15
de gener
del
2022
Actualitzat
el
17
de gener
a les
11:10h
El Planta Baixa de TV3 arriba aquesta setmana als 500 programes i és un bon motiu per parlar-ne. Ricard Ustrell (Sabadell, 1990) va començar la seva trajectòria a Matadepera Ràdio i Ràdio Sabadell quan tenia tretze anys. Des d'aleshores, ha anat forjant una carrera que ha tingut capítols destacats conduint programes com El suplement a Catalunya Ràdio, la primera etapa de FAQS de TV3, el 2017, o dirigint Quatre Gats.
Director de la productora La Manchester Radiofònica, Ustrell -que acaba de ser pare d'una nena- rep NacióDigital al plató de Planta Baixa, on cada dia cuina una manera diferent d'explicar el que passa. En aquesta entrevista repassa el programa, el moment que viu TV3, l'anomenada infodèmia i com s'ha d'informar sobre l'extrema dreta.
- Primer de tot; us deixa dormir, la Lola?
- Sí. La veritat és que hem tingut molta sort perquè tothom m'explicava que això de la paternitat té coses que no són tan boniques com semblen, i hem tingut una nena que dorm molt i es porta molt bé. I ara que ja té tres mesos i mig, la cosa comença ja a ser més agraïda, comença a somriure, aixeca el cap. És divertit.
- Cinc-cents programes de Planta Baixa donen per un balanç. Quin en fa?
- Estic molt content de l'experiència que hem viscut. Han estat gairebé tres anys molt intensos. No ens esperàvem que hi hauria una pandèmia mundial que ho capgiraria molt, però ens ha posat a prova a nosaltres mateixos i crec que ens ha anat bé com a programa per veure que quan hi ha una cosa com aquesta, hi som, que quan passa alguna cosa, Planta Baixa hi és i ho explica. Això requereix una alta responsabilitat, però també ens ha de fer sentir molt orgullosos de la feina que estem fent.
- De fet, competeix amb programes que van d'Ana Rosa a Al Rojo Vivo. En què és més difícil de competir, amb la informació o amb la lleugeresa?
- Competim en una franja molt complicada perquè hi ha molt poca audiència comparada amb altres franges de televisió i alhora està molt disputada perquè tens l'Ana Rosa, la Griso, en Ferreras... A més, ara també tenim pel·lícules de la 2 que, de cop i volta, funcionen molt perquè la gent també està en un moment en què vol desconnectar d'aquesta actualitat tan trepidant i constant. Nosaltres, des d'un principi, vam intentar fer una aposta molt social, i fer el que ha de fer una televisió pública, que és fiscalitzar molt el Govern.
Aquesta és una combinació que ens ha funcionat des del principi. Aquesta tercera temporada hem fet apostes més arriscades, com un espai diari de successos, seccions d'entreteniment, que segurament es toca en altres formats d'altres cadenes, i crec que pot estar bé que comencem a fer un canvi de xip en algunes franges, perquè no tot sigui sempre política o denúncia.
- Va saltar a la televisió conduint el programa FAQS. Era en plena ebullició del procés. Com està vivint ara des de Planta Baixa la pèrdua d'interès per la política?
- Nosaltres, a Planta Baixa, abans teníem un polític cada dia. I ens vam adonar que això no interessava i que la gent desconnectava. També vam descobrir que els polítics cada vegada deien menys coses. Tu entrevistaves una persona i entrava per no dir-te res. Això ens va donar un espai més creatiu que ens ha permès donar importància a altres coses que expliquem. És veritat que aquest suflé que ha baixat també l'hem notat nosaltres, però que afecta tots els partits per igual. Crec que estem en un moment gris de la política. No apassiona massa el que està passant.
- Per què un programa així no l'haurien de fer els serveis informatius de TV3 en lloc d'una productora com la vostra?
- Això ho hauria de preguntar a la direcció de TV3. Quan la tele encarrega un programa a una productora és perquè pot aportar coses diferents de les que es fan internament. En el nostre cas hem intentat aportar noves maneres de fer i amb noves cares. I ho hem fet amb un to diferent del que fan servir els serveis informatius. La nostra feina principal no és informar, sinó entretenir, i ho fem sense renunciar al periodisme. Ho fem amb periodistes pel territori, pendents de l'actualitat, amb entrevistes, debats, seccions i també amb investigació i reporterisme… I per fer-ho som un equip de quaranta persones, amb els nostres equips de rodatge i de directe, amb quaranta col·laboradors. S'hi sumen una trentena de persones més de TV3. No és poca cosa. Potser per això tampoc ho podria fer ara mateix la tele directament, perquè calen molts recursos tècnics i humans que no pot aportar perquè es destinen a altres franges i formats.
- Ha rebut algunes crítiques per dur col·laboradors espanyols que s'expressen en castellà. Què els diries als qui ho critiquen?
- Ens critiquen per això, però l'informe del CAC diu que tenim més col·laboradors independentistes que no independentistes. Tenim Jordi Graupera, Maria Vila, Agnès Marquès, Rafael Faixedas... Tenim molts col·laboradors i el 98% d'ells són nascuts a Catalunya i parlen català. Hi ha una altra col·laboradora que és Manuela Carmena, és l'única. En altres temporades hi havia altres col·laboradors diferents, com Anton Costas, que parlava castellà però és català. Moltes crítiques es fan per desinformació. Fem un programa en català.
- Se'ls ha criticat també perquè en alguna ocasió s'han canviat al castellà en alguna entrevista.
- Puc explicar el criteri que fem servir nosaltres. Sempre que entrevistem una persona de parla castellana, li preguntem si entén el català. És la llengua de TV3 i la que parla aquest programa. I pensem en català. Ens dirigim a un país que és Catalunya. Els temes que fem són els que creiem que interessen a Catalunya. I a Catalunya també interessen temes de Madrid. Si el convidat no entén el català, per deferència, parlarem en castellà. I si no entén el castellà i entén l'anglès, parlem en anglès. Però com que la majoria de gent entén el castellà però no l'anglès, l'anglès el deixem i el traduïm al català. És el criteri que diu el llibre d'estil de la Corporació.
- Planta Baixa també ha nodrit alguns debats com el generat entorn les pistes de futbol als patis o si s'ha de fer cagar el tió. Fins a quin punt l'afany per guanyar audiència explica el fet d'alimentar aquests debats?
- Si són temes que estan sobre la taula, per què no els hem de plantejar? Ara, aquests temes concrets no determinen una bona audiència. Els bons resultats els fem dia a dia, amb investigació i amb una aposta social molt contundent, en una franja complicadíssima on la competència tracta assumptes on no podem entrar ni entrarem mai. La repercussió que puguin tenir dos temes a la xarxa per mi és anecdòtica, però simptomàtica: tenim una enorme responsabilitat perquè molta gent demostra interès amb el que fem, i això ens fa ser exigents i orgullosos de la nostra feina. Ah! I si em preguntes la meva opinió, a casa cago el tió. Que no me'l toquin. Per mi no hi ha debat.
- Què opina de la renovació del consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals? Que alguns dels perfils estiguin vinculats a partits li sembla el més adequat?
- Estic a l'expectativa. M'agradaria que l'òrgan de la Corporació fos independent de la política, i que fos elegit per un organisme independent dels partits polítics. Perquè hi ha el risc que els càrrecs siguin una representació més política i a vegades això es pot confondre amb l'interès del país. I quan es confon l'interès partidista amb el del país, ens fem mal tots. Veurem…
- Ja fa temps que TV3 està sota el foc. Creu que el model fundacional de TV3 continua vigent?
- Crec que és un bon moment per reformular coses. El periodisme passa per un moment crític però molt interessant. Venim encara d'una precarització que dura de fa anys i que no afecta tant TV3 però sí al sector audiovisual. Aquest és el context, el de precarització. I després tenim reptes derivats de dos aspectes: d'una banda, la digitalització, i de l'altra, la formació ètica per combatre aquesta infodèmia, l'excés d'informació. Per mi aquest és el principal repte del periodisme. Com ho fem per tenir uns periodistes que facin d'autèntics mediadors en aquest caos d'informacions en què vivim on el virus de les mentides i les exageracions es mou lliurement per les xarxes. Penso que TV3 haurà de fer front a aquests elements conjunturals i a un altre més estructural, de reformulació interna.
- Ha parlat d'un virus d'exageracions i mentides. Com es poden combatre els fenòmens mediàtics de l'estil Tucker Carlson, de la Fox nord-americana, crescuts a l'escalf de les teories conspiratives? Que, des d'un gran mitjà, la gent rep com a veritat coses que no ho són.
- Però això ha passat recentment aquí en el cas del ministre Garzón, que diu una cosa com que el model de macrogranges que hi ha a Espanya s'ha de revisar. Una cosa que no només diu ell sinó que hi ha estudis científics que ho sustenten. Qualsevol persona amb sentit comú no vol que els porcs es posin en macrogranges sinó que estiguin ben cuidats perquè la carn sigui més bona. És una obvietat. Aquestes declaracions es tergiversen, es manipulen i s'acaben utilitzant en contra del ministre dient que ell vol prohibir que s'exporti porc. El mateix ha passat amb la concursant de l'Atrapa'm si pots. Perquè va respondre en castellà i ja està, d'això se'n fa una categoria i de cop i volta, TV3 manipula. És mentida. És un concurs on les bases estipulen que es parli en català. Per tant, davant d'això, cal que algú faci de mediador i, com Carles Porta, posi llum en la foscor. És complicat perquè, com deia, estem en un moment molt precari de l'ofici i calen periodistes.
- Però com es pot ser eficaç per contrarestar aquestes mentides?
- És difícil perquè, a més, hi ha les xarxes socials que en pocs segons multipliquen per mil una mentida de manera que pot acabar quallant. Estem en un moment en què la mentida qualla més. Per això crec que és més necessari que mai el periodisme. Sense el bon periodisme, sense contrastar les coses i filtrar-les, acabarem tots vivint d'acord amb allò que diuen que diuen.
- Un dels fenòmens polítics dels darrers anys ha estat la irrupció de l'extrema dreta en les institucions. Com s'ha d'informar sobre l'extrema dreta? Fins a on és lícit discriminar informativament un partit per ser d'extrema dreta? Ho dic perquè vostè ha entrevistat Marine Le Pen.
- En aquest tema he de dir que continuo tenint molts dubtes sobre el que s'ha de fer. Amb Marine Le Pen vaig decidir fer l'entrevista, que es va fer al programa Quatre gats, perquè era un format gravat, dins d'un programa sobre l'extrema dreta que assenyalava totes les trampes que fa servir per tenir més vots. Vam documentar-ho amb historiadors i especialistes, i vam parlar també amb Marine Le Pen. Però jo tinc molts dubtes sobre com hem de tractar l'extrema dreta, que ara és a les institucions, des d'un mitjà públic com TV3. Som un mitjà públic i hem de donar veu a tot allò que és representat al Parlament.
Però al mateix temps, quan entrevistem persones d'aquest sector no els podem posar a parlar de qualsevol cosa. S'ha de fiscalitzar el que realment estan dient. No tot s'hi val. Recordo una crònica del telenotícies sobre Plataforma per Catalunya, crec que era amb motiu d'unes municipals, on es van mostrar tots els caps rapats que hi havia en un míting.
- Ho veu un bon model de com s'ha d'informar en aquest cas?
- Allò donava una imatge exacta del que era l'extrema dreta. Es va fer una feina periodística impecable. Aquesta és la feina que hem de fer. Però segueixo dient que tinc molts dubtes de si ho hem de fer o no. Aquesta crònica em va semblar que era una bona manera de fer-ho, perquè mostraves l'extrema dreta, que és una realitat que existeix, i alhora l'estàs retratant de manera perfecta.
- És de Sabadell. Com està vivint la història de l'exalcalde Manuel Bustos, que acaba d'ingressar a la presó?
- A Manuel Bustos el conec des de fa molts anys perquè vaig començar a treballar a Ràdio Sabadell i jo de jove ja tenia molt clar qui era Manuel Bustos. A Sabadell tots ho sabíem. D'alguna manera, veiem que s'està fent justícia a una cosa que era sabuda. L'estil Bustos era conegut. Estic content que s'estigui posant sobre la taula el que tots més o menys intuíem. I esperant, perquè queden moltes causes obertes. A la presó potser s'hi queda una temporada si continua havent-hi èxit en les denúncies que hi ha.
- Ell sempre ha dit que ha pagat un preu per haver arribat a ser alcalde sent fill d'un paleta i d'una dona que feia feina fent tasques de neteja.
- No hi té res a veure. Ell està pagant un preu per uns fets, no per un ser. El jutge ha valorat uns fets. Explicaré una cosa sobre Bustos. Una vegada a mi em va denunciar. Quan era alcalde i jo tenia disset anys, em va denunciar per amenaça de mort. Jo havia començat la universitat aquell any i estava començant a Catalunya Ràdio. Un dia em van trucar al mòbil els Mossos perquè anés a declarar. Primer vaig pensar que era una broma i no vaig fer cas. Però em van tornar a trucar i em van dir que si no hi anava, vindrien a buscar-me a casa. Un cop a comissaria, em van explicar que Bustos m'havia denunciat per una trucada meva que tenia a mitjanit en què jo l'amenaçava de mort. Em vaig quedar en una situació angoixant. Evidentment, jo mai havia trucat a Bustos amenaçant-lo. Ell fins i tot va trucar a Catalunya Ràdio per explicar això i demanant que em fessin fora.
- És sòrdid, tot això.
- Sí, però això no només m'ha passat a mi. Era un mètode habitual en Manuel Bustos, que perseguia els periodistes de manera habitual. En el meu cas, vaig quedar absolt perquè ell no tenia cap prova i era la seva paraula contra la meva. Ell va voler vincular que jo havia marxat de Ràdio Sabadell per algun motiu de rancúnia contra ell. I jo no sentia cap rancúnia, l'únic rebuig que sentia era com a ciutadà envers un alcalde que no feia bé la seva feina. Personalment, jo sempre li he desitjat que li vagi molt bé a la vida, tot i que ara ho tindrà més difícil.
- A banda del periodisme, vostè ha tingut altres inquietuds. Hi va haver un temps en què volia estudiar filosofia.
- És veritat. Fins i tot vaig fer el primer curs de Filosofia, però vaig començar a treballar de periodista i no vaig continuar la formació filosòfica. Vaig tenir un professor de Filosofia a l'institut, el Ramon, que em va fascinar i es va convertir en un dels meus millors amics. I, de fet, en els meus programes sempre hi he inclòs aspectes de filosofia i hi porto gent vinculada a aquest món, des de Jordi Graupera a Marina Garcés o Joan Carles Mèlich.
Director de la productora La Manchester Radiofònica, Ustrell -que acaba de ser pare d'una nena- rep NacióDigital al plató de Planta Baixa, on cada dia cuina una manera diferent d'explicar el que passa. En aquesta entrevista repassa el programa, el moment que viu TV3, l'anomenada infodèmia i com s'ha d'informar sobre l'extrema dreta.
- Primer de tot; us deixa dormir, la Lola?
- Sí. La veritat és que hem tingut molta sort perquè tothom m'explicava que això de la paternitat té coses que no són tan boniques com semblen, i hem tingut una nena que dorm molt i es porta molt bé. I ara que ja té tres mesos i mig, la cosa comença ja a ser més agraïda, comença a somriure, aixeca el cap. És divertit.
- Cinc-cents programes de Planta Baixa donen per un balanç. Quin en fa?
- Estic molt content de l'experiència que hem viscut. Han estat gairebé tres anys molt intensos. No ens esperàvem que hi hauria una pandèmia mundial que ho capgiraria molt, però ens ha posat a prova a nosaltres mateixos i crec que ens ha anat bé com a programa per veure que quan hi ha una cosa com aquesta, hi som, que quan passa alguna cosa, Planta Baixa hi és i ho explica. Això requereix una alta responsabilitat, però també ens ha de fer sentir molt orgullosos de la feina que estem fent.
- De fet, competeix amb programes que van d'Ana Rosa a Al Rojo Vivo. En què és més difícil de competir, amb la informació o amb la lleugeresa?
- Competim en una franja molt complicada perquè hi ha molt poca audiència comparada amb altres franges de televisió i alhora està molt disputada perquè tens l'Ana Rosa, la Griso, en Ferreras... A més, ara també tenim pel·lícules de la 2 que, de cop i volta, funcionen molt perquè la gent també està en un moment en què vol desconnectar d'aquesta actualitat tan trepidant i constant. Nosaltres, des d'un principi, vam intentar fer una aposta molt social, i fer el que ha de fer una televisió pública, que és fiscalitzar molt el Govern.
Aquesta és una combinació que ens ha funcionat des del principi. Aquesta tercera temporada hem fet apostes més arriscades, com un espai diari de successos, seccions d'entreteniment, que segurament es toca en altres formats d'altres cadenes, i crec que pot estar bé que comencem a fer un canvi de xip en algunes franges, perquè no tot sigui sempre política o denúncia.
Ricard Ustrell al plató de "Planta Baixa". Foto: Frederic Esteve
- Va saltar a la televisió conduint el programa FAQS. Era en plena ebullició del procés. Com està vivint ara des de Planta Baixa la pèrdua d'interès per la política?
- Nosaltres, a Planta Baixa, abans teníem un polític cada dia. I ens vam adonar que això no interessava i que la gent desconnectava. També vam descobrir que els polítics cada vegada deien menys coses. Tu entrevistaves una persona i entrava per no dir-te res. Això ens va donar un espai més creatiu que ens ha permès donar importància a altres coses que expliquem. És veritat que aquest suflé que ha baixat també l'hem notat nosaltres, però que afecta tots els partits per igual. Crec que estem en un moment gris de la política. No apassiona massa el que està passant.
"La nostra feina és entretenir sense renunciar al periodisme"
- Per què un programa així no l'haurien de fer els serveis informatius de TV3 en lloc d'una productora com la vostra?
- Això ho hauria de preguntar a la direcció de TV3. Quan la tele encarrega un programa a una productora és perquè pot aportar coses diferents de les que es fan internament. En el nostre cas hem intentat aportar noves maneres de fer i amb noves cares. I ho hem fet amb un to diferent del que fan servir els serveis informatius. La nostra feina principal no és informar, sinó entretenir, i ho fem sense renunciar al periodisme. Ho fem amb periodistes pel territori, pendents de l'actualitat, amb entrevistes, debats, seccions i també amb investigació i reporterisme… I per fer-ho som un equip de quaranta persones, amb els nostres equips de rodatge i de directe, amb quaranta col·laboradors. S'hi sumen una trentena de persones més de TV3. No és poca cosa. Potser per això tampoc ho podria fer ara mateix la tele directament, perquè calen molts recursos tècnics i humans que no pot aportar perquè es destinen a altres franges i formats.
- Ha rebut algunes crítiques per dur col·laboradors espanyols que s'expressen en castellà. Què els diries als qui ho critiquen?
- Ens critiquen per això, però l'informe del CAC diu que tenim més col·laboradors independentistes que no independentistes. Tenim Jordi Graupera, Maria Vila, Agnès Marquès, Rafael Faixedas... Tenim molts col·laboradors i el 98% d'ells són nascuts a Catalunya i parlen català. Hi ha una altra col·laboradora que és Manuela Carmena, és l'única. En altres temporades hi havia altres col·laboradors diferents, com Anton Costas, que parlava castellà però és català. Moltes crítiques es fan per desinformació. Fem un programa en català.
- Se'ls ha criticat també perquè en alguna ocasió s'han canviat al castellà en alguna entrevista.
- Puc explicar el criteri que fem servir nosaltres. Sempre que entrevistem una persona de parla castellana, li preguntem si entén el català. És la llengua de TV3 i la que parla aquest programa. I pensem en català. Ens dirigim a un país que és Catalunya. Els temes que fem són els que creiem que interessen a Catalunya. I a Catalunya també interessen temes de Madrid. Si el convidat no entén el català, per deferència, parlarem en castellà. I si no entén el castellà i entén l'anglès, parlem en anglès. Però com que la majoria de gent entén el castellà però no l'anglès, l'anglès el deixem i el traduïm al català. És el criteri que diu el llibre d'estil de la Corporació.
Ricard Ustrell: "Quan es confón l'interès partidista amb el del país, ens fem mal tots". Foto: Frederic Esteve
- Planta Baixa també ha nodrit alguns debats com el generat entorn les pistes de futbol als patis o si s'ha de fer cagar el tió. Fins a quin punt l'afany per guanyar audiència explica el fet d'alimentar aquests debats?
- Si són temes que estan sobre la taula, per què no els hem de plantejar? Ara, aquests temes concrets no determinen una bona audiència. Els bons resultats els fem dia a dia, amb investigació i amb una aposta social molt contundent, en una franja complicadíssima on la competència tracta assumptes on no podem entrar ni entrarem mai. La repercussió que puguin tenir dos temes a la xarxa per mi és anecdòtica, però simptomàtica: tenim una enorme responsabilitat perquè molta gent demostra interès amb el que fem, i això ens fa ser exigents i orgullosos de la nostra feina. Ah! I si em preguntes la meva opinió, a casa cago el tió. Que no me'l toquin. Per mi no hi ha debat.
"Calen periodistes que facin d'autèntics mediadors en aquest caos d'informacions en què vivim"
- Què opina de la renovació del consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals? Que alguns dels perfils estiguin vinculats a partits li sembla el més adequat?
- Estic a l'expectativa. M'agradaria que l'òrgan de la Corporació fos independent de la política, i que fos elegit per un organisme independent dels partits polítics. Perquè hi ha el risc que els càrrecs siguin una representació més política i a vegades això es pot confondre amb l'interès del país. I quan es confon l'interès partidista amb el del país, ens fem mal tots. Veurem…
- Ja fa temps que TV3 està sota el foc. Creu que el model fundacional de TV3 continua vigent?
- Crec que és un bon moment per reformular coses. El periodisme passa per un moment crític però molt interessant. Venim encara d'una precarització que dura de fa anys i que no afecta tant TV3 però sí al sector audiovisual. Aquest és el context, el de precarització. I després tenim reptes derivats de dos aspectes: d'una banda, la digitalització, i de l'altra, la formació ètica per combatre aquesta infodèmia, l'excés d'informació. Per mi aquest és el principal repte del periodisme. Com ho fem per tenir uns periodistes que facin d'autèntics mediadors en aquest caos d'informacions en què vivim on el virus de les mentides i les exageracions es mou lliurement per les xarxes. Penso que TV3 haurà de fer front a aquests elements conjunturals i a un altre més estructural, de reformulació interna.
Ricard Ustrell: "Vivim un moment molt precari de l'ofici i calen periodistes". Foto: Frederic Esteve
- Ha parlat d'un virus d'exageracions i mentides. Com es poden combatre els fenòmens mediàtics de l'estil Tucker Carlson, de la Fox nord-americana, crescuts a l'escalf de les teories conspiratives? Que, des d'un gran mitjà, la gent rep com a veritat coses que no ho són.
- Però això ha passat recentment aquí en el cas del ministre Garzón, que diu una cosa com que el model de macrogranges que hi ha a Espanya s'ha de revisar. Una cosa que no només diu ell sinó que hi ha estudis científics que ho sustenten. Qualsevol persona amb sentit comú no vol que els porcs es posin en macrogranges sinó que estiguin ben cuidats perquè la carn sigui més bona. És una obvietat. Aquestes declaracions es tergiversen, es manipulen i s'acaben utilitzant en contra del ministre dient que ell vol prohibir que s'exporti porc. El mateix ha passat amb la concursant de l'Atrapa'm si pots. Perquè va respondre en castellà i ja està, d'això se'n fa una categoria i de cop i volta, TV3 manipula. És mentida. És un concurs on les bases estipulen que es parli en català. Per tant, davant d'això, cal que algú faci de mediador i, com Carles Porta, posi llum en la foscor. És complicat perquè, com deia, estem en un moment molt precari de l'ofici i calen periodistes.
"Tinc molts dubtes sobre com hem de tractar l'extrema dreta, que ara és a les institucions, des d'un mitjà públic com TV3"
- Però com es pot ser eficaç per contrarestar aquestes mentides?
- És difícil perquè, a més, hi ha les xarxes socials que en pocs segons multipliquen per mil una mentida de manera que pot acabar quallant. Estem en un moment en què la mentida qualla més. Per això crec que és més necessari que mai el periodisme. Sense el bon periodisme, sense contrastar les coses i filtrar-les, acabarem tots vivint d'acord amb allò que diuen que diuen.
- Un dels fenòmens polítics dels darrers anys ha estat la irrupció de l'extrema dreta en les institucions. Com s'ha d'informar sobre l'extrema dreta? Fins a on és lícit discriminar informativament un partit per ser d'extrema dreta? Ho dic perquè vostè ha entrevistat Marine Le Pen.
- En aquest tema he de dir que continuo tenint molts dubtes sobre el que s'ha de fer. Amb Marine Le Pen vaig decidir fer l'entrevista, que es va fer al programa Quatre gats, perquè era un format gravat, dins d'un programa sobre l'extrema dreta que assenyalava totes les trampes que fa servir per tenir més vots. Vam documentar-ho amb historiadors i especialistes, i vam parlar també amb Marine Le Pen. Però jo tinc molts dubtes sobre com hem de tractar l'extrema dreta, que ara és a les institucions, des d'un mitjà públic com TV3. Som un mitjà públic i hem de donar veu a tot allò que és representat al Parlament.
Però al mateix temps, quan entrevistem persones d'aquest sector no els podem posar a parlar de qualsevol cosa. S'ha de fiscalitzar el que realment estan dient. No tot s'hi val. Recordo una crònica del telenotícies sobre Plataforma per Catalunya, crec que era amb motiu d'unes municipals, on es van mostrar tots els caps rapats que hi havia en un míting.
- Ho veu un bon model de com s'ha d'informar en aquest cas?
- Allò donava una imatge exacta del que era l'extrema dreta. Es va fer una feina periodística impecable. Aquesta és la feina que hem de fer. Però segueixo dient que tinc molts dubtes de si ho hem de fer o no. Aquesta crònica em va semblar que era una bona manera de fer-ho, perquè mostraves l'extrema dreta, que és una realitat que existeix, i alhora l'estàs retratant de manera perfecta.
Ricard Ustrell després de l'entrevista a Sant Joan Despí. Foto: Frederic Esteve
- És de Sabadell. Com està vivint la història de l'exalcalde Manuel Bustos, que acaba d'ingressar a la presó?
- A Manuel Bustos el conec des de fa molts anys perquè vaig començar a treballar a Ràdio Sabadell i jo de jove ja tenia molt clar qui era Manuel Bustos. A Sabadell tots ho sabíem. D'alguna manera, veiem que s'està fent justícia a una cosa que era sabuda. L'estil Bustos era conegut. Estic content que s'estigui posant sobre la taula el que tots més o menys intuíem. I esperant, perquè queden moltes causes obertes. A la presó potser s'hi queda una temporada si continua havent-hi èxit en les denúncies que hi ha.
- Ell sempre ha dit que ha pagat un preu per haver arribat a ser alcalde sent fill d'un paleta i d'una dona que feia feina fent tasques de neteja.
- No hi té res a veure. Ell està pagant un preu per uns fets, no per un ser. El jutge ha valorat uns fets. Explicaré una cosa sobre Bustos. Una vegada a mi em va denunciar. Quan era alcalde i jo tenia disset anys, em va denunciar per amenaça de mort. Jo havia començat la universitat aquell any i estava començant a Catalunya Ràdio. Un dia em van trucar al mòbil els Mossos perquè anés a declarar. Primer vaig pensar que era una broma i no vaig fer cas. Però em van tornar a trucar i em van dir que si no hi anava, vindrien a buscar-me a casa. Un cop a comissaria, em van explicar que Bustos m'havia denunciat per una trucada meva que tenia a mitjanit en què jo l'amenaçava de mort. Em vaig quedar en una situació angoixant. Evidentment, jo mai havia trucat a Bustos amenaçant-lo. Ell fins i tot va trucar a Catalunya Ràdio per explicar això i demanant que em fessin fora.
"Quan tenia disset anys, Bustos em va acusar d'haver-lo amenaçat de mort. No ho havia fet, però era l'estil Bustos"
- És sòrdid, tot això.
- Sí, però això no només m'ha passat a mi. Era un mètode habitual en Manuel Bustos, que perseguia els periodistes de manera habitual. En el meu cas, vaig quedar absolt perquè ell no tenia cap prova i era la seva paraula contra la meva. Ell va voler vincular que jo havia marxat de Ràdio Sabadell per algun motiu de rancúnia contra ell. I jo no sentia cap rancúnia, l'únic rebuig que sentia era com a ciutadà envers un alcalde que no feia bé la seva feina. Personalment, jo sempre li he desitjat que li vagi molt bé a la vida, tot i que ara ho tindrà més difícil.
- A banda del periodisme, vostè ha tingut altres inquietuds. Hi va haver un temps en què volia estudiar filosofia.
- És veritat. Fins i tot vaig fer el primer curs de Filosofia, però vaig començar a treballar de periodista i no vaig continuar la formació filosòfica. Vaig tenir un professor de Filosofia a l'institut, el Ramon, que em va fascinar i es va convertir en un dels meus millors amics. I, de fet, en els meus programes sempre hi he inclòs aspectes de filosofia i hi porto gent vinculada a aquest món, des de Jordi Graupera a Marina Garcés o Joan Carles Mèlich.