16
de gener
del
2022
El pla normatiu presentat per la Moncloa per aquest 2022, amb 368 iniciatives, no inclou la reforma dels delictes de rebel·lió i de sedició, com tampoc el d'injúries a la Corona. S'hi suma el fet que la tercera trobada de la taula de negociació entre governs per afrontar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat no té data malgrat que inicialment el compromís era que se celebraria al mes de gener. Tot i això, els comuns mantenen que, després dels indults que al mes de juny van permetre la sortida de la presó dels líders independentistes que van impulsar l'1-O, resta pendent abordar la situació dels exiliats. La seva aposta, insisteixen, passa per la modificació del codi penal de dos delictes que no tenen encaix als ordenaments jurídics europeus.
La negociació d'aquesta qüestió entre Unides Podem i el PSOE "no avança gaire", segons admeten els propis comuns. Un cop han vist que la reforma no està inclosa en el pla de la Moncloa, el seu propòsit és "pressionar" tant des de dins del govern -via la vicepresidenta Yolanda Díaz i ministres com Joan Subirats- com des de fora portant la proposta directament a la taula de negociació. "La portarem si no es desencalla la negociació amb el PSOE", insisteixen, tot i que aquest escenari esbossaria una situació paradoxal: tres posicionaments diferenciats, el del PSOE per una banda; el de Podem, per l'altra; i el del Govern que presideix Pere Aragonès.
"La reforma per adequar-ho als estàndards europeus és un compromís del govern. És una qüestió de rellevància pels drets i llibertats de tota la ciutadania i no només pels dirigents independentistes que estan a Brussel·les. Els indults van ser una bona decisió, però cal seguir fent passos per desjudicialitzar la política", asseguren fonts properes a la vicepresidenta Díaz. També la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va insistir divendres en una entrevista a TV3 que aquesta reforma era un "compromís" del govern espanyol.
La proposta de reforma de la sedició va ser llançada per primera vegada pel president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, durant la campanya de les eleccions de l'abril del 2019. Posteriorment, l'agost del 2020, va ser lliurada al PSOE. Malgrat que el posicionament de l'arquitecte d'aquesta iniciativa és que aquests delictes haurien de quedar suprimits, ja va exposar en el seu moment que, sent "realista", el que seria més viable és que la tipificació d'aquests delictes estigués directament vinculat a l'ús explícit de la violència o d'armes.
"La modificació de la sedició al codi penal ha de fer-se per homologar-nos a Europa i respondre a la realitat actual", va arribar a defensar al setembre del 2020 des del Congrés dels Diputats l'aleshores ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. El pla inicial era presentar el projecte de reforma abans d'acabar l'any, però finalment, amb les eleccions del 14-F ja convocades, es van refredar les expectatives amb l'argument que era un "compromís de legislatura" i que, per tant, hi havia temps per endavant. Un cop aprovats els indults que van permetre la sortida dels dirigents empresonats, la successora de Campo al ministeri, Pilar Llop, també ha aparcat la proposta.
Els arguments del PSOE es basen en què no hi ha una majoria parlamentària suficient per poder aprovar aquesta reforma. De fet, els partits independentistes mai han expressat el seu suport explícit i mantenen que la seva opció és l'amnistia, proposta que Aragonès pretén defensar a la taula de negociació juntament amb l'autodeterminació. De portes endins, matisen que, en tot cas, caldria veure quina és la lletra petita d'aquesta reforma, que entenen que, si es fes, hauria de passar per la supressió d'aquests dos delictes que no tenen parangó europeu. A més, des de Junts entenen que una eventual modificació de la sedició no garanteix que Carles Puigdemont i la resta d'exiliats poguessin evitar la presó. L'expresident fia en aquests moments el seu futur a una resolució de la justícia europea que li permeti recuperar la immunitat com a eurodiputat.
En tot cas, tant ERC com Junts consideren que la fi de la repressió ha d'implicar una absolució general de tots els encausats amb una amnistia i que tant l'indult com una reforma del codi penal són solucions "parcials". A més, desconfien dels canvis de posicionament que el PSOE ha exhibit sobre aquesta qüestió en els darrers anys, que atribueixen a les seves pròpies necessitats per aprovar, per exemple, els pressupostos, o a la voluntat de no assumir riscos electorals.
Conscients del factor desestabilitzador que la situació de Puigdemont suposa tant per a la Moncloa com per a la legislatura catalana, el govern de Pedro Sánchez sosté que, ara per ara, la reforma del delicte de sedició "no és prioritària". El mateix ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va argumentar dimarts que "el gran repte" en el qual està concentrat la Moncloa és el de la recuperació econòmica amb la gestió dels 19.000 milions dels fons europeus.
Els comuns, però, insisteixen que no pensen renunciar a la reforma del codi penal, que entenen que, com la taula, "no haurien de quedar condicionades" pel calendari electoral. Descartada per al 2022, però, res fa pensar que el PSOE l'inclogui tampoc per al 2023, quan es lliurarà la batalla de les municipals, avantsala del cos a cos estatal amb la dreta de PP i Vox.
La negociació d'aquesta qüestió entre Unides Podem i el PSOE "no avança gaire", segons admeten els propis comuns. Un cop han vist que la reforma no està inclosa en el pla de la Moncloa, el seu propòsit és "pressionar" tant des de dins del govern -via la vicepresidenta Yolanda Díaz i ministres com Joan Subirats- com des de fora portant la proposta directament a la taula de negociació. "La portarem si no es desencalla la negociació amb el PSOE", insisteixen, tot i que aquest escenari esbossaria una situació paradoxal: tres posicionaments diferenciats, el del PSOE per una banda; el de Podem, per l'altra; i el del Govern que presideix Pere Aragonès.
"La reforma per adequar-ho als estàndards europeus és un compromís del govern. És una qüestió de rellevància pels drets i llibertats de tota la ciutadania i no només pels dirigents independentistes que estan a Brussel·les. Els indults van ser una bona decisió, però cal seguir fent passos per desjudicialitzar la política", asseguren fonts properes a la vicepresidenta Díaz. També la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va insistir divendres en una entrevista a TV3 que aquesta reforma era un "compromís" del govern espanyol.
"La reforma és una qüestió de rellevància pels drets i llibertats de tota la ciutadania i no només pels dirigents independentistes que estan a Brussel·les", defensen fonts properes a la vicepresidenta Yolanda Díaz
La proposta de reforma de la sedició va ser llançada per primera vegada pel president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, durant la campanya de les eleccions de l'abril del 2019. Posteriorment, l'agost del 2020, va ser lliurada al PSOE. Malgrat que el posicionament de l'arquitecte d'aquesta iniciativa és que aquests delictes haurien de quedar suprimits, ja va exposar en el seu moment que, sent "realista", el que seria més viable és que la tipificació d'aquests delictes estigués directament vinculat a l'ús explícit de la violència o d'armes.
"La modificació de la sedició al codi penal ha de fer-se per homologar-nos a Europa i respondre a la realitat actual", va arribar a defensar al setembre del 2020 des del Congrés dels Diputats l'aleshores ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. El pla inicial era presentar el projecte de reforma abans d'acabar l'any, però finalment, amb les eleccions del 14-F ja convocades, es van refredar les expectatives amb l'argument que era un "compromís de legislatura" i que, per tant, hi havia temps per endavant. Un cop aprovats els indults que van permetre la sortida dels dirigents empresonats, la successora de Campo al ministeri, Pilar Llop, també ha aparcat la proposta.
Els arguments del PSOE es basen en què no hi ha una majoria parlamentària suficient per poder aprovar aquesta reforma. De fet, els partits independentistes mai han expressat el seu suport explícit i mantenen que la seva opció és l'amnistia, proposta que Aragonès pretén defensar a la taula de negociació juntament amb l'autodeterminació. De portes endins, matisen que, en tot cas, caldria veure quina és la lletra petita d'aquesta reforma, que entenen que, si es fes, hauria de passar per la supressió d'aquests dos delictes que no tenen parangó europeu. A més, des de Junts entenen que una eventual modificació de la sedició no garanteix que Carles Puigdemont i la resta d'exiliats poguessin evitar la presó. L'expresident fia en aquests moments el seu futur a una resolució de la justícia europea que li permeti recuperar la immunitat com a eurodiputat.
En tot cas, tant ERC com Junts consideren que la fi de la repressió ha d'implicar una absolució general de tots els encausats amb una amnistia i que tant l'indult com una reforma del codi penal són solucions "parcials". A més, desconfien dels canvis de posicionament que el PSOE ha exhibit sobre aquesta qüestió en els darrers anys, que atribueixen a les seves pròpies necessitats per aprovar, per exemple, els pressupostos, o a la voluntat de no assumir riscos electorals.
Conscients del factor desestabilitzador que la situació de Puigdemont suposa tant per a la Moncloa com per a la legislatura catalana, el govern de Pedro Sánchez sosté que, ara per ara, la reforma del delicte de sedició "no és prioritària". El mateix ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va argumentar dimarts que "el gran repte" en el qual està concentrat la Moncloa és el de la recuperació econòmica amb la gestió dels 19.000 milions dels fons europeus.
Els comuns, però, insisteixen que no pensen renunciar a la reforma del codi penal, que entenen que, com la taula, "no haurien de quedar condicionades" pel calendari electoral. Descartada per al 2022, però, res fa pensar que el PSOE l'inclogui tampoc per al 2023, quan es lliurarà la batalla de les municipals, avantsala del cos a cos estatal amb la dreta de PP i Vox.