista del mes de maig comencin a ser avaluats. Nosaltres mantenim la mà estesa perquè sabem que és l'única via possible per refer les confiances per dur el país a la independència. Ara toca avaluar els acords, hi ha recorregut en alguns aspectes. És el moment de construir alternatives al diàleg", ha subratllat.
Aconseguir la independència des dels municipis
"Sense els municipis, aquest país no serà independent ni serà capaç de tornar a preparar un embat contra un Estat que nega la possibilitat que els homes i les dones d'aquest país decidim el nostre futur", ha ressaltat Sànchez, que ha demanat "milers i milers de regidors alineats" per aconseguir la independència. "I per això és imprescindible que Junts sigui la primera força", ha remarcat. "Tenim el convenciment que podem guanyar les eleccions del 2023 amb la determinació de deixar-nos la pell. Sabem que en aquests comicis Junts culmina un cicle electoral", ha ressaltat.
Segons Sànchez, el partit tindrà "presència" en la majoria de pobles i ciutats del país. "Tindrem les millors llistes i la millor gent perquè els municipis estiguin encapçalats per alcaldes que representen el projecte de Junts. Aquest és el repte. Ens venen mesos d'enorme intensitat", ha indicat Sànchez, que ha demanat "reforçar" el projecte del partit que lidera Carles Puigdemont, que no ha intervingut en el consell nacional. "El nostre ADN és que només des de la normalitat de la independència podrem garantir que el català tingui normalitat en el nostre espai nacional, com totes les llengües pròpies", ha remarcat el secretari general, en referència a la necessitat de culminar el camí cap a l'estat propi per garantir el manteniment dels trets principals del país.
Ha estat en aquest punt quan Sànchez ha acusat l'Estat de "negar el pa i la sal" a Catalunya per decidir el seu futur. "Veiem dia rere dia com el govern espanyol actual està determinat a limitar el nostre autogovern, en reconquerir competències que el sistema estatutari i constitucional havien validat", ha reflexionat el secretari general de Junts. "Nosaltres esperem ben poc d'aquest Estat, només sortir-ne quan abans millor, perquè és l'únic que ens garantirà els recursos suficients", ha remarcat Sànchez. "Estem veient de manera sistemàtica com alguns s'encaparren en contraposar independència i bon govern. Amb Junts no podran: naixem amb la determinació de culminar el procés des del compromís amb l'acció pública", ha ressaltat el dirigent independentista.
Ha posat com a exemple els departaments del Govern de coalició liderats per Junts, especialment el d'Economia que lidera Jaume Giró. "Hem liderat l'aprovació dels pressupostos. Som el partit de la Catalunya del sí al progrés", ha apuntat Sànchez, que ha posat l'accent en la necessitat de tenir plena sobirania per no estar sotmesos al "drenatge fiscal" de l'Estat. "Catalunya està sistemàticament castigada en molts fronts", ha apuntat Sànchez, que ha acusat l'Estat d'interposar recursos al Tribunal Constitucional (TC) per "laminar" competències. "No se'ns deixa exercir competències i se'ns diu que només estem preocupats per la independència. Sí, perquè només amb la independència podrem gestionar els problemes del nostre país", ha indicat.
Com és el reglament per concórrer a les municipals?
El reglament municipal ja aprovat. Ha rebut el suport del 85% dels consellers nacionals, amb un 9% d'abstencions i un 5% en contra. Està dividit en 24 articles, entra al detall de com s'han d'escollir els candidats -amb o sense primàries, sempre en funció de la dimensió del municipi- i permet una pista d'aterratge per als alcaldes i regidors del PDECat. Per participar en les primàries no cal ser afiliat ni simpatitzant de Junts. En el cas dels batlles, n'hi ha prou fent-se simpatitzant per optar a la reelecció. La versió que es vota aquest dissabte és l'última proposta de la direcció, que ha escoltat les bases i les assemblees territorials abans d'elaborar el text definitiu, que ocupa nou pàgines.
Fa mesos que la formació que lidera Carles Puigdemont prova de seduir el món municipal postconvergent, que s'ha convertit en el principal motor de resistència d'unes sigles que ara van camí d'integrar-se en el nou projecte liderat per Àngels Chacón, Centrem Catalunya, que s'ha presentat aquest dimarts a Barcelona. Més d'un centenar d'alcaldes no van fer el pas del PDECat a Junts, i el partit de Puigdemont ha esquivat en tot moment un pacte global entre les dues formacions. Això vol dir, per tant, que la solució hauria de ser individual, persona a persona, que és precisament el que abona el reglament. Els postconvergents encara disposen d'alcaldies rellevants: Mollerussa, Reus, Tortosa, Vilafranca del Penedès, Lloret de Mar i Igualada, entre d'altres.
L'article 4 del reglament estableix que les persones que exerceixin l'alcaldia d'un ens local i siguin "afiliades o simpatitzants" a la base de dades de Junts abans del 28 de febrer del 2022 -i així ho manifestin- poden ser considerats candidats a valorar per part de l'anomenada comissió territorial municipal (CMT), l'organisme intern que dirigirà tot el procés fins a les municipals. Això vol dir, en essència, que si un alcalde del PDECat es fa simpatitzant de Junts abans que acabi el mes de febrer, pot ser considerat un candidat a tenir en compte per part de la direcció. Dirigents consultats per NacióDigital assenyalen que això -i la capacitat d'anar a primàries sense ser militant- és un "pont de plata" de cara a la incorporació de veus locals rellevants del PDECat.
En les últimes setmanes hi ha hagut un fort debat en diversos grups interns del partit de Puigdemont sobre la conveniència de fitxar alcaldes postconvergents. En resum, les posicions són aquestes: els que s'inclinen per eixamplar les fronteres del partit, i els que donen més importància a les ferides -tan personals com polítiques- produïdes amb el trencament del del 2020. A tot plegat s'hi suma, també, el fet que alcaldes del PDECat observen amb recel la posada en marxa de Centrem. Els postconvergents disposen dels drets electorals de cara a les municipals, perquè el 2019 eren els titulars legals de la coalició Junts per Catalunya, nom del qual van perdre el control l'estiu del 2020.
El reglament divideix en tres els escenaris per triar les llistes: municipis de menys de 50.000 habitants amb una coordinadora local vigent; municipis de menys de 50.000 habitants que no tenen una coordinadora local escollida; i els municipis de més de 50.000 habitants. En els dos primers casos, el pes sobre la decisió del cap de llista correspon a la CMT després d'escoltar el parer dels quadres locals. En el tercer, el reglament estableix com s'han de fer les primàries. En l'article 17 s'hi estableix que per presentar candidatura "no és necessari ser afiliat a Junts".