13
de gener
del
2022
Actualitzat
a la
13:17h
La majoria de catalans prefereix que el Govern se centri en gestionar els serveis públics que són de competència seva per davant de mirar de resoldre el conflicte polític amb l'Estat. Així ho assenyala l'enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques 2021, feta pública aquest dijous pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i segons la qual el 59,5% d'enquestats prioritza la gestió i el 37,5%, el procés. L'electorat de Junts, de fet, és l'únic decantat cap a la segona opció, amb un 61,2% de les respostes.
Aquesta pregunta va començar a fer-se fa dos anys i llavors els resultats van ser inversos, amb una majoria que preferia que el Govern se centrés en el conflicte polític, però el 2020 -ja en plena pandèmia- es van capgirar. Llavors, un 56,6% prioritzava la gestió dels serveis públics i el 39,9%, la resolució del procés sobiranista, essent ja el de Junts l'únic electorat que veia més important el segon aspecte, per bé que el de la CUP estava aleshores dividit entre les dues opcions.
Ara ja no és així i un 53% dels votants dels anticapitalistes prefereixen que la Generalitat se centri en la gestió pública i un 38,6%, en el conflicte polític. Els electors d'ERC també reclamen centrar-se en la gestió de les pròpies competències (63,3%), com els del PSC (66,9%), Vox (84,7%), comuns (76,6%), Cs (69%) i PP (51,6%). Aquestes dades, però, no poden llegir-se com un rebuig a mantenir oberta la carpeta de l'encaix entre Catalunya i Espanya, ja que això no és incompatible amb la gestió del dia a dia, sinó que la pregunta demana per les prioritats dels enquestats.
Pel que fa a la valoració del Govern, un 62,5% l'aprova, per bé que la nota mitjana queda en un 4,85, molt similar al 4,78 de l'edició de l'any passat de l'enquesta amb l'executiu de Quim Torra. Tot i això, les valoracions de cada electorat varien, ja que els votants d'ERC n'han millorat la percepció (del 5,51 al 5,85) amb Pere Aragonès al capdavant i els de Junts l'han empitjorat (del 6,14 al 5,28), situant-se molt a prop dels dels comuns, que passen a aprovar-lo (del 4,37 al 5,25). En la resta de casos, les variacions són petites o poc significatives.
Una nota positiva per al Govern és que el percentatge dels que creuen que sap com resoldre els problemes del país però necessita temps creix del 36,1% al 43,7%, per bé que es manté per sota del 52,1% que opina que no sap com fer-ho (i que s'elevava al 63% fa dos anys). Igualment, l'executiu català té millor valoració que l'espanyol, a qui aprova un 54,4% dels enquestats, amb un 4,41 de mitjana (també molt similar als resultats de l'any anterior). És major, però, la diferència pel que fa a l'administració completa i no només els governs, ja que el funcionament de l'administració catalana obté un 5,22 de mitjana i l'estatal, un 4,2.
Pel que fa a les polítiques concretes de la Generalitat, les que obtenen millor nota són la promoció de la igualtat (6,32), la cultura (6,08) i l'educació pública (6), mentre que les úniques que suspenen són l'habitatge (4,26), la lluita contra l'atur i la temporalitat (4,39) i la justícia (4,71). La sanitat pública obté un 5,62 i la política lingüística un 5,53. El director del CEO, Jordi Muñoz, ha destacat que, quan l'enquestat ha estat usuari d'un servei públic, li posa de mitjana millor nota (els usuaris de l'educació pública respecte els de la privada o concertada o els de la sanitat pública respecte els que tenen mútua, per exemple), amb l'excepció de l'administració de justícia (que la valoren pitjor) o els Mossos (els valoren igual els hagin requerit o no).
El debat de la fiscalitat
Pel que fa al seu finançament, cau el percentatge dels que prefereixen abaixar impostos malgrat que això perjudiqui els serveis públics. Passen del 14,3% al 8,6% en un any, mentre que els que estan disposats a pagar-ne més cauen poc, del 38,9% al 36,1%, i augmenten els que els deixarien tal com estan, els quals passen del 41,3% al 48,2%. Igualment, pugen deu punts aquells que creuen que els serveis públics funcionen millor en mans privades, els quals se situen en el 32,9%.
En relació a l'actuació de la Generalitat amb la Covid, l'àmbit més valorat és el procés de vacunació, amb un 7,7, per davant de la gestió de les escoles (6,6) i l'atenció als hospitals (6,5). També obté bona nota l'adequació de les mesures i restriccions a l'estat de la pandèmia (6,3) i la pitjor valoració se l'endú l'atenció als CAP (5,6). De fet, un 63,6% d'enquestats creu que les restriccions del Govern són adequades, un 26,8% les veia insuficients i només el 8,3%, excessives.
Tot i això, el sondeig es va fer a partir de 1.500 enquestes telefòniques, entre el 25 de novembre i el 15 de desembre passats, en un moment en què la sisena onada accelerava amb l'arribada de la variant òmicron i encara no s'havien imposat les restriccions de Nadal com el toc de queda. No inclou, però, intenció de vot ni la majoria de preguntes electorals o relatives al posicionament sobre la independència que sí que tenen els baròmetres d'opinió política del CEO.
Aquesta pregunta va començar a fer-se fa dos anys i llavors els resultats van ser inversos, amb una majoria que preferia que el Govern se centrés en el conflicte polític, però el 2020 -ja en plena pandèmia- es van capgirar. Llavors, un 56,6% prioritzava la gestió dels serveis públics i el 39,9%, la resolució del procés sobiranista, essent ja el de Junts l'únic electorat que veia més important el segon aspecte, per bé que el de la CUP estava aleshores dividit entre les dues opcions.
Ara ja no és així i un 53% dels votants dels anticapitalistes prefereixen que la Generalitat se centri en la gestió pública i un 38,6%, en el conflicte polític. Els electors d'ERC també reclamen centrar-se en la gestió de les pròpies competències (63,3%), com els del PSC (66,9%), Vox (84,7%), comuns (76,6%), Cs (69%) i PP (51,6%). Aquestes dades, però, no poden llegir-se com un rebuig a mantenir oberta la carpeta de l'encaix entre Catalunya i Espanya, ja que això no és incompatible amb la gestió del dia a dia, sinó que la pregunta demana per les prioritats dels enquestats.
Pel que fa a la valoració del Govern, un 62,5% l'aprova, per bé que la nota mitjana queda en un 4,85, molt similar al 4,78 de l'edició de l'any passat de l'enquesta amb l'executiu de Quim Torra. Tot i això, les valoracions de cada electorat varien, ja que els votants d'ERC n'han millorat la percepció (del 5,51 al 5,85) amb Pere Aragonès al capdavant i els de Junts l'han empitjorat (del 6,14 al 5,28), situant-se molt a prop dels dels comuns, que passen a aprovar-lo (del 4,37 al 5,25). En la resta de casos, les variacions són petites o poc significatives.
Una nota positiva per al Govern és que el percentatge dels que creuen que sap com resoldre els problemes del país però necessita temps creix del 36,1% al 43,7%, per bé que es manté per sota del 52,1% que opina que no sap com fer-ho (i que s'elevava al 63% fa dos anys). Igualment, l'executiu català té millor valoració que l'espanyol, a qui aprova un 54,4% dels enquestats, amb un 4,41 de mitjana (també molt similar als resultats de l'any anterior). És major, però, la diferència pel que fa a l'administració completa i no només els governs, ja que el funcionament de l'administració catalana obté un 5,22 de mitjana i l'estatal, un 4,2.
Pel que fa a les polítiques concretes de la Generalitat, les que obtenen millor nota són la promoció de la igualtat (6,32), la cultura (6,08) i l'educació pública (6), mentre que les úniques que suspenen són l'habitatge (4,26), la lluita contra l'atur i la temporalitat (4,39) i la justícia (4,71). La sanitat pública obté un 5,62 i la política lingüística un 5,53. El director del CEO, Jordi Muñoz, ha destacat que, quan l'enquestat ha estat usuari d'un servei públic, li posa de mitjana millor nota (els usuaris de l'educació pública respecte els de la privada o concertada o els de la sanitat pública respecte els que tenen mútua, per exemple), amb l'excepció de l'administració de justícia (que la valoren pitjor) o els Mossos (els valoren igual els hagin requerit o no).
El debat de la fiscalitat
Pel que fa al seu finançament, cau el percentatge dels que prefereixen abaixar impostos malgrat que això perjudiqui els serveis públics. Passen del 14,3% al 8,6% en un any, mentre que els que estan disposats a pagar-ne més cauen poc, del 38,9% al 36,1%, i augmenten els que els deixarien tal com estan, els quals passen del 41,3% al 48,2%. Igualment, pugen deu punts aquells que creuen que els serveis públics funcionen millor en mans privades, els quals se situen en el 32,9%.
En relació a l'actuació de la Generalitat amb la Covid, l'àmbit més valorat és el procés de vacunació, amb un 7,7, per davant de la gestió de les escoles (6,6) i l'atenció als hospitals (6,5). També obté bona nota l'adequació de les mesures i restriccions a l'estat de la pandèmia (6,3) i la pitjor valoració se l'endú l'atenció als CAP (5,6). De fet, un 63,6% d'enquestats creu que les restriccions del Govern són adequades, un 26,8% les veia insuficients i només el 8,3%, excessives.
Tot i això, el sondeig es va fer a partir de 1.500 enquestes telefòniques, entre el 25 de novembre i el 15 de desembre passats, en un moment en què la sisena onada accelerava amb l'arribada de la variant òmicron i encara no s'havien imposat les restriccions de Nadal com el toc de queda. No inclou, però, intenció de vot ni la majoria de preguntes electorals o relatives al posicionament sobre la independència que sí que tenen els baròmetres d'opinió política del CEO.