14
de gener
del
2022
Actualitzat
el
17
de gener
a les
8:22h
El 16 de juliol, fa tan sols mig any, Jordi Cuixart va oficiar de mestre de cerimònies del retrobament físic entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras després de la sortida de la presó dels indultats per l'1-O. Va ser a Elna, on Òmnium Cultural va celebrar els seixanta anys de vida. El president de l'entitat aspirava a erigir-se com l'argamassa del sobiranisme després d'una etapa marcada pels retrets, i la fotografia de tots tres a l'escenari va ser entesa com un missatge inequívoc: "Us heu d'entendre". Passats aquests mesos, Cuixart ha pres una determinació contundent, sense marxa enrere: el mes vinent deixarà de ser el líder d'Òmnium i, si els socis ho avalen, el rellevarà Xavier Antich. La decisió és indestriable de la situació que travessa l'independentisme i de la incapacitat d'ERC, Junts i la CUP d'acordar un full de ruta estratègic sobre el procés.
L'adeu de Cuixart, verbalitzat a RAC1, ja era conegut per la junta directiva de l'entitat, i ha estat comunicat en les últimes hores a Puigdemont i a Junqueras. La renúncia a continuar a la presidència d'Òmnium -càrrec que ha exercit majoritàriament des de la presó, on va estar tancat des del 16 d'octubre del 2017 fins el 23 de juny del 2021- arriba en un moment en què les reunions periòdiques de coordinació entre partits i entitats, estipulades en l'acord de legislatura entre ERC i Junts, no estan servint per traçar una estratègia unitària. En essència, el missatge que trasllada Cuixart amb l'adeu és que és el primer dirigent protagonista del 2017 -juntament amb Jordi Sànchez, va ser el primer en perdre la llibertat pel seu rol en el procés- que plega de primera fila. D'aquesta manera, a banda, s'aixeca el tabú sobre el relleu dels lideratges en la cúpula independentista, carpeta que genera rebombori de portes endins.
"Calen nous lideratges", ha assenyalat Cuixart, que ha afegit: "No podem renunciar a Puigdemont, Junqueras o Gabriel, però és obvi que en la situació actual, que cal una estratègia compartida, calen nous lideratges que propiciïn que es pugui dur a terme aquesta estratègia compartida". "Aquesta decisió ens interpel·la a tots", ha insistit l'encara president d'Òmnium, que continuarà com a activista de base. Al llarg de tots aquests anys, Cuixart ha estat l'artífex del creixement de l'entitat en nombre de socis, i ha posat paraules a un dels principals lemes de l'independentisme: "Ho tornarem a fer". El va estrenar en el torn final de paraula davant del Tribunal Suprem, que el va condemnar a nou anys de presó pel seu paper en els fets del 2017.
Cuixart va arribar a la presidència d'Òmnium el 2015, just abans que es confegís la candidatura de Junts pel Sí, en la qual s'hi va implicar directament la seva predecessora, Muriel Casals, que en va ser la número dos. El tàndem Casals-Carme Forcadell, primera presidenta de l'ANC, va deixar pas aquell any a la nova dupla formada per Cuixart i Jordi Sànchez, que van acabar sent coneguts com els Jordis des del moment en què van entrar a la presó. El líder d'Òmnium, al llarg de tots aquests anys, ha estat protagonista dels moments àlgids del procés -els va viure en directe dins l'estat major- i també testimoni de les pugnes partidistes enquistades entre ERC i Junts.
El dirigent independentista és un dels que més esforços ha fet per reunir -de manera física o telemàtica- Puigdemont i Junqueras. En els últims mesos ha publicat un llibre en el qual defensa la celebració d'un nou referèndum "sense adjectius", per bé que en una entrevista a NacióDigital va concretar que aquesta votació havia d'estar apadrinada institucionalment. "L'ha de convocar la Generalitat", va indicar. "Malgrat ser conscient que avui la realitat del país és diferent a la de fa quatre anys, diem que no hi podem renunciar, al referèndum, i que no hi volem renunciar. Emplacem els polítics a la celebració d'aquest referèndum sense adjectius quan abans millor. Aquest quan abans millor és entenent que ha de ser en el marc d'una estratègia compartida", va ressaltar.
La nova etapa d'Òmnium, en mans de Xavier Antich
Cuixart marxa, i amb ell qui ha estat tots aquests anys el seu "company de ticket", Marcel Mauri, que va tenir un paper destacat com a cara visible de l'entitat quan el seu president va estar tancat a la presó. A l'espera de rebre l'aval dels socis el 26 de febrer -Òmnium ja prepara un gran acte per acomiadar el seu president-, el successor de Cuixart serà el filòsof i escriptor Xavier Antich. Nascut a la Seu d'Urgell l'any 1962, Antich és un activista i professor universitari vinculat a la cultura, autor de diversos llibres i que des de 2017 forma part de la junta directiva d'Òmnium. "És el relleu natural", ha indicat Cuixart. Des de l'entitat, Antich ha estat un dels impulsors de l'Escola de Formació Guillem Agulló, inaugurada a finals de l'any passat, i el responsable de l'àrea de drets civils i polítics.
L'actual president i Mauri deixen Òmnium com l'entitat amb més socis del país -més de 180.000- i com l'únic espai de trobada del sobiranisme més ampli. Antich entoma el repte de mantenir l'organització en aquesta posició. "Volem ser útils, més que no pas importants", ha dit el candidat a la presidència. La seva gestió si accedeix a la presidència no tindrà grans diferències amb la que hi ha hagut fins ara i l'objectiu serà fer costat i enfortir els "grans consensos" de la societat catalana. "Treballarem com sempre per la construcció de grans consensos que ens permetin avançar. Som una entitat de picar pedra i construir, no de destruir", ha assegurat. L'entitat afrontarà aquesta "nova etapa del procés", com l'ha batejada Antich, amb un nou lideratge que, ara com ara, no té l'ascendència de Cuixart en el si del moviment.
Sis mesos després de l'acte d'Elna, que va suposar el retrobament entre Puigdemont i Junqueras, Cuixart es converteix en el primer dels principals dirigents independentistes que van pilotar el procés el 2017 que fa un pas enrere. Només el temps dirà si la resta d'actors se senten interpel·lats pel moviment del president d'Òmnium i si comparteixen el diagnòstic de l'entitat d'apostar per "nous lideratges" que aportin una "nova mirada", i que ajudin a construir una estratègia compartida -especialment si la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat, com fins ara, no dona fruits- que permeti al moviment independentista sortir de l'atzucac on va entrar aviat farà cinc anys.
L'adeu de Cuixart, verbalitzat a RAC1, ja era conegut per la junta directiva de l'entitat, i ha estat comunicat en les últimes hores a Puigdemont i a Junqueras. La renúncia a continuar a la presidència d'Òmnium -càrrec que ha exercit majoritàriament des de la presó, on va estar tancat des del 16 d'octubre del 2017 fins el 23 de juny del 2021- arriba en un moment en què les reunions periòdiques de coordinació entre partits i entitats, estipulades en l'acord de legislatura entre ERC i Junts, no estan servint per traçar una estratègia unitària. En essència, el missatge que trasllada Cuixart amb l'adeu és que és el primer dirigent protagonista del 2017 -juntament amb Jordi Sànchez, va ser el primer en perdre la llibertat pel seu rol en el procés- que plega de primera fila. D'aquesta manera, a banda, s'aixeca el tabú sobre el relleu dels lideratges en la cúpula independentista, carpeta que genera rebombori de portes endins.
"Calen nous lideratges", ha assenyalat Cuixart, que ha afegit: "No podem renunciar a Puigdemont, Junqueras o Gabriel, però és obvi que en la situació actual, que cal una estratègia compartida, calen nous lideratges que propiciïn que es pugui dur a terme aquesta estratègia compartida". "Aquesta decisió ens interpel·la a tots", ha insistit l'encara president d'Òmnium, que continuarà com a activista de base. Al llarg de tots aquests anys, Cuixart ha estat l'artífex del creixement de l'entitat en nombre de socis, i ha posat paraules a un dels principals lemes de l'independentisme: "Ho tornarem a fer". El va estrenar en el torn final de paraula davant del Tribunal Suprem, que el va condemnar a nou anys de presó pel seu paper en els fets del 2017.
Cuixart va arribar a la presidència d'Òmnium el 2015, just abans que es confegís la candidatura de Junts pel Sí, en la qual s'hi va implicar directament la seva predecessora, Muriel Casals, que en va ser la número dos. El tàndem Casals-Carme Forcadell, primera presidenta de l'ANC, va deixar pas aquell any a la nova dupla formada per Cuixart i Jordi Sànchez, que van acabar sent coneguts com els Jordis des del moment en què van entrar a la presó. El líder d'Òmnium, al llarg de tots aquests anys, ha estat protagonista dels moments àlgids del procés -els va viure en directe dins l'estat major- i també testimoni de les pugnes partidistes enquistades entre ERC i Junts.
El dirigent independentista és un dels que més esforços ha fet per reunir -de manera física o telemàtica- Puigdemont i Junqueras. En els últims mesos ha publicat un llibre en el qual defensa la celebració d'un nou referèndum "sense adjectius", per bé que en una entrevista a NacióDigital va concretar que aquesta votació havia d'estar apadrinada institucionalment. "L'ha de convocar la Generalitat", va indicar. "Malgrat ser conscient que avui la realitat del país és diferent a la de fa quatre anys, diem que no hi podem renunciar, al referèndum, i que no hi volem renunciar. Emplacem els polítics a la celebració d'aquest referèndum sense adjectius quan abans millor. Aquest quan abans millor és entenent que ha de ser en el marc d'una estratègia compartida", va ressaltar.
La nova etapa d'Òmnium, en mans de Xavier Antich
Cuixart marxa, i amb ell qui ha estat tots aquests anys el seu "company de ticket", Marcel Mauri, que va tenir un paper destacat com a cara visible de l'entitat quan el seu president va estar tancat a la presó. A l'espera de rebre l'aval dels socis el 26 de febrer -Òmnium ja prepara un gran acte per acomiadar el seu president-, el successor de Cuixart serà el filòsof i escriptor Xavier Antich. Nascut a la Seu d'Urgell l'any 1962, Antich és un activista i professor universitari vinculat a la cultura, autor de diversos llibres i que des de 2017 forma part de la junta directiva d'Òmnium. "És el relleu natural", ha indicat Cuixart. Des de l'entitat, Antich ha estat un dels impulsors de l'Escola de Formació Guillem Agulló, inaugurada a finals de l'any passat, i el responsable de l'àrea de drets civils i polítics.
L'actual president i Mauri deixen Òmnium com l'entitat amb més socis del país -més de 180.000- i com l'únic espai de trobada del sobiranisme més ampli. Antich entoma el repte de mantenir l'organització en aquesta posició. "Volem ser útils, més que no pas importants", ha dit el candidat a la presidència. La seva gestió si accedeix a la presidència no tindrà grans diferències amb la que hi ha hagut fins ara i l'objectiu serà fer costat i enfortir els "grans consensos" de la societat catalana. "Treballarem com sempre per la construcció de grans consensos que ens permetin avançar. Som una entitat de picar pedra i construir, no de destruir", ha assegurat. L'entitat afrontarà aquesta "nova etapa del procés", com l'ha batejada Antich, amb un nou lideratge que, ara com ara, no té l'ascendència de Cuixart en el si del moviment.
Sis mesos després de l'acte d'Elna, que va suposar el retrobament entre Puigdemont i Junqueras, Cuixart es converteix en el primer dels principals dirigents independentistes que van pilotar el procés el 2017 que fa un pas enrere. Només el temps dirà si la resta d'actors se senten interpel·lats pel moviment del president d'Òmnium i si comparteixen el diagnòstic de l'entitat d'apostar per "nous lideratges" que aportin una "nova mirada", i que ajudin a construir una estratègia compartida -especialment si la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat, com fins ara, no dona fruits- que permeti al moviment independentista sortir de l'atzucac on va entrar aviat farà cinc anys.