13
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
20:16h
Salvador Illa va agafar les regnes del PSC fa tot just un mes amb un objectiu clar: que, si torna a guanyar unes eleccions catalanes, la victòria serveixi per arrabassar a l'independentisme la presidència de la Generalitat. I per fer-ho és conscient que el seu "passar pàgina" al procés onejat durant la campanya no serà possible sense una proposta sobre com resoldre el conflicte enquistat amb l'Estat. Aquest dijous, des de Madrid, ha verbalitzat per primera vegada com a líder dels socialistes catalans quina és la seva via: "corregir l'anomalia" que suposa que l'Estatut vigent no sigui el que van votar els catalans perquè va ser escapçat pel Tribunal Constitucional l'any 2010.
Fins ara, el govern de Pedro Sánchez, que malda per situar el conflicte amb Catalunya en un segon pla en la seva agenda, no ha plantejat aquesta possibilitat. Tenir l'aval de la Moncloa i la proactivitat del govern espanyol és determinant perquè la proposta d'Illa sigui viable, però també ho és que la seva via aplegui un suport majoritari de la societat catalana. Fins ara, al Parlament només el PSC defensa aquesta opció, mentre el referèndum és l'aposta que defensa la majoria independentista de la cambra.
La conferència d'Illa, organitzada per Nova Economia Fòrum, dona resposta a algunes de les preguntes clau que va llançar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, també des de Madrid, dimecres al vespre. El líder del PSC ha estat contundent, un cop més, a l'hora de negar la possibilitat d'un referèndum d'autodeterminació "divisori" de la societat catalana o d'aprovar una amnistia per a tots els afectats per la judicialització del procés. També quan ha desautoritzat l'avís d'Aragonès quan va dir que no hi hauria una "segona oportunitat" per resoldre el conflicte i que no es poden assumir més dilacions. El diàleg, ha etzibat Illa, ha de ser "sense ultimàtums, terminis ni plans B, C o Z". Ell, ha dit, es dedicarà a dir "la veritat" i no a alimentar el que considera falses expectatives. Sobretot perquè també la Moncloa via la seva portaveu, la ministra Isabel Rodríguez, ha demanat al Govern que "allunyi la vista" de la tardor del 2017.
Més enllà, però, de totes aquestes negatives, Illa ha explicat quina és la seva recepta per negociar a la taula d'interlocució entre governs, un camí que els socialistes catalans consideren transitable però que per ara no ha estat verbalitzat per la Moncloa, centrada en la gestió de la sisena onada, la inversió dels fons europeus, la convalidació de la reforma laboral -Aragonès va sopar amb la vicepresidenta Yolanda Díaz després de la conferència i manté que les posicions per votar el decret estan "molt allunyades"- i l'inici del cicle electoral amb els comicis a Castella i Lleó. En el darrer congrés del PSOE, Sánchez va nomenar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, secretari per a la Reforma Constitucional i Nous Drets, una declaració d'intencions en forma de càrrec que, per ara, el president de l'Estat no ha inclòs en el seu projecte per afrontar la segona meitat de la legislatura. Tampoc en forma part la reforma de la sedició.
Una proposta que trepitja ulls de poll dins del PSOE
En tot cas, Illa ha articulat una proposta que creu més possibilista, però que sap que posar-la sobre la taula no deixa de ser obrir de nou un meló, el de l'Estatut, que ja va provocar turbulències importants durant el govern de Zapatero i també entre els mandataris del PSOE, ja de per sí assetjat per una dreta que no dona treva a cap concessió territorial. Justament per això, el primer secretari del PSC ha argumentat que si aquesta situació anòmala s'hagués donat amb l'Estatut d'una autonomia com ara Extremadura "tothom veuria normal que es corregís".
A l'espera de com encaixa Moncloa el pla esbossat per Illa i amb la data de la tercera reunió de la taula encara en l'aire, Illa ha afegit que la millora de l'autogovern -que ha precisat que no vol dir més, sinó millor- ha d'anar també acompanyada d'un finançament "just". Un model que ha detallat que ha de ser "sense privilegis i solidari", però que permeti que l'economia catalana creixi. Precisament, Sánchez ha exclòs del seu pla normatiu per aquest any la reforma del model de finançamentmalgrat que està caducat des del 2014. I és que aquesta és també una carpeta que obre la capsa dels trons no només entre el PSOE i el PP, sinó també entre els propis barons socialistes. En tot cas, Illa ha dit que el seu partit farà una proposta, al mateix temps que reclama a Aragonès que no deixi vacant la cadira per negociar aquest finançament.
Encara hi ha una tercera qüestió en la qual el líder del PSC està disposat a sortir de la zona de confort: la defensa del català com a segell d'identitat i la reivindicació de la tradició catalanista del PSC, motiu pel qual ha refermat que la seva formació formarà part del Pacte Nacional per reforçar la llengua que promou el Govern i que es reunirà per primera vegada al febrer. Això sí, ha puntualizat, sense combregar amb el fet de tractar el castellà a l'escola "com una llengua estrangera". Els socialistes han defensat en els darrers mesos que s'han de complir les sentències judicials que imposen un 25% de castellà a les escoles.
Una proposta que trepitja ulls de poll dins del PSOE
Illa ha reivindicat que fa aquest plantejament com a guanyador de les passades eleccions a Catalunya i com a líder del principal partit al Parlament, una condició que considera que el legitima per verbalitzar que el que volen la majoria dels catalans és "reforçar els vincles" amb Espanya. No existeix, ha replicat a Aragonès, una majoria independentista del 52% al Parlament, on Junts, ERC i la CUP representen un 48% dels diputats, i ha burxat en la majoria "trencada" de la investidura en tan sols sis mesos de legislatura.
Aquesta lectura topa frontalment amb la que fa Aragonès, que justament ha subratllat que la majoria independentista ha guanyat reiteradament eleccions en els darrers anys i que això demostra que el gran gruix de la població catalana avala el referèndum com a via democràtica per resoldre el conflicte. Una enquesta de GAD3 del passat mes de maig publicada per La Vanguardia sobre les preferències per resoldre el conflicte recollia que el suport a un nou Estatut a Catalunya era del 6,3%, mentre que els partidaris del referèndum sobre la independència se situaven en el 22,9%. Reformar la Constitució era l'aposta del 24% dels enquestats, mentre el percentatge més alt l'aplegava, amb un 35,8%, la millora del finançament.
"Quina és la proposta que té l'Estat per a Catalunya?", va demanar Aragonès dimecres, Aquest dijous, des de TVE, insistia en la necessitat de no desaprofitar una "oportunitat històrica" per acostar posicions. Illa ja ha exposat quina és la seva via i entén que, si bé la taula de negociació ha de seguir un camí discret que assegura que es produeix, ara és el president de la Generalitat qui ha de convocar la taula de partits catalans que va iniciar l'expresident Quim Torra. "No hi ha cap previsió", repliquen des de l'equip del president. Tot i això, el PSC té fixat un rumb d'exercir una oposició que es declara compatible amb arribar a acords amb el Govern. No va ser possible amb els pressupostos, però sí amb la renovació de càrrecs dels organismes públics i a l'hora d'alternar pactes tant amb ERC com amb Junts al Parlament. En fer aflorar la discrepància entre socis Illa troba l'escletxa per intentar assolir el seu objectiu.
Fins ara, el govern de Pedro Sánchez, que malda per situar el conflicte amb Catalunya en un segon pla en la seva agenda, no ha plantejat aquesta possibilitat. Tenir l'aval de la Moncloa i la proactivitat del govern espanyol és determinant perquè la proposta d'Illa sigui viable, però també ho és que la seva via aplegui un suport majoritari de la societat catalana. Fins ara, al Parlament només el PSC defensa aquesta opció, mentre el referèndum és l'aposta que defensa la majoria independentista de la cambra.
La conferència d'Illa, organitzada per Nova Economia Fòrum, dona resposta a algunes de les preguntes clau que va llançar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, també des de Madrid, dimecres al vespre. El líder del PSC ha estat contundent, un cop més, a l'hora de negar la possibilitat d'un referèndum d'autodeterminació "divisori" de la societat catalana o d'aprovar una amnistia per a tots els afectats per la judicialització del procés. També quan ha desautoritzat l'avís d'Aragonès quan va dir que no hi hauria una "segona oportunitat" per resoldre el conflicte i que no es poden assumir més dilacions. El diàleg, ha etzibat Illa, ha de ser "sense ultimàtums, terminis ni plans B, C o Z". Ell, ha dit, es dedicarà a dir "la veritat" i no a alimentar el que considera falses expectatives. Sobretot perquè també la Moncloa via la seva portaveu, la ministra Isabel Rodríguez, ha demanat al Govern que "allunyi la vista" de la tardor del 2017.
Més enllà, però, de totes aquestes negatives, Illa ha explicat quina és la seva recepta per negociar a la taula d'interlocució entre governs, un camí que els socialistes catalans consideren transitable però que per ara no ha estat verbalitzat per la Moncloa, centrada en la gestió de la sisena onada, la inversió dels fons europeus, la convalidació de la reforma laboral -Aragonès va sopar amb la vicepresidenta Yolanda Díaz després de la conferència i manté que les posicions per votar el decret estan "molt allunyades"- i l'inici del cicle electoral amb els comicis a Castella i Lleó. En el darrer congrés del PSOE, Sánchez va nomenar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, secretari per a la Reforma Constitucional i Nous Drets, una declaració d'intencions en forma de càrrec que, per ara, el president de l'Estat no ha inclòs en el seu projecte per afrontar la segona meitat de la legislatura. Tampoc en forma part la reforma de la sedició.
Una proposta que trepitja ulls de poll dins del PSOE
En tot cas, Illa ha articulat una proposta que creu més possibilista, però que sap que posar-la sobre la taula no deixa de ser obrir de nou un meló, el de l'Estatut, que ja va provocar turbulències importants durant el govern de Zapatero i també entre els mandataris del PSOE, ja de per sí assetjat per una dreta que no dona treva a cap concessió territorial. Justament per això, el primer secretari del PSC ha argumentat que si aquesta situació anòmala s'hagués donat amb l'Estatut d'una autonomia com ara Extremadura "tothom veuria normal que es corregís".
A l'espera de com encaixa Moncloa el pla esbossat per Illa i amb la data de la tercera reunió de la taula encara en l'aire, Illa ha afegit que la millora de l'autogovern -que ha precisat que no vol dir més, sinó millor- ha d'anar també acompanyada d'un finançament "just". Un model que ha detallat que ha de ser "sense privilegis i solidari", però que permeti que l'economia catalana creixi. Precisament, Sánchez ha exclòs del seu pla normatiu per aquest any la reforma del model de finançamentmalgrat que està caducat des del 2014. I és que aquesta és també una carpeta que obre la capsa dels trons no només entre el PSOE i el PP, sinó també entre els propis barons socialistes. En tot cas, Illa ha dit que el seu partit farà una proposta, al mateix temps que reclama a Aragonès que no deixi vacant la cadira per negociar aquest finançament.
Encara hi ha una tercera qüestió en la qual el líder del PSC està disposat a sortir de la zona de confort: la defensa del català com a segell d'identitat i la reivindicació de la tradició catalanista del PSC, motiu pel qual ha refermat que la seva formació formarà part del Pacte Nacional per reforçar la llengua que promou el Govern i que es reunirà per primera vegada al febrer. Això sí, ha puntualizat, sense combregar amb el fet de tractar el castellà a l'escola "com una llengua estrangera". Els socialistes han defensat en els darrers mesos que s'han de complir les sentències judicials que imposen un 25% de castellà a les escoles.
Una proposta que trepitja ulls de poll dins del PSOE
Illa ha reivindicat que fa aquest plantejament com a guanyador de les passades eleccions a Catalunya i com a líder del principal partit al Parlament, una condició que considera que el legitima per verbalitzar que el que volen la majoria dels catalans és "reforçar els vincles" amb Espanya. No existeix, ha replicat a Aragonès, una majoria independentista del 52% al Parlament, on Junts, ERC i la CUP representen un 48% dels diputats, i ha burxat en la majoria "trencada" de la investidura en tan sols sis mesos de legislatura.
Aquesta lectura topa frontalment amb la que fa Aragonès, que justament ha subratllat que la majoria independentista ha guanyat reiteradament eleccions en els darrers anys i que això demostra que el gran gruix de la població catalana avala el referèndum com a via democràtica per resoldre el conflicte. Una enquesta de GAD3 del passat mes de maig publicada per La Vanguardia sobre les preferències per resoldre el conflicte recollia que el suport a un nou Estatut a Catalunya era del 6,3%, mentre que els partidaris del referèndum sobre la independència se situaven en el 22,9%. Reformar la Constitució era l'aposta del 24% dels enquestats, mentre el percentatge més alt l'aplegava, amb un 35,8%, la millora del finançament.
"Quina és la proposta que té l'Estat per a Catalunya?", va demanar Aragonès dimecres, Aquest dijous, des de TVE, insistia en la necessitat de no desaprofitar una "oportunitat històrica" per acostar posicions. Illa ja ha exposat quina és la seva via i entén que, si bé la taula de negociació ha de seguir un camí discret que assegura que es produeix, ara és el president de la Generalitat qui ha de convocar la taula de partits catalans que va iniciar l'expresident Quim Torra. "No hi ha cap previsió", repliquen des de l'equip del president. Tot i això, el PSC té fixat un rumb d'exercir una oposició que es declara compatible amb arribar a acords amb el Govern. No va ser possible amb els pressupostos, però sí amb la renovació de càrrecs dels organismes públics i a l'hora d'alternar pactes tant amb ERC com amb Junts al Parlament. En fer aflorar la discrepància entre socis Illa troba l'escletxa per intentar assolir el seu objectiu.