entrevista

Maria-Pilar Perea: «Voler forçar la llengua, com es fa amb el 'totis', no té cap sentit»

La filòloga, coautora de l'obra "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou" (Eumo), es mostra crítica amb el llenguatge inclusiu, que considera "una cortina de fum"

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 16 de gener de 2022 a les 09:10 |
Maria-Pilar Perea. | Frederic Esteve
Té sentit el llenguatge inclusiu? Recórrer a formes noves com "totis" suposa un avenç en la lluita contra la desigualtat? El tema genera debat i no ha deixat indiferent la comunitat científica. Impulsades per la filòloga Carme Junyent, setanta lingüistes han publicat Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo editorial), on mostren, des de visions diferents, una visió crítica envers el recurs al llenguatge inclusiu i els continus desdoblaments.

Una de les coautores és Maria-Pilar Perea, catedràtica de Dialectologia i Història de la llengua catalana de la UB i actual cap d'estudis dels graus de Filologia d'aquesta universitat. Té cura de l'edició de l'obra completa d'Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll. Parla clar i diu el que pensa sobre el que considera que és forçar el llenguatge des de fora de la lingüística.


- Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, diu el títol del llibre. A què diuen prou?

- Diem prou a aquesta mena d'imperatiu que ens ha obligat a desdoblar el gènere i eliminar el masculí genèric, que és innocu, i a adoptar determinades formes que des del punt de vista de la lingüística no tenen cap tipus de sentit. Però si no entres en aquesta dinàmica, es generen determinades actituds en contra. En aquest sentit, la Carme Junyent ha estat valenta a l'hora d'unificar discursos, que no sempre són coincidents, però que tenen aquesta visió en relació amb el gènere i la llengua. Diem prou a aquesta voluntat de modificar una llengua que ve de fora, de gent que no és especialista i que es pensa que posant una marca de gènere femení donen visibilització a la dona. La dona es visibilitza d'una altra manera.


- En el llibre hi han participat setanta lingüistes. Però la idea inicial és que fossin cent. Moltes no han volgut col·laborar per incomoditat. I això?

- Doncs sí, crec que ho explica la Carme Junyent en la introducció del llibre. Hi ha persones que se senten incòmodes perquè el llenguatge inclusiu s'ha etiquetat com un símbol de modernitat i de visibilització de la dona i, per tant, si no l'utilitzes vol dir que estàs en contra de la igualtat de la dona i ets un reaccionari. La gent ja té prou problemes i no es vol embolicar en més maldecaps i s'ha d'entendre. És molt fàcil etiquetar la gent. Però en llengua no es pot parlar en termes de blanc i negre.  


- Per què no veu bé els desdoblaments?

- La llengua evoluciona, però no perquè algú s'ho hagi proposat. Si mirem enrere, veurem que capitana era la dona del capità. Era com el seu apèndix. Abans, la dona era "la senyora de". Tot ha canviat. Però el que no podem fer és pretendre que la llengua vagi al davant dels canvis socials. Perquè el problema és que el canvi social amb relació a la dona no s'ha modificat. Jo no he patit una desigualtat social envers un home. Per tant, tinc poca experiència en aquest aspecte. Des del punt de vista mèdic, he tractat més amb doctores que amb doctors. Aquestes coses evolucionen i ara, capitana és qui té aquest càrrec a l'exèrcit. I ara, en castellà, hi ha "médica". De manera natural es generen unes marques, bàsicament per diferenciar un gènere d'un altre. Però una altra cosa és que s'imposi aquest marcatge, que es vulgui forçar. I, a més, d'aquesta manera tan pesada.

"La desigualtat de la dona no es resoldrà forçant la llengua"

- A què es refereix?

- A això de "benvolguts/benvolgudes, tots i totes". Quin canvi social introdueix això? Cap ni un. Jo abans ho posava en els enviaments que feia, benvolguts/des, però ara ja he tornat a posar benvolguts perquè estic segura que m'entendran. Ara bé, si a la llarga aquest "médica" es va consolidant de manera natural, d'acord. Però violentant-ho no. La desigualtat existeix, i molt.  
 

Pilar Perea, al seu despatx de la UB. Foto: Frederic Esteve


- El llenguatge inclusiu pot ser una marejada de perdiu?

- El problema és que el llenguatge inclusiu no resol la situació de fons. Això que has de dir professorat per no dir professors, o alumnat, o quan t'adreces a un col·lectiu fent servir el femení... Però això de què serveix? Cada any, amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, surten les mateixes notícies: dones acomiadades perquè estan embarassades, dones que cobren menys per la mateixa feina...

- No pot ser útil contra la desigualtat?

- Això no ho resoldrem per moltes "a" que posem. Recordo que li van preguntar a una enginyera francesa si preferia que l'anomenessin ingénieur o ingénieure, i ella va dir que li era igual, mentre cobrés el mateix que el seu homòleg. Això ve del món polític, no prové de la filologia, d'una evolució de les peces lèxiques o morfològiques. No, ve d'uns polítics que per generar adeptesvolen mostrar que fan una determinada feina. Es parla de "ciutadans i ciutadanes" perquè es creu que així es farà més content el seu auditori, quan per mi és un ridícul espantós. Després que algú digués allò de "miembros y miembras", alguns van considerar que fent això aconseguirien alguna cosa. A partir d'ara, parlarem del Congrés dels Diputats i les Diputades? O del Diputadat? Crec que haurien de ser els lingüistes els qui donessin lloc a descriure els canvis.   

- No hi ha correlació entre gènere gramatical i sexisme?

- El gènere gramatical és el que és. Quan arriba una paraula nova, importada, com va ser tomàquet, alguns diuen el tomàquet i altres la tomàtiga. Pot canviar de gènere però és la mateixa realitat. El problema és quan tu fas un ús d'aquest llenguatge. El llenguatge és neutre, és l'ús que en fas el que no ho és. El llenguatge assenyala realitats. De vegades, hi ha noms que han evolucionat d'una manera etimològica i ha variat el significat. Batlle era una altra cosa antigament, les paraules van adquirint nous significats. Però una altra cosa és quan un individu intenta modificar-ho. Insisteixo, el tema de la desigualtat de la dona existeix però no es resoldrà forçant el llenguatge. La dona, si no està visibilitzada, no es visibilitzarà per això.    
 

Pilar Perea: "Es força el llenguatge però alhora hi ha més sexualització que mai". Foto: Frederic Esteve


- S'estan reproduint patrons masclistes mentre perdem el temps en un aspecte com el gènere?

- Posem moltes etiquetes però assistim a situacions que sí que són sexistes, com els atacs a entrenadores o a àrbitres, posem per cas, només perquè són dones. Li diguin àrbitre o arbitressa. Es força el llenguatge però alhora hi ha més sexualització que mai. Només cal observar les imatges publicitàries. Per no parlar de la violència contra les dones, amb assassinats continus. Això sí que hauria de merèixer l'atenció i la voluntat de posar-hi fi, en lloc de perdre el temps jugant amb les "a" i el gènere masculí.   

- Digui'm alguns casos de llenguatge sexista.

- El llenguatge pot donar lloc a situacions així. Recordem allò de l'home públic i la dona pública, que s'entén com una prostituta. Però això no vol dir que el llenguatge sigui sexista, sinó que ho és la interpretació que tu li donis. I, en canvi, el terme és neutre: home públic, dona pública. 

- Què pensa del totis?

- Si fas totis també hauries de fer mestris, posem per cas. Hem de generar una nova categoria gramatical per no dir tots i totes? Des del punt de vista lingüístic, no té cap mena de sentit. Voler forçar la llengua, com es fa amb el totis, no té cap sentit. El llenguatge no s'imposa. Els polítics no són lingüistes i no ens han d'imposar una llengua que no és natural, unes formes que no existeixen. 

"Diem prou a aquesta voluntat de modificar una llengua per gent que no és especialista i pensa que posant un gènere femení dona visibilització a la dona"

- Què opina que algun ajuntament, com el de Barcelona, es plantegi fer "donanatges" en lloc d'homenatges?

- És una cosa molt forçada. Ho trobo horrorós. És a veure qui la diu més grossa. Aquestes coses del llenguatge han d'anar acompanyades de coneixement i ciència. El llenguatge inclusiu no sorgeix de la filologia sinó de la política. En algun ajuntament s'ha instaurat la festa de Santa Jordina. Sant Jordi era una figura masculina, que té una història, una tradició. Com parlar de tions i tiones. Sisplau, que allò era un arbre! Estem generant una societat tova que és incapaç d'enfrontar-se a la realitat, que ha de deformar el passat. És com esborrar una part de la realitat, edulcorar-la. També podríem arribar a dir que tenir mobles és fruit de la violència ja que s'han tallat arbres per fer-los. Però es veu que hi ha gent que deu creure que posant benvolguts/benvolgudes està salvant la dignitat de la dona.    
 

Pilar Perea durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Frederic Esteve


- Els responsables polítics haurien d'estar al marge de la llengua?

- Els polítics, com que emeten missatges, tenen una plataforma de difusió molt gran. Aconsegueixen imposar determinades paraules. Ara, que pontifiquin sobre qüestions que afecten l'ús de la llengua no em sembla bé. Però, per mi, emprar el llenguatge inclusiu és una cortina de fum. Més que fer "donanatges", jo diria que es facin homenatges a dones. 

- S'han comès també excessos en el llenguatge políticament correcte?

- El llenguatge políticament correcte a vegades fa riure. Abans podíem dir vell, ara és millor dir ancià o tercera edat. Això són termes eufemístics. A vegades, la situació es dona a la inversa ì acabem dient la paraula que indica exactament la cosa. Recorda quan no dèiem càncer sinó mal dolent? Dir càncer era sinònim d'una mort propera i segura. Ara ja podem dir la cosa pel seu nom perquè hi ha més esperança. En canvi, no podem dir que treballem com un negre o un xinès perquè són frases d'una cultura popular d'un altre temps. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació