16
de gener
del
2022
Actualitzat
el
17
de gener
a les
8:18h
L'excomissari José Manuel Villarejo és un dels noms de la setmana pel vincle establert entre el CNI i els atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. La declaració que ha fet a l'Audiència Nacional, acusat en el judici per tres peces del cas Tàndem, ha evidenciat l'estratègia d'una peça clau de les clavegueres de l'Estat. Aquesta estratègia passa per sabotejar des de dins la vista oral amb una allau d'acusacions -sovint poc acreditades- per intentar evitar que el procés judicial pugui acabar amb normalitat i esquivar, així, una pena de presó que sembla assegurada. D'exemples n'hi ha diversos, alguns estretament lligats amb Catalunya, i no és descartable que n'hi hagi de noves que afectin membres del tribunal que el jutge o, directament, la presidenta, Ángela Murillo, que més d'una vegada s'ha enganxat amb l'excomissari per les seves afirmacions.
El judici pel cas Tàndem, el primer gran judici contra Villarejo i que revisa les peces Iron, Land i Pintor, va començar a l'octubre. Hi ha una trentena d'encausats, entre els quals la seva dona. Es tracta d'una macrocausa destapada el 2017 que investiga l'entramat que el policia va construir presumptament per oferir serveis d'espionatge i intel·ligència a particulars mentre encara estava en actiu com a comissari a la Policia Nacional espanyola. Les peces que es jutgen a l'Audiència Nacional no són les més importants del cas, però Villarejo s'enfronta a una pena que supera els 100 anys de presó pels delictes de suborn, revelació de secrets, falsedat documental, tràfic d'influències i extorsió, entre d'altres. Amb 70 anys i després d'estar uns anys de presó provisional, l'exagent secret té entre cella i cella no tornar-hi a entrar.
La declaració de Villarejo va arrencar dilluns per sorpresa, perquè els acusats que havien de respondre les preguntes abans que ell no van poder assistir al judici. L'excomissari ha activat el ventilador i ha començar a repartir factures pendents contra diversos dirigents, com ara l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy o l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, o contra el CNI i la Divisió d'Assumptes Interns. L'estratègia és presentar-se com una víctima del deep state -una estructura que ell coneix be-, que hauria falsejat proves en contra seva per incriminar-lo. "Això és una causa general i prospectiva", denunciava dilluns. "Villarejo està assegut al banc dels acusats i alguns esperen que no es defensi", apuntava l'advocat Gonzalo Boye, que porta la defensa d'un dels acusats en aquest judici.
L'excomissari -que ja va intentar que se suspengués el judici a l'octubre, denunciant manca d'imparcialitat del tribunal- insisteix que les seves activitats i empreses tenien "cobertura legal" per part dels diferents govern espanyols de PSOE i PP. El 1995 hauria pactat amb el govern de Felipe González les condicions per reingressar a la policia i, alhora, continuar amb la seva activitat privada. "L'estructura empresarial s'havia de mantenir però mai vaig recórrer als fons reservats. La facturació era per reinvertir a l'estructura empresarial al servei de l'Estat", deia Villarejo dilluns davant del jutge. Presentar-se com un "servidor" de les institucions estatals és, també, una dels recursos habituals de l'excomissari, així com l'intent de vincular les seves feines d'espionatge a encàrrecs de les institucions de l'Estat.
Les acusacions al CNI i el 17-A
La revelació que ha provocat més rebombori ha estat la que vincula el CNI amb els atemptats del 17 d'agost a Barcelona. Unes afirmacions, dites de passada en la sessió de dimarts, que han provocat un terrabastall polític a Catalunya. Els vincles de l'imam de Ripoll amb els serveis secrets espanyols estan acreditats, però l'excomissari ha fet un pas més en apuntar que el CNI volia fer un "petit ensurt" a Catalunya i "no en va calcular bé les conseqüències". "Va ser un greu error del senyor Sanz Roldán", va dir Villarejo. L'endemà va matisar les seves paraules i va apuntar que es volia crear "necessitat de protecció" a la societat catalana quan faltava poc per l'1-O.
Un dels noms que Villarejo té en el punt de mira és Félix Sanz Roldan, director del CNI entre 2009 i 2019. L'excomissari té una guerra oberta amb ell que, de fet, ja el va portar a judici per injúries l'any passat. Villarejo en va sortir absolt. En aquell cas, l'expolicia ja va esbossar l'existència negligències del CNI en el 17-A. Aquesta carpeta no es va abordar en el judici dels atemptats, i tampoc la responsabilitat de l'Estat en els fets. Villarejo, bon coneixedor del funcionament de les clavegueres de l'Estat, ha tornat a posar sobre la taula els enigmes del 17-A. No té proves -els seus arxius són secrets i difícilment es faran públics- i l'independentisme reclama, una vegada més, una investigació en profunditat per confirmar o desmentir les seves paraules.
Poc interès en investigar
La credibilitat de Villarejo està més que qüestionada, si bé en algunes ocasions ha servit de pretext per a investigacions, campanyes de desprestigi o comissions al Congrés. En la seva declaració hi ha hagut atacs al marit de la periodista Ana Rosa Quintana, amb qui tenia negocis i que també s'asseu al banc dels acusats; dards a empresaris; i referències a una campanya de desprestigi a la reina Letícia. Una altra de les factures que ha deixat anar l'excomissari aquests dies a l'Audiència Nacional fa referència a l'operació Catalunya, que va ser un muntatge per frenar l'independentisme a través de la manipulació de correus electrònics i àudios. La declaració ha durat tota la setmana, amb un recés sol·licitat dijous per Villarejo per poder anar-se'n a casa i descansar després de tantes sessions seguides.
L'exagent secret ha aprofitat l'altaveu del primer gran judici en contra seva per activar el ventilador, però de moment això no s'ha traduït en portades als mitjans espanyols o indicis que es puguin obrir noves investigacions arran de les seves paraules. Els grans partits, PP i PSOE, mantenen els silenci o resten tota la credibilitat a les afirmacions de l'excomissari. "Hi ha interès en dir que soc un mentider. Quan he mentit jo?", es preguntava divendres a preguntes de la defensa. El ventilador de Villarejo continuarà encès a partir del 24 de gener, quan es reprendrà el judici. Villarejo podrà intervenir en qualitat d'advocat defensor -es co-defensa a ell mateix amb l'advocat Antonio José García Cabrera- amb l'objectiu d'evitar que el judici es pugui celebrar amb normalitat i esquivar una amenaça de presó que sembla difícil d'eludir.
El judici pel cas Tàndem, el primer gran judici contra Villarejo i que revisa les peces Iron, Land i Pintor, va començar a l'octubre. Hi ha una trentena d'encausats, entre els quals la seva dona. Es tracta d'una macrocausa destapada el 2017 que investiga l'entramat que el policia va construir presumptament per oferir serveis d'espionatge i intel·ligència a particulars mentre encara estava en actiu com a comissari a la Policia Nacional espanyola. Les peces que es jutgen a l'Audiència Nacional no són les més importants del cas, però Villarejo s'enfronta a una pena que supera els 100 anys de presó pels delictes de suborn, revelació de secrets, falsedat documental, tràfic d'influències i extorsió, entre d'altres. Amb 70 anys i després d'estar uns anys de presó provisional, l'exagent secret té entre cella i cella no tornar-hi a entrar.
La declaració de Villarejo va arrencar dilluns per sorpresa, perquè els acusats que havien de respondre les preguntes abans que ell no van poder assistir al judici. L'excomissari ha activat el ventilador i ha començar a repartir factures pendents contra diversos dirigents, com ara l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy o l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, o contra el CNI i la Divisió d'Assumptes Interns. L'estratègia és presentar-se com una víctima del deep state -una estructura que ell coneix be-, que hauria falsejat proves en contra seva per incriminar-lo. "Això és una causa general i prospectiva", denunciava dilluns. "Villarejo està assegut al banc dels acusats i alguns esperen que no es defensi", apuntava l'advocat Gonzalo Boye, que porta la defensa d'un dels acusats en aquest judici.
L'excomissari -que ja va intentar que se suspengués el judici a l'octubre, denunciant manca d'imparcialitat del tribunal- insisteix que les seves activitats i empreses tenien "cobertura legal" per part dels diferents govern espanyols de PSOE i PP. El 1995 hauria pactat amb el govern de Felipe González les condicions per reingressar a la policia i, alhora, continuar amb la seva activitat privada. "L'estructura empresarial s'havia de mantenir però mai vaig recórrer als fons reservats. La facturació era per reinvertir a l'estructura empresarial al servei de l'Estat", deia Villarejo dilluns davant del jutge. Presentar-se com un "servidor" de les institucions estatals és, també, una dels recursos habituals de l'excomissari, així com l'intent de vincular les seves feines d'espionatge a encàrrecs de les institucions de l'Estat.
Les acusacions al CNI i el 17-A
La revelació que ha provocat més rebombori ha estat la que vincula el CNI amb els atemptats del 17 d'agost a Barcelona. Unes afirmacions, dites de passada en la sessió de dimarts, que han provocat un terrabastall polític a Catalunya. Els vincles de l'imam de Ripoll amb els serveis secrets espanyols estan acreditats, però l'excomissari ha fet un pas més en apuntar que el CNI volia fer un "petit ensurt" a Catalunya i "no en va calcular bé les conseqüències". "Va ser un greu error del senyor Sanz Roldán", va dir Villarejo. L'endemà va matisar les seves paraules i va apuntar que es volia crear "necessitat de protecció" a la societat catalana quan faltava poc per l'1-O.
Un dels noms que Villarejo té en el punt de mira és Félix Sanz Roldan, director del CNI entre 2009 i 2019. L'excomissari té una guerra oberta amb ell que, de fet, ja el va portar a judici per injúries l'any passat. Villarejo en va sortir absolt. En aquell cas, l'expolicia ja va esbossar l'existència negligències del CNI en el 17-A. Aquesta carpeta no es va abordar en el judici dels atemptats, i tampoc la responsabilitat de l'Estat en els fets. Villarejo, bon coneixedor del funcionament de les clavegueres de l'Estat, ha tornat a posar sobre la taula els enigmes del 17-A. No té proves -els seus arxius són secrets i difícilment es faran públics- i l'independentisme reclama, una vegada més, una investigació en profunditat per confirmar o desmentir les seves paraules.
Poc interès en investigar
La credibilitat de Villarejo està més que qüestionada, si bé en algunes ocasions ha servit de pretext per a investigacions, campanyes de desprestigi o comissions al Congrés. En la seva declaració hi ha hagut atacs al marit de la periodista Ana Rosa Quintana, amb qui tenia negocis i que també s'asseu al banc dels acusats; dards a empresaris; i referències a una campanya de desprestigi a la reina Letícia. Una altra de les factures que ha deixat anar l'excomissari aquests dies a l'Audiència Nacional fa referència a l'operació Catalunya, que va ser un muntatge per frenar l'independentisme a través de la manipulació de correus electrònics i àudios. La declaració ha durat tota la setmana, amb un recés sol·licitat dijous per Villarejo per poder anar-se'n a casa i descansar després de tantes sessions seguides.
L'exagent secret ha aprofitat l'altaveu del primer gran judici en contra seva per activar el ventilador, però de moment això no s'ha traduït en portades als mitjans espanyols o indicis que es puguin obrir noves investigacions arran de les seves paraules. Els grans partits, PP i PSOE, mantenen els silenci o resten tota la credibilitat a les afirmacions de l'excomissari. "Hi ha interès en dir que soc un mentider. Quan he mentit jo?", es preguntava divendres a preguntes de la defensa. El ventilador de Villarejo continuarà encès a partir del 24 de gener, quan es reprendrà el judici. Villarejo podrà intervenir en qualitat d'advocat defensor -es co-defensa a ell mateix amb l'advocat Antonio José García Cabrera- amb l'objectiu d'evitar que el judici es pugui celebrar amb normalitat i esquivar una amenaça de presó que sembla difícil d'eludir.