13
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
9:22h
Aquest dijous, 13 de gener. fa dos anys que l'estació del Camp de Tarragona, a la Secuita, es connectava amb València pel corredor mediterrani. Era una llarga reivindicació tant de Catalunya com del País Valencià, però tot plegat tenia una contrapartida: la pèrdua de servei de la via de la costa entre Vandellòs-l'Hospitalet de l'Infant i Salou. Una contrapartida per a centenars de milers d'usuaris, però no per als ajuntaments i molts veïns, que van defensar la mesura per tal de cosir urbanísticament els seus municipis, entre ells també Mont-roig del Camp i Cambrils.
L'única esperança per recuperar, en part, aquella normalitat en el servei de transport és el TramCamp, el projecte de tramvia al qual històricament s'ha referit la classe política per disposar d'unes rodalies que permetin connectar els diferents serveis de mobilitat. Segons apunta Carlos Montejano, delegat sindical de CGT A Adif i portaveu de la plataforma PDF.Camp, aquest primer trimestre de 2022 podria fer un pas definitiu, amb la licitació de l'obra un cop superada la fase d'exposició pública. En total, la inversió inicial compta amb 150 milions d'euros i hi ha prevista l'acceleració de les fases següents per tal de connectar els principals nuclis de població del Camp de Tarragona i les diferents estacions.
Mentrestant, però, els habitants de la Costa Daurada estan apostant majoritàriament pel transport privat, l'estació de Vila-seca o la nova estació de Cambrils -amb bitllets generalment més cars-. "Està demostrat que la gent quan abandona el tren ja no torna", explica Montejano, que lamenta que l'altra alternativa posada sobre la taula ara fa dos anys no hagi acabat de rutllar i hagi esdevingut "residual". Es tracta del "cul de sac" de l'estació de PortAventura. Amb gairebé l'única funcionalitat de connectar-se mitjançant transbord amb Tarragona, els trens han acabat anant buits, en part també per la davallada del turisme. L'antiga estació de Salou, ara inservible, acumula pintades i tota mena de desperfectes esperant al desmantellament definitiu de tota la infraestructura d'Adif.
Van ser molts els usuaris que van haver de canviar d'hàbits al 2020, fins i tot mudar-se de ciutat, per la pèrdua del tren, ja que el trajecte preferit pels viatgers és el que connecta amb Barcelona. A banda del TramCamp, que podria posar-se en funcionament en aquesta primera meitat de la dècada encara que només en la primera fase, hi ha una altra llum d'esperança: l'intermodalitat a Vila-seca.
Segons apunta Montejano, aquesta altra via cap a la millora del sistema ferroviari del territori podria arribar ja a la següent dècada, un cop es posin d'acord les diferents instàncies competents. La intermodalitat permetria, per exemple, connectar Saragossa amb Cambrils o Vila-seca, en funció de quina es decidís que seria la parada dels trens d'alta velocitat en direcció València.
El que queda clar, ara mateix, és que "els temps de viatge a Barcelona són pitjors que fa 20 anys". I en això és el que treballen tant la PDF.Camp com la PTP, que alerten alhora al voltant del pla ferroviari estatal per al període 2021-2026, que torna a prioritzar l'alta velocitat en contraposició amb sistemes de transport de proximitat.
L'única esperança per recuperar, en part, aquella normalitat en el servei de transport és el TramCamp, el projecte de tramvia al qual històricament s'ha referit la classe política per disposar d'unes rodalies que permetin connectar els diferents serveis de mobilitat. Segons apunta Carlos Montejano, delegat sindical de CGT A Adif i portaveu de la plataforma PDF.Camp, aquest primer trimestre de 2022 podria fer un pas definitiu, amb la licitació de l'obra un cop superada la fase d'exposició pública. En total, la inversió inicial compta amb 150 milions d'euros i hi ha prevista l'acceleració de les fases següents per tal de connectar els principals nuclis de població del Camp de Tarragona i les diferents estacions.
Mentrestant, però, els habitants de la Costa Daurada estan apostant majoritàriament pel transport privat, l'estació de Vila-seca o la nova estació de Cambrils -amb bitllets generalment més cars-. "Està demostrat que la gent quan abandona el tren ja no torna", explica Montejano, que lamenta que l'altra alternativa posada sobre la taula ara fa dos anys no hagi acabat de rutllar i hagi esdevingut "residual". Es tracta del "cul de sac" de l'estació de PortAventura. Amb gairebé l'única funcionalitat de connectar-se mitjançant transbord amb Tarragona, els trens han acabat anant buits, en part també per la davallada del turisme. L'antiga estació de Salou, ara inservible, acumula pintades i tota mena de desperfectes esperant al desmantellament definitiu de tota la infraestructura d'Adif.
Van ser molts els usuaris que van haver de canviar d'hàbits al 2020, fins i tot mudar-se de ciutat, per la pèrdua del tren, ja que el trajecte preferit pels viatgers és el que connecta amb Barcelona. A banda del TramCamp, que podria posar-se en funcionament en aquesta primera meitat de la dècada encara que només en la primera fase, hi ha una altra llum d'esperança: l'intermodalitat a Vila-seca.
Carlos Montejano, delegat sindical de CGT a Adif i portaveu de la plataforma PDF.Camp. Foto: Josep M. Llauradó
Segons apunta Montejano, aquesta altra via cap a la millora del sistema ferroviari del territori podria arribar ja a la següent dècada, un cop es posin d'acord les diferents instàncies competents. La intermodalitat permetria, per exemple, connectar Saragossa amb Cambrils o Vila-seca, en funció de quina es decidís que seria la parada dels trens d'alta velocitat en direcció València.
El que queda clar, ara mateix, és que "els temps de viatge a Barcelona són pitjors que fa 20 anys". I en això és el que treballen tant la PDF.Camp com la PTP, que alerten alhora al voltant del pla ferroviari estatal per al període 2021-2026, que torna a prioritzar l'alta velocitat en contraposició amb sistemes de transport de proximitat.